Alacant

L’esquerra alacantina vol recuperar l’Ajuntament

Després d’una legislatura més que frustrada, els partits d’esquerres d’Alacant no perden l’esperança a recuperar el consistori, on van perdre la majoria després dels escàndols que van assetjar l’alcalde socialista Gabriel Echávarri i amb la col·laboració imprescindible d’una regidora trànsfuga de Podem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com quan l’Hèrcules Club de Futbol ascendeix a primera, la permanència de l’esquerra alacantina a l’Ajuntament va durar un sospir. L’alcalde frustrat, Gabriel Echávarri, va pronosticar que el govern tripartit que ell mateix encapçalava funcionaria durant dues legislatures. Però no en va resistir ni una. Les dinàmiques del seu partit, el PSOE, controlat des de fora per l’exsenador Ángel Franco, contradeien l’esperit del pacte signat amb Guanyar i Compromís. Els valencianistes miraven d’apagar els incendis entre els dos grans socis de Govern -que ostentaven sis regidories cadascú-, però no va servir de res. Les baralles eren públiques i el to de la disputa era tan elevat que amagava qualsevol resultat -bo o dolent- de la gestió de govern.

La legislatura es va complicar encara més quan Nerea Belmonte, regidora de Podem -partit integrat en Guanyar, coalició dominada per Esquerra Unida-, va ser expulsada de la seua formació per uns contractes a una empresa recentment constituïda i formada per companys seus de partit. La regidora es va negar a deixar la regidoria, i el tripartit es va quedar manant amb 14 escons de 29.

Belmonte va esperar el seu moment, que va arribar quan un altre escàndol va esquitxar l’alcalde, Gabriel Echávarri, per un fraccionament de contractes. La seua condició d’investigat el va obligar a dimitir, i Belmonte es va abstenir en la votació de qui havia de ser la seua substituta, la també socialista Eva Montesinos. El fet de no aconseguir la majoria absoluta al ple va convertir, automàticament, en alcalde al representant de la formació més votada: Luis Barcala, del PP, amb vuit regidors de 29, que governa amb minoria absoluta i que lluita per continuar al capdavant de l’alcaldia després del 26 de maig.

L’esquerra alacantina va que dar en xoc. I ara intenta refer-se. Els seus representants aspiren a tornar a sumar vots com per recuperar l’alcaldia. Tot resta a l’espera com encararà el PSOE els comicis locals. Mentre l’esmentat Ángel Franco busca un candidat independent que salvaguarde els seus interessos al consistori, el partit està immers en baralles internes. Atès el perill que l’enfrontament fera saltar la formació local pels aires, Ferraz va evitar unes primàries a les quals aspirava a presentar-se José Asensi, candidat pròxim al president espanyol Pedro Sánchez. Eva Montesinos, exregidora de Turisme, era la previsible alternativa a Asensi. Marginada per Ángel Franco, que la va apartar com a portaveu del PSOE local, Montesinos pretén donar veu pròpia als socialistes alacantins, atès que tampoc va lligada a Pedro Sánchez ni al president valencià Ximo Puig. Prova d’això va ser la seua crítica als Pressupostos Generals de l’Estat, a l’espera de ser votats, que tot i estar beneïts per Ximo Puig, no beneficien la província d’Alacant. “Ens sobta que el pressupost haja anat a parar a les províncies de Castelló i València i que Alacant haja quedat marginada”, va declarar Montesinos, segons recollia el diari Información. “Seguirem reivindicant el que és just per a Alacant i que no tinga enllaços ferroviaris tercermundistes”.

A ningú no se li escapa que el PSOE està cridat a ser un partit fonamental si l’esquerra vol tornar al govern local. Daniel Simón, candidat d’Esquerra Unida a l’alcaldia d’Alacant, protesta pel fet que “l’efecte de Pedro Sánchez a la Moncloa es podia notar a les eleccions municipals, però s’ha diluït per la proposta dels Pressupostos Generals de l’Estat, que beneficia el País Valencià però no a Alacant concretament. Ens han deixat de costat”. Natxo Bellido, que serà candidat per Compromís, reconeix pel seu compte que el PSOE és “un partit absolutament imprescindible per constituir majories de progrés”.

Més enllà del PSOE

A l’espera que els socialistes concreten la candidatura, els partits que hi ha a la seua esquerra van definint l’estratègia de cara a les municipals. Compromís serà l’única formació que repetirà alcaldable. Natxo Bellido, qui va ser vicealcalde i portaveu del govern local amb el tripartit, mirarà de superar el resultat de 2015, el més exitós de la història del nacionalisme valencià a Alacant, que va passar de no haver comptat mai amb regidors a tenir-ne tres. El cas que va afectar la coalició -assenyalada per facilitar ajudes a Escola Valenciana, entitat en què està implicat el marit d'una de les regidores- esperen que no afecte Compromís -que defensa la legalitat i la transparència de la gestió-, que segons enquestes internes podria assolir quatre o cinc regidors el 26 de maig.

Natxo Bellido

Natxo Bellido, ratificat pel Bloc Nacionalista Valencià per ser candidat a l’alcaldia, haurà d’enfrontar-se abans a unes primàries, si bé no s’espera que ningú el desbanque. “Volem recuperar la majoria progressista a l’Ajuntament d’Alacant que vam aconseguir el 2015 i s’ha perdut de manera il·legítima”, diu Bellido, que assegura haver “après dels errors comesos que van impedir consolidar el govern del canvi, a diferència d’altres institucions valencianes”. Bellido reivindica el paper de Compromís desenvolupat durant l’etapa del tripartit. “Tothom sap que anem a un futur de pactes, de diàleg, perquè la realitat política és la de la cooperació entre forces. I Compromís ha mostrat la seua capacitat perquè això es puga produir. Hem demostrat que som els qui millor ens sabem adaptar a aquestes circumstàncies que requereixen consensos, pactes i diàlegs”.

La regidoria de Cultura durant l’etapa del tripartit era dirigida per Daniel Simón Pla. A hores d’ara és candidat a l’alcaldia amb Esquerra Unida, si bé resta a l’espera que es formalitze la confluència amb Podem per poder concórrer-hi junts. “La primera oferta de Podem era un insult per a Esquerra Unida”, denuncia. “Però si s’està allargant la negociació és perquè hi ha voluntat d’acord per les dues parts”. Simón argumenta que a nivell autonòmic, no formalitzar la confluència “seria perillosíssim, perquè Podem i Esquerra Unida podrien no superar la tanca electoral del 5% per separat i quedar fora de les Corts. I ja sabem el que això significa: posar en perill el Botànic i tota possibilitat que governe l’esquerra”. L’exregidor alacantí de Cultura explica que les negociacions entre les dues formacions a nivell local estan aturades, a l’espera que es resolga a nivell autonòmic. “Però espere fer el pacte amb Podem, entre més coses perquè m’han triat a mi al capdavant d’Esquerra Unida, sabedors que jo aposte per aquest pacte i que sempre he defensat les confluències, fins i tot quan encara no eren habituals. Si no volgueren confluència, haurien votat un altre candidat”. En la llista d’Esquerra Unida concorrerien, també, Júlia Angulo com a número dos i Marisol Moreno al tres, dues regidores que van integrar el tripartit.

Daniel Simón Pla

Pel que fa a la previsible llista local de Podem i Esquerra Unida, Simón reconeix que la marca Podem “arrossega més vots”, si bé el seu partit “té militància i estructura, pel que estem en una situació d’igualtat”. Considera “poc realista” negociar amb Podem una llista totalment equiparada entre els dos partits, “però la presència d’Esquerra Unida ha de ser digna perquè la nostra assemblea la vote”.

La voluntat d’acord entre els dos partits és ratificada per Xavier López, candidat de Podem a l’alcaldia d’Alacant. Amb 32 anys, té una llarga experiència de militància política al Bloc Nacionalista Valencià i també en moviments socials i veïnals, especialment els LGTBI. “Després de la situació del tripartit a Alacant, que no va ser una bona experiència, pense que puc aportar alguna cosa amb la meua experiència”. Pel que fa a la confluència amb Esquerra Unida, es remet al que va acordar el consell ciutadà de Podem, que va demanar liderar una futura llista conjunta després d’haver sondejat la possibilitat que la candidatura l’encapçalara un independent, opció que es va descartar. “Podem té un mandat en els propis escrits en què se’ns encomana que bastim una coalició ampla no només amb Esquerra Unida, sinó també amb moviments socials”.

Xavier López

 

La reedició del tripartit

A ningú se li escapa que el tripartit va ser un fracàs. També dues persones que en formaren part, Natxo Bellido i Daniel Simón. El nacionalista assenyala una “falta de cultura de pacte, de diàleg i de govern compartit que no s’ha sabut afrontar a diferència d’altres institucions”, diu referint-se el Govern del Botànic com a exemple paradigmàtic en el sentit contrari. “Això ens ha passat factura i l’hem pagada. De les coses negatives també s’aprèn”.

Pel seu compte, Daniel Simón destaca que “el tripartit no es va trencar pel que es va fer des de les regidories, sinó per qüestions extrapolítiques: desconfiances i baralles que es feien públiques”. L’exregidor de Cultura defensa que durant el tripartit “el Teatre Principal d’Alacant va tindre un nou director [Francesc Sanguino] i es va convertir en el més valorat del País Valencià; Alacant ha tornat al rànquing de ciutats culturals de l’Observatori de la Cultura, fins llavors havia estat fora; hem aconseguit posar en marxa un projecte de candidatura a Patrimoni de la Humanitat que no s’havia plantejat mai, hem passat de zero a 16 convocatòries públiques de cultura, hem fet públics tots els pressupostos...”.

“És imprescindible que l’esquerra recupere l’Ajuntament, i els números poden donar”, diu Xavier López. “Alacant pot reeditar un pacte d’esquerres que solucione totes les errades del primer tripartit. Hem de fer un pacte i revisar-lo constantment, no pot ser un pacte de regidories i ja està: ha de ser un govern fort, de consens, no de capelletes”. El candidat de Podem també fa autocrítica. El seu partit viu un moment delicat per una gran pugna interna que pot distanciar els votants. “Parlem més de coses internes en comptes de parlar del que interessa als ciutadans. A Alacant hi ha 23.000 persones que pateixen la pobresa energètica, que han de triar entre menjar i pagar la factura de la llum o el lloguer. Hem de posar el focus en aquestes coses”,  indicado com a fórmula per convèncer electors.

Simón també és autocrític i diu que el principal error de Guanyar al si del tripartit va ser “caure en provocacions en què no hauríem d’haver caigut”. A més, reconeix també la falta de lideratge en algunes regidories. “Calia gestionar tot un equip humà i això no tothom ho sabia fer. Però hem après d’això”, assegura. També acusa el PSOE, a qui desitja un bon futur i espera que “deixe la supèrbia”. “El candidat anterior, sense anar més lluny”, diu referint-se a l’exalcalde Gabriel Echávarri, “va actuar amb paternalisme i superioritat tot i tindre el mateix nombre de regidors que Guanyar. I ens tractaven com si tingueren majoria absoluta. Aquesta actitud s’ha d’acabar”, adverteix Simón. “La persona que posen al capdavant del PSOE ha de saber entendre’s amb l’esquerra”.

Tot i que Xavier López no formava part d’aquell govern local, identifica el problema del tripartit en els seus orígens. “Alacant va ser moneda de canvi a l’hora de pactar les alcaldies valencianes. Compromís i PSOE es van repartir els cromos: Joan Ribó alcalde a València i Echávarri a Alacant, tot i que PSPV i Guanyar tenien el mateix nombre de regidors, amb una diferència mínima de vots”. Xavier López pensa que “hauria sigut millor pactar una cadira rotativa, però Compromís s’hi va negar. Per tant, el pacte va nàixer coix i Echávarri, a més, no creia en una coalició d’esquerres”. Malgrat la crítica a Compromís, Xavier López valora molt la figura de Natxo Bellido, a qui situa com “un referent intel·lectual i del valencianisme polític a la ciutat”.

 

Optimisme

Segons les enquestes que encarreguen els partits, la balança a l’Ajuntament es decantarà per pocs vots. És per això que Bellido assegura que “s’apel·larà a cada votant, a la mobilització progressista”. Daniel Simón pronostica que “si es parla més de la bandera d’Espanya que del barri de Benalua” durant les eleccions, “serà molt dolent per a nosaltres i també per a Alacant”. Alhora, també recorda que el 2015, “en un context d’efervescència de l’esquerra, es va guanyar l’alcaldia per un regidor de diferència. Ara, el context és d’ascens d’una part de la dreta, però podem posar en valor la nostra gestió a l’Ajuntament i podem seduir votants que potser no ens donarien suport en clau estatal”. Xavier López aspira a que Podem capitalitze “l’esquerra desconnectada i desencantada, orfe per les expectatives truncades pel tripartit”. Tots tres pensen, però, que la correlació de forces es podria decidir per uns pocs vots. La mobilització electoral seria la fórmula perquè l’esquerra torne a l’Ajuntament d’Alacant i trobe l’oportunitat de refer-se del fracàs del tripartit encapçalat per Gabriel Echávarri, que avui es troba fora de combat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.