Explica Francesc Moncholí, de 49 anys, que recorda perfectament quan, de xicotet, creixia el barranc de Xiva i ell i els altres xiquets s'abocaven a la llera per admirar la força de l'aigua. Era un entreteniment infantil que ocorria molt de tant en tant a Massanassa. "Mai m'hauria pogut imaginar el que va passar el 29 d'octubre", lamenta Francesc, que ha destinat les darreres dues setmanes a retirar el fang de casa i de l'empresa familiar de cristalleria que tenen al polígon del poble.
Ell, com son pare abans, es dedica al cultiu de l'arròs. Les terres que tenen a Sollana, Sueca o el Palmar no s'han vist en absolut afectades per la crescuda del barranc del Poio -que ací molts coneixen com barranc de Xiva-. Tot el contrari que les dues hectàrees que té dins el terme municipal de Massanassa, a l'Horta Sud. Són poques, en el conjunt de la seua producció (un 10%, calcula) però no per això està menys preocupat. "És una catàstrofe", lamenta.
Una passejada per aquest tros de terra ho certifica. Per tot arreu hi ha deixalles, com si s'haguera deixat caure
Als camps de cultiu de l'Albufera hi ha la vida escampada dels veïns de l'Horta Sud: cadires, joguets, matalassos...
un enorme abocador. Qualsevol cosa que es puga imaginar està ací: cadires de plàstic, tambors de rentadores, llaunes de menjar, matalassos, hamaques, joguets, llibres... La vida dels veïns de l'Horta Sud escampada per la virulència de l'aigua. En alguns dels canals amb aigua suren, boca per avall, la sola de sabatilles i sabates. Fa impressió veure-ho, quan encara hi ha setze persones desaparegudes. Dimarts d'aquesta setmana es va trobar un cos al llac de l'Albufera, que és on desemboca el barranc del Poio.
Estem, al capdavall, a tocar de la llera del barranc, també molt prop de la pista de Silla, aquella que la vesprada del 29 d'octubre es va convertir en una ratera. La llengua d'aigua, procedent de Torrent, va avançar terra avall, per arrasar Picanya, Paiporta, Benetússer, Alfafar, Massanassa, Catarroja, els polígons industrials... i arribar a la V-30. El dic d'asfalt va aturar l'onada, però no va evitar que l'aigua vessara parcialment i continuara cap als camps d'arròs que envolten l'Albufera i que es troben ja dins dels límits del parc natural.
La zona nord dels arrossars és la que més greument s'ha vist afectada. Part del material que la llengua de fang i aigua va arrossegar des de la Foia de Bunyol ha quedat ací dipositat, com un aparador gegantí d'una jornada funesta. Encara resta per saber quantes d'aquestes deixalles han quedat dipositades en la profunditat del llac, la joia d'aquest ecosistema antropitzat.
A simple vista, el fem s'acumula a la desembocadura del barranc del Poio, que hi entra des del nord, però no només. Persones que han pogut transitar pel llac abans que s'impedira oficialment la navegació -amb l'objectiu de trobar les víctimes- asseguren que també en la part nord-oest hi ha grans illes de fem que es van acumular allí a causa del vent de llevant que bufava el dia de la dana.
Als experts els preocupa com procedir a la neteja de les zones afectades pel fem.
"La tromba d'aigua va arrossegar al seu pas tot el que ha trobat en habitatges, fàbriques, polígons... i tot això ha anat a parar als arrossars, l'Albufera i el mar. La situació d'aquest ecosistema ja era preocupant abans de la dana a causa de la qualitat de les aportacions d'aigua. Ara, la situació és desastrosa", lamenta Javier Jiménez Romo, biòleg i bon coneixedor d'aquest ecosistema, considerat una joia mediambiental a tocar de la ciutat de València. "El primer en què cal parar atenció i destinar recursos, òbviament, són les vides de les persones i les pèrdues humanes que s'han produït. Però no podem ignorar la catàstrofe mediambiental que tenim a aquesta banda de la pista de Silla", exposa aquest biòleg.
De fet, aquesta mateixa setmana, la Conselleria de Medi Ambient han presentat un pla per abordar aquesta problemàtica. Dimarts ho feu la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori.
El pla de Conselleria contempla tres fases. En la primera, ja en marxa, s'ha procedit a la desobstrucció i séquies en la zona pròxima a la pista de Silla, així com la retirada d'elements del marge de la séquia de Ravisanxó, precisament la que travessa la part nord de l'Albufera. Paral·lelament, s'està realitzant una valoració cartogràfica detallada de les zones afectades.
En la segona fase, que s'implementarà, en principi, aquesta setmana, s'eliminarà les restes flotants del llac en col·laboració amb les comunitats de regants i es procedirà a l'avaluació dels materials extrets.
En la tercera fase, ja a partir de desembre, es continuarà amb la retirada de residus i terres en zones de trencament pròxim al barranc de Catarroja, ja que en l'actualitat hi ha dificultats per accedir-hi. Conselleria promet fer seguiment de la qualitat de les aigües del llac en coordinació amb la resta d'administracions.
Per tot arreu, dispersos pel camp, hi ha medicaments procedents del magatzem de Fedefarma
Els treballs de neteja, tanmateix, plantegen serioses dificultats, a la vista de la magnitud del fem que esguita aquest paisatge, altrament bucòlic. Perquè hi ha la contaminació més visible, aquella que resta inerme sobre la superfície, però també la invisible: el munt de líquids i substàncies microscòpiques que han anat filtrant-se, terra avall. No és difícil, passejant per la zona nord, trobar tolls d'aigua ennegrida o pudent. Ací i allà hi ha bidons de benzina, garrafes d'oli, xampús, sacs de polipropileno que han anat dispersant diminutes boles blanques...
Encara més, els arrossars a tocar de la pista de Silla han esdevingut una mena de farmaciola descontrolada. Perquè al polígon industrial de Massanassa hi ha el principal centre logístic de Fedefarma, una distribuïdora de medicaments catalana que distribueix per tot l'arc mediterrani. N'hi ha envasos que continuen hermèticament tancats, però molts altres estan parcialment oberts. Sulpirida, Premax, Apiretal, Ebastel, Amoxicilina, cremes de mans, col·liris... de tot es pot trobar per aquestes contrades.
El dubte, a aquestes altures, és quantes d'aquestes substàncies s'hauran filtrat al subsòl i, en quina mesura, poden resultar contaminants. Això en un doble vessant: en l'àmbit mediambiental, per l'efecte nociu que poden tenir sobre l'ecosistema i, especialment, sobre el llac; i en l'àmbit agrícola, per l'efecte sobre la producció agrícola. En la zona del llac, tant el CSIC com els mateixos gestors del parc estan fent aquests dies anàlisi d'aigües per detectar substàncies nocives.
"Si es fa una neteja, en quines condicions? Perquè han caigut hidrocarburs, dissolvents, líquids refrigerants. A llarg termini es recuperarà, però el cultiu immediat?", es pregunta l'arrossaire Francesc Moncholí. El panorama que se li presenta a agricultors com ell no és gens afalagador: el gruix de la collita d'aquesta campanya anirà al fem, perquè l'aigua va entrar en la Cooperativa de Massanassa i va inundar el magatzem. "Quasi el 80% de la collita s'ha fermentat. Tot el gènere que no estava en sitges s'ha llançat a perdre", lamenta.
D'altra banda, tot són interrogants sobre la campanya de l'any pròxim. En circumstàncies normals, al mes de març haurien de preparar el terreny i sembrar durant la primera quinzena de maig. L'opció de tirar endavant la campanya de cara a l'any vinent sona, a hores d'ara, molt remota.
Entitats com Acció Ecologista-Agró es plantegen aquests dies la possibilitat d'enllestir una campanya de voluntariat per recollir els plàstics i facilitar les tasques de neteja. En la ment de tots hi ha la dificultat de gestionar una dispersió de residus com la que hi ha escampats pels camps. "Ens preocupa que ho agafen tot en màquines i s'ho duguen a gavell", reflexiona Eva Tudela, membre d'Agró, qui treballa en el Tancat de la Pipa, un projecte de filtres verds amb què han aconseguit millorar la qualitat de l'aigua del llac. "Fa la impressió que caldrà combinar diverses solucions per tractar i descontaminar els sòls", pronostica.
"El que s'ha fet evident és la importància de les zones humides per esmortir la força de l'aigua. Amb més terrenys de cultiu al voltant del barranc haurien hi ha hagut més zones de laminació i s'haurien evitat danys materials i, sobretot, personals" exposa Tudela. El Saler, pedania de València, a penes no es va veure afectada per la barrancada.
En tot cas, el repte de superar aquesta catàstrofe és majúscul. Veus com les de Javier Jiménez Romo reclamen una mirada a llarg termini i una reforma profunda del sistema de governança d'aquest ecosistema. El llac és propietat de l'Ajuntament de València, però la gestió del parc és responsabilitat de la Generalitat.
"Fins ara, ha existit molta descoordinació entre administracions i és en part fruit d'aquesta descoordinació que l'Albufera estava, ja abans de la dana, en un estat de salut precari. Em costa molt creure que les mateixes administracions que no han estat capaces de coordinar-se fins ara, siguen capaces de recuperar l'Albufera -estima Jiménez-. Crec que cal fer un 'reset' i començar a treballar fent un bon diagnòstic, amb coneixements tècnics multidisciplinaris i pensant en mesures a curt, mitjà i llarg termini".
En tot cas, Jiménez, qui ha estat un membre molt actiu dels moviments contraris a l'ampliació del port de València, no s'està d'advertir de la condició profètica d'aquesta dana. El que va passar el 29 d'octubre és un avís per navegants, assegura. "El que ha passat evidencia que no estem escolant als científics quan ens diuen que hi haurà danes més freqüents. Ens diuen això, que augmentarà el nivell del mar i que hi haurà regressió costera. I també ens diuen que el port és una barrera als sediments que fa que aquesta separació entre el mar i l'Albufera siga cada volta més estreta. Ara estem esglaiats per l'aigua que ens arriba de l'interior, però qualsevol dia entrarà l'aigua salada procedent del mar. Quan això passe, també ens sorprendrem?"