A tocar d’una de les parcel·les del llaurador Roberto Expósito, encara és ben visible la devastació de la dana. Dos cotxes continuen encastats en una casa veïna, la terra ha reballat les tanques i les portes són retrats de l’aigua fangosa que va inundar la Torre, una pedania de València castigada històricament per les institucions. «No va ser una riuada, va ser un punyeter tsunami», expressa incrèdul aquest treballador de la terra quan ha passat un mes i pocs dies d’aquella catàstrofe. Al seu camp, ple de carabasses podrides, d’una collita rovellada i destrossada, s’hi van trobar dos cadàvers.
Roberto va topar-se amb el torrent mortal de camí a Paiporta, capital de la desolació de l’Horta Sud. «Els meus nebots de Paiporta van telefonar-me per comentar-me que la policia local els havia avisat que pujaren a les plantes altes de les finques davant del desbordament del barranc. Ningú pensava que vindria aquest tsunami d’aigua i, per tant, vaig dir-los que aniria per ells amb el tractor. Així dormirien segurs a la Torre», recorda. Aquest agricultor, amb diversos camps repartits per la València sud, va quedar-se a prop d’on guarda el tractor, a uns metres d’un dels seus bancals.
«No hi vaig poder arribar. Quan va sonar l’alarma de la Generalitat Valenciana, l’aigua ens arribava pel pit a la meua dona i a mi. Vam haver d’eixir del cotxe i vam nadar fins a un lloc on poder subjectar-se», relata. Ambdós van solcar la barrancada com van poder, agafant-se a qualsevol element que els permetera evitar l’ofegament i van salvar la vida gràcies a una altra persona que va ser albirada per uns agents de la Guàrdia Civil i uns membres del cos de bombers. «Ell va ser qui va avisar de la nostra presència, perquè els serveis de rescat no havien escoltat els nostres crits», narra.
Aquest home d’aixada i tractor respira perquè va salvar la vida. Una altra cosa diferent, però, són els seus camps, els seus estris de treball. A la pèrdua del cotxe i l’enfangament de la planta baixa dels seus pares, se suma una collita de carabasses arrasada al 100%, un projecte de rehabilitació d’una antiga finca de la nissaga Trénor fet pols, la destrossa de la seua maquinària i, especialment, la inhabilitació del seu tractor.
«Vaig comprar-lo fa dos anys per vora 95.000 euros i ara em demanen molt més de 100.000 euros per arreglar-lo», lamenta entre crítiques a la resposta de les administracions. El seu carxofar ha mig resistit, però els bancals estan plens de tarquim, amb la terra inservible per cultivar, desnivellats per poder regar i amb les séquies inutilitzables. «La dana accelerarà la mort de l’horta», vaticina contrariat.
Plens de fang i d’incertesa
L’estampa dels terrenys de Roberto no és massa diferent a vuit kilòmetres, al terme municipal d’Alcàsser, on el catarrogí Fran Guillem té el seu camp d’hortalisses. «Tinc un metre de sediments, hi ha grava, trossos d’asfalt i marges destrossats. En tanques i marges, tindré una factura de 16.000 euros i en pèrdua de maquinària, calcule uns 7.000 o 8.000 euros», comenta un agricultor que s’ha dedicat majoritàriament a produir hortalissa per a l’hostaleria. Justament, la collita que més ha afectat la dana.
La riuada ha arrasat el bancal amb la producció de més valor. En termes monetaris, el sotrac del temporal ha polvoritzat el 80% de les seues rendes agràries. Empipat per la reacció de les administracions i partícip d’aquella mena d’UME agrícola que va actuar als pobles amb el tractor, confessa: «Em plantege tancar els ulls fins a febrer». «De fet, no puc anar al bancal. M’envaeix una depressió i em quede paralitzat», es plany mentre resta convençut que haurà d’apostar per ampliar les hores que destina a la seua altra font d’ingressos: l’assessorament agrícola.
Encara que llança un bri d’optimisme — «els agricultors som resilients»—, espera desconfiat la intervenció de Tragsa, l’empresa pública estatal a la qual se li ha atorgat la missió titànica d’arreglar la totalitat dels desperfectes al camp valencià. «La reparació de moltes infraestructures agràries l’haurem d’assumir de la butxaca, un fet que agreujarà la descapitalització dels llauradors. De fet, hi ha molts agricultors que compaginen les feines, ja que no poden viure al 100% de les seues explotacions», critica Dani Carbonell, representant de la Unió de Llauradors i Ramaders, treballador de la terra a la Ribera Alta i conreador de caquis, clementines, taronges i hortalisses amb sis parcel·les amb més del 40% de dany pels aiguats.
«En res caldrà regar i les infraestructures de reg estan molt danyades», es queixa Bernat Esparza, agricultor de Carlet (Ribera Alta), que ha perdut la collita de caqui i cítric — els conreus típics de la zona— a les portes de la campanya de recol·lecció. «La dana ens ha trencat arbres, ha tirat fruita a terra, l’ha ramejat i l’ha fet malbé, amb la qual cosa no es pot comercialitzar», assenyala, malgrat recordar que l’assegurança «cobreix una part» de les pèrdues registrades. Tot i que en poblacions riberenques com ara Algemesí la devastació al camp ha estat esfereïdora, aquest llaurador encara no ha pogut accedir a una de les seues parcel·les per l’estat impracticable d’un camí.
La destrucció ha arribat fins al punt que una torre de la llum està caiguda al mig d’un altre dels seus bancals. «Vivim una situació d’incertesa, perquè no sabem quan actuarà Tragsa i quan ens arreglaran unes infraestructures que són necessàries perquè puguem treballar. És el que li faltava a un sector important econòmicament a la comarca, ja que proporciona molts jornals o uns ingressos extra durant la campanya. Es notarà la baixada tremenda en la collita», reflexiona.
El cop de la dana també ha estat intensa a la Plana d’Utiel-Requena. «Plou sobre mullat a la comarca, perquè els agricultors estàvem ja en una situació límit a causa de la sequera. Havíem registrat produccions de raïm baixíssimes», exposa Isabel Navarro, representant de la Unió de Llauradors i Ramaders a Utiel, una zona on el sector agrícola exerceix de motor econòmic i la producció de vi és un dels grans reclams. Encara que només ha vist afectada una porció xicoteta de les seues explotacions, disposa d’una parcel·la que «és un autèntic desastre», on l’aigua s’ha endut bona part de la terra. En altres contrades agrícoles d’Utiel, els treballadors del camp lluiten per salvar les arrels dels arbres i els ceps de vinya.
«La dana s’ha endut quasi sencer un camp que havia plantat en juny i ja el tenia perfectament arreglat. De fet, ho vaig fer la setmana d’abans», es lamenta Abel Tarin, agricultor de Godelleta (Foia de Bunyol), una de les poblacions marcades per unes precipitacions de rècord en aquella jornada tenebrosa. Productor de mandarines, taronges, kiwis, caquis, pomelos, raïm i ametles, calcula unes pèrdues de vora 100.000 euros pel temporal. «La dana serà una gota més per a un sector abandonat per les institucions i envellit. Molta gent major ho deixarà i aquesta marxa ens repercutirà en aquells que seguim amb més costos per al manteniment dels pous i de les cooperatives agrícoles», adverteix.
Una pesta milionària
Aquest torrent de desperfectes en la collita, pèrdua de maquinària, infraestructures hídriques arrasades i un camp assolat pel desplaçament de la terra i l’afecció dels arbres ha deixat una factura milionària. «Podem estar parlant de més de 1.000 milions d’euros», indica Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders, que estima un impacte d’entre el 60% i el 65% en la collita del caqui. «En aquests moments, xifrem les pèrdues en 1.379 milions d’euros», complementa Cristóbal Aguado, president d’AVA-ASAJA.
Les comarques més castigades són la Ribera Alta amb 15.588 hectàrees, la Plana d’Utiel-Requena amb 6.012 hectàrees, l’Horta Sud amb 5.394 hectàrees i la Ribera Baixa amb 5.128 hectàrees. En cultius, els cítrics encapçalen les hectàrees afectades amb 21.993 hectàrees. El rànquing dels productes més danyats per superfície el complementa l’ametla amb 4.739 hectàrees, el raïm amb 3.876 hectàrees, l’oliva amb 3.357 hectàrees, la fruita de pinyol amb 1.328 hectàrees i els cereals amb 947 hectàrees, segons una avaluació d’AVA-ASAJA. L’estudi apunta que en la zona arrossera de l’Albufera l’arrossegament de deixalles afecta 3.880 hectàrees.
Els danys en infraestructures ascendeixen a 729 milions —només en infraestructures de reg la factura és de 300 milions d’euros— i l’impacte directe en la collita sobrepassa els 322 milions d’euros, amb els cítrics acaparant unes pèrdues de 212 milions d’euros. La dana, no debades, reduirà prop d’un 15% la producció citrícola del País Valencià. Les hortalisses de temporada acumulen una destrossa de 38 milions d’euros i l’alvocat uns desperfectes de 8 milions d’euros. En el cas del sector ramader, les pèrdues abasten els 23,5 milions d’euros.
«Els danys en parcel·les per asfíxia radicular —aquelles que requereixen una replantació— són de 85,5 milions d’euros, la destrossa als camps arrossegats per l’aigua representa una factura de 59,4 milions d’euros i els sinistres en maquinària i vehicles agraris estan xifrats en 10 milions d’euros», arredoneix la veu d’AVA-ASAJA. «Estem parlant de més de 50.000 explotacions afectades. Són xifres que estan en constant evolució, perquè un mes i setmanes després de la catàstrofe encara hi ha zones a les quals no es pot accedir», contextualitza Cirilo Arnandis, president de la federació valenciana Cooperatives Agroalimentàries.
L’impacte ha abastat, fins i tot, gegants de la distribució de productes agraris. «En el cas particular del Grup Anecoop i dels nostres agricultors, el producte més perjudicat ha sigut el caqui. La nostra previsió inicial de collita es va veure reduïda el 30% per la plaga del cotonet, però després de la dana les estimacions assenyalen que hem perdut entre 40.000 i 45.000 tones», radiografia Joan Mir, director general d’Anecoop, una cooperativa referent de la comercialització agroalimentària. «Els danys provocats per la dana requereixen una atenció urgent per a salvar les collites futures», exigeix.
«Hi ha moltes prioritats, com ara la recuperació de camins perquè els agricultors accedisquen als seus camps o la reconstrucció d’estructures de regadiu tradicionals com les séquies de l’horta valenciana. La dana ha soterrat cultius sencers, ha arrancat arbres i ha cobert de llot moltes parcel·les, a les quals se les ha desproveïdes d’utilitat agrària. Cal reparar el camp per a poder posar-se en marxa de cara a la pròxima campanya», demana Manuel Alcaide, tècnic de la delegació valenciana de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG). «La reparació de les infraestructures de reg és fonamental. Estem en hivern i ha plogut, però prompte necessitarem regar cultius com ara les hortalisses i s’ha de garantir el subministrament d’aigua», sol·licita Peris.
La necessitat de restablir les infraestructures agràries i de reg se suma a la preocupació per l’impacte a curt i mitjà termini de la quantitat d’aigua que va entrar a les parcel·les. «L’aparició en els arbres de malalties com la gomosi o de fenòmens d’asfíxia radicular és un risc que pot augmentar les conseqüències directes de les inundacions, amb una perspectiva de recuperació temporal que no es limita només a l’àmbit d’aquesta campanya», avisa Arnandis.
Quan plou sobre mullat
La reconstrucció agrària valenciana ha obligat el Govern espanyol del PSOE i Sumar a traure la cartera. El ministre d’Agricultura, el socialista Luis Planas, ha compromès un paquet de 444,5 milions d’euros, amb 220 milions d’euros en ajudes directes; 170 milions d’euros per restaurar la capacitat productiva; 10 milions d’euros per reposar la maquinària perduda, o 60 milions d’euros en préstecs. En el cas de la Generalitat Valenciana del PP, s’ha anunciat un desemborsament de més de 51 milions d’euros, entre els quals hi ha 20 milions destinats a la reparació de camins rurals i uns altres 20 milions d’euros per a la rehabilitació d’estructures de regadiu.
«Les ajudes sempre són positives, però és molt possible que siguen insuficients i, en cap moment, s’ha parlat de manera específica de terminis», valora Peris, que es mostra escèptic de la capacitat de Tragsa per recuperar el camp de la devastació: «Fa curt perquè els danys són molt elevats». «A Tragsa se li ha encomanat una feina titànica. Hi ha molts dubtes perquè puga desenvolupar-la del tot, ja que el volum de treball és una barbaritat», comparteix Alcaide. «És necessari coordinar els esforços del conjunt de les institucions a través d’una taula on estiguen tots els actors agraris», agrega Aguado. En el cas valencià, la taula va engegar-se la setmana passada. Ara bé, sense presència de l’administració estatal.
El cop de la dana es produeix en un moment d’agregació d’amenaces per al sector amb l’anunci de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els països llatinoamericans que integren el bloc de Mercosur. «Aquest pacte comercial tindrà un efecte negatiu per a la nostra agricultura. Estem parlant de països que per a produir gaudeixen d’unes normatives més flexibles que les nostres i tenen una capacitat per a produir més barat, ja que no respecten els mateixos estàndards. No és acceptable que no es tinguen en compte clàusules espill i de reciprocitat de les condicions de producció a l’acord», denuncia Peris. «Europa legisla i cada vegada està més lluny del que pensa la gent. Tornen a sacrificar el sector primari», coincideix Aguado.
«Al camp valencià plou sobre mullat. Som un sector que sempre està al límit i hi ha el risc de perdre superfície agrària útil, quan al País Valencià ja tenim el rècord d’abandonament», ressalta la veu de la Unió de Llauradors i Ramaders. «L’agricultura no pot esperar. S’ha de restablir el funcionament del reg, simplificar la burocràcia i que les ajudes institucionals arriben a tots els agricultors afectats amb la celeritat més gran possible. Tots hem de sumar esforços perquè la dana no comporte un abandonament de terres o una pèrdua de potencial productiu», incideix Mir.
Tanmateix, hi ha veus que visualitzen la reconstrucció com una finestra d’oportunitat. «Potser és el moment per tirar endavant els canvis estructurals que el sector fa temps que necessita, com ara la generació d’estructures agràries de major dimensió, la incorporació de joves i dones a l’activitat, la reconversió varietal o la diversificació de la producció», albira Arnandis. Una visió allunyada de l’escepticisme sobre l’adveniment de la plaga de la devastació al camp valencià.