A pesar que l'arribada de María José Català a la conselleria d'Educació en desembre de 2012 va estar caracteritzada per gestos d'obertura i per un tarannà moderat, la seua etapa al capdavant del sistema escolar del País Valencià va estar marcada per engegar una autèntica revolta ideològica. Català va polsar l'accelerador neoconservador dels seus antecessors i va dissenyar un mapa educatiu escorat cap als interessos de l'escola concertada i privada, amb l'aprovació de l'anomenat districte únic com a paradigma de tota aquella ofensiva.
L'aleshores consellera i actual alcaldable del PP a l'Ajuntament de València, fins i tot, va acordar la privatització de la Universitat Internacional Europea (VIU), una entitat educativa nascuda durant l'època dels grans projectes de l'expresident Francisco Camps. La idea dels populars era crear una plataforma digital per afavorir la internacionalització de les universitats públiques valencianes, malgrat que els rectors tenien altres reclamacions a la Generalitat Valenciana, com ara el pagament dels deutes històrics.
La VIU va projectar-se per captar 5.000 alumnes, però amb prou feines aconseguiria seduir a uns 700 estudiants. L'administració valenciana soterraria fins a 34,5 milions d'euros en un projecte que penjaria el cartell «es ven» durant els anys de la Gran Recessió, quan la caixa del Consell estava farcida de teranyines i de deutes amb els proveïdors. L'objectiu, a priori, era obtenir una injecció econòmica que cobrira uns comptes en roig pel malbaratament anterior dels diners públics, l'infrafinançament crònic valencià i l'esclat abrupte de la bombolla immobiliària.
Català vehicularia la privatització de la VIU a través de la fórmula del diàleg competitiu, al qual només es presentaria la posterior adjudicatària: el Grup Planeta. L'influent hòlding mediàtic i editorial pagaria quatre milions d'euros pel 70% de les accions de la universitat valenciana. En pocs anys, aquella operació generaria beneficis per al comprador, així com per al Consell, qui obtindria uns ingressos extra gràcies a conservar el 30% de la fundació que controla la VIU.
Segons la documentació publicada per eldiario.es, la privatització d'aquesta universitat va produir-se una vegada el Consell del PP va traure les tisores i va aplicar una retallada al personal docent d'un milió d'euros en termes de massa salarial. A la reducció de les despeses de plantilla, va sumar-se una injecció de 13 milions d'euros en el període 2010-2012 que va permetre per primera vegada uns comptes positius l'any 2012. En aquell exercici, els guanys foren de 679.411 euros.
La privatització de la VIU va estar envoltada d'elements polèmics. La taxació de la universitat per treure-la a la venda va fer-se en un temps extremadament curt. La consultora contractada a dit per la conselleria encapçalada aleshores per Català va xifrar el preu del centre d'estudis superiors en només una setmana. Aquesta taxació, però, va quedar-se desfasada un mes després, ja que l'aprovació 27 dies més tard de les noves titulacions per part de l'organisme competent, l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació, va duplicar el valor de la VIU, d'acord amb l'estimació encarregada pel departament d'Educació i publicada pel rotatiu digital mencionat adès.
L'operació, al seu torn, va comptar amb més controvèrsies: la confidencialitat va impedir que els membres del patronat de la fundació que regna la universitat conegueren el desenvolupament del diàleg competitiu per vendre la VIU al Grup Planeta, així com l'Advocacia de la Generalitat Valenciana no va ser consultada abans d'obrir-se el procés de privatització. Fins i tot, l'aleshores rector del centre d'estudis superiors, Juan Manuel Badenas, va acudir al notari per denunciar «possibles irregularitats».
Sous ocults i afins al PP
La VIU va convertir-se en una universitat que va acollir entre les seues aules i pupitres a persones lligades amb l'antiga casa comuna de la dreta espanyola. El primer rector fou José Sanmartín, qui va ocupar la responsabilitat de conseller de Treball i Afers Socials durant el primer executiu d'Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana, exministre de Treball amb José María Aznar i principal processat dintre de la trama de suborns batejada com a Operació Erial.
Segons va desvelar el mencionat periòdic, va haver-hi altres figures vinculades al PP. Es tracta de l'exregidora zaplanista d'Alcoi, Lucia Granados; d'un excap de premsa de l'exconseller Rafael Blasco, condemnat per sostreure ajudes al Tercer Món per comprar pisos; un antic assessor de l'exvicepresident popular José Císcar i expresident de la Diputació d'Alacant, César Sánchez; o una exdirectiva de la Fundació Jaume II el Just, un organisme impulsat a l'època de Camps que va generar un forat econòmic de vuit milions d'euros i va convertir-se en un espai procliu per a l'emergència d'irregularitats i sospites.
La principal incorporació de la VIU amb pedigrí a la formació de la gavina, tanmateix, fou la mateixa Català, qui imparteix classe a la universitat que va acordar la seua privatització. Tant Compromís com el PSPV han criticat que l'actual alcaldable del PP a l'Ajuntament de València no haja fet públic la seua remuneració com a docent d'aquest centre d'estudis superiors. «Aquella operació fou una pilotada per afavorir una empresa privada en la qual després fou contractada, ocultant-ne el sou», va censurar mesos enrere el regidor socialista Borja Sanjuán, qui va expressar que «Català estava inhabilitada per apropar-se als diners públics».
«Català no ha estat capaç de donar cap explicació coherent de per què va malvendre aquesta universitat com a consellera i per què, anys més tard, ha acabat contractada per aquesta mateixa universitat», va retraure fa mesos Papi Robles, número dos de la candidatura de Compromís al consistori del cap i casal del País Valencià, qui va denunciar que «l'empresa a la qual es va transferir patrimoni de tots els valencians va guanyar més» per vendre's uns 27 dies abans de duplicar-se el seu valor.
El rector ultradretà
Aquesta privatització no ha estat massa present a la campanya electoral a València a pesar de ser una hipotètica arma dialèctica de les forces progressistes contra la candidata del PP. I més quan el candidat de l'extrema dreta Vox a l'ajuntament de la capital valenciana, Juan Manuel Badenas, exercia de rector de la VIU durant aquell procés de venda. Precisament, fou l'encarregat d'advertir de possibles irregularitats en aquell moviment privatitzador.
Encara que Badenas va qüestionar aquella transacció econòmica amb el Grup Planeta, el seu currículum al capdavant de la VIU també atresora controvèrsies. Un informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana assenyalava que el Consell del PP havia autoritzat «de manera excepcional» que l'aleshores rector de la VIU percebera un sou que sobrepassava per 5.000 euros la retribució prevista a la llei. Badenas i Català com a protagonistes d'aquella privatització de la VIU i de l'actual campanya electoral de València.