El matí de dijous de la setmana passada, quan València estrenava la seua condició de Capital Verda Europea del 2024, cap dels quatre regidors de Vox —que cogoverna l’Ajuntament amb el PP i gestiona totes les àrees relacionades amb el medi ambient— no hi va fer acte de presència. Si atenem la versió oficial del partit, a causa de la grip i per raons d’agenda que ningú no encertava a endevinar.
A l’acte de la vesprada, sense rastre del virus i amb l’agenda lliure, sí que hi va acudir el segon tinent d’alcalde de la ciutat, Juan Manuel Badenas. L’home fort de Vox al consistori local. La persona que, amb el seu estil inconfusible, va afanyar-se a precisar que la seua assistència era “de caràcter institucional, no ideològic”, alhora que recordava que Vox no havia votat a favor de cap partida del pressupost municipal dedicada a la capitalitat verda. Un èxit de l’anterior equip de govern —la mateixa alcaldessa, María José Català, va subratllar-ho en la seua intervenció— que ha situat València com la segona ciutat de l’Estat, després de Vitòria, a rebre aquest distintiu.
En el perfil biogràfic del seu últim llibre, Contra la corrección política, publicat en 2021, es destaca que Badenas és un home “que gairebé mai passa desapercebut”, i no sols pels “pantalons de quadres” que li agrada vestir. Aquest catedràtic de Dret Civil de la Universitat Jaume I de Castelló, per damunt de tot, no vol callar. Perquè, a parer seu, “no dir el que pensem condueix a la futilitat”.
Per això Badenas ha fet parlar tant l’últim any. En el semestre que porta a l’Ajuntament i en el semestre anterior, durant la precampanya i la campanya electoral. Perquè mai no calla. Perquè es mostra tal com és. Perquè és un digne exponent de l’extrema dreta espanyola que ha trobat en Vox el seu carril bici particular. Una via separada de la resta que els ha permès d’accedir a les institucions i en algun cas, com el seu, a cogovernar-les.
El 17 de desembre de 2022, quan ja era candidat del partit a l’alcaldia del cap i casal, Badenas va iniciar la seua conferència al casal d’ideologia feixista Valentia Forum amb una afirmació que, com tant li agrada, no deixà indiferent ningú: “Antes punky que maricón de playa”. En una trobada a Xarafull (Vall de Cofrents) amb militants i simpatitzants de Vox, en presència de l’agitadora Cristina Seguí, també va proclamar que calia defensar la cultura “bebiendo, comiendo y follando, porque follando también se hace cultura”.
La frase estava extreta d’una cançó del grup gallec Siniestro Total i s’emmarca en una teoria segons la qual els punks, avui, són tots aquells que remen a contracorrent. Els qui planten cara al pensament “políticament correcte”. Els qui combaten l’anomenada ideologia de gènere, el “feminazisme” o qüestionen el canvi climàtic. L’Agenda 2030 és el paradigma del mal, i posar-li fre, un imperatiu.
Així, Badenas ha defensat sense embuts les concentracions davant les seus del PSOE pels pactes de Pedro Sánchez amb les formacions catalanes i basques. I si en una entrevista radiofònica —el 9 de novembre, a Plaza Radio— li han recordat que en aquestes manifestacions els càrrecs públics de Vox es barrejaven amb persones d’estètica neonazi, el segon tinent d’alcalde tampoc no tenia inconvenient a anar un pas més enllà: “Ser nazi no és un delicte”, va respondre ell.
L’oposició va demanar-ne la dimissió i, en veure que els no feia cas i que l’alcaldessa tampoc no decidia destituir-lo, la portaveu socialista, Sandra Gómez, i la seua mà dreta, Borja Sanjuan, van optar per regalar-li el llibre La Segunda Guerra Mundial para dummies. A la part introductòria, per exemple, es pot llegir això: “La Segunda Guerra Mundial no ocurrió porque sí. Italia no empezó a coquetear con la restauración del Imperio romano sin motivo alguno. En la primavera de 1936, Alemania no se levantó una mañana y dijo: ‘Oye, tú. Raza superior. Dominación mundial. Suena bien’.”
Qui és?
Exactament això van preguntar-se molts en saber que Juan Manuel Badenas seria el candidat de Vox a l’alcaldia de València. En realitat, era el tercer plat d’un procés d’elecció que va allargar-se més del previst. La primera opció, el torero retirat Vicente Barrera, va rebutjar l’oferiment que va transmetre-li Santiago Abascal l’estiu de 2022. El segon plat, Pablo Delgado, lletrat de Francisco Camps i propietari del bufet on treballen l’expresident valencià i una filla d’Ignacio Gil Lázaro, l’home fort de Vox a la província de València, també va declinar la proposta.
Sobre la botzina, gràcies a la recomanació de qui ja era candidat de Vox a la Generalitat, el catedràtic de Dret Constitucional Carlos Flores Juberías, Juan Manuel Badenas Carpio va ser l’home elegit.
Vicente Barrera i el lletrat de Camps, Pablo Delgado, van declinar la proposta de liderar la llista de Vox; Flores Juberías va suggerir llavors el nom de Badenas
Badenas? Qui és Badenas? Ben pocs el coneixien malgrat el seu pas per la Universitat Internacional de València (VIU), de la qual fou rector de 2011 a 2014 i on ja havia oficiat com a secretari. En assumir aquesta primera responsabilitat, l’any 2005, Badenas va negar-se a renunciar a la seua plaça de professor de l’UJI. Volia compatibilitzar tots dos càrrecs, en contra del criteri de Francisco Toledo, el rector de la universitat castellonenca, el qual va advertir que les dues funcions eren “incompatibles”. Badenas va rebatre que, si de cas, era una “incompatibilitat moral, no professional”. Com si la moral no importara gens ni mica.
L’accés al rectorat de la VIU, un dels megaprojectes del Consell, va venir precedit del seu pas per l’àrea de Presidència de la Generalitat, on va ser assessor en 2006 i 2007, i per la direcció general de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP), centrada a “estimular l’excel·lència dels sistemes valencians d’educació superior, innovació i serveis públics”.
Es tractava, doncs, d’una persona propera a Camps i al seu conseller d’Educació, el vila-realenc Alejandro Font de Mora. Ben connectada, a més, amb la burgesia castellonenca gràcies al seu matrimoni amb María del Carmen Boldó Roda, catedràtica de Dret Mercantil de l’UJI i filla d’un prestigiós cirurgià castellonenc. Badenas i Boldó compartien el bufet Arbitrium a la capital de la Plana, dissolt en 2010, el mateix any en què la seua filla fou designada regina infantil de les festes de la Magdalena.
Carmen Baldó posseeix ara un altre bufet, Dictum, en què treballa un dels fills de la parella, i acaba de ser nomenada vocal del consell d’administració de l’empresa pública que gestiona l’aeroport de Castelló. A més, des del mes de juny de 2022 és acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), un dels estendards de l’anticatalanisme al cap i casal.
Fer la VIU viu
Quan Planeta, en 2014, va controlar la majoria accionarial, Badenas va abandonar aquesta universitat pública a distància en què la Generalitat Valenciana havia invertit 34,5 milions d’euros. El grup editorial tan sols va abonar 4 milions per adquirir-ne el 70%, una operació que Badenas va criticar obertament. No només això, sinó que va enumerar davant notari els seus dubtes sobre la legalitat del procés privatitzador.
“La VIU és com un circuit de Fórmula 1, volem que hi circulen Ferraris”, va dir Badenas poc abans que el projecte naufragara
No va ser tan curós, en canvi, mentre va percebre un sou —com a rector— 5.000 euros per dalt de la retribució establerta a la llei. Això sí, va deixar per a la posteritat frases cèlebres, com aquella declaració al diari La Razón en què explicava que “la VIU és com un circuit de Fórmula 1, volem que hi circulen Ferraris”. Badenas presumia de ser l’única de les cinc universitats públiques valencianes que generava beneficis. No obstant això, de la previsió inicial de 5.000 alumnes se n’havia passat a la crua realitat de 1.400.
La decisió de vendre la VIU a Planeta va adoptar-la, en darrera instància, María José Català. La mateixa María José Català que aleshores era consellera d’Educació i ara és alcaldessa, amb Badenas com a mà dreta. O extrema dreta, més ben dit.
En desembre de 2015, encara irat, Badenas va escriure a Facebook: “¿Qué exconsellera, que dice sentirse arrinconada por su propio partido, anda pidiendo trabajo por diversas instituciones dependientes de su antigua responsabilidad, sin demasiado éxito por carecer de formación suficiente?”. La pregunta anava clarament dirigida a Català, que havia vist com Isabel Bonig liderava el PPCV en detriment seu. El ben cert és que Català va acabar trobant feina acadèmica. I tot just a la VIU, com a docent. Això sí, quan l’oposició i els mitjans de comunicació n’han volgut esbrinar les remuneracions, sempre han rebut el silenci per resposta. Res no se’n sap.
Del pas de Badenas per la VIU queda el record d’un home gens estrident, que guardava les formes. Optava pels vestits clàssics amb mocador a la butxaca de l’americana i no per l’estil “casual” que exhibeix ara, capaç de calçar una gamma inacabable de botes de la marca Dr. Martens, les predilectes dels caps rapats dels anys vuitanta i noranta.
Després del seu pas per la VIU va retornar a l’UJI, una plataforma acadèmica des de la qual va poder presidir, també, l’Institut Interuniversitari per a la Qualitat i les Bones Pràctiques. Aquest organisme, integrat per alguns professors universitaris espanyols i de la resta d’Europa, pretenia vetllar pel “foment de la qualitat dels bens i serveis en Espanya”. En la seua carta de presentació, l’Institut apuntava que “fer les coses bé en lloc de fer-les malament, fer les coses millor en lloc de fer-les pitjor, redunda en benefici dels ciutadans i contribueix al progrés social; per tant, si això és així, als poders públics els hauria d’importar una cultura de la qualitat entre els ciutadans”. Uns objectius tan genèrics com imprecisos. De l’empremta de l’Institut en qüestió, de fet, ben poc se’n sap.
Ciutadà Badenas
En plena decadència del PP, Badenas va sondejar la possibilitat de fer política activa. Va temptejar la via Ciutadans. De fet, era usual que compartira notícies de premsa sobre Albert Rivera. Se sentia molt lluny del PP que l’havia promocionat. Dels populars únicament valorava la contundència de José María Aznar. De la resta, no en volia saber res. Els considerava uns porucs. Uns covards.
“La derechita cobarde”, en paraules del president de Vox, Santiago Abascal. L’expressió, assegura Badenas, fou ideada per la seua parella actual, Cecilia Herrero Camilleri, a qui ha situat com a regidora a València. De fet, a la majoria d’actes, hi acudeixen junts.
Des del 8 de desembre de 2021, Herrero exerceix com a auxiliar administrativa de l’Ajuntament de València, segons consta a la declaració d’activitats i béns presentada per ella a l’inici d’aquest mandat. Amb tot, la seua relació amb l’extrema dreta ve d’abans. A ElManifiesto.com, un diari digital que es declara “políticament i socialment incorrecte”, emmarcat a l’òrbita de Vox, va entrevistar Badenas en maig de 2021.
“La correcció política és una fàbrica de covards”, diu Badenas, convertit en una fàbrica de maldecaps per a María José Català
“L’únic retrocés que s’ha produït en el progrés de la humanitat és la correcció política”, li explicava Badenas a Herrero en aquella llarga conversa. Segons ell, “la correcció política vol establir uns valors contraris als principis que sostenen la civilització occidental”, fins al punt que “l’ésser humà comença a ser prescindible com a ens pensant, el seu paper ha quedat reduït al de simple consumidor”. En aquesta mateixa línia, Badenas sentenciava que “la correcció política és una fàbrica de covards”. Ell, de políticament correcte, ni ho és ni aspira a ser-ho. Prou bé que ho pateix l’alcaldessa Català, per qui Badenas ja és un autèntic maldecap.
El seu caràcter protagonista, sempre irreverent, ha migpartit el grup municipal de Vox, que gestiona les àrees d’Ocupació, Empreniment i Formació; Família, Majors i Tradicions, i Parcs, Jardins i Espais Naturals. D’una banda hi ha el tàndem Badenas-Herrero, i de l’altre, el que conformen l’advocat José Gosálvez i la psicòloga Mónica Gil, exassessora del partit a Torrent (Horta) i filla del cap de l’agrupació de Vox al barri de Russafa, la més activa del cap i casal. Gosálvez ja era edil en el mandat anterior.
Una relació tibant
Més enllà de les desavinences internes, les que afecten directament la ciutadania són les que sorgeixen a cada poc amb el PP. La necessitat total de Vox per treure endavant els pressupostos va obligar Català a incloure Vox a l’equip de govern tres mesos després de prendre possessió de l’alcaldia. La seua mala relació amb Badenas, heretada del passat, no convidava a l’optimisme. Ell, molest per la no inclusió del seu partit al Govern local i pels pocs canvis en mobilitat introduïts per Català, no va dubtar a dir-li públicament Mari Grrzzi, barrejant el seu primer nom i el cognom de l’antic responsable de l’àrea, adscrit a Compromís. Era públic i notori que l’alcaldessa s’estimava més governar en minoria.
“A qui se li va acudir posar com a cap de llista una persona profundament enemistada amb qui havia de pactar el govern local?”, es pregunta Vicente Montañez, que fou l’altre regidor de Vox —amb Gosálvez— en el mandat anterior, però ja no milita en el partit. “L’interès desmesurat de Badenas en la represa de les obres del Nou Mestalla resulta molt sospitós”, afegeix Montañez.
El líder de Vox no és partidari de permetre que Peter Lim, propietari del club que ha encadenat incompliment rere incompliment en relació amb l’execució de l’estadi, continue les obres que van quedar aturades en 2009. Vol acollir-se a la figura legal del substitut del promotor.
El Nou Mestalla i la negativa de Vox a aprovar qüestions elementals van persuadir Català de la necessitat d’incorporar els quatre regidors ultres
Perquè Badenas, en efecte, representa una teranyina fosca d’interessos de què també formen part l’empresari Miguel Zorío i l’advocat Pablo Delgado, soci de la filla de Gil Lázaro i bon amic de Camps. Zorío, qui anhela presidir l’entitat, havia garantit el finançament necessari per tal d’enllestir les obres i fins i tot es rumorejava que comptaria amb l’ajuda del constructor Luis del Rivero, però la designació d’Espanya com a seu del Mundial 2030 sembla haver aplanat el camí a la conclusió de les obres. Lim per fi sembla decidit. Creu que l’Ajuntament ara es mostrarà més benèvol a l’hora de mantenir els beneficis urbanístics que van decaure amb la caducitat de l’actuació territorial estratègica (ATE) aprovada per la Generalitat.
Les obres del Nou Mestalla i la negativa de Vox a aprovar en el plenari qüestions elementals per al funcionament de la tresoreria van persuadir Català de la necessitat d’incorporar els quatre ultres a l’equip municipal. Fins aleshores, s’havien autoqualificat “els quatre de Vox”, una manera de subratllar el seu paper determinant en la política local. Sense ells, Català només tenia la possibilitat de recolzar-se en l’esquerra, com ha fet en totes les qüestions relatives a la capitalitat verda.
Siga com siga, els moviments de Vox han de preocupar-la, i molt. Ara fa dues setmanes se sabia que el grup municipal havia retornat vora 17.000 euros de la seua assignació perquè havien estat desviats a un compte aliè. L’oposició s’olora que els diners en qüestió van servir per finançar la campanya i Badenas, en una de les seues reaccions característiques, ha tirat pel recte i ha sol·licitat una auditoria als comptes de tots els grups.
Badenas és un personatge excessiu, l’antítesi de la imatge de moderació i contenció que s’entesta a transmetre Català. Badenas i contenció són antònims. En una conferència impartida el 12 de setembre passat a Lo Rat Penat, una altra de les entitats defensores del secessionisme lingüístic, va atacar durament el PP per la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Sota el títol “L’AVL, una aberració jurídica”, va tractar d’il·lusionar els assistents amb l’existència d’alguna escletxa legal per tal que la seua normativa —“no es el valenciano auténtico”— no siga l’única oficial.
Entestat a no passar desapercebut, Badenas, com a regidor de l’àrea responsable, va decidir cancel·lar un acte de promoció de dones directives tot al·legant que, amb aquells diners, podia contractar quatre jardiners a temps complet durant un any sencer. Precisament, com a regidor de parcs i jardins, va reunir centenars de treballadors a Vivers, poc abans de Nadal, per felicitar-los les festes i comminar-los a extremar la neteja dels vials públics en aquelles dates.
Només parla castellà, però defensa l’accent tancat de València i la recuperació immediata del topònim en castellà de la ciutat, que va deixar de ser oficial amb Compromís i PSPV. Per aquest motiu va tapar l’accent obert de la paret de la sala de premsa amb una bandera espanyola i, un altre dia, va agafar i estripar al mig del carrer, en presència de tothom, uns papers que duia José Luis Moreno, regidor de Cultura en representació del PP i contrari al canvi de la normativa.
Les imatges de campanya al barri d’Orriols, clamant contra els immigrants amb un megàfon, a l’avinguda del Regne de València amb una trepadora per tal de demanar la reversió del carril bici i la seua declaració sobre els bous —“els animals són coses”, va afirmar en una entrevista a la cadena SER— van deixar entreveure el seu tarannà. Com era esperable, Vox ha propiciat el retorn de l’exèrcit i la policia als estands de la fira Expo Jove, cosa que va provocar que uns pacifistes abocaren pintura rosa sobre un tanc. Badenas i Herrero van presenciar l’escena en directe i Badenas no va estalviar adjectius, tot lamentant l’“agressió a un carro de combat” per part dels “enemics d’Espanya”.
Amb motiu dels preparatius de la cavalcada de Reis d’enguany, la primera amb Vox al capdavant de l’àrea competent, Badenas ja va advertir qui hi hauria canvis importants respecte les edicions anteriors, quan Compromís se n’havia fet càrrec. La primera decisió va consistir a eliminar els personatges valencians i la llengua pròpia del recorregut. Ni gegants ni capgrossos ni tants altres personatges propietat del consistori no van prendre’n part. L’alternativa resultava ser un elogi de la lectura —amb el Quixot com a gran icona, sense cap referència al Tirant lo Blanc— elaborat amb productes vinguts de fora, com ara uns ninots que representaven personatges manxecs que ja havien desfilat a la fira d’Albacete de l’estiu passat. El cost global de la jornada va ascendir a 294.123,15 euros, amb profusió de contractes trossejats i una dada que permet tota mena d’elucubracions: segons Compromís, l’Ajuntament de València va pagar el triple que el d’Albacete per treure al carrer els ninots unflables manxecs. La coalició valencianista ja ha presentat una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció.
L’última excentricitat de Badenas ha estat la idea de crear uns estanys d’aigua a sota dels ponts del llit vell del riu Túria on diàriament dormen centenars de persones a fi d’“evitar assentaments il·legals de persones que, en alguns casos, estan pertorbant el gaudi dels parcs i jardins per part dels veïns de València”. L’oposició no ha dubtat a censurar la seua “aporofòbia”. La Federació d’Associacions Veïnals de València ha retret aquesta iniciativa, que considera “insolidària i irresponsable”.
I, òbviament, s’oposa de ple als Gay Games de 2026 —també captats per l’anterior govern— perquè són “fruit del marxisme cultural”. El seu lema de capçalera ja ho permetia intuir: “Antes punky que maricón de playa”.