PGE

País Valencià i les Illes, cara i creu dels pressupostos

Amb l'independentisme debatent sobre el seu suport als Pressupostos Generals de l'Estat, els comptes elaborats pel Govern espanyol de Pedro Sánchez deixen dos escenaris ben diferents al País Valencià i les Illes. Mentre el Consell es mostra «agraït» per un increment del 60% en la inversió, la gerra freda ha sigut per a l'executiu balear amb una davallada de quasi 20 milions d'euros menys respecte l'exercici passat. «És insuficient», ha criticat la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'arribada a La Moncloa del socialista Pedro Sánchez era una arma de doble fil per a les aspiracions polítiques del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig (PSPV-PSOE). I més a tocar de les eleccions valencianes del 2019. Comptar amb un executiu afí a l'Estat espanyol possibilitava, d'entrada, una major sintonia amb les reivindicacions del País Valencià, maltractat financerament i en matèria d'inversió estatal quasi de manera crònica. Ara bé, també comportava un risc elevant davant d'una possible actitud d'insensibilitat de l'executiu espanyol cap al problema valencià. No debades, aquesta hipotètica manca d'atenció al clam valencià podria reforçar Compromís en detriment del PSPV, ja que la coalició valencianista podia mostrar-se més crítica per ser una força d'estricta obediència valenciana.

A la sala de màquines del Palau, però, n'eren conscients. I per això, van fiar-ho tot a la reunió que van mantenir a principis d'octubre Sánchez i Puig a La Moncloa. Tot i no aconseguir arrencar cap compromís de reforma del sistema de finançament -al contrari, va comprovar-se que el Govern espanyol no desitjava encetar aquest meló de cap de les maneres-, sí que va obtenir la promesa d'una inversió al País Valencià similar al pes poblacional del territori dintre de l'Estat espanyol. Al seu torn, Sánchez donava la seua paraula per crear una subvenció per al transport metropolità de València, una pujada de la partida destinada a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) o la posada en marxa d'un fons que cobrira les despeses sanitàries que han d'afrontar els valencians a causa del turisme. Això sí, les bones intencions de l'executiu socialista -després congelades a través d'un comunicat- depenien de l'aprovació dels comptes al Congrés.

Sense que hi haja una majoria parlamentària suficient per validar els comptes, el Govern espanyol ha presentat aquest dilluns els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2019. I en el capítol d'inversions, ha complit amb la promesa que Sánchez va fer-li al cap del Consell. L'executiu del PSOE ha incrementat un 60% la inversió en el País Valencià respecte l'exercici anterior, quan el popular Mariano Rajoy habitava a La Moncloa. Amb aquesta pujada, la inversió estatal al País Valencià representa un 9,8% del total al territori espanyol, a fregar del pes poblacional dels valencians dintre de l'Estat espanyol. Una partida que s'apropa, com ha aprovat Sánchez per a Catalunya, amb la disposició que inclou la darrera reforma de l'Estatut valencià aprovada al Congrés amb l'únic vot discrepant de Ciutadans.

Amb una condonació del deute total de la Marina València, la lletra menuda dels comptes elaborats per Sánchez incompleixen algunes de les reivindicacions del Govern del Botànic. Si l'executiu valencià reclamava 38 milions d'euros per a l'Autoritat Metropolitana de Transport, només s'han pressupostat 10 milions d'euros. La meitat de la partida que va anunciar l'exministre d'Hisenda, el popular Cristóbal Montoro. Via esmenes, tanmateix, la quantitat final podria augmentar fins als 28 milions d'euros. O, si més no, així ho ha assegurat el mateix Puig aquest dilluns. 

L'altra gerra freda ha sigut en la inversió prevista per a l'IVAM, que no augmenta la seua consignació pressupostària. Sí que ho fa, en canvi, la Fundació de les Arts, que comptarà amb 400.000 euros més. Això sí, la quantitat programada és menor respecte d'altres contenidors culturals de la resta de l'Estat espanyol, com ara el Teatre Real de Madrid, amb uns fons previstos als comptes de 9,3 milions d'euros per activitats musicals i mig milió per a les iniciatives dutes a terme en el seu 200 aniversari.

El capítol d'inversions de Foment recull obres polèmiques, com l'ampliació de la V-21, una construcció aprovada sense comptar amb l'opinió dels llauradors afectats i que arrasarà alqueries històriques i tacara de ciment 80.000 metres quadrats d'horta. Al seu torn, s'hi preveuen 308 milions en rodalies i 267,7 milions d'euros en obres relatives al Corredor Mediterrani, amb una partida de 104 milions per al tram Vandellós-València. Per contra, Sánchez només ha pressupostat 130.000 euros en un estudi per a posar en marxa el Tren de la Costa, una de les reivindicacions valencianes oblidades per Madrid en aquests comptes. 

Francina Armengol, presidenta balear, i Ximo Puig, el seu homòleg valencià| EL TEMPS

«Pedro Sánchez ha complit amb els valencians, ja que per primera vegada en els darrers 15 anys la Comunitat Valenciana gaudirà de la inversió als Pressupostos Generals de l'Estat que ens correspon», ha assegurat Puig, que ha agraït «la paraula complida» del president espanyol i ha afirmat que els comptes de Sánchez «respecten» la clàusula de l'Estat d'Autonomia Valencià. En cas d'aprovar-se els pressupostos, el País Valencià només seria superat en inversions per la Comunitat de Madrid, Catalunya i Andalusia. Un quart lloc inusual: darrerament solia situar-se entre les menys beneficiades per l'Estat espanyol. Amb tot, Compromís mostrarà aquest dijous el seu perfil més reivindicatiu en exigir explicacions a Puig respecte de l'incompliment de Sánchez amb la reforma del sistema de finançament autonòmic que maltracta els valencians.

Si el País Valencià ha sigut la cara d'aquests pressupostos, la creu ha estat les Illes Balears. Els comptes redactats per la ministra d'Hisenda, l'andalusa María Jesús Montero, contemplen un 12% menys d'inversió per a l'arxipèlag balear que els darrers comptes de Rajoy. D'aquesta manera, les Illes passen d'una inversió per càpita de 135 euros a una de 122. És la conseqüència de baixar els fons pressupostats per a l'arxipèlag balear de 171 milions d'euros a 152.

«És una inversió clarament insuficient», ha criticat la consellera d'Hisenda de les Illes, Catalina Cladera, que ha mantingut el to reivindicatiu malgrat la seua militància socialista. Cladera, de fet, ha censurat els diners pressupostats, ja que suposen només un 1,2% del PIB del conjunt de l'Estat espanyol, quan les Illes contribueixen amb un 2,6%. «L'any 2018 la inversió era insuficient i ara, de nou, torna a baixar», ha denunciat. Un gerra d'aigua freda que s'hi suma al silenci del Govern espanyol respecte l'aplicació del Règim Especial Balear (REB). 

Aquests pressupostos, que han comptat amb diverses reaccions al País Valencià i les Illes, depenen del suport de l'esquerra d'Units Podem, dels nacionalistes bascos i dels partits independentistes catalans. Amb el sobiranisme català dividit pel dilema d'aprovar-los o no arran dels pocs gestos oferits pel Govern espanyol i pel temor a un govern fortament conservador a la capital espanyola, Carles Puigdemont ha remarcat des de Bèlgica les línies roges per negociar: un diàleg sobre l'autodeterminació de Catalunya. No debades, aquest dilluns ERC, a prior més disposada a votar 'sí' als comptes, i el PDeCAT, amb diferents posicionaments sobre aquesta qüestió, han expressat el seu rebuig als PGE mentre el PNB i Units Podem evitaven avançar el seu vot favorable. Un escenari que privaria al País Valencià de la bona nova d'uns comptes que s'apropen a la seua reclamació de gaudir d'unes inversions equivalents al seu pes poblacional dintre del conjunt de l'Estat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.