Les comarques del Vinalopó s'han situat en els darrers anys al punt de mira de l'apetit inversor dels grans actors del negoci de les renovables. La necessitat de trobar una alternativa energètica al gas rus arran de l'agressió bèl·lica de l'autòcrata Vladímir Putin a Ucraïna i de reduir els combustibles fòssils per l'escenari d'emergència climàtica ha generat un autèntic boom de projectes fotovoltaics i eòlics, fins a convertir territoris com ara el Vinalopó Mitjà o l'Alt Vinalopó en enclavament predilectes per al desenvolupament d'aquesta mena d'iniciatives.
Villena, capital de l'Alt Vinalopó, per exemple, concentra una llarga llista de plantejaments per generar energia a través de la llum solar. L'empresa Zero-E, qui va estar filial del grup constructor ACS, encapçalat pel milionari i exdirigent democratacristià Florentino Pérez, va plantejar una planta fotovoltaica de 140 MW. La iniciativa va comptar a finals de l'any passat amb el vistiplau del Govern espanyol, això és, amb la declaració d'impacte ambiental positiva del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, comandat per Teresa Ribera, de l'àrea socialista de l'executiu espanyol de coalició progressista.
La mercantil, propietat en última instància d'un grup del sector de la rajola amb la base d'instal·lacions a França i amb diferents fons d'inversió al seu accionariat, tenia més plans d'energia renovable en aquestes contrades valencianes. No debades, va projectar una altra planta fotovoltaica a Villena, la qual reforçava la seua aposta pel País Valencià en impulsar parcs solars a Castalla (Alcoià) i Requena (Utiel-Requena). La capital de l'Alt Vinalopó també havia atret inversions fotovoltaiques d'Atitlan Capital, una firma rere la qual hi ha Roberto Centeno, gendre del magnat Juan Roig, màxim accionista de Mercadona.
Atitlan Capital, acompanyat d'altres societats com ara Awergy i Aurea Capital, compta amb un altre gran projecte d'energia solar a poc menys de 30 kilòmetres de Villena. Es tracta d'un parc fotovoltaic amb una potència de 116 MW localitzat a la població de Monòver, al Vinalopó Mitjà, que va rebre a finals de gener d'enguany la benedicció del Govern espanyol arran d'aconseguir una declaració d'impacte ambiental de caràcter positiu.
Aquest municipi, de poc més de 12.000 habitants, ha estat escollit per l'aspirant a tsar de les renovables, Jesús Martín Buenzas, exgendre del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, per a construir una macroplanta fotovoltaica de 320 MW. Tanmateix, no és l'única inversió en energies renovables que ha efectuat el propietari de Capital Energy i expatrocinador de l'Atlètic de Madrid al territori valencià: l'any 2021 va anunciar un desemborsament de 100 milions d'euros, els quals havien de servir per a posar en marxa dos parcs eòlics a les comarques septentrionals i una infraestructura fotovoltaica a Aiora (Val d'Aiora).
Clam a Monòver
Totes aquestes iniciatives, sovint aprovades sense comptar amb l'opinió del veïnat i de les apreciacions dels moviments ecologistes, han despertat un moviment d'oposició que es manifestarà aquest dissabte a Monòver. La protesta ha estat convocada per la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, de la qual formen part la Plataforma Sol Sostenible de Monòver i Stop Plan Solar, sota el lema «Renovables sí però no així» i amb el propòsit de «reivindicar una transició energètica justa i participativa». A la mobilització, s'hi han sumat altres col·lectius d'aquestes comarques com ara el Grup Naturalista Heliaca, Ecologistes en Acció o Som Poble.
«Amb aquesta acció ciutadana, les entitats convocants volen manifestar el seu desacord amb l'aprovació, el 7 de gener de 2023, per part de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, de les declaracions d'impacte ambiental dels projectes fotovoltaics PSF Elda, PSF Carlit i PSF Monòver», han expressat els organitzadors, que han recordat que aquests projectes junt amb altres de la zona sumen un total de 436 Mwpi, així com ocupen 729 hectàrees dels termes municipals Monòver i el Pinós, al Vinalopó Mitjà, «de les quals 519 hectàrees són productives».
A l'extensió que fan referència, s'han de sumar, d'acord amb la crida d'aquesta plataforma, «69 quilòmetres de línies d'altra tensió per a evacuar l'energia cap a les subestacions d'Elda i Novelda, duplicant les conduccions elèctriques». La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables adverteix que aquestes iniciatives de generació d'energia fotovoltaica implicaran tallar al voltant de 60.000 ametlers i quasi 200.000 plantes de vinya. «S'estan alterant per a sempre les formes de vida, el paisatge, l'economia, els espais naturals protegits i altres trets identitaris del territori», han argumentat per oposar-se a la construcció d'aquestes infraestructures d'energia renovable en aquests espais d'ús agrícola.
«Les megaplantes solars ocupen l'extensió de més de 520 camps de futbol i multipliquen per cinc la superfície del nucli urbà de Monòver», ha especificat la Plataforma Sol Sostenible de Monòver. «Com a propostes alternatives, les organitzacions ciutadanes convocants reivindiquem prioritzar el sol ja construït o degradat, fer estudis previs del territori, fomentar l'autoconsum energètic i impulsar les comunitats energètiques», ofereixen com a un pla B a l'aposta per la construcció de grans infraestructures de generació d'energia neta.
La manifestació, que tindrà com a destí l'Ajuntament de Monòver i com a parada final una visita a l'espai memorialista del Fondó, entorn en el qual es projecta construir una estació elèctrica transformadora, s'ha impulsat, d'acord amb les paraules dels mateixos organitzadors, «per a unir els municipis i sumar accions amb les administracions locals i territorials, per tal de promoure un altre model energètic vertaderament sostenible». «Aquests projectes afectaran negativament l'economia dels municipis, els espais naturals protegits, els habitatges, el turisme, els terrenys de cultiu i generaran una pressió insuportable a unes zones la manera de vida de les quals es veurà alterat per sempre», han denunciat per atreure a la gent a la mobilització.
«En els últims mesos, s'han produït canvis legislatius que estan permetent i accelerant moviments especulatius en els quals grans empreses i fons d'inversió internacionals tenen màniga ampla per a decidir on i quan instal·lar aquestes macrocentrals buscant únicament incrementar el seu benefici econòmic», han censurat, per advertir: «Aquests canvis, així com l'aprovació per part del Ministeri de Transició Ecològica de macrocentrals amb informes desfavorables autonòmics, resulten altament alarmants».
Els organitzadors, al seu torn, insten «els ajuntaments perquè facen tot el possible per impedir aquesta barbàrie amb totes les eines administratives i de participació pública que tinguen a les seues mans, perquè, en alguns casos, estan prevalent els interessos econòmics a curt termini que els generals i una correcta planificació d'aquestes macroplantes». És l'enèsim episodi, i ni molt menys l'últim, d'una batalla creixent entre determinats col·lectius veïnals i ecologistes envers els grans inversors per la instal·lació d'infraestructures que produïsquen subministrament renovable. Tota una pugna que alimenta el debat en auge sobre els enclavaments per posar en marxa aquesta mena d'espais d'energia neta.