Pedro Sánchez és àgil jugant al límit i amagant la boleta allà on ningú la sap trobar. S’ha vist en repetides ocasions que no té por d’arriscar-se i que sap amagar bé quines són les seves veritables intencions fins al moment just. Ara, que depèn de Junts per Catalunya, si vol ser investit, el dubte rau a saber si la seva prioritat serà aconseguir els vots dels independentistes o negociar pensant en el fracàs i a sortir en la millor posició possible per a la repetició electoral.
És amb aquesta incertesa que haurà de bastir, també, la seva estratègia negociadora Junts per Catalunya. En funció de la intenció dels socialistes, la seva força en l’estira-i-arronsa serà una o una altra. La formació independentista coneix bé els dobles jocs del mandatari socialista, digne del millor dels trilers que habitaven la Rambla de Barcelona ara fa uns anys. Pel retrovisor, a més, els juntistes contemplen la llista d’incompliments (o compliments a mitges) dels acords que Sánchez ha rubricat els darrers anys amb ERC.
Davant d’això, han decidit obrir enrocant-se el període de negociació, que no s’intensificarà fins d’aquí a unes setmanes, a l’espera, possiblement, que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, faci el primer intent de ser investit. Les primeres pistes de per on pot anar tot plegat, però, les podem veure abans de finals d’agost, quan s’haurà de votar la Mesa del Congrés i la constitució dels grups parlamentaris. Per ara, només ha mogut fitxa Sumar, que ha designat Jaume Asens com a encarregat de trencar el gel amb Junts per Catalunya. Es tracta d’un perfil afí a l’independentisme i als presos polítics, a qui ha acompanyat durant el procés judicial.
En paral·lel, el missatge públic de Junts per Catalunya, emès per boca de la seva líder al Congrés, Míriam Nogueras, la nit electoral era concís: amnistia i autodeterminació. Sense posar aquests dos elements sobre la taula, no hi ha possibilitat d’avançar en cap negociació, afirmen. “Junts no deu res a ningú més que als seus votants”, deia Carles Puigdemont al seu perfil de Twitter com a colofó de la nit electoral.
Després de l’executiva celebrada el dilluns, el portaveu del partit, Josep Rius, deixava clar que consideraven que era Sánchez qui havia de prendre la iniciativa i que calien propostes per resoldre el conflicte polític. Descartaven, per exemple, solucions “personals” com un possible indult a Carles Puigdemont. El dirigent de Junts, recordava, a més, que “contra Catalunya no es pot governar. Si no, no hi ha estabilitat al Govern espanyol” i argumentava que la seva voluntat no és bloquejar sinó “desbloquejar aquest conflicte que fa tant temps que existeix i persisteix”.
Negociar, sí. Però, com?
“Junts no investirà Pedro Sánchez a canvi de res”, repetia Josep Rius a la roda de premsa. És una de les frases que relliga el juntisme aquests dies, que coincideix que cal negociar i demanar un preu alt en la negociació. Des d’EL TEMPS, hem volgut parlar amb diferents persones de l’entorn del partit per copsar quin és el sentir envers aquesta qüestió i com cal afrontar la negociació amb Madrid.
Ariadna Urroz la secretària general de les JNC, tanca files amb la línia oficial del partit. Urroz, que era a la llista per Barcelona, considera que cal “mantenir el que hem dit en campanya. Els votants ens han fet confiança en aquests termes i és la posició que hem de mantenir”. Assegura, doncs, que el partit ha de negociar en els termes de l’amnistia i l’autodeterminació, però desconfia de Sánchez i no n’espera res, perquè “és l’exemple del darrer mandat. Per molt que prometin, no s’acaba complint”. Afegeix que tenen “clar el que valen els nostres vots i, més aviat, està a les seves mans”.
L’exconseller Ramon Tremosa també és partidari de traslladar la responsabilitat a Pedro Sánchez, “qui té feina pendent és ell”. Demana que “comencin amb un gest de bona voluntat, com seria l’ús del català al Parlament Europeu. Primer passi per caixa i després ja parlarem. Cal que faci gestos; si tot és com fins ara, ja et dic jo que no serà”. Tremosa, però, no les té totes sobre la voluntat del líder socialista. “Primer cal que es presenti, perquè ells fan enquestes i potser li diuen que canya dura contra Puigdemont. Potser li interessa repetir eleccions segons què passi al PP”. Si Sánchez fa el pas, llavors creu que caldrà “mirar el programa, però si no hi ha filet mignon sobre la taula, és molt difícil que prosperi. Fins ara, a ERC, els ha donat xòped de marca blanca i supermercat barat”.
L’alcalde d’Olot, Pep Berga, coincideix a afirmar que “li correspon a ell fer la primera proposta per aconseguir els suports” i que aquesta ha de “respondre al que la gent ha demanat en el moment de votar Junts”. Fins ara, explica, la resposta ha estat “la repressió, l’incompliment sistemàtic dels pressupostos i el menyspreu a la llengua”. Recorda que Pedro Sánchez ha “amagat el cap sota l’ala, esperant que passés el temps, i ara necessita els vots d’uns diputats als quals no ha tractat gens bé”. Des del seu punt de vista, “si el que pretén és que se l’investeixi president només per la por que pot representar que hi hagi eleccions, això no és suficient”.
La diputada al Parlament de Catalunya, Titon Laïlla, del partit Demòcrates i integrada dins el grup de Junts, defensa que “el que cal és l’amnistia i l’autodeterminació”, i afegeix que “el pes de la negociació està a la taula del PSOE, no a la nostra. És a ells a qui els interessa tenir govern, no a nosaltres”. Es pregunta “fins on estan disposats a arribar” els socialistes i recorda que “si cal anar a eleccions perquè no saben què oferir o saben que no poden oferir res, és el seu problema. Si cal anar a noves eleccions, s’hi va”.
Aquest no és el parer de l’advocada i presidenta de la Comissió de Garanties de Junts per Catalunya, Magda Oranich. La seva posició personal és que “s’ha de negociar i demanar un preu alt, però no impossible”. Pensa que cal que els partits independentistes negociïn conjuntament i “a l’alça, demanant tantes coses que farien falta, com la defensa de la llengua, que es podrien fer dins el marc legal”. A parer seu, “si demanes una cosa impossible, la negociació deixa de tenir sentit”. Ella “voldria treure el màxim rèdit pel país d’aquesta circumstància que s’ha donat” i tem que “incompleixin qualsevol acord”. Per tant, pensa que “s’han de buscar clàusules perquè estiguin obligats a complir-les”.
L’advocada no és partidària de posar línies vermelles, més enllà de “poder afavorir l’extrema dreta”. Vol evitar noves eleccions, perquè diu no ser “partidària d’una segona volta, perquè, si s’estudien, la dreta puja molt”. Sap que potser amb els socialistes, pel que fa a la qüestió catalana, “la pèrdua de drets i llibertats hi podria ser igual, però la pèrdua dels drets de les dones i de tots, amb l’extrema dreta, ens afectaria molt”. Reconeix que no li agrada la circumstància de ser en aquesta dicotomia, “però som aquí” i afegeix que, en aquest tema, “Europa sí que ens mira i mira el que fem o deixem de fer”.
D’un parer similar és el president de Junts al Maresme, Carles Bosch. Creu que cal negociar i que el primer pas l’ha de fer Sánchez, que “ens ha d’explicar alguna cosa i si la cosa convenç, parlem-ne”. Creu que, “com va passar amb ERC”, no haurien de facilitar la investidura “a canvi de res”, però diu que, “si s’és realista, un referèndum no ens el donaran. Ara, a negociar alguna cosa que ens pugui ser útil com a país, s’hi podria arribar”. Sosté que sovint “nosaltres mateixos ens posem llistons tan alts que, després, fer un pas enrere ja vol dir que claudiques”. Detalla que “un traspàs de Rodalies sol, no sé si val una investidura, però protegir la nació catalana i el finançament, potser sí”. Pensa que, “anirem a eleccions mil vegades, abans que ens permetin un referèndum” i considera que de la repetició electoral, “ningú en pot sortir beneficiat” perquè “PP i Vox ja no fallaran”. Demana, doncs, “fer un exercici de pragmatisme i utilitzar el poder que tenim”.
Lluny d’aquest criteri s’ubica el candidat al Senat per Tarragona de Junts, Pep Andreu. El que fou alcalde de Montblanc recorda que “es va dir que no s’investiria a canvi de res” i diu, en referència al possible indult, estar segur que Carles Puigdemont “no acceptarà res que no sigui una solució global”. Sap que “és molt difícil que el Govern espanyol ens ho doni, però hem sigut clars des del primer moment”. “Si ho vol bé, i si no, que pacti amb els partits espanyols”, etziba Andreu, que recorda que “nosaltres arreglarem els problemes de Catalunya; és el seu problema”. Descarta acollir-se a les condicions d’ERC (Rodalies, dèficit fiscal i taula de negociació), perquè “ja han negociat pel seu compte el que han volgut i ha tingut el resultat que ha tingut”.
L’exconsellera socialista Marina Geli, des de fa temps afí a l’independentisme i membre de les últimes llistes al Parlament de Junts, creu que cal recuperar “el que semblava que tothom hi estava d’acord” i que s’ha de negociar “pensant racionalment i acompanyats de la part important del país que diu que sí a l’amnistia i l’autodeterminació”. Creu, però, que no val una taula de diàleg, “perquè el que hem tingut fins ara és com una comissió mixta bilateral que ja està a l’Estatut. Parlo d’una negociació política, perquè l’aritmètica postelectoral ens ha permès una oportunitat”. Si Sánchez no s’hi avé, Geli és clara: “que tornin a convocar eleccions, és la seva responsabilitat. Nosaltres tenim, humilment, set diputats, i l’independentisme 14. No demanem res que no sàpiguen que tots els programes portaven. No ens poden responsabilitzar d’això”. •