València acollia un d’aquests esdeveniments que, de vegades, passen desapercebuts. Només la presència de la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, la progressista Yolanda Díaz, havia despertat l’atenció mediàtica. El cap i casal valencià celebrava la seua distinció com a Capital Espanyola de l’Economia Social durant l’any 2024. “Fomentar l’economia social suposa afrontar la desigualtat i avançar en benestar”, expressava Díaz a principis de l’abril passat en un auditori farcit de les màximes autoritats de l’economia social valenciana.
La concessió de la capitalitat era una mena de reconeixement fàctic a la musculatura que atresora el cooperativisme valencià. Les dades són tossudes: si s’elabora una llista de les 15 cooperatives —no confondre amb els grups empresarials cooperatius— amb més facturació en 2022, quasi la meitat són valencianes. És el cas de gegants de la distribució com ara Consum —amb una xifra de negoci de 3.864 milions d’euros— o d’entitats financeres com araCaja Rural Central o Caixa Popular, amb una facturació de 2.893,98 euros i 2.870,13 euros, respectivament.
Aquest top 15 de cooperatives estaria integrat per grans firmes de la comercialització agrària, com puga ser Anecoop —amb unes xifres de negoci que superen els 860 milions d’euros— i per altres companyies amb facturacions més reduïdes com ara Gestrevín, Residencial Acequia de Mestalla o Caixa Rural de Benicarló. “El cooperativisme és un actor important dintre de l’economia valenciana”, assenyala Joan Ramon Sanchis, catedràtic d’Organització d’Empreses i director del Departament de Direcció d’Empreses de la Universitat de València.
Amb més de 2.700 empreses en actiu —representen el 12% de les empreses del territori valencià—, les cooperatives valencianes donen treball de manera directa a 60.000 persones. En cas de sumar l’ocupació indirecta que genera, és a dir, aquella que desapareixeria si s’enfonsara el sector cooperatiu, la xifra frega els 80.000 treballadors. “El volum econòmic del sector cooperatiu és de quasi 9.000 milions d’euros i les nostres vendes representen el 7,1% del PIB valencià”, fotografia Emilio Sampedro, president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval).
“Més de la meitat de la població valenciana, uns 2,7 milions de persones, han estat cooperativistes”, subratlla Ramón Rodríguez, president de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (Fevecta). “Si l’economia social valenciana representa el 14% de l’ocupació de l’economia social d’Espanya, la província de València s’ha erigit en el principal bastió del treball cooperatiu del conjunt del territori estatal”, incideix. El País Valencià, fins i tot, acapara prop del 90% de les cooperatives elèctriques catalogades com a històriques de l’Estat espanyol.
Un teixit capdavanter i heterogeni
El sector cooperatiu valencià exhibeix la seua potència dintre del panorama empresarial autòcton: de les cinc principals firmes del País Valencià, dues estan configurades amb aquesta fórmula d’economia social. Es tracta de la cadena de supermercats Consum i la comercialitzadora agrària Anecoop. “El cooperativisme valencià compta amb l’empresa de consumidors més important del conjunt de l’arc mediterrani amb 900 establiments a Espanya, dels quals 490 estan ubicats a la nostra autonomia”, específica Sampedro sobre el gegant de la distribució Consum.
“En Consum som més de 21.300 persones, de les quals el 96% som socis de la cooperativa. I com a cooperativa ens repartim els 71,7 milions d’euros entre resultats i primes per objectius. Això també implica ser capaços de prendre decisions difícils i de consensuar-les per a tirar endavant i apostar primer per generar ocupació, sacrificant resultats”, expressa Antonio Rodríguez, director general de Consum. “Som una cooperativa polivalent de consum i treball associat, una combinació que no està molt generalitzada en el món cooperatiu, però que per a nosaltres ha estat part fonamental del nostre èxit”, desgrana.
El model d’èxit d’aquesta cooperativa es fonamenta, segons destaca el màxim dirigent del gegant de la distribució, en la combinació entre l’existència de socis consumidors i socis treballadors. “És, precisament, la nostra identitat de marca”, exposa. Amb la màxima de col·laborar amb la resta de cooperatives, atresora acords comercials amb Anecoop i Caixa Popular, així com de les adquisicions que efectua per abastir els seus supermercats, “pràcticament el 100% són d’origen nacional i, del total d’aquestes compres, el 67% és de procedència local”.
“Entre les campanyes més rellevants de producte local, destaquen la de cítrics, amb la denominació d’origen Cítrics Valencians, i la de fruita de pinyol. A més a més, mantenim els lligams cada temporada amb productes protegits i de proximitat, com ara la denominació d’origen protegida (DOP) de la carxofa de Benicarló, la DOP del raïm del Vinalopó, la indicació geogràfica protegida (IGP) de la poma de Girona i la DO de la xufa de València, entre altres”, arredoneix el màxim directiu de la companyia. Consum, en part, s’abasteix de la producció d’un teixit agroalimentari valencià marcat per la petjada del cooperativisme agrari.
Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, l’entitat federativa majoritària del sector, aixopluga 252 cooperatives i compta amb 175.000 socis, els quals van facturar en 2022 més de 2.358 milions d’euros. Amb un valor de la producció comercialitzada superior als 1.245 milions d’euros, les exportacions assoliren un guarisme econòmic de 1.097 milions d’euros. “En sectors com ara el vi, l’oli o la fruita seca, les cooperatives aglutinem bona part de la producció valenciana”, amplia Enrique Bellés, director de la xarxa federativa del cooperativisme agrari, la qual proporciona 19.139 llocs de feina. “Les cooperatives agroalimentàries valencianes representen el 21% dels llocs de treball d’aquest sector a l’Estat espanyol”, ressalta Rodríguez.
“La propietat de les cooperatives recau en els seus socis i sòcies, a diferència de les empreses constituïdes sota altres fórmules d’organització. En aquest sentit, les cooperatives són empreses centrades en les persones, no en el capital, i estan estretament vinculades amb el territori i amb les comunitats locals, en les quals reverteixen directament i indirecta els seus beneficis”, dissecciona. I complementa: “Són empreses que viuen del mercat, amb una gestió professionalitzada i un elevat grau de modernització i efectivitat. No es deslocalitzen i són molt resilients, com demostra el fet que tenim entitats associades amb més de 115 anys d’història”.
A l’univers del cooperativisme agrari, però, destaca per sobre de la resta una comercialitzadora dels productes que elaboren els diferents productors locals: Anecoop. “Va néixer per contrarestar la feblesa de les cooperatives agràries en les negociacions amb les grans marques de la distribució. Actualment, s’ha convertit en una referència, fins i tot, internacional, però és insuficient encara perquè els llauradors aconseguisquen unes rendes dignes”, afirma Sanchis.
“El cooperativisme valencià està estretament vinculat a l’àmbit agroalimentari, ja que moltes de les nostres cooperatives varen formar part de l’origen de la cooperativització d’altres activitats, com per, exemple, el crèdit. En el seu moment, van ser el germen de les actuals caixes rurals i d’altres entitats de crèdit locals o comarcals”, narra Bellés. El cooperativisme de crèdit, de fet, és un dels sectors capdavanters dintre de l’economia social valenciana. “El País Valencià ocupa un paper destacat al conjunt de l’Estat espanyol en l’àmbit de les finances cooperatives”, manifesta Sanchis.
Amb marques com ara Caja Rural Central o Caixa Popular, es tracta d’un model de banca diferent. “Un tret distintiu és que les persones que hi treballem som propietàries”, subratlla Paco Alòs, director de RSC de Caixa Popular. “Som tretze les entitats financeres cooperatives amb capital íntegrament valencià, que donem cobertura financera als pobles i ciutats on ens ubiquem”, radiografia. I apunta: “A Caixa Popular, per exemple, anem a contracorrent. Obrim oficines quan la resta en tanca, la qual cosa és una mostra de la nostra preocupació per les persones i per l’entorn”.
Nascuda als anys setanta al caliu del mirall de la basca Laboral Kutxa, Caixa Popular és coetània de bona part d’un sector cooperatiu valencià que va emergir durant els darrers compassos del franquisme i l’emergència de la represa democràtica. “Comptem amb cooperatives agràries i elèctriques de trajectòria centenària, però n’hi ha altres a sectors com ara les finances, el consum, l’habitatge o l’educació que van aparèixer en la dècada dels setanta del segle passat”, contextualitza Rodríguez.
Un dels altres àmbits reeixits és la docència. “Hi ha més d’un centenar de centres que imparteixen docència a més de 25.000 alumnes”, il·lustra el representant de Fevecta. “No s’ha d’oblidar que, junt amb el País Basc, som l’única autonomia amb una universitat cooperativa, com és la Florida”, recorda Sampedro. “Hi ha cooperatives capdavanteres de llarga trajectòria i presència a molts sectors. El cooperativisme valencià és plural i heterogeni, però s’ha de destacar que han emergit noves iniciatives cooperatives que encaren els reptes del segle XXI, com ara el desafiament demogràfic, la transició energètica o la crisi climàtica. És significatiu que els nous emprenedors opten per fórmules cooperatives”, detalla Rodríguez.
Esperit social i relleu generacional
Amb la filosofia intacta “d’una persona, un vot”, el cooperativisme és un model d’empresa amb elements singulars envers la resta d’activitat mercantil. “És un sector que genera ocupació principalment de qualitat, amb contractes fixes i en el qual les condicions laborals solen estar per damunt de la resta de companyies. A més, són firmes en què la igualtat de gènere està més present i que atresoren una capacitat més gran d’integració de col·lectius que sovint tenen més dificultats per accedir al mercat de treball”, cartografia Sanchis. “L’ocupació femenina representa quasi la meitat dels treballadors de les cooperatives valencianes”, remarca Rodríguez.
“La salut del cooperativisme valencià és bona, però hi ha reptes pendents”, incorpora. Uns desafiaments de futur que estarien identificats: “Hi ha l’objectiu d’estimular la creació de cooperatives en tot el territori i, sobretot, de desenvolupar el múscul empresarial i potenciar la competitivitat”, enumera Sampedro. “És necessari millorar l’entorn de creació i consolidació de les cooperatives o abordar una simplificació administrativa en la constitució de cooperatives”, completa Rodríguez. La modernització del Registre de Cooperatives —amb un reglament de 1986—i la modificació de la seua legislació fiscal —originària de 1990— són algunes de les peticions del sector.
El gran repte, però, és el relleu generacional. “Calen ajudes per a fomentar-lo i, especialment, un full de ruta estratègic per traspassar els coneixements de gestió que han acumulat aquelles persones que han exercit tasques de responsabilitat i que s’apropen a la jubilació”, apunta. La manca de projectes cooperatius de referència amb una data de naixement inferior als trenta anys i la xicoteta dimensió de la majoria de les cooperatives que sorgeixen en l’actualitat són altres dels desafiaments que afronta el cooperativisme valencià. Són les vitamines pendents de sumar a una musculatura que mostra vigor empresarial des d’un esperit social insubornable.
Lideratge català
Si el cooperativisme al País Valencià compta amb un vigor imponent i mira de tu a tu els moviments d’empreses col·lectives d’altres territoris europeus, el món de les cooperatives catalanes està d’aniversari. El cooperativisme principatí ha celebrat enguany els 125 anys d’una fórmula econòmica diferenciada, d’ànima social i fonamentada en la filosofia “un treballador, un vot”.
Catalunya bufa les espelmes de la perpetuació de la seua xarxa cooperativa des d’una posició de lideratge al conjunt de l’Estat espanyol. Amb més de 4.700 cooperatives, acapara el 19,17% del total de les empreses d’aquesta fórmula del territori estatal, segons reivindiquen des del sector. Tanmateix, aquesta posició capdavantera es combina amb un augment de les firmes cooperatives. Entre 2016 i 2022, aquest model empresarial va incrementar-se un 55% a la demarcació de Barcelona, un 70% a les comarques de Girona i un 49% a les contrades de Tarragona.
El cooperativisme català compta amb referents com ara la Fundació Espriu —grup que acull l’entitat sanitària Asisa— o Clade, on s’integra Abacus Cooperativa. La Fageda, ubicada a la comarca de la Garrotxa, és una de les marques cooperatives més destacades per l’esperit inclusiu del projecte amb persones discapacitades i altres que pateixen malalties de salut mental.