Ara fa un any, quan algú sobrevolava la ciutat amb Google Maps i s’aproximava a la parcel·la on hi ha l’esquelet del futur estadi del València CF, llegia literalment això: “Nuevo Mestalla (ruinas)”. A la tardor, un altre usuari va rebatejar-lo d’una manera més explícita: “Coliseo Valencianista Lim Go Home”. Després d’algunes gestions el club ha aconseguit que, per fi, hi figure el nom que tindrà: Nou Mestalla. Acompanyat, això sí, d’un matís important: “Tancat temporalment”.
Sí, tancat temporalment, com el restaurant o la sabateria que abaixa la persiana perquè el negoci no funciona. Tancat temporalment, com si mai haguera estat obert. Tancat temporalment, encara que no s’hi mou una pedra des del 25 de febrer de 2009 i encara que la Federació Espanyola de Futbol l’ha inclòs en la llista d’estadis del Mundial que, el 2030, coorganitzarà amb Portugal i el Marroc.
El club valencianista va presentar la maqueta del que havia de ser el seu estadi el 10 de novembre de 2006. Després dels tràmits burocràtics escaients, les obres van iniciar-se l’1 d’agost de 2007, però van frenar-se en sec un any i mig més tard, quan ja se n’havien invertit 98 milions d’euros. L’esclat de la bombolla immobiliària va fer saltar pels aires els plans de l’entitat. Les previsions d’ingressar una morterada pel vell Mestalla van dissoldre’s com el sucre en el cafè. I aquella injecció de diners era la clau de volta del nou recinte. El València no posseïa més capacitat d’endeutament.
Al llarg dels anys, amb l’objectiu d’abaratir-ne els costos, l’arquitecte Mark Fenwick ha modificat diverses vegades el disseny del Nou Mestalla. El coliseu avantguardista i sumptuós que va projectar en els temps de la Fórmula 1 i la Copa de L’Amèrica —“El mejor estadio del mundo”, va titular en portada, a doble pàgina, el diari Superdeporte— guarda poca relació amb el que ara es planteja. I la ciutat, que fou extremadament generosa amb el València CF, fa 15 anys que llueix una massa ingent de formigó allà on ja s’haurien d’haver celebrat concerts d’escala planetària, un Mundial d’Atletisme i una final de la UEFA Champions League, segons va pronosticar l’aleshores alcaldessa Rita Barberà.
En aquesta dècada i mitja, l’Athletic Club de Bilbao ha derrocat l’antic San Mamés, la vella Catedral, i ha erigit, en el mateix emplaçament, un estadi que és considerat dels millors d’Europa. L’Atlètic de Madrid s’ha mudat del Vicente Calderón als afores de la ciutat, on gestiona un recinte que és una font d’ingressos constant. Els seus veïns del Reial Madrid acaben d’estrenar la reforma del Santiago Bernabéu, on ara fa dues setmanes va oferir un parell de recitals la cantant estatunidenca Taylor Swift i on poden organitzar-se des de fires de mostres a partits de tenis o bàsquet. Fins i tot el FC Barcelona, malgrat la situació financera tan crítica que travessa, està remodelant a fons el Camp Nou; la inauguració de la primera fase és prevista per al novembre d’enguany, coincidint amb el 125è aniversari del club. Molt més a prop, tant el Vila-real CF com el Llevant Unió Esportiva també han rejovenit l’aspecte dels seus estadis i n’han cobert totes les localitats de la mà d’Idom, l’empresa basca que va executar el nou San Mamés.
El de Fenwick a València, per contra, sembla un projecte maleït. En els 15 anys que porten aturades les obres, l’arquitecte ha dissenyat diversos recintes més, entre els quals tres dels estadis del Mundial de Qatar. Un d’ells, anomenat 974, era efímer i ja no existeix: estava format per 974 contenidors enormes que, en concloure la cita futbolística, van ser enviats a països subdesenvolupats. Els 200 milions de dòlars que va comportar l’obra van evaporar-se aquell dia.
Jugada redona
En el cas del Nou Mestalla, la cita mundialista representa un ara o mai. Tant l’alcaldessa com els hotelers i comerciants de la ciutat no volen imaginar que el Mundial es dispute a la Corunya, Gijón o Las Palmas, però no a València. A més, María José Català és conscient que solucionar l’embolic de l’estadi seria la millor carta de presentació per a les eleccions municipals de 2027. El problema és que una gran part del valencianisme no vol ni sentir a parlar d’atorgar cap benefici urbanístic al magnat singapurès que ara fa deu anys, en 2014, va convertir-se en el màxim accionista del club. Peter Lim ha passat d’una rebuda al més pur estil Bienvenido, Mister Marshall a ser la persona més odiada a la ciutat.
De fet, per a entendre l’atzucac en què es troba el Nou Mestalla cal girar la vista enrere i analitzar els moviments polítics que s’hi han succeït, començant pel primer de tots: la permuta sucosíssima que Barberà va posar en safata al constructor Juan Bautista Soler, a qui el PP havia esperonat perquè esdevinguera, en 2004, president i principal accionista de l’entitat.
La jugada era “absolutament legal i transparent”, com la mateixa Barberà va manifestar, preventivament, durant la presentació fastuosa, al Palau de les Arts, de la maqueta del Nou Mestalla. Legal i transparent, però escandalosa: el València CF, gràcies a un pla d’actuació integrada (PAI), obtenia la requalificació del seu estadi de tota la vida, que passava a tenir la condició de sòl urbanitzable, i l’Ajuntament li cedia el millor solar dotacional disponible —de 80.000 metres quadrats, a l’àrea d’expansió de l’avinguda de les Corts Valencianes, en el barri de Benicalap— per a construir-ne el nou.
La jugada era més redona que una pilota. El club preveia ingressar entre 350 i 400 milions d’euros per la parcel·la del vell Mestalla, mentre que, per la de titularitat municipal, tan sols va haver de desemborsar 19.816.921 euros —en deu quotes anuals, interessos a banda— i posar a disposició de l’Ajuntament 32 parcel·les en barris perifèrics valorades, en conjunt, en 25,6 milions.
El València CF, per tant, va aconseguir la parcel·la per poc més de 45 milions d’euros, deu més dels 35 per què recentment ha tancat —amb el grup Atitlan, el conglomerat d’Aritz Rodero i Roberto Centeno, gendre de Juan Roig— la venda de la part terciària que hi conté.
Dit d’una altra manera: València li regalava al València CF un solar immillorable per a erigir un estadi nou, de primer nivell internacional, que seria sufragat amb els diners obtinguts per la venda dels terrenys del vell Mestalla. Un pla perfecte que va demostrar tenir els peus de fang així que va produir-se la caiguda de Lehman Brothers i les fitxes de dòmino, una rere l’altra, van anar caient.
Un incompliment rere un altre
Conscient de les estretors econòmiques que patia i de l’escenari nou que es dibuixava, el València CF no va tardar a introduir retocs en el disseny inicial. Amb Manuel Llorente a la presidència i Bankia com a creditor principal, controlant cada euro que entrava i eixia de la caixa, la capa d’acer que havia de revestir l’estadi fou substituïda per una de vidre blau que abaratia l’import global de l’operació. El 28 de juliol de 2012, en una convenció de penyistes celebrada a Alzira, Llorente va manifestar davant els 1.200 assistents que el València jugaria al Nou Mestalla en 2014. L’anunci coincidia amb l’aprovació de l’actuació territorial estratègica (ATE).
ATE? Sí, ATE. Al darrere de l’acrònim hi havia l’interès indissimulat del PP, que governava amb majoria absoluta, de propiciar inversions que consideraven determinants. Per exemple, el Nou Mestalla a València o l’aterratge de la multinacional sueca Ikea a Alacant. La Generalitat atorgava uns aprofitaments urbanístics desproporcionats als seus promotors a canvi d’un calendari precís de les obres.
El punt número 1 de l’ATE València Dinamitza augurava un impacte de 1.200 milions d’euros i la creació de 3.500 llocs de treball. “Aquesta inversió és immediata i es desenvoluparà completament en un període entre cinc i deu anys”, va quedar reflectit —de manera menys optimista que Llorente— al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana del 31 de juliol de 2012, quan van publicar-se les condicions.
Aquella ATE encara va ser millorada pel PP en febrer de 2015, a escassos mesos de les eleccions que van comportar un canvi de govern a la Generalitat. S’augmentava la part terciària del vell estadi a fi de facilitar-ne la venda. Lim ja s’havia assolit el control del club, però en el document de compra no s’havia compromès a concloure el Nou Mestalla, sinó a “procurar” acabar-lo. Amadeo Salvo, des de la presidència, i Aurelio Martínez, des de la Fundació València CF, van alinear-se amb el magnat asiàtic en el procés de venda fins al punt d’assegurar que acabaria el coliseu abans del centenari de la institució, que es commemorava en 2019. Una promesa que el comprador, però, no va rubricar per escrit.
I és que, en realitat, Lim mai va tenir un interès real a enllestir l’estadi. Va visitar-lo en 2014, l’any en què va adquirir el paquet de la Fundació —el 70,04% del total— que el convertia en màxim accionista a canvi de 94 milions d’euros. Més enllà d’aquella foto, ben poca cosa. Hi ha invertit, això sí, 163 milions d’euros més mitjançant ampliacions de capital que han evitat la fallida de l’entitat. Gràcies a elles, ara és propietari —a través del grup Meriton Holdings— del 91,55% de les accions del València CF. A més, va concedir un préstec al club per valor de 35 milions, una quantitat que va recuperant periòdicament.
Davant la inacció palmària de Lim, el Govern del Botànic va fer cas a organitzacions ciutadanes com ara De Torino a Mestalla i Espíritu del 86, que van acudir als jutjats per a ordenar la caducitat de l’ATE, cosa que es va concretar el 3 d’agost de 2022. Al·legaven que, en cas de no fer-ho, els governants haurien prevaricat. Recordem que l’ATE fixava un període de cinc a deu anys per a l’execució de les obres.
El PSPV sempre va mostrar-se més decidit a fer aquest pas que no Compromís, que en primera instància va creure’s les bones paraules de Meriton Holdings i, més tard, va advertir del risc que significava judicialitzar el cas. Finalment, els uns i els altres, amb un informe favorable de l’Advocacia de la Generalitat, van decretar la nul·litat amb una pròrroga extraordinària per a la seua aplicació —de 90 dies— basada en l’aturada general que va significar la pandèmia. Però el president del club d’aleshores, l’indi Anil Murthy, no va presentar garanties suficients davant l’Institut Valencià de Finances (IVF) i va arribar a criticar la gestió de la crisi sanitària duta a terme des de la Generalitat.
En qualsevol cas, la caducitat de l’ATE decretada pel Consell va fer que el valencianisme respirara alleujat, ja que Lim —que ha anat devaluant la plantilla, per la qual cosa l’equip ha quedat fora de les competicions europees en els últims cinc anys— començava a notar l’hostilitat de les institucions.
El club va presentar un parell de recursos contra la decisió del Consell. Un de reposició immediata, que va ser tombat ipso facto, i un per la via contenciosa u administrativa que el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) acaba de rebutjar en una sentència duríssima en què la Secció Orimera plasma, negre sobre blanc, la deixadesa de Lim respecte del nou estadi.
Amb el canvi a les administracions d’ara fa un any, Meriton Holdings confiava a tenir més receptivitat. Però, d’una banda, la Generalitat es renta les mans, ja que la nul·litat de l’ATE significava la suspensió de llicències durant dos anys, de manera que tota la responsabilitat recau sobre el consistori, que en un període màxim de dos anys —acaba el 3 d’agost d’enguany— ha d’iniciar un nou planejament urbanístic: quina edificabilitat residencial, quina de terciària...
I, de la seua banda, a l’Ajuntament, on el compte enrere per a esdevenir seu del Mundial 2030 cou de valent, contrasta la diferència de criteri de l’alcaldessa, que desitja desencallar la situació com siga, amb la del seu soci de Vox, Juan Manuel Badenas, que ha clamat, per activa i per passiva, que Lim no rebrà cap benefici de l’Ajuntament mentre ell forme part de l’equip de govern.
Una postura taxativa que va haver de modular ara fa dues setmanes, quan Català, discretament, va amenaçar de retirar les competències de govern a Cecilia Herrero, també regidora de Vox i parella sentimental de Badenas a qui la Fiscalia contra els delictes d’odi investiga pels seus comentaris xenòfobs a les xarxes socials, que han estat denunciats per Compromís i el PSPV.
Badenas ha passat d’intitular-se “el alcalde del Valencia CF” i d’assegurar que mai no cometria la “traïció” d’afavorir els interessos de Lim a comprovar com el cor i el cervell li dicten coses diferents.
Fitxes, conveni, aval
Aquesta és la premissa que repeteixen PSPV i Compromís. Si Lim vol recuperar els beneficis que preveia l’ATE, haurà de respectar les fitxes urbanístiques que van redactar en l’últim any de mandat i que no li permeten d’accedir als rèdits econòmics de l’operació, si no executa les obres amb un calendari estricte. Només així s’avindrien a signar el conveni amb el club, que delimitaria les característiques exactes que ha de tenir l’estadi. No obstant això, tot plegat encara restaria sotmès al fet que Lim presentara un aval que blindara l’execució de les obres.
El secretari municipal ha emès un informe que nega la legalitat de l’aval per a atorgar la llicència d’obres, el primer tràmit que Català pretén accelerar per a reprendre-les al més prompte possible. Tanmateix, PSPV i Compromís consideren que se li pot exigir i se li ha d’exigir com a garantia, per tal d’accedir als aprofitaments urbanístics de què gaudia amb l’ATE.
Català, que també va expressar la conveniència de presentar un aval per valor de 100 milions d’euros quan estava a l’oposició, ara no gosa demanar-lo, perquè sap que Lim no està disposat a presentar-lo. La seua esperança és que el singapurès, així que es resolga l’embolic del Nou Mestalla, es desfaça del seu paquet accionarial, que es revaloraria de manera notòria.
El secretisme, de moment, presideix les seues converses amb el club. Català, de fet, no ha acudit a les reunions convocades amb l’oposició sobre aquest tema. Ha delegat la negociació en el seu edil d’Urbanisme, Juan Giner, i, sobretot, en el regidor de Grans Projectes i Patrimoni, José Marí Olano, un home proper a Francisco Camps que ha alçat moltes suspicàcies per la seua relació laboral amb la consultora KPMG, lligada al València CF. Malgrat el seu accés al consistori, Olano mantenia una dedicació del 75% amb la consultora i només dedicava el 25% de la jornada laboral a l’Ajuntament. Després de les queixes de l’oposició, s’ha desvinculat de KPMG i té una dedicació del 75% al consistori.
La negativa de Català a exigir un aval i el paper d’Olano —manté trobades freqüents amb Germán Cabrera, l’assessor jurídic de Meriton, i Javier Solís, el director corporatiu del club— no són els únics elements que generen malestar en els grups de l’oposició i les plataformes contràries a Lim, com ara Libertad Valencia CF.
L’Ajuntament va aprovar en comissió una auditoria de les obres per avaluar-ne el cost real i que totes les peces encaixaren: amb el préstec de 80 milions d’euros que la Lliga de Futbol Professional (LFP) ha posat a l’abast del club a través del seu acord amb CVC —a canvi de l’explotació del 9% dels drets televisius dels clubs durant els pròxims 50 anys— i els 35 que Atitlan abonarà pel terciari de la parcel·la, el València disposaria d’un total de 115 milions, però rematar el camp requereix més diners.
Els grups de l’oposició van proposar que l’Ajuntament encarregara aquesta auditoria per assegurar-se què val exactament la part de l’estadi pendent, però res no se’n sap. L’alcaldessa no ha informat que estiga en marxa.
L’encariment del preu dels materials ha provocat que la conclusió del recinte s’estime en una franja que oscil·la entre els 170 i els 200 milions d’euros. Les seues prestacions finals en determinaran la quantitat concreta. El València ha presentat diverses modificacions els dos últims anys, algunes de les quals ofensives. De l’estadi de 70.000 espectadors i pista d’atletisme que s’havia acordat, es passava a un altre de 45.000 espectadors, menys que l’actual Mestalla, amb terrasses panoràmiques i lones que taparien les zones sense seients. A més, desapareixia la granja solar que s’havia ideat per a la coberta.
Més tard, l’aforament va ascendir a 66.000 cadires, ampliables a les 70.000 exigides des del consistori, però el pàrquing quedava reduït a 270 places, les estrictament necessàries per als directius i personal de l’estadi. Fenwick ha arribat a dir que les 3.500 places d’aparcament de la maqueta inicial posaven en risc la seguretat de la gent, però no sembla acceptable que un estadi d’aquestes característiques no reserve més lloc per a l’estacionament de vehicles.
La veu de l’oposició
L’equip de govern local ha optat pel mutisme. Negocien sigil·losament amb Meriton Holdings per bé que Lim ha ordenat recórrer contra la sentència del TSJCV contrària als seus interessos.
Siga com siga, la data del 3 d’agost està marcada en roig. Segons una interpretació legal, tot just dos anys després de la caducitat de l’ATE, davant la inacció de l’Ajuntament, el València CF podria recuperar tots els drets urbanístics perduts amb l’anul·lació del projecte. Abans d’aquell dia, doncs, el consistori ha de marcar-li els requisits per tal de preservar-los i concloure les obres. I aquesta proposta, Català té la intenció de consensuar-la amb Meriton en els pròxims dies i sotmetre-la a votació en un dels dos plenaris —a les acaballes de juny o a les de juliol— previstos abans de l’agost.
El socialista Borja Sanjuan, que pren el relleu de Sandra Gómez com a portaveu del seu grup, subratlla que s’ha d’evitar un “enriquiment il·lícit” de Lim. “I per a impedir-ho cal exigir l’estadi de primer nivell mundial a què es va comprometre el València CF quan va dissenyar-se tota aquesta operació urbanística, en lloc del camp de mínims que vol fer Peter Lim, que gestiona el club com ho faria un liquidador”, diu.
Sanjuan, seguidor del club des de ben menut, remarca que l’ATE no establia cap penalització si l’entitat incomplia els termes de l’acord i que tampoc no definia l’obligació d’acabar les obres per a accedir als aprofitaments urbanístics associats a ella. “L’ATE no concretava els passos a seguir: li deixava vendre els terrenys quan volguera i que construïra quan li vinguera de gust; amb el nostre plantejament de les fitxes urbanístiques, per a poder accedir als beneficis econòmics aparellats, ha d’anar acabant les diverses fases de l’operació”.
La primera de totes, el poliesportiu públic de Benimaclet que el València CF està obligat a construir —des de 2006— en la part restant de la parcel·la cedida per l’Ajuntament: la que no ocupa l’estadi ni el terciari. Aquell sòl era dotacional i el consistori va posar aquesta clàusula a fi que els veïns de la zona disposaren d’un espai on pogueren practicar esport.
El cost estimat del pavelló —el club ja n’ha presentat el disseny— gira pels volts dels 10 milions, però els rectors del València tampoc no han mogut un pam de terra. Fins i tot han insinuat que al cost total calia restar l’IVA, perquè ells, després, no podrien repercutir-lo en els seus balanços. L’Ajuntament va negar-se de ple i va plantejar la possibilitat de dur a terme l’obra i que el València es limitara a abonar, prèviament, els 10 milions en qüestió. “Els residents de Benimaclet fa una dècada que esperen el poliesportiu i una dècada i mitja que conviuen amb una massa ingent de formigó al costat de casa seva... Ells són els grans pagans de tota aquesta operació”, lamenta Sanjuan.
Que la relació amb els antics dirigents de l’Ajuntament era complexa —molt especialment, amb el PSPV— ho demostra el missatge sarcàstic que van remetre a Sandra Gómez la nit electoral.
“El gran problema és que Lim no vol gastar-s’hi ni un euro més dels 80 que li proporciona CVC i els 35 del terciari; no pensa invertir-hi més de 120 o 130 milions, i això explica les propostes d’estadi low cost que està fent els últims anys”, considera Sanjuan. “Tota aquesta operació té a veure amb els 150 milions que pensa ingressar per la parcel·la del vell Mestalla: si li permets fer l’estadi que li done la gana, obtindrà els beneficis associats a ella i ens deixarà un estadi nou que no s’assemblarà gens al que va projectar-se al seu dia”. El mateix Sanjuan ho complementa amb un exemple pràctic: “És com si haguera adquirit una casa de 800 metres quadrats, però ara només volguera reformar-ne una part. De fet, els pètals de la part superior de l’esquelet que es veuen ara continuarien quedant a la vista”.
El portaveu socialista té clar que Lim no es desprendrà del club —com desitja la pràctica totalitat de l’afició— fins que es resolga aquest embolic. “Qui es desfaria de la majoria accionarial d’una empresa que estiguera en disposició d’accedir a uns ingressos addicionals de 150 milions?”, es pregunta. Òbviament, el preu de les seues accions no serà igual amb aquells diners al balanç que sense.
Papi Robles, que ha rellevat Joan Ribó com a portaveu de Compromís, no dubta que el PP vol tornar a afavorir Lim. “Han votat en contra de la nostra proposta perquè partia de l’oposició, però l’esquema fitxes-conveni-aval és la més garantista possible”, sosté. “L’obscurantisme del PP amb aquest tema em genera molta desconfiança; el tracte de favor que ja va rebre Lim amb la revisió de l’ATE de 2015 podria repetir-se ara”.
Segons ella, la situació financera del València —al voltant de 270 milions de deute, però ben estructurat— no justifica la paràlisi amb l’estadi. “Lim té diners de sobra per a concloure les obres, però no ha vingut ací a deixar-se diners, sinó a guanyar-ne”.
L’experiència de Ribó alimenta la seua desconfiança: “Et conten unes coses i després en fan unes altres; és un tema amb moltes interseccions i que, no hem d’oblidar-ho, està judicialitzat”. En efecte, els advocats del València CF han recorregut contra la sentència del TSJCV que confirma la nul·litat de l’ATE.
“Es molesten molt quan els dic que estan negociant amb Meriton, però és una evidència!”, diu Robles, “Català tracta d’enganyar el personal, insisteix a dir que les fitxes urbanístiques són les mateixes que va redactar l’equip anterior... Si el PP haguera acceptat el marc en què ens trobàvem abans de les eleccions —el trident fitxes-conveni-aval—, en aquest consistori hi hauria unanimitat sobre el tema, que és allò que ens cal”.
L’auditoria sobre el preu de les obres és l’altre element que, a Robles, li fa recelar de Català: “Va acceptar-la en veure que PSPV, Vox i nosaltres hi estàvem d’acord i que perdria la votació, no perquè tinga la voluntat real d’efectuar-la, que no la té”. I sense el resultat de l’auditoria és impossible saber, amb certitud, què pot costar el nou estadi. Si entre els 120 o 130 que preveu invertir el València o entre els 170 i els 200 que permet intuir l’encariment dels materials en el mercat.
La veu de la premsa
Alguns periodistes esportius de València s’han reconvertit en autèntics experts en urbanisme. De pocs temes han escrit tant els últims 15 anys com del Nou Mestalla i del vell.
Pedro Morata, que va passar 35 anys a la cadena SER i ara col·labora amb la COPE, el diari Marca i Gol TV, ha retornat a la ciutat per a dirigir i presentar, cada dilluns, Sin ataduras en Radio Marca Valencia. Sap que el moment en què es troba l’entitat és decisiu i vol aportar el seu granet d’arena: “Bloquejar políticament els 90.000 metres d’edificabilitat del vell Mestalla —75.000 per a vivendes de luxe i 15.000 d’ús comercial— i els 40.000 d’edificabilitat terciària adjacents al nou estadi són clau en el còctel que ha de propiciar l’eixida de Lim”.
“El bloqueig polític li impediria recuperar uns 150 milions d’euros dels drets urbanístics. I això, sumat a elements com la mobilització social permanent, el dany reputacional internacional d’accions com el buidatge de Mestalla, la constatació que els dos fills de Lim passen del València, que Meriton no vol injectar-hi més diners i que Lay Hoon Chan, l’actual presidenta, tampoc vol viure més temps a la ciutat, em fa pensar que el bloqueig afavoriria la venda de les accions”, enumera Morata.
El València es troba a només 30 milions d’euros d’entrar en causa de dissolució. No es fitxen futbolistes de renom i cada any són traspassats els de més valor. “Si ara Lim pensa demanar per les seues accions uns 300 milions, que és el que més o menys hi ha invertit, amb els beneficis urbanístics recuperats en podria demanar 400”, explica Morata. “Cal evitar la revalorització de les seues accions, perquè això encariria el preu de venda i complicaria el traspàs del club... Si veu que les institucions es mostren inflexibles, optarà per desfer-se’n; ell ja no té gens d’interès pel futbol”.
“La requalificació urbanística ha de beneficiar el nou propietari i no l’actual”, conclou Morata. “El problema és que des del club estan enganyant Català com abans enganyaven Ribó... Ella deu pensar que amb la recuperació dels drets urbanístics es produirà un efecte en cadena pel qual s’acabarà l’estadi, València podrà ser seu del Mundial, Lim vendrà les accions i ella obtindrà majoria absoluta en 2027, però, a parer meu, és una jugada massa arriscada”.
Morata sosté que l’Ajuntament té dues maneres d’actuar: “Atorgar a Lim els beneficis mínims derivats del PAI del vell Mestalla aprovat en primera instància, o bé imposar-li unes condicions molt severes per tal de beneficiar-se del pastís sencer”. “El diamant”, en diu ell, que assenyala Badenas, de Vox, com la peça clau de tot aquest sudoku. “És ell qui ha reiterat que el que és bo per a Lim no és bo per a la ciutat de València... Per tant, si es manté ferm, l’alcaldessa no li podrà posar en safata els beneficis urbanístics”. El PP té 13 regidors dels 33 de la corporació, raó per la qual els quatre edils de Vox són clau per a la majoria absoluta.
L’altre periodista especialitzat en la informació relativa al Nou Mestalla és Carlos Navarro, del digital ElDiario.es, que no manté una posició tan inflexible com la de Morata. No debades, ell sí que creu que l’acord urbanístic podria esdevenir la pista d’enlairament de Lim: “Tinc la convicció que se n’anirà així que comencen les obres”.
Navarro recorda que, en el cas del Nou Mestalla, “tots els partits han variat la seua posició amb el pas del temps”. En efecte, el PSPV i Compromís no exigien l’aval que ara demanen, just al contrari que el PP i Badenas, de Vox, que no volia sentir a parlar de negociar amb Lim i ara és acusat de “traïdor” a les xarxes socials. Els ànims estan molt calents i no es descarta algun gir de 180 graus en els pròxims dies. Per exemple, del mateix Badenas, que podria tornar a endurir la seua postura. Al capdavall, és el tema més popular en què pot marcar distàncies amb el PP en el seu intent de no resultar-ne engolit, electoralment parlant.
“En aquest tema, com en el port o la ZAL, he trobat a faltar un debat seriós obert a totes les parts implicades, que no són només els partits polítics”, es plany Navarro. “La ciutat ha requalificat l’estadi vell, ha venut a molt bon preu la seua millor parcel·la a un club privat i li ha concedit beneficis urbanístics a través del terciari. Per tant, ha de vetllar perquè l’estadi siga de primer nivell internacional, com es va prometre en 2006 i ara no sembla fer-se realitat”. Segons ell, el club i l’alcaldessa haurien d’haver sigut més transparents i haver comparegut conjuntament en conferència de premsa per a detallar l’estadi que es pensa construir finalment. “És raonable que el pavelló Roig Arena haja previst 1.000 places d’aparcament per a 15.000 persones i el Nou Mestalla només en tinga 270 per a 70.000?”, es pregunta.
“En els quatre anys que va estar a l’oposició —subratlla Navarro— Català va mantenir una relació distant amb aquest tema, però acudia a totes les manifestacions convocades pel valencianisme, cosa que ara no fa”. A parer seu, la negativa a signar el conveni amb el club fins que les obres estiguen avançades “no és cap garantia per a la ciutat”.
El seu pronòstic és que “el València CF obtindrà la llicència d’obres pròximament i reprendrà les obres amb els 80 milions de préstec de CVC, moment en què Lim vendrà el seu paquet accionarial”. Amb els beneficis urbanístics íntegres o amputats, aquest és el gran enigma.
“El València ha de tenir la garantia que el camp no quedarà aturat de nou”, afegeix Navarro. “Els 35 milions que pagarà Atitlan i la predisposició positiva de CaixaBank per a resoldre l’embolic són factors que juguen a favor”.
En tot cas, Navarro, seguidor del club des que era un xiquet, s’emmarca en la línia romàntica de molts valencianistes que somien veure enderrocat el Nou Mestalla i que es remodele l’actual, que l’any passat va celebrar el seu centenari. Sobre ell, no obstant això, pesa una sentència del Tribunal Suprem que insta a la demolició parcial d’una part de l’ampliació feta en temps de Paco Roig. “Per molt bé que quede el nou, mai no tindrà la mística de Mestalla”, lamenta.
El socialista Borja Sanjuan, un altre valencianista de soca-rel, és del mateix parer, però cap dels dos no concedeix més d’1% a aquesta possibilitat, sobretot amb el Mundial a la cantonada.
Com si es tractara d’una decisió de la sala VOR, la designació d’Espanya com a coorganitzador li ha concedit a Lim un penal que no esperava. I davant seu, sota els pals de la porteria, l’alcaldessa Català sembla dur els ulls embenats. Voluntàriament embenats.