La Fira de la corrupció

Als aparadors de Fira València es venien productes valencians. I la corrupció haguera pogut estar un d'ells sense cap necessitat de sortir del recinte. Sobrecostos desorbitats, contractacions amb la 'Gürtel' i amb l'empresa 'pantalla' de les campanyes de Rita Barberá, balafiament, desviament de materials al grup del president del recinte, impagaments del PP... Malgrat el regall d'irregularitats, la justícia va arxivar la causa. Aquest dijous, però, ha començat la comissió d'investigació a les Corts Valencians que pretén assenyalar els responsables polítics d'una gestió sota sospita. Bona part de l'establishment valencià passarà per l'òrgan parlamentari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fira València és el gran aparador de l'empresariat valencià al món. Sabates, cotxes, vestits, còmics. Qualsevol producte amb el segell del territori és susceptible de promocionar-se al recinte. Unes fires, però, que també podrien haver-hi publicitat la corrupció. I tot sense sortir de les mateixes instal·lacions. No faria falta recórrer als grans escàndols que han sacsejat la política del País Valencià. Amb la mateixa herència de l'ex-president i empresari tèxtil Alberto Català hi ha prou sospites per organitzar durant dies una fira dedicada exclusivament a pràctiques poc transparents.

Una gestió farcida de sospites que ha estat beneficiada per la negativa dels tribunals a investigar els fets. La causa judicial va tancar-se de forma sobtada fa quasi dos mesos. Aquest dijous, però, les Corts Valencianes engega la comissió parlamentària que ha d'assenyalar els responsables polítics d'una etapa caracteritzada pels sobrecostos i el balafiament. Empresaris i polítics desfilaran amb únic objectiu: esclarir l'enèsim capítol de la desfeta del País Valencià.

El pecat capital de Barberá

Any 1999. La dupla conformada per Antonio Bauxauli i Rafael Olcina gestionen Fira València. El primer és un empresari del sector del moble i el segon és la seua mà dreta. Tots dos han arribat a dirigir el recinte ferial gràcies al PP. I davant l'envelliment dels pavellons proposen un pla de modernització i ampliació. Al projecte, però, s'estableix el trasllat de Fira València a la base militar de Manises. És a dir, a uns terrenys amb una orografia plana en contraposició als desnivells dels sòls que va cedir l'Ajuntament de València.

La idea xoca frontalment amb els desitjos de Rita Barberá, en aquell moment en el seu segon mandat com a alcaldessa de València. La reina del cap i casal no vol ni sentir-ne parlar de qualsevol desplaçament del recinte ferial a una altra població. Ni que siga a escassos metres com proposa la dupla directiva. La pressió de Barberá acaba amb la presidència de Bauxauli. Alberto Català, un empresari del tèxtil del seu cercle de confiança, el substitueix. El seu germà, Rafael, serà designat com a assessor d'alcaldia. Durant el període 2002-2012, l'empresa d'ambdós va rebre contractes municipals per vestir a les falleres. Adjudicats sempre amb negociats sense publicitat, la firma de Rafael Català va beneficiar-se, al seu torn, de treballs puntuals per 158.630 euros per part del servei de personal. Uns comandes que coincideixen durant la manca de liquiditat de la societat dels Català.

Belén Juste, del PP i amiga personal de Barberá, serà escollida com a mà dreta de l'empresari tèxtil. Tot i la relació amb l'ex-alcaldessa, va arribar del bracet de José Manuel Uncio, que posteriorment serà vice-president de la CAM i director de l'Institut de Finances Valencià. Res importa si Juste no té cap experiència per gestionar la Fira. El fet primordial és dir 'sí' a les ordres de la Jefa, nom que rebia l'alcaldessa per part dels seus companys.

Un any després el tàndem Català-Juste presenta un nou projecte. Es tracta d'una reforma del vell recinte que comporta un cost superior al pla de Bauxauli. L'encarregat del disseny serà José María Tomás, un arquitecte proper al poder, segons fons del sector, i que ben prompte es convertirà en el preferit de Barberá. Al més pur estil dels grans projectes del PP, Tomás suma a l'esbós anterior un nou centre de convencions i més metres de recinte. Les obres es valoren en 325 milions. La xifra final és de quasi el doble: 597 milions d'euros.

Alberto Català i Rita Barberá.

L'alerta, com en molts dels escàndols que floreixen durant l'època d'Alberto Fabra al capdavant del Consell, sorgeix d'Intervenció de la Generalitat Valenciana. En un informe demolidor retrata els excessos de l'ampliació de l'arquitecte predilecte de Barberá. Amb un sobrecost total del 80,65%, el document reflecteix preus d'un 160% més cars del que «es considera raonable». La construcció de les fonts, la moqueta, les calderes... Tot conjuga amb la paraula sobrecost. Fins i tot, el formigó. L'òrgan auditor assenyala que la qualitat de formigó utilitzada és «innecessària» i que en lloc de pagar 140 euros per cada metre cúbic era «més raonable» un cost de 90.

Amb modificats per construir una línia i estació de metro fantasma, l'informe apunta implícitament la mercantil de Tomás: Áreas, Ingenieria i Arquitecturas SL. L'arquitecte de capçalera de Barberá -realitza altres reformes com la del barri del Grau- obté 58 milions d'euros de Fira València. El primer contracte que firma per a la redacció del projecte inicial s'adjudica sense publicitat ni concurrència. Una tònica que es repetirà als successius treballs que pesca. La firma de Tomás, de fet, rep un pagament de 17 milions d'euros de la institució ferial quan hauria d'haver-hi estat pagat per les constructores. Un altre informe d'Intervenció, que analitza aquestes licitacions, alerta d'una possible incompatibilitat entre percebre diners de les empreses i dirigir l'obra. «Cal establir si aquest pagament s'ha realitzat, ja que en aquest cas s'hauria abonat per duplicat», remata l'òrgan auditor.

L'obra, finançada amb diners europeus, va realitzar-se per constructores com ara Lubasa -esquitxada al cas Gürtel-, FCC -implicada en els papers de Bárcenas- i Pavasal. Segons l'informe dels pèrits, un dels contractes va adjudicar-se a un preu superior quan ho impedia el mateix plec de condicions. La mecànica va repetir-se en la resta de licitacions amb un efecte clar: augmentar el sobrecost. Amb un «control econòmic inexistent», l'informe va detectar pujades «injustificades» i «multitud de preus contradictoris sobre la marxa». La Fiscalia Anticorrupció va investigar si aquestes milionàries obres van finançar el PP valencià.

'Gürtel', 'Ritagate' i l'impagament suïs

Tot i que l'arxivament de la investigació ha evitat esbrinar si Fira València va tindre un paper actiu amb el finançament il·legal dels populars, les connexions amb aquestes trames són manifestes. Les tres constructores que van participar en una de les fases d'ampliació van aportar diners per a la campanya electoral de Barberá en 2007. L'empresa pantalla utilitzada per canalitzar diners suposadament negres va ser Laterne. Segons la documentació a la qual ha accedit EL TEMPS, la firma de l'anomenat Ritagate va aconseguir treballs de la institució ferial els anys 2003, 2006 i 2007.

Aquest any, però, l'agència electoral del PP de València i patrocinador durant una rocambolesca aventura del València CF va facturar junt amb Orange Market, la franquícia valenciana de la Gürtel al País Valencià. Va fer-ho per un acte electoral al barri del Cabanyal. El grup capitanejat pel capitost de la trama, Francisco Correa, també va obtenir un suculent negoci de Fira València: va cobrar 1,2 milions d'euros per serveis de màrqueting en un any. 25.000 euros al mes. Els treballs encarregats van estar sota la lupa d'Anticorrupció. No debades, la xarxa corrupta va integrar-se tant a Fira València que, fins i tot, un dels principals imputats a la causa, Àlvaro Pérez El Bigotes, va col·locar dues executives del conglomerat mercantil.

Tanmateix, el treball més polèmic de la Gürtel a Fira València va estar el congrés del PP. Un conclave intern que va consolidar a Mariano Rajoy com a líder davant dels sectors més durs de la dreta. Els populars van deixar un deute de 568.511 euros a la institució ferial pel lloguer de l'acte intern. Uns diners que ha exigit l'actual patronat, després del canvi polític a l'Ajuntament de València i a la Generalitat Valenciana. La formació de la gavina, però, al·lega que van cedir-los gratuïtament les instal·lacions.

L'ex-directiva de Fira València, Belén Juste, arribant a la Ciutat de la Justícia. 

El PP, amb tot, sí que va pagar a l'organitzador de l'esdeveniment, Promedia Producciones. Aquesta mercantil estava lligada a Elena Sánchez, parella de l'ex-ministre Juan Costa. Al seu torn, Sánchez era sòcia de la firma Free Handicap, que compta com a màxim representant amb Pedro Pérez. Un empresari que compareix negocis amb Correa. Ambdós tenien un compte corrent a Suïssa que va gaudir de 214.000 euros. Segons van reconèixer els populars, va ser Free Handicap l'empresa que realment va prestar els serveis.

Balafiament sense control

Aquest impagament del PP, però, va produir-se malgrat rebre un tracte de luxe. Fira València va pagar de la seua butxaca 4.500 euros part de la comitiva popular. Barberá, Costa, l'ex-president Camps o l'ex-conseller Gerardo Camps van ser els beneficiaris. També «la sra. de Rajoy i altres», segons recull factures de la mateixa institució. L'ànim balafiador a favor de la formació conservadora no va aturar-se en aquest fet. El recinte dirigit per Català va pagar 1,4 milions d'euros per estar en un esdeveniment de Màximo Buch, en aquell moment conseller d'Economia.

Per als directius de Fira València sempre era Nadal. Les quatre targetes black de l'entitat -en poder de Català, Juste i els ex-directius Carlos de Vargas i Enrique Calomarde- tiraven fum. Viatges de plaer a Costa Rica, Rússia, l'Índia, Dubai, Xina, La Patagònia; despeses en puros, bous, fartades, collars de perles, rellotges... No hi havia fre. Fins i tot, Juste va pagar el regal de la boda d'Uncio amb la targeta de la institució ferial. Al remat, Fira València va gastar 22 milions d'euros en viatges i 1,8 en dietes del consell.

Barberá i Camps també van rebre prebendes. Si l'ex-alcaldessa va beneficiar-se de 16 productes com ara bosses de mà i mocadors de marca per un valor de 7.640 euros, l'ex-president va ser complimentat sempre pel dia del seu sant. Als comptes de l'entitat apareixen anotacions de regals com ara plomes estilogràfiques.

El balafiament, però, va anar més enllà. Juste, que va rebre regals del constructor Enrique Ortiz, va demanar mobles suïssos a càrrec dels comptes de Fira València. Uns encàrrecs que haurien estat recomanats per la decoradora Verònica Montijano. La interiorista va dissenyar els aparadors de Rafael Català SA mentre aconsellava quin mobiliari calia col·locar a l'ampliació del recinte. Uns serveis que va prestar primer com a treballadora de l'entitat i després a través d'un contracte extern.

L'episodi més tragicòmic dels excessos de Fira València suposadament va protagonitzar-lo Català. El Ministeri Fiscal va investigar si el president de l'entitat va desviar materials destinats a l'ampliació del recinte a les seues fàbriques. Segons les sospites que mantenia la Fiscalia, haurien estat utilitzades per a modernitzar les seues naus industrials.

Un extrem, però, que mai s'ha confirmat. I que amb el tancament de la causa no es resoldrà. Amb tot, la comissió d'investigació parlamentària vol posar llum a l'ombra allargada que plana sobre Fira València. Però també assenyalar els responsables polítics d'una gestió que va deixar en l'abisme. Va convertir-se en la Fira de la corrupció valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.