Repartiments de fullets a l'eixida de l'escola, pedagogia als grups de WhatsApp i un boca-orella als entorns familiars. La victòria del valencià a la consulta lingüística organitzada pel conseller d'Educació i Cultura, el popular José Antonio Rovira, va forjar-se gràcies a una mena de guerra de guerrilles que van desenvolupar els partidaris de l'ensenyament en la llengua pròpia del país. Un activisme que va comptar amb la sensibilitat de bona part de les mares i les pares dels alumnes.
Amb una participació que va fregar el 60%, la votació idiomàtica ha permès al Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), l'organització majoritària en el sector, elaborar una radiografia de la vitalitat del valencià a l'escola. O, si més no, extraure conclusions envers les constants vitals de la llengua pròpia dintre del sistema educatiu. «La consulta posa en relleu que la demanda d'ensenyament en valencià és molt més alta que l'oferta del sistema de línies», ha expressat Marc Candela, veu de l'organització sindical.
Increment a l'escola concertada
L'ecografia mostra com la demanda de valencià ha experimentat un ascens a la sempre recelosa xarxa d'ensenyament concertat. «Tot i que majoritàriament l'ensenyament en el conjunt de la concertada serà en castellà, hem passat del 7% d'oferta en valencià al sistema de línies al 30% de la demanda de les famílies després de la consulta», assenyala, així com destaquen l'aposta per la llengua del país en moltes cooperatives d'ensenyament.
El sindicat situa l'accent també en la penetració de la demanda del valencià en comarques considerades principalment castellanoparlants. «Cal parar atenció als centres educatius d'aquestes comarques, ja que, en molts casos, superen el 30% de la demanda d'ensenyament en valencià, sobretot a la xarxa pública. Com a cas extraordinari, ens trobem amb el resultat de la comarca dels Serrans, on més del 50% de les famílies han votat valencià. A l'altre extrem, tenim el Baix Segura i la Plana d'Utiel-Requena, les dues úniques comarques on la demanda d'ensenyament en valencià queda per sota del 10%», desgranen.
«De les 23 comarques valencianoparlants, n'hi ha quatre que no arriben al 50% d'ensenyament en valencià en termes globals: Baix Vinalopó, Vinalopó Mitjà, l'Alacantí i València ciutat», remarquen. En el cas de la capital valenciana, s'observa un increment de la demanda d'educació en valencià. Si l'any 2016 arribava al 15%, la consulta ha desvelat que «la demanda real era de més del doble, del 35,14%, i en l'ensenyament públic és majoritària, on s'ha assolit el 55,36%».
Una vitalitat decreixent a les urbs
Al Baix Vinalopó, es produeix un fenomen poc habitual envers el conjunt de les capitals comarcals. No debades Elx atresora més demanda de valencià que la resta de la comarca. Si la ciutat il·licitana aconsegueix el 36,37% de les famílies que opten pel valencià a les aules, el Baix Vinalopó gaudeix d'una mitjana del 35,31%. Aquesta dualitat es repeteix a Alcoi, amb el 60,44% envers el 56,07% de la seua comarca; a Vila-Joiosa, amb el 75,17% en comparació amb el 52,7% de la mitjana de la Marina Baixa, i a Llíria, amb el 59,58% envers el 57,88% del Camp de Túria.
L'exhaustiva capbussada de les dades de l'STEPV ofereix una radiografia de la realitat entre línies a les principals ciutats del País Valencià. A Alacant, per exemple, el 21,03% de les famílies de l'escola pública han escollit el valencià per l'irrisori 4,6% a la xarxa concertada. La relació entre més demanda de valencià i escola pública es reprodueix a Castelló de la Plana: si a la privada subvencionada els progenitors que trien la llengua del país representen el 22,99%, a la línia pública suposen el 68,58%. A València, l'espill és del 55,36% a la pública i el 18,63% a la concertada.
El mapa confeccionat pel Sindicat assenyala com el valencià és la llengua majoritàriament reclamada a les aules concertades i públiques a Cocentaina (Comtat), Vila-Joiosa (Marina Baixa), Vinaròs (Baix Maestrat), Morella (Ports), Gandia (Safor), Vila-real (Plana Baixa), Sueca (Ribera Baixa) o Alzira (Ribera Alta). En canvi, hi ha dualitats a ciutats com ara Sagunt (Camp de Morvedre). En aquest cas, el valencià s'imposa a la xarxa pública amb el 66,87% i retrocedeix fins al 36,34% a la concertada. A Xàtiva (Costera), trobem un aclaparador triomf de la llengua pròpia a la línia pública del 90% i una derrota per la mínima, amb el 48,91%, a la concertada.
Ontinyent, capital de la Vall d'Albaida, d'una comarca eminentment valencianoparlant, és un cas extrem. A la pública, el valencià guanya per golejada amb el 92,56%, però a la concertada queda reclòs en el 22,55%. Si fa no fa, l'escenari és semblant a Benidorm (Marina Baixa): el valencià a la pública assoleix el 42,68% i a la privada subvencionada disminueix al 12,96%. El tercer exemple és Mislata, pegada a València: el 72,72% de les famílies opten pel valencià a la pública, mentre que a la concertada desescala fins al 22,57%. Una mostra de quina és la realitat sociolingüística a les principals urbs del País Valencià.