El soroll de les grues, el material d’obra i les converses laborals dels obrers s’han convertit en el paisatge habitual de la zona esportiva de Quatre Carreres, un barri ubicat al sud de València. A tocar de la Fonteta, temple taronja dels seguidors del València Basket, i de la seua escola, batejada com a L’Alqueria del Basket, s’erigeix una estructura de ferro mesclada amb formigó de dimensions imponents.
Es tracta de les primeres estampes de la criatura esportiva del magnat valencià Juan Roig, de les espurnes d’un pavelló que ha de ser testimoni de les gestes dels equips femenins i masculins del València Basket. Denominat com a Roig Arena després d’un ball de noms amb xoc inclòs amb l’alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, pretén ser el principal llegat del propietari de Mercadona al terreny de l’esport valencià.
Amb capacitat per a 15.600 persones quan jugue el conjunt taronja i de 18.600 per a espectacles culturals i d’entreteniment esportiu, l’empresari valencià preveu un desemborsament que arribarà fins als 220 milions d’euros, amb un impacte econòmic previst, segons un estudi de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), de 10 milions d’euros anuals i 300 llocs de feina entre directes i indirectes. L’estadi està construint-se en unes parcel·les públiques per les quals abonarà el magnat un cànon 200.000 euros anuals durant un període de 50 anys. Quan haja passat mig segle de vida, la infraestructura serà de propietat municipal.
El futur coliseu Roig Arena és només un dels diversos projectes que el propietari de Mercadona ha impulsat essencialment a la ciutat de València de manera filantròpica, amb l’objectiu de guanyar reconeixement social i projectar, al seu torn, una imatge positiva que puga actuar de cuirassa envers qualsevol ombra al seu currículum. «Quan una persona té diners i poder, busca el tercer component: la glòria. I aquest és l’objectiu de Roig amb aquestes accions de mecenatge: deixar una empremta, un record de la seua figura positiu en contra de qualsevol altra possible taca que puga tenir a la seua biografia», assenyala una persona amb responsabilitats al món de l’empresa.
“El País Valencià necessita grans empresaris com ara Juan Roig que assumeixen, com ho fa ell, la funció filantròpica inherent a les grans fortunes nord-americanes o britàniques”, expressa Rosa Roig, politòloga i professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, tot i demanar “la seua implicació en la promoció de la nostra llengua”. “Aquestes accions de mecenatge busquen tenir una gran projecció social”, afegeix Josep Sorribes, professor jubilat d’economia regional i urbana a la Universitat de València.
Cistelles, maratons i motor
La primera aventura de Juan Roig a la recerca de reconeixement social va produir-se a finals dels anys vuitanta quan van comprar junt amb el seu germà Fernando Roig l’aleshores secció de bàsquet del València CF. Acompanyat d’altres empresaris incondicionals de l’esport de la cistella com ara Paco Raga, va armar-se un equip que aconseguiria el seu primer títol l’any 1998, amb una Copa del Rei guanyada al Joventut de Badalona (Barcelonès). Arran de la celebració d’aquella victòria domèstica, segons relata el periodista i director de Valencia Plaza Javier Alfonso a Historia de un éxito: Mercadona. Las claves del triunfo de Juan Roig (Conecta, 2014), va forjar-se un escut protector per cuidar la imatge de l’empresari valencià.
D’aquell èxit esportiu sota la denominació de Pamesa València i la presidència del factòtum de la indústria taulellera va passar-se a la mercadonització del club, on Juan Roig va assumir les regnes i va gestionar l’entitat seguint el patró de la gran cadena de supermercats. Aquell full de ruta, malgrat l’obtenció d’un torneig continental en 2003, acabaria trontollant, amb l’empresari valencià abandonant la presidència l’any 2007. El València Basket viuria més tard una època de teòrica desvinculació dels Roig, tot i que a l’inici de la segona dècada d’aquest segle retornarien amb força al club amb èxits com ara la lliga ACB de l’any 2017, assolida en la Fonteta enfront del Reial Madrid del magnat de la construcció i les concessions Florentino Pérez.
A pesar d’encapçalar i finançar un dels clubs de bàsquet amb més potencial a l’Estat espanyol, Roig ha aconseguit encara més visibilitat i presència mediàtica a través de l’impuls de la Fundació Trinidad Alfonso, batejada amb el nom de la seua mare per retre-li homenatge. L’entitat ha adquirit popularitat per organitzar maratons multitudinàries a València, tot i que la seua presència al camp de l’esport també abasta el sosteniment d’equips d’altres disciplines, el foment de l’activitat física a les escoles o els projectes d’emprenedoria en aquest àmbit.
Els tentacles de Juan Roig a l’esport van fer-se encara més llargs quan a finals de l’any passat va adquirir el circuit de motociclisme de Guadassuar (Ribera Alta) de la mà de l’expilot Jorge Martínez Aspar. L’aliança amb Aspar no era nova a la nissaga dels Roig: el seu germà Fernando Roig va impulsar junt amb l’expilot, la família Cotino i Bancaixa la societat Valmor, que havia d’encarregar-se de gestionar la Fórmula 1 durant els anys de vi i roses del PP al País Valencià sota la comandància de Francisco Camps i Rita Barberá.
Valmor, de fet, va ser assenyalada a les denúncies de l’aleshores oposició progressista del PSPV i Esquerra Unida com a pantalla per amagar el finançament públic de la prova reina dels vehicles de quatre rodes, ja que només va abonar una vegada el cànon perceptiu a la Generalitat Valenciana de Camps. Els tribunals, tanmateix, van arxivar la causa per no detectar res punible. Anys enrere, el gendre de Juan Roig, Roberto Centeno, va estar en la cursa per gestionar l’espectacle automobilístic.
Mecenatge artístic
L’ombra filantròpica de Roig és tan allargada que arriba fins a camps com ara la ciència o l’art, amb la seua involucració, per exemple, als Premis Rei Jaume I. Els guardons, on habitualment està present el monarca espanyol Felip VI, van estar impulsats, entre altres organismes, per la Fundación Valenciana de Estudios Avanzados, dominada, segons les fonts consultades, per Roig i el navilier Vicente Boluda. L’entitat s’ha fusionat amb la Fundació Valenciana dels Premis Jaume I i la Fundació José Pastor.
La Fundació Valenciana Premis Jaume I, actual organitzadora de les distincions, està conformada per alts càrrecs del Consell i representants de les grans empreses del territori valencià. A la junta directiva, hi ha presència duplicada de Juan Roig: a través de Mercadona, una tasca que fins aquest març ha estat representada per l’exdirectiu de l’univers de la germinació d’empreses Lanzadera, Javier Jiménez; i mitjançant la seua muller, Hortensia Herrero, que està a l’òrgan directiu com a dirigent de l’escola de negocis del matrimoni.
Junt amb la seua condició de vicepresidenta de Mercadona, Herrero s’ha erigit en els últims temps en una mena de mecenes de l’art a través de les accions benèfiques que impulsa amb el paraigua de la Fundació Hortensia Herrero. A través d’aquesta entitat, on Juan Roig n’ocupa la vicepresidència i les quatre filles del matrimoni són vocals com ocorre al consell d’administració de Mercadona, s’han emprès les restauracions a València del Col·legi d’Art Major de la Seda, la imatge de la Verge dels Desemparats present al temple annex a la catedral del cap i casal valencià, l’ermita de Santa Llúcia, l’església de Sant Pedro Màrtir i Sant Nicolau Bisbe o les pintures de l’església de Sant Nicolau, coneguda com a la capella sixtina valenciana.
Amb actuacions programades a l’església dels Sants Joans de València, la gran intervenció artística que ha plantejat aquesta fundació filantròpica ha estat la restauració del palau de Valeriola, un edifici històric d’estil barroc amb pinzellades gòtiques que va ser construït al segle XVII. La rehabilitació d’aquest immoble està aparellada al naixement del Centre d’Art Hortensia Herrero, un museu de caràcter privat que projectarà la vicepresidenta de Mercadona com a mecenes cultural.
La contribució cultural, sovint exempta de càrregues tributàries, d’Herrero es complementa amb la compra d’obres d’art com ara la peça Punts de vista de l’artista britànic Tony Cragg o La Pamela del pintor i escultor valencià resident a Nova York, Manolo Valdés. Ambdues escultures han estat cedides a València. La Fundació Hortensia Herrero ha fet altres adquisicions, com ara obres de l’artista barceloní Jaume Plensa.
Fallers d’elit
La penetració de Roig a la societat valenciana s’amplia fins a l’àmbit de les Falles. Junt amb el seu amic Boluda i altres personatges de les elits econòmiques valencianes, el propietari de Mercadona és membre de la comissió fallera Convent Jerusalem, que competeix en la secció d’especial i últimament és una habitual en la llista de guanyadors. La presència dels Roig a la falla no ha estat testimonial, ja que el propietari de Mercadona, per exemple, va sufragar l’any 2016 el cost de la reforma del nou casal.
Dècades abans, concretament l’any 1994, Carolina Roig, una de les seues filles, va ser nomenada fallera major de la comissió. Una altra descendent seua, Hortensia Roig, va ostentar aquest càrrec 11 anys després. En aquella ocasió, la mantenidora fou Carmen Martínez-Bordiu Franco, neta del dictador feixista, fallera major infantil de València l’any 1960 i amiga de la família Roig-Herrero.
Juana Roig gaudiria l’any 2011 de la mateixa experiència que les seues germanes, així com Hortensia Ferrer Roig, neta de l’empresari, fou designada fallera major infantil d’aquesta comissió l’any 2017. El nomenament d’Hortensia Ferrer Roig va oficialitzar-se al Col·legi d’Art Major de la Seda. El cercle de la influència social de la nissaga encapçalada per la principal fortuna valenciana.
El fora de joc blanc-i-negre dels germans Roig
Juan Roig no només ha vestit la samarreta taronja del València Basket, sinó que durant anys va enfundar-se l’elàstica blanc-i-negra del València CF. Amb Paco Roig de president del club entre 1994 i 1997, tant Juan Roig com Fernando Roig van convertir-se en accionistes importants de l’entitat valencianista.
Aquella etapa de Paco Roig al capdavant dels blancs-i-negres va estar marcada per la sequera esportiva i per un reguitzell de conflictes que van tacar el conjunt de la nissaga, fins a esquitxar Mercadona. La mala imatge generada al voltant de la companyia va provocar que Juan Roig i Fernando Roig jugaren a la contra del seu germà Paco Roig per deixar-lo fora de joc quan l’any 2001 es va postular per recuperar la direcció del València CF.
L’experiència de Juan Roig i Fernando Roig com a accionistes de pes del club de Mestalla fou tan dolenta que acabaren desfent-se de les seues participacions. De fet, ho feren venent els títols al mateix preu que els compraren l’any 1996, tot un símptoma del seu cansament amb el València CF.
“En el moment de vendre les seues accions, Fernando Roig ja triomfava amb el Vila-real CF, [...] passant a ser l’equip també preferit de Juan Roig”, apunta el periodista Javier Alfonso a la seua biografia del propietari de Mercadona. Fernando Roig ha aconseguit una projecció social rellevant com a president del submarí, malgrat que la seua aposta pel club groguet fou motivada per la seua passió per l’esport rei.