País Valencià

L'empresari de Barberá i Aznar que va arruïnar Fira València

Alberto Català, president de Fira València entre 1999 i 2013, ha sigut assenyalat com a responsable polític de la mala gestió del recinte ferial a la proposta de dictamen de la comissió d'investigació sobre la institució que ha elaborat PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans. Apadrinat per l'exalcaldessa Rita Barberá i connectat familiarment amb les nissagues Luca de Tena i Aznar-Botella, Català va representar la comunió entre poder empresarial i PP. La seua marxa de Fira València va marcar el descens als inferns dels seus negocis lligats al món faller.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Viatgem a 1999. Fira València, un dels grans aparadors de l'economia valenciana, precisa d'un impuls. Els pavellons en els quals la institució ferial mostra les sabates, els cotxes o els vestits nascuts de les fàbriques del País Valencià han envellit amb el pas del temps. I el seu president, Antonio Bauxauli, proposa una solució: ampliar Fira Valencià. Del sector del moble i vinculat al PP, la seua idea de traslladar el recinte a l'aleshores base militar de Manises (Horta) emprenya Rita Barberá, en aquell moment alcaldessa de València. Un empipament que suposarà la marxa de Bauxauli i l'arribada d'un empresari del tèxtil, Alberto Català.

20 anys després d'aquella decisió, Català està assenyalat com a un dels responsables polítics d'arruïnar Fira València, segons la proposta de dictamen elaborada per PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem a la comissió d'investigació sobre la gestió de l'aparador de l'economia valenciana. Aquesta decisió suposa la tornada a l'escena mediàtica d'un empresari, que auspiciat pels seus lligams amb nissagues de poder a Madrid i el suport incondicional de Barberá, va convertir-se en tot un símbol de la comunió entre el poder econòmic i el PP. I que arran de la seua marxa de Fira València, va experimentar un descens als inferns, que va acompanyar-se de l'ocàs de la firma familiar que regentava. Tot adobat d'una herència a Fira València farcida d'ombres i de negocis fallers entre la mercantil de la nissaga i el consistori de Barberá.

La connexió Luca de Tena

Membre d'una nissaga empresarial que va vendre els seus teixits arreu de tot el món, Català va heretar la firma familiar Rafael Català SA en 1979. Un any després, en ple estiu, l'home de negocis va casar-se amb Marta Barandirán Luca de Tena, integrant d'un dels clans de poder més importants del panorama comunicatiu espanyol. Marta Luca de Tena, de fet, és filla de Maria Rosa Luca de Tena y Brunet, germana de Torcuato Luca de Tena, ànima mater del grup Vocento -editor del diari conservador ABC- i amic del monarca emèrit Joan Carles I.

L'enllaç amb els Luca de Tena, al seu torn, va comportar que tinguera contacte amb el matrimoni Aznar-Botella. Santiago Barandiarán Luca de Tena, germà de la seua esposa, està emparellat amb Cristina Botella Serrano, germana de l'exalcaldessa de Madrid, Ana Botella, i cunyada de l'expresident espanyol José María Aznar. Aquests vincles amb els cercles de poder espanyols van possibilitar l'ascens del comerciant tèxtil a encapçalar una de les institucions patronals valencianes. L'empresari tèxtil, de fet, passava els estius a la mateixa zona residencial que l'exmandantari del PP.

Amb el beneplàcit d'alguns sectors empresarials i de la nova fornada de dirigents populars dels anys 90, Català va convertir-se en president de Fira València després d'un sopar a Orpesa (Plana Alta). En la urbanització les Platgetes, ubicació residencial de les classes dirigents valencianes i espanyoles, van reunir-se Barberá, Aznar, l'aleshores president de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, i Carlos Fabra, en aquell moment president de la Diputació de Castelló. Fou Aznar, a causa dels lligams familiars amb Català, l'encarregat de proposar l'empresari tèxtil com a futur president del recinte ferial. Tot i l'opinió contrària de Zaplana, la paraula d'Aznar i el suport de Barberá, per l'íntima amistat entre ambdues famílies, va encimbellar Català. El seu germà i assessor de l'alcaldessa de València, Rafael Català, estava present a la trobada.

Sobrecostos, 'Gürtel' i adhesions eternes

L'elecció del propietari de Rafael Català SA com a responsable de la institució econòmica va afavorir el full de ruta de Barberá. Un pla que, segons la proposta de dictamen dels quatre grups polítics, no comptava amb cap documentació que avalara la seua idoneïtat i viabilitat financera. L'ampliació de Fira València, pressupostada en 300 milions d'euros, va tenir un cost final de 587 milions d'euros. La xifra, tal com va reflectir l'informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana de 2014, superava els 1.000 milions d'euros de sobrecostos. Això sí, sumant els interessos i l'aval que va aportar el Govern valencià.

En 2018, Fira València acumulava encara un deute de 460 milions d'euros| Fira València

Segons la proposta de dictamen de Podem, Ciutadans, PSPV i Compromís, «els plans de negoci realitzats per Fira València, per desenvolupar l'ampliació i la modernització de la fira, no suportaven ni la primera, amb 325 milions d'euros, ni la segona inversió, valorada en 262 milions d'euros». Amb un 86% de sobrecostos en algunes obres, d'acord amb l'anàlisi d'Intervenció de la Generalitat Valenciana, les quatre formacions polítiques assenyalen que «un exemple del descontrol» va estar en els estudis d'avantprojectes. D'aquesta manera, va pagar-se 2,3 milions d'euros en aquests conceptes per a la primera fase, i 14,4 milions d'euros per a la segona. Tot mentre es realitzaven dos Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) que van afectar 196 persones. En 2018, Fira València encara devia 460 milions d'euros producte de l'herència enverinada de Català.

L'ampliació del recinte va adjudicar-se a tres empreses esquitxades pel presumpte finançament irregular al PP: FCC, Pavasal i Lubasa -actualment en mans de la família Roig. Mentre les dues primeres estan implicades per realitzar suposadament donacions en B a les campanyes electorals de Barberá, la segona va dopar il·legalment els populars en les eleccions valencianes del 2007 i en les espanyoles del 2008, tal com va reflectir la sentència de l'Audiència Nacional sobre aquesta peça de la trama Gürtel. La Fiscalia, de fet, va investigar si les milionàries obres de Fira València estaven relacionades amb el finançament dels conservadors. La recerca judicial, però, va arxivar-se.

Tot i l'arxivament de la causa en la qual s'analitzava als jutjats la gestió de Català, el recinte ferial va acumular ombres i excessos durant l'etapa de l'empresari apadrinat per Barberá i Aznar. Firmes pantalla vinculades al finançament suposadament irregular del PP va facturar més de dos milions d'euros a la institució; van produir-se diversos impagaments d'actes dels populars que només van reclamar-se quan Català va marxar de la presidència, i van gastar-se 22 milions d'euros sense control a través de les targetes de Fira València. Viatges de plaer, rellotges, bous, fartades o collars de perla van ser alguns dels conceptes en els quals van balafiar-se els recursos públics de la institució.

El mateix Català va gastar-se 340.458 euros a través de 1.390 pagaments des de la seua targeta personal. Fira València, a més, va invertir 7.600 euros en prebendes a Barberá, que van investigar-se pel Ministeri Públic. Com també els regals que va rebre l'expresident Francisco Camps, involucrat en diversos escàndols. L'empresari tèxtil, fins i tot, va carregar a Fira València un tiquet d'autopista set mesos després de dimitir de la presidència. Un descontrol dels diners que va exemplificar-se quan la institució va patrocinar en 2013 un esdeveniment que no va celebrar-se. La despesa per aquell acte fantasma amb l'aleshores conseller d'Economia, Máximo Buch, era de quasi un milió i mig d'euros.

L'ombra de la trama Gürtel també va planar sobre la família de l'aleshores president de l'aparador de l'economia valenciana. Amb l'epígraf «operació contractació Fira Mostrari de València», la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola va destapar la jugada del número dos de la xarxa i exsecretari d'organització del PP gallec, Pablo Crespo, amb la institució. D'acord amb les anotacions registrades a la seua agenda, Crespo va pensar en el fill de Català i en el seu mateix per dur a terme el contracte de màrqueting, publicitat i promoció que la Gürtel va firmar amb Fira València l'any 2008 per 1,2 milions d'euros.

El president de Fira València, Alberto Català, durant una entrevista per aquest setmanari| Arxiu EL TEMPS

Les converses entre Àlvaro Pérez El Bigotes, un dels capitostos de la Gürtel, i l'exdirector de Canal 9 Pedro Garcia van mostrar encara més els vincles de Català amb la xarxa presumptament corrupta. L'empresari tèxtil, de fet, va defensar Camps quan l'aleshores cap del Consell estava assetjat per les indagacions policials i judicials. «Qui tracta d'ofendre i fer mal a Camps, ofèn i fa mal els valencians», va proclamar en març de 2009 davant els cercles del poder empresarial valencià. Una mostra, com la seua participació en la campanya electoral de Camps l'any 2003, de la comunió d'interessos entre la presidència de Fira València i el PP. I que van comportar que Català testificara al cas Nóos per formar part del patronat de Fundació Turisme de València Convention Bureau, des d'on van fer-se els pagaments irregulars al gendre del monarca emèrit, Iñaki Urdangarin.

De Falles, diaris i empreses familiars

Tot i que el seu germà assessorava Barberá a l'Ajuntament de València, l'empresa dels Català va rebre adjudicacions de la corporació local per un total de 158.630 euros entre 2002 i 2012. En aquest període, Rafael Català SA va obtenir de manera ininterrompuda el contracte per vestir les falleres majors de València. L'adjudicació s'atorgava a través d'un negociat sense publicitat, és a dir, sense concurrència i convidant a tres empreses seleccionades a dit per part del consistori, de les quals s'escollia una d'elles. Les contractacions a la firma familiar dels Català va coincidir amb els regals atorgats a l'aleshores alcaldessa de la capital valenciana des de la fira. El germà del mandatari del recinte econòmic va participar de les reunions per organitzar la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006 com a membre del gabinet d'alcaldia.

La mercantil de la nissaga Català, a més, va estar esquitxada pel presumpte desviament de materials de Fira València cap a la mateixa empresa. Una suposada utilització de recursos del recinte cap a la fàbrica del president de la institució que va coincidir amb la modernització i trasllat de Rafael Català SA de Paiporta a Albuixec, ambdues poblacions situades a la comarca de l'Horta. La Fiscalia també va analitzar si s'havien emprat recursos de la institució econòmica amb l'objectiu que la firma de Català participara en certàmens internacionals. Decoradors que dissenyaven l'ampliació de Fira València, com ara Verónica Montijano, van alternar els seus treballs al recinte amb la seua tasca a Rafael Català SA. I els investigadors, van buscar possibles increments patrimonials dels directius, entre els quals del mateix Català. Finalment, però, la causa judicial va arxivar-se.

L'acumulació de sospites i el llegat de deutes i sobrecostos de Català va forçar la seua dimissió l'any 2013. Abans, però, va convertir-se en l'únic conseller valencià a l'estructura directiva del Banc de València, aleshores recentment adquirit per Caixabank. També va ocupar un seient al conseller d'administració d'Autopistes Aumar i a Adesal Telecom. Segons la plataforma d'informació mercantil Infoempresa, és conseller de Federico Doménech SA, empresa editora del diari conservador Las Provincias.

Desposseït de la presidència de Fira València, la seua empresa va entrar en concurs de creditors l'any 2014. D'aquesta manera, la firma familiar deixava de vendre teixits arreu de mig món. Ni la Casa Blanca -en l'etapa dels Kennedy-, ni l'actual reina Letícia, ni la infanta Cristina podrien gaudir més de les teles dels Català. 244 anys després la mercantil fundada pels seus avantpassats deixava de proporcionar seda als clients més exclusius. Era l'ocàs d'un empresari que va presidir l'aparador de l'economia valenciana gràcies al favor de Barberá i, especialment, a la intermediació d'Aznar. I que amb la proposta de dictamen de la comissió d'investigació de Fira Valencià ha tornat a la palestra mediàtica valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.