La llei de Concòrdia impulsada pel PP i l’extrema dreta Vox, a través de la qual imposen una visió revisionista de la Segona República i de la Guerra Civil, ha quedat eclipsada per un escàndol a un col·legi concertat d’orientació catòlica. Antics alumnes del centre Madre Josefa Campos, ubicat al municipi d’Alaquàs (Horta), han denunciat les teràpies de conversió que els aplicava un professor per la seua orientació sexual, segons va destapar Levante-EMV. La Conselleria d’Educació, comandada pel popular José Antonio Rovira, i l’Observatori contra la Lgbbifòbia han denunciat aquestes pràctiques a la Fiscalia.
Amb Compromís demanant la creació d’una comissió d’investigació a les Corts Valencianes i l’extrema dreta Vox impedint una declaració institucional —plantejada pel PSPV— contra les teràpies de conversió de persones LGTBI per «estar ja prohibides», la biografia ultraconservadora del docent ha eixit a la llum. El professor, no debades, va dirigir el Centre d’Orientació Familiar de la Diòcesis ‘Mater Misericordiae’, així com va romandre 17 anys al capdavant de l’Asociación Católica de Maestros de València. L’entitat va ser fundada en 1947, és a dir, en plena postguerra a l’Estat espanyol i durant l’etapa més repressiva i sanguinària del règim franquista.
L’associació afirma a la seua pàgina web que una de les seues missions és «fomentar la interrelació mestre-família procurant el creixement i el bé dels més menuts», així com atresora una hemeroteca on destaca el seu activisme ultraconservador. Als retalls de premsa que destaquen com a documents històrics de l’entitat, hi ha un en què el professor assenyalat per aquestes teràpies i, en el seu moment, màxim representant de l’Asociación Católica de Maestros de València defensa que les retallades a l’ensenyament «són necessàries» durant l’etapa de José Ignacio Wert al capdavant del ministeri d’Educació.
Una altra de les notícies de la seua particular hemeroteca és una xerrada que van fer junt amb el grupuscle integrista Valencia Educa en Libertad. «És necessari explicar als pares quina ha de ser la vertadera educació que han de rebre els seus fills en matèria sexual», afirmava aquest docent, així com carregava contra el dret a la interrupció de l’embaràs: «Malauradament, aquesta pràctica enviarà molts xiquets al cel. Són paraules dures, però és la realitat». «Els professors tenim una tasca quasi tan important com la dels pares, ja que passem més amb els xiquets que ells. L’educació ha de ser plural, lliure i vertadera», sostenia.
En aquella jornada, a més, s’escandalitzava perquè els alumnes de medicina aprengueren a realitzar exercicis per interrompre l’embaràs. «El més fort és que en poc temps l’alumnat haurà d’aprendre a la facultat a realitzar aquestes pràctiques. D’aquesta manera, qualsevol docent que tinga conviccions catòliques haurà d’assistir i, per tant, ací estarà el problema», exposava. En un altra de les seues xerrades, proclamava que «el centre de la llar és la dona». Encara més, afirmava l’etapa determinant per «consolidar» la identitat d’un xiquet es produeix a partir dels 12 anys.
L’associació que va estar encapçalada per aquest professor firmaria en 2011, del bracet de sindicats com ara USO o FSIE, un manifest per la llibertat educativa. «Els poders públics, en l'àmbit educatiu, han de sotmetre la seua actuació al respecte degut a les conviccions ideològiques, ètiques i religioses en les quals els pares vulguen educar als seus fills, tant en les activitats escolars com en les extraescolars. En tot cas, qualsevol assignatura que incloga un contingut que puga entrar en conflicte amb elles, no podrà ser imposada sense el seu previ i exprés consentiment, ni podrà tindre caràcter proselitista o d'adoctrinament», recollia aquell text des d’una visió que desproveïa a l’administració pública de la regulació de l’educació, és a dir, contrari a la filosofa de la legislació educativa de l’Estat espanyol.
«El dret a l'educació està intrínsecament unit a la llibertat real d'elecció de centre. Els poders públics han d'aplicar sistemes alternatius als actuals, que facen possible per a tots l'exercici d'aquest dret. Això és especialment important quan l'elecció dels pares recau en un centre amb ideari que imparteix un tipus d'educació que l'Estat no pot oferir. Com a condició indispensable per a l'exercici d'aquest dret, ha d'estar garantida la llibertat de creació de centres», reivindicaven amb un alineament inequívoc amb els interessos de l’escola concerta i, més singularment, amb aquella vinculada a l’Església catòlica i el seu univers de congregacions, entitats i empreses lligades.
El seu llibertarisme educatiu quedava plasmat en aquest altre punt del manifest: «És essencial per a la construcció de la societat reconèixer, promoure i garantir la llibertat dels pares per a educar als fills en les seues pròpies conviccions ideològiques, ètiques i religioses, segons reconeixen la Constitució i els tractats sobre educació ratificats per Espanya. Els poders públics no han de suplantar als pares en aquesta funció, sinó abans bé han de promoure i garantir aquesta llibertat que pot ser exercida amb el límit de l'ordre públic protegit per la llei».
El síndic de Vox i l’apadrinament del PP
Aquest text va comptar amb la firma de Valencia Educa en Libertad. La direcció del col·lectiu residual estava conformada per José Carlos Muñoz Úbeda, qui alternava càrrec dirigent amb Hazte Oír l’any 2009, i per Alberto de Scals, qui va caracteritzar-se per les seues aparicions a la premsa valenciana en contra de l’assignatura Educació per a la Ciutadana, implantada durant els executius del PSOE i convertida en cavall de batalla dels sectors ultraconservadors. La presidència de València Educa en Llibertat fou ocupada també per José Rafael Sáez, professor de Ciències d’Educació a la Universitat Catòlica de València.
El grupuscle va tenir com assessor jurídic José Maria Llanos, actualment síndic de l’extrema dreta Vox a les Corts Valencianes i representant del sector més integrista de la formació capitanejada a escala estatal per l’expopular Santiago Abascal. Llanos, de fet, exerciria de vicepresident de l’entitat superior a escala valenciana: la Federación Educación y Desarrollo en Libertad. D’aquesta associació, en va ser secretari el docent assenyalat per antics alumnes de practicar teràpies de conversió a persones d’orientació homosexual, segons ha publicat eldiario.es.
La federació va presentar-se a la societat valenciana en setembre de 2010, amb la participació de l’aleshores secretària autonòmica d’Educació, la popular Concepción Gómez Ocaña, i del president de la Delegació Diocesana d'Ensenyament de València, Rafael Cerdà. A l’acte, va estar present, fins i tot, Francisco Jiménez Ambel, secretari del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, auspiciat per l’arquebisbat de Madrid i la Universitat Catòlica de Múrcia, lligada al col·lectiu fonamentalista del camí neocatecumenal.
La Federación Educación y Desarrollo en Libertad naixia, però, vinculada a Profesionales por la Ética. O dit d’una altra manera: a un col·lectiu ultracatòlic de l’òrbita d’Hazte Oír, considerada una plataforma pantalla de la secta El Yunque, segona va denunciar l’historiador catòlic Santiago Mata. La federació aixoplugava els col·lectius Valencia Educa en Libertad, l’Asociacion de Educadores Cristianos de Alicante, l’Asociación Católica de Maestros, així com Castellón Educa en Libertad, Alicante Educa en Libertad i la Asociación Juan Pablo II por el Desarrollo Humana, ubicada a Alzira. L’entramat comptava amb un referent estatal: España Educa en Libertad.