El soroll atordidor de la pirotècnia i el ritual d'explosions al cel mentre ressonava l'asfalt havia firmat la seua primera absència a les Falles. L'episodi de pluges havia provocat la suspensió de la tradicional mascletada, però l'alcaldessa de València, la popular María José Català, feia dies que estava atrapada en el foc de la futura ingovernabilitat.
La relació entre Català i l'extrema dreta Vox mai havia estat fluida. Juanma Badenas, fins aquest dimarts segon tinent alcalde i referent dels ultradretans a la capital valenciana, havia protagonitzat diferents episodis de tensió amb la batllessa del PP. De fet, la baronessa capitalina va tardar a segellar una aliança governamental amb els reaccionaris en comparació amb la celeritat que a la Generalitat Valenciana firmaren a principi de legislatura una entesa l'extrema dreta i el PP comandat pel president valencià Carlos Mazón.
Arran de la publicació d'uns àudios que apuntaven a la presumpta manipulació d'un contracte de 128.951 euros per part de Badenas a través de València Activa —una fundació municipal que promou l'ocupació—, la formació capitanejada a escala estatal per Santiago Abascal va expulsar el regidor de les files ultradretanes. La decisió suposava una crisi en la principal institució a l'Estat espanyol que cogovernen els reaccionaris, la qual podria agreujar-se si la parella de Badenas, la també regidora Cecilia Herrero, decidira fer el pas. De moment, no s'ha produït cap moviment en aquest sentit.
L'expulsió de Vox de l'antic jerarca dels extremistes al cap i casal valencià ha provocat aquest dimarts un efecte dominó. Català ha decidit acomiadar-lo del govern municipal i ha reorganitzat el seu bipartit amb un repartiment de les competències que ocupava Badenas entre els altres tres regidors de Vox. D'aquesta manera, Herrero s'encarregarà d'Emprenedoria; José Gosálbez assumeix Ocupació i Formació, i Mònica Gil, Parcs i Jardins. Tanmateix, el càrrec de segon tinent d'alcalde ha estat concedit a la popular Júlia Climent, encarregada de Participació i Acció Social. Es converteix en una de les figures ascendents al consistori.
En mans del «punky fatxa»
L'etapa de Badenas al bipartit municipal ha estat marcada per les polèmiques i pels seus particulars posicionaments en el conflicte latent de la ciutat amb el València CF del multimilionari Peter Lim. Amb conferències a entitats lingüísticament terraplanistes com ara Lo Rat Penat o altres filofeixistes com ara Valentia Fórum, va generar indignació quan va afirmar que «ser nazi no és un delicte», així com quan va sostenir que s'estimava més ser «punky» que «un maricó de platja».
Negacionista del canvi climàtic, promotor d'una gestió urbana contra els empobrits i imitador coent de l'argentí Javier Milei amb una trepadora contra els carrils bici, ostentarà les claus de la governabilitat del bipartit liderat per la batllessa Català. L'oposició conformada per Compromís i PSPV suma 16 regidors mentre que el bloc del PP i l'extrema dreta Vox aglutinava 17 representants abans de l'eixida de Badenas. Amb l'antic dirigent de Vox conservant l'acta i sense adscripció partidista, serà l'encarregat de decidir el rumb de les votacions al consistori capitalí del País Valencià. No debades pot jugar a la contra de Català.
«No afectarà la governabilitat», ha intentat transmetre la baronessa popular de València, tot i que el panorama que afronta si Badenas s'aferra al càrrec serà de mines constants. Encara que el projecte de Català està enfocat a mostrar una imatge de València de grans actes i de reclams per als turistes —la màxima expressió fou aquella inauguració d'un Nadal a l'americana quan encara es patien els efectes de la dana a diverses pedanies de la ciutat—, l'actitud d'aquest reaccionari de pedra picada complicaria la seua gestió del dia a dia i atorgaria munició opositora a Compromís i el PSPV. I tot quan els resultats electorals dels passats comicis van oferir una victòria ajustada per a la dreta.
Un foc a la casa de la baronessa
Aquest escenari de possible ingovernabilitat complicaria la vida política de Català, que està present en totes les travesses com la gran favorita per ocupar la presidència de la Generalitat Valenciana en cas que es force la dimissió del popular Carlos Mazón, atrapat per la seua actuació i les seues absències durant el dia D de la gran riuada. A pesar que la seua resposta a l'emergència ha estat qüestionada per les associacions veïnals de les pedanies afectades, l'actual batllessa de València acumula el favor de Gènova —gràcies a la seua connexió amb l'exconseller i vicesecretari estatal dels populars, Esteban González Pons— i el respecte de l'empresariat influent valencià.
La seua experiència al Consell, la plataforma de la capital del País Valencià, la seua habilitat política i un historial, de moment, sense massa rèmores del passat —la seua principal ombra és la privatització de la VIU— fan que es posicione al capdavant del rànquing de futuribles successors de Mazón. Encara que sempre ha sostingut estar centrada en l'alcaldia de València, la manca de governabilitat al consistori podria donar-li més força per enllestir l'assalt a la Generalitat Valenciana. Això sí, amb permís dels moviments orgànics que es cuinen al PPCV. De moment, però, Català afronta la seua particular mascletada política només engegar-se les Falles de València.