La tempesta política va veure-la des d'Alacant. El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, havia passat una setmana horribilis a causa d'haver protagonitzat una cremà política per evitar la mascletada judicial. O dit d'una altra manera: havia sacrificat la seua deteriorada imatge política afirmant que havia arribat tard el dia D de la dana al Centre de Coordinació d'Emergències per espolsar-se qualsevol maldecap judicial com a partícip de l'enviament d'aquella alerta tardana.
Amb el soroll sobre el seu relleu com a cap del Consell escalant en decibels durant l'epíleg de la passada setmana i havent-se produït la quinta manifestació multitudinària per demanar la seua dimissió, Mazón va mantenir una rutina al seu calendari laboral. En aquesta mena de consagració de la bicapitalitat València-Alacant, va programar-se per a dilluns un acte a la ciutat meridional sobre talent empresarial. Sobtava —i era un símptoma de la seua relació distant amb l'empresariat— que no acudira a la celebració del dia de l'empresa —un acte organitzat per la Confederació Empresarial Valenciana—, que enguany es feia Catarroja, un dels epicentres de la devastació a l'Horta Sud.
Si amb aquella conferència a Madrid i la seua absència a la crida de les Falles el president valencià accelerava —a principi de la setmana passada— de manera involuntària la pressió mediàtica perquè abandonara el Palau de la Generalitat Valenciana, amb l'episodi de pluges d'aquesta setmana es contradeia en el seu relat per justificar la seua actuació durant del dia D de la dana, en aquell tràgic 29 d'octubre. En aquesta ocasió, Mazón no comptava amb cap dinar privat mentre les pluges feien desbordar barrancs.
Al contrari que a la gran riuada, el dirigent valencià agafava el comandament de l'emergència i es traslladava al centre de coordinació de Castelló de la Plana. La seua activitat a xarxes socials, la seua difusió d'informació, també era molt diferent. En aquella vesprada del 29 d'octubre, els missatges només van fluir a partir de la intervenció als micròfons d'À Punt, quan va demanar a la població que seguiren les recomanacions i els canals oficials. Unes afirmacions que es produïen quan bona part de les víctimes havien perdut la vida i molts pobles feia hores que estaven inundats.
Contradicció competencial
Un dels arguments que Mazón i el seu equip ha emprat per a justificar el comportament d'aquell dia ha estat atacar als organismes estatals, com ara l'Aemet i la Confederació Hidrològica del Xúquer, i desvincular la Generalitat Valenciana del control del cabdal dels barrancs. Un relat que ja s'havia entortellat arran de la publicació d'una conversa entre una tècnica de l'Aemet i una altra del 112, on la treballadora de l'administració autonòmica reconeixia que els tocava vigilar els cabals. També el sotsdirector d'Emergències, Jorge Suárez, va expressar-ho a les càmeres d'À Punt aquell 29 d'octubre, quan el rellotge marcava les 15.10 hores.
La publicació d'aquest dilluns del servei de bombers forestals —un cos infrautilitzat des del primer moment de l'emergència el 29 d'octubre de la dana, com va desgranar des dels primers dies aquesta publicació— informant que «avui estaven vigilant, revisant i controlant els llits de les rambles, barrancs i rius» contradeia la narració del Consell del PP. També un dels missatges llançats a X per part del centre d'emergències valencià: «Es mobilitza la unitat dels bombers forestals d'Olocau perquè comproven la possible pujada d'aquest barranc en Xiva», en referència al famós barranc del Poio que va negar diferents municipis de l'Horta Sud.
La responsabilitat d'enviar l'alerta
Les pluges d'aquest dilluns han provocat fuites a la maniobra que el comandant en cap dels valencians va efectuar la passada setmana per allunyar-se de la responsabilitat d'enviar l'alerta a la ciutadania. En el moment que la jutgessa que investiga la gestió de la gran dana del 2024 va posar la mirada sobre la responsabilitat d'enviar tardanament una alerta als mòbils quan ja s'havien produït gran part dels morts, el cap del Consell va moure's per vendre que havia arribat al Centre de Coordinació d'Emergències, ubicat a l'Eliana (Horta), després de llançar-se l'avís als mòbils.
Mazón, de fet, ha negat reiteradament la seua pertinença al Centre de Coordinació Operativa Integrat i va comunicar als tribunals que la direcció requeia en l'exconsellera d'Interior i Justícia, Salomé Pradas, així com va intentar involucrar en el comandament a la delegada del Govern espanyol al País Valencià, la socialista Pilar Bernabé. L'estratègia, o almenys el que es deduïa dels passos efectuats per l'equip del baró valencià del PP, era deslligar-se de qualsevol decisió en el llançament de l'alarma.
Aquest revès narratiu sobtava pel seu cost en la seua imatge política, però podia ser-li útil per a protegir-se judicialment. Això sí, sempre que els testimonis de funcionaris, alts càrrecs i, especialment, de Pradas —l'autèntica caixa negra del que va ocórrer aquella vesprada de la qual hi ha moltes versions i poques certeses de les actuacions del Govern valencià del PP— no ho invaliden o ho posen fortament en dubte.
Tanmateix, les precipitacions d'aquest dilluns poden esmicolar aquesta tàctica aparentment judicial. Arran de la intensitat de l'aigua caiguda a l'interior de les comarques del nord i d'un acumulat que feia despertar tots els mals auguris de la gran riuada del 2024, la Generalitat Valenciana va enviar un avís als telèfons mòbils absolutament detallat per previndre qualsevol desgràcia. Mazón va comunicar-ho així: «Aquesta vesprada hem enviat a tots els mòbils del sud de Castelló un ÉS-ALERT. Per favor, extremeu les precaucions i estigueu atents als mitjans d'informació oficials».
El plural inclusiu del president valencià, fent-se responsable de l'enviament de l'alerta, fa aigües la seua narració sobre l'actuació durant aquella terrible jornada de la dana. «En aquesta ocasió, els organismes de l'Estat han traslladat quan tocava els avisos i la informació necessària. Això ha permès activar tots els mecanismes de prevenció i resposta amb suficient antelació», sostenia Juan Carlos Valderrama, actual conseller d'Interior i Emergències del PP per intentar diferenciar les actuacions d'ambdues jornades i traslladar les mirades a les agències estatals. Però aquestes precipitacions afegeixen intensitat sobre la tempesta política i mediàtica que sobrevola a Mazón.