L'Associació per a la Progressió de la Direcció i la consultora Cuatrecasas havien impulsat un dels incomptables fòrums que acullen inversors i empresaris per copsar les constants vitals del sector immobiliari. Al seu panell de personalitats, hi havia Roberto Centeno, fundador del hòlding empresarial Atitlan i reconegut mediàticament per ser el gendre del milionari Juan Roig, propietari de la cadena de supermercats Mercadona.
A la trobada econòmica, celebrada a principis d'aquesta setmana, Centeno deixaria una frase que arrossegaria polseguera: «És una barbaritat que una ciutat com ara València tinga en la primera línia de platja només un hotel de luxe com és Las Arenas i la resta siga un hospital, un institut i habitatges de protecció oficial». L'inversor apostava per un espai farcit «d'hotels de luxe» i no d'altres infraestructures de provisió pública. «És una ciutat [en referència a València] que no ha cregut en el seu potencial. Ha hagut de vindre gent de fora perquè ens el mostre», sostenia.
«Tots els fons del món volen vindre ací, però fa falta projectes més ambiciosos. Vos convide a fer un passeig per la Malva-rosa. Això en Miami serien tot hotels de cinc estrelles», comparava. Encara més, definia com a una «benedicció» els inversors estrangers que adquireixen habitatges a les grans ciutats i a les zones costaneres, malgrat que aquests fluxos han contribuït a tensar els preus del lloguer i convertir l'accés a un habitatge digne en un repte social, polític i econòmic de primera magnitud arreu de les urbs de la geografia estatal.
Les seues paraules han provocat les crítiques dels moviments veïnals de Poblats Marítims, és a dir, d'aquelles associacions ciutadanes de la façana marítima de la capital valenciana, però també l'han situat a la palestra mediàtica arran dels seus lligams amb la influent família Roig. Casat amb Carolina Roig, secretària del consell d'administració del gegant de la distribució, va fundar junt amb Aritza Rodero, exfinancer de Goldman Sachs i Merril Lynch, el vehicle d'inversió Atitlan, el qual s'ha convertit en un hòlding empresarial que va proporcionar l'any passat uns guanys de 73 milions d'euros.
Fórmula 1, sanitat i urbanisme
L'aventura de Centeno —fill de l'exdelegat de Campsa d'idèntic nom— amb Atitlan va engegar-se com a pulmó financer dels proveïdors de Mercadona, d'aquelles marques que depenien de les compres de la cadena de supermercats, com ara Verdifresh, Naturvega, Dafsa o Bynsa. El vehicle financer del gendre de Roig, però, va tenir temptatives en altres mercats. A principis de la passada dècada, va pujar sense èxit per Ribera Salut, llavors monarca de les concessions sanitàries valencianes. Les ambicions d'Atitlan, fins i tot, van centrar-se a assumir la gestió de la Fórmula 1. L'operació es quedaria en boxes.
Qui sap si per aquella espineta frustrada de no haver-se quedat amb la cursa automobilística, anys després envoltada de passadissos obscurs i d'un remake d'inequívoc protagonisme judicial, Atitlan es convertiria en l'agent urbanístic de més importància del PAI del Grau. Aquest projecte, que va arrossegar durant anys càrregues milionàries del circuit de la Fórmula 1, preveu la construcció de 2.500 pisos i la prolongació del passeig de l'Alameda de València. El vehicle financer de Centeno ha aconseguit del bracet del fons britànic Hayfin més del 51% del PAI i està movent les seues fitxes per assolir la urbanització d'una antiga zona industrial de 380.000 metres quadrats. No debades, se situa en l'anomenat com a triangle d'or de l'urbanisme de la capital valenciana.
Els seus negocis urbanístics amb el grup Atitlan, però, van comportar un cert distanciament amb el seu sogre i magnat dels supermercats, segons va desgranar el periodista Javier Alfonso, actualment director del diari econòmic Valencia Plaza, a l'obra História de un éxito: Mercadona. Las claves del triunfo de Juan Roig (Conecta, 2014). Una de les jugades urbanístiques que ha fet saltar el nom de Centeno de la premsa salmó a les ones esportives ha estat la seua intenció de comprar la part terciària del futur estadi del València CF. Atitlan projecte en aquella zona dues torres: una d'oficines i un hotel; i una segona que acolliria un centre comercial. Hi estan disposats a desemborsar 35 milions d'euros. Ara bé, només quan les grues reprenguen els seus treballs al nou Mestalla.
Omnipresència
Amb més de 1.000 milions d'euros en actius, el hòlding empresarial del gendre de Juan Roig ha ampliat els seus tentacles per diferents sectors econòmics, amb una estratègia de compra i de venda que ha estat absolutament frenètica en els darrers temps. En matèria immobiliària, ostenten com a plataforma d'inversió la societat Ares —dedicada a desenvolupaments urbanístics, promocions i actius en renda— i Nuevas Actividades Urbanas, amb participació en diversos centres comercials de València com ara Aqua i Arena.
El nom d'Atitlan ha ressonat en les manifestacions contra els megaprojectes d'energies renovables que canalitzen a través de la firma Atitlan Helios. El grup empresarial atresora l'autorització del Govern espanyol per a construir un parc fotovoltaic de 116 MW a Monòver, a la comarca del Vinalopó Mitjà, amb un desemborsament de 53 milions d'euros. A no massa kilòmetres, entre els municipis de Villena i Salines, preveu implantar una altra planta renovable d'una potència de 84 MW. L'executiu espanyol també va atorgar-li el nihil obstat perquè desenvolupara la infraestructura energètica a la comarca de l'Alt Vinalopó. És, de fet, un dels actors protagonistes del negoci de les renovables al territori valencià, com va radiografiar aquesta publicació.
El familiar polític del gran magnat valencià també va entrar en força al món agroalimentari. Segons va cartografiar aquest setmanari, la firma tenia una gran penetració en el mercat de la producció d'oli i d'ametlles: ostentava més de 20.000 hectàrees repartides per l'Estat espanyol, Portugal i, fins i tot, el Marroc. En un gir en la seua estratègia d'inversió, va desfer-se d'aquestes inversions amb la venda al grup andalús De Prado i va centrar-se en altres cultius emergents com ara l'alvocat i el pistatxo que gestiona a través de la mercantil Elaia.
Amb presència al sector de la cria del llenguado mitjançant la societat Sea Eight, va desembarcar en la distribució majorista de cítrics gràcies a assolir el control de Guillem Export, una empresa instal·lada a la comarca de la Safor i auspiciada per una nissaga amb tres generacions de dedicació a l'exportació de fruita. Abans d'aquest moviment executat al primer estiu de la pandèmia, va adquirir en 2019 la companyia murciana Frutas Romu. En aquell moment, gaudia de 1.300 hectàrees de cítrics distribuïdes arreu del País Valencià, la Regió de Múrcia i la província andalusa de Huelva.
Atitlan no s'ha detingut en el seu creixement i en l'extensió dels seus tentacles per altres àmbits de l'economia. És cert que en la primavera de l'any passat va vendre la seua cadena d'hamburgueses al fundador de Panaria, però el vehicle empresarial de Centeno controla Padel Gladis —fabricant i instal·lador de pistes d'aquest esport de raqueta—, Imex Products —focalitzada en accessoris de bany i cuines de disseny—, Anymore —dedicada al transport de contenidors del Port de València—, Improving —una societat logística amb clients com ara Ford— i The Bridge —una escola de competències digitals. Els negocis d'un rostre empresarial marcat aquesta setmana per la polèmica.