Les agulles del rellotge s'havien aturat. Restaven pocs minuts per a les cinc de la vesprada. I en Haití, un país situat al carib, el sòl va començar a tremolar de manera devastadora. Es tractava d'un terratrèmol que condemnaria encara més a la misèria la seua població. Els estats més rics van mobilitzar-se per aportar fons que permeteren l'impossible: la recuperació d'un país assolat. L'any 2010, el mateix any en el qual va produir-se la tragèdia, l'aleshores conseller de Solidaritat i Ciutadania, el popular Rafael Blasco, va viatjar fins al sud d'Haití. En veure les cases enderrocades i les vides arrasades, va organitzar una col·lecta entre els valencians. Van recaptar-se 177.779 euros. 40.000 euros dels quasi 200.000 aconseguits van desaparèixer.
Aquest presumpte desviament de diners forma part de les peces 2 i 3 de l'anomenat cas Blasco, un suposat frau realitzat, segons les investigacions, per una trama criminal que va operar entre 2009 i 2011 en la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania. Per aquests fets, l'exconseller i exfactòtum del PPCV Blasco està processat. Empresonat per la primera peça en la qual va acreditar-se la seua participació en el robatori d'ajudes destinades al Tercer Món, Blasco espera judici per les dues peces restants de la causa denominada amb el seu cognom.
Amb l'Audiència de València establint quina secció jutjarà la causa, la Fiscalia Anticorrupció ha impulsat un pacte amb els principals acusats, com ara l'empresari Augusto César Tauroni, la vella cúpula de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania i el mateix Blasco. L'acord contempla una rebaixa de les penes. Així, l'exconseller empresonat passaria d'estar 16 anys a la garjola a només restar-hi dos i mig, en cas d'acceptar-se per part del tribunal la petició del Ministeri Públic. A canvi, però, els acusats cedirien part del seu patrimoni a la justícia. En el cas de Blasco, aportaria el seu xalet d'Alzira (Ribera Alta). Tauroni, per exemple, entregaria els seus apartaments a Miami.
L'estratègia per recuperar a través de la cessió d'aquests béns els diners defraudats xocaria amb el Tribunal de Comptes. L'immoble de Blasco, de fet, està embargat per aquest organisme amb la finalitat de sufragar la responsabilitat civil de la condemna de la primera peça. Una situació que comparteix Tauroni amb el seu patrimoni immobiliari. D'aquesta manera, el pacte dels acusats amb Anticorrupció no garantiria la recuperació dels diners.
«Es tracta d'un acord inacceptable. Hi hauria una rebaixa de les penes per als principals acusats que és intolerable. I per a la resta de processats, el pacte suposaria l'arxivament de la causa o penes molt menors quan en total se sol·licitaven 170 anys de presó», afirma a EL TEMPS Carles Xavier López, portaveu de la Coordinadora Valenciana d'ONG, que està personada com acusació particular a la causa. «Aquest acord, a més, no té en compte la reclamació dels danys morals d'uns 3 milions d'euros que va demanar la Generalitat Valenciana i que des de la Coordinadora Valenciana d'ONG vam xifrar en més de 4», censura.
L'acusació particular, però, va més enllà. No entén que la Fiscalia Anticorrupció puga firmar aquest pacte quan el Tribunal Superior de Justícia Valencià «va denegar fa uns dies el tercer grau a Blasco per risc de reiteració dels delictes comesos i sense fer el mínim esforç per pal·liar les greus conseqüències econòmiques». «Aquesta actitud és incompatible amb l'acord que volen firmar», critica. I remata: «Tampoc tenia trellat que inclogueren en el pacte la retirada de les acusacions sobre la dona de Blasco, Consuelo Císcar, en el cas IVAM. Afortunadament, la Fiscalia i el seu advocat ho han desmentit».
Sobtats per aquest possible acord, la Coordinadora Valenciana d'ONG remarca que «sense el treball incansable i rigorós de la Fiscalia Anticorrupció mai s'haguera pogut dur a terme aquesta investigació». «Ara bé, aquest pacte seria contrari a la tasca que el Ministeri Públic ha desenvolupat fins ara. Transmetria una sensació d'impunitat judicial. O com ha dit la meua companya Trini Blanch, presidenta de l'entitat: l'acord deixaria sense justícia efectiva i sense que es retornaren els diners defraudats». «La decisió, a més, podria afectar altres procediments que tenen relació amb aquests fets com ara la quinta peça d'aquesta causa, en la qual s'investiga la suposada manipulació dels contractes informàtics», adverteix.
La postura de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, l'altra acusació que hi ha al procediment, deixaria «en via morta el pacte», a parer de López. «Amb el Consell negant-se a participar d'aquest acord, és molt complicat que la Fiscalia Anticorrupció tire pel dret. Seria un escenari totalment diferent del que ens hem trobat ara, amb un treball meticulós i excel·lent del Ministeri Públic. No crec que amb el rebuig de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana a l'acord, puga donar-se realment», aventura.
Amb tot, segons El País, hi ha motius perquè Anticorrupció seguisca apostant per l'acord amb els principals acusats de la trama. Quan el Tribunal Suprem va ratificar la condemna de Blasco per la primera peça de la causa, la interlocutòria va assenyalar que l'exconseller només podria restar en la garjola vuit anys pels mateixos delictes. O dit d'una altra manera: si era sentenciat pels mateixos delictes a les diverses peces, solament podia passar vuit anys en la presó pel cas Blasco. Amb l'exdirigent del PP condemnat a sis anys i mig de presó per la primera part de la causa, la seua estança al centre penitenciari de Picassent s'allargaria com a màxim un any i mig més.
La doctrina de l'alt tribunal espanyol hauria impulsat l'entesa entre Anticorrupció i els acusats. Amb dificultats perquè Blasco estiga més anys entre reixes, el Ministeri Públic hauria centrat els seus esforços per recuperar els diners. No debades, l'exconseller i els capitostos de la trama solament viurien més temps a una cel·la en cas que foren condemnats per altres delictes com ara associació il·lícita, pels quals estan processats. El rotatiu madrileny, però, apunta que l'aplicació d'aquest il·lícit penal seria complicat. El cas Blasco, en plena efervescència judicial.