La piulada del president de la Generalitat de Catalunya, el republicà Pere Aragonès, era el símptoma que la negociació del PSOE amb les forces independentistes per la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol entrava en la seua fase decisiva. «Desbloquejar la llei d'amnistia per donar cobertura a tots els represaliats era imprescindible. Ho hem fet, tenim acord. Ara, cal avançar per un acord més ampli: resolució del conflicte polític i benestar de la gent, amb el traspàs de Rodalies i corregir el dèficit fiscal», escrivia el màxim mandatari català durant el dia festiu en el qual es recorda als sants i a totes aquelles persones desaparegudes de les nostres vides.
Aquesta exigència d'un pacte més ampli per part d'Aragonès a l'antiga xarxa de l'ocell blau es compliria només vint-i-quatre hores després. ERC i el PSOE signaven un acord perquè els independentistes investiren Sánchez a canvi del traspàs de rodalies, de condonar una part del deute de Catalunya amb l'Estat espanyol (i d'altres comunitats autònomes com ara el País Valencià) i, especialment, d'una llei d'amnistia en favor dels represaliats independentistes. No debades, s'estableix com a un dels elements pactats «culminar la desjudicialització a través de l'aprovació d'una la llei d'amnistia».
L'objectiu d'aquesta llei d'amnistia, segons el document rubricat per socialistes i republicans, és «procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per a afrontar un diàleg i una negociació en unes condicions òptimes i equilibrades amb les quals abordar els reptes del futur immediat». Paral·lelament, però, ambdues forces acorden «ratificar i impulsar el diàleg institucional entre governs sobre el futur polític de Catalunya mitjançant el diàleg polític i institucional a través la Mesa de Diàleg, Negociació i Acord que, una vegada consolidada la desjudicialització a través de la llei d'amnistia, passarà a una fase de plantejament, anàlisi i diàleg sobre propostes polítiques en aquesta matèria».
El diàleg entre ambdues forces comptarà, a més, amb un altre òrgan. Es tractarà, d'acord amb el pacte signat per ERC i el PSOE, «d'un espai de negociació entre tots dos partits que gaudirà d'un mecanisme amb les funcions d'acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació i dels acords als quals s'arribe, amb la finalitat que les propostes que arriben a la Mesa de Diàleg, Negociació i Acord compten amb un ritme de treball constant i amb un grau òptim de debat i compromís polític i puguen implementar-se durant la present legislatura». «A aquest efecte, es designarà de comú acord a una persona de reconegut prestigi per a acomplir aquestes tasques», s'afirma fent referència a l'acceptació socialista d'una mena de mediador internacional.
Traspàs de rodalia i condonació del deute
Els sufragis afirmatius dels republicans a la tornada de Sánchez a la Moncloa serviran també perquè l'executiu espanyol traspasse de manera total la gestió de rodalies a la Generalitat de Catalunya, així com l'administració estatal transferisca els recursos necessaris per a gaudir d'un servei ferroviari eficient. Ambdós partits han acordat, de fet, «traspassar, durant l'any 2024, els recursos econòmics necessaris associats al dèficit en el qual incorre Renfe l'any 2023, com a operador del servei, en relació amb la prestació del servei de Rodalies Catalunya». «En els anys successius una vegada vençuda l'anualitat i durant el primer trimestre de cada any, es realitzarà el càlcul de dèficit i la transferència de recursos al titular del servei», complementen.
El pacte inclou «fixar una fase transitòria de la transferència dels recursos econòmics necessaris, amb una duració establida de mutu acord abans de la inclusió del traspàs de recursos en el Sistema de Finançament Autonòmic», incorporar «mecanismes de flexibilització del càlcul per a fer front a costos extraordinaris en la prestació del servei» i la transferència a la Generalitat de Catalunya «dels recursos necessaris per a sufragar el deute existent amb Renfe, relativa als serveis prestats en el marc del Pla d'Acció, que es xifra en 132.723.044 euros, fora dels serveis acordats en el traspàs».
A l'assumpció per part de l'Estat espanyol d'alguns costos heretats per al nou gestor del servei, és a dir, el Govern català, se suma la concreció del vehicle administratiu a través del qual l'executiu principatí controlarà la infraestructura ferroviària de proximitat. El document rubricat per progressistes i independentistes fixa la constitució de l'empresa Rodalies Catalunya, «amb participació majoritària de la Generalitat de Catalunya, segregada de Renfe Viatgers, la qual es dotarà dels recursos materials i humans que avui són utilitzats i necessaris per a la prestació dels serveis de Rodalies a Catalunya per part de Renfe».
Els independentistes aconsegueixen, al seu torn, el compromís firmat per part del PSOE de crear «durant el primer trimestre de 2024 una comissió bilateral entre el Govern de l'Estat i el de la Generalitat de Catalunya, sobre la base dels punts identificats en el diagnòstic comú i amb l'objectiu d'arribar a un acord i possibilitar avanços sobre [...] com aconseguir un finançament adequat que garantisca la suficiència financera dels serveis públics a Catalunya [...] i com assegurar el compliment dels compromisos d'inversió continguts en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya».
L'inici d'una negociació sobre millorar els recursos que atorga l'Estat espanyol a Catalunya es complementa amb una de les grans fites del pacte: la condonació d'una part del deute que arrossega l'administració pública catalana. «Amb la finalitat de sanejar la situació financera de la Generalitat i facilitar la seua tornada al finançament en els mercats de deute, es procedirà a tramitar una modificació legal d'abast general per a totes les comunitats autònomes de règim comú que permeta l'assumpció per part de l'Estat de part del deute autonòmic amb aquest», recull el pacte ERC-PSOE.
El deute perdonat correspon, segons l'acord entre socialistes i republicans, a l'originat «per l'impacte negatiu del cicle». Amb la possibilitat de transferències estatals per a cancel·lar deutes que no estiguen contrets exclusivament amb l'administració espanyola, la quantitat del deute a condonar representarà prop del 20% d'aquell existent «en el moment d'execució d'aquest acord, contreta per la Generalitat de Catalunya amb l'Administració General de l'Estat en els mecanismes de liquiditat estatals». Si s'expressa en xifres absolutes, es tracta de 15.000 milions d'euros. L'operació suposarà un estalvi aproximat de 1.300 milions d'euros en interessos.
L'acord d'una mena de cafè per a tots en la condonació del deute espanta una possible reacció per part d'altres executius autonòmics i desactiva, en el cas del País Valencià, un discurs encara més anticatalanista que complicaria les opcions de l'esquerra i el valencianisme de reconquerir la Generalitat Valenciana en els comicis del 2027. Junt amb la cancel·lació d'un percentatge del deute i la transferència dels recursos per assumir el servei de rodalia, s'agrega una millora del finançament dels Mossos d'Esquadra, un increment de les partides per a gestionar les presons, l'actualització dels mòduls judicials i l'augment de la transferència per desenvolupar la competència d'innovació i ciència. Fins i tot, s'inclou la creació d'una comissió per vigilar el compliment de les inversions a Catalunya.
«Avui guanya Catalunya. I guanya Catalunya en diferents àmbits», ha remarcat aquest dijous Oriol Junqueras, referent dels republicans. «Guanya Catalunya amb una amnistia que és per a tothom, sense exclusions i sense excepcions», ha expressat arran del pacte entre republicans i socialistes d'incloure els encausats per les accions del Tsunami Democràtic i els Comitès de Defensa de la República. «Catalunya guanya també en l'àmbit de la negociació política, i en el més immediat benestar de la gent amb el traspàs íntegre de rodalies i del finançament», ha subratllat.
El president Aragonès ha reforçat aquest missatge: «Avui Catalunya guanya. L'amnistia avança. Hem conquerit un altre impossible. Avui tots els represaliats i les persones perseguides pel seu compromís amb el país són més lliures». «Amnistia vol dir avançar cap al dret a l'autodeterminació i posar tot això al servei del benestar de la ciutadania. Vol dir continuar treballant temes fonamentals per a la gent, amb el traspàs integral de Rodalies i el dèficit fiscal que cal reduir», ha completat. Des de les files socialistes, el cap de l'oposició, Salvador Illa, també s'ha felicitat per l'acord: «Avui la immensa majoria dels catalans apostem pel retrobament total». «La societat catalana ha passat pàgina», ha afegit acompanyat de Félix Bolaños, ministre en funcions de Presidència.
Junts per Catalunya i el mànec de la paella
Si la dreta judicial empentava contra l'amnistia afirmant que «seria el principi del fi de la democràcia» i el BNG segellava un pacte amb els socialistes que inclouen rebaixes de peatges a les carreteres gallegues, Junts per Catalunya congelava, de moment, el seu «sí, vull» a Sánchez. Tot i que la fotografia a Brussel·les entre Santos Cerdán, número tres del PSOE, i Carles Puigdemont semblava ser una mena de preludi d'un acord, els postconvergents informaven a última hora de la vesprada d'aquest dijous que, fins ara, no hi havia entesa.
Sense diferències considerades insalvables, la discussió final entre els progressistes espanyols i la força independentista està en l'anomenat perímetre de l'amnistia, és a dir, en quin és el seu abast i en quines són les casuístiques que no s'inclourien. «Sempre hem dit que per tractar amb el sistema polític espanyol, totes les precaucions són poques. Ens hi mantenim, i ens hi refermem. No canviarem la prudència i les precaucions que hem mantingut fins ara per més preses que alguns tinguen», ha escrit Puigdemont a la xarxa social del magnat Elon Musk, on mostrava voluntat negociadora amb els socialistes, al mateix temps, que fermesa en les seues reivindicacions.
Puigdemont i el conjunt de la cúpula de Junts per Catalunya tenen la paella pel mànec, ja que dels seus vots depèn la investidura de Sánchez i evitar una nova convocatòria electoral que podria ser adversa per a l'esquerra i, fins i tot, sembra dubtes sobre el múscul a les urnes de les diferents opcions independentistes. Les darreres hores i els darrers dies s'albiren determinants per quadrar una negociació complexa, per veure si Sánchez demostra tindre més vides que un gat i assoleix el suport del conjunt de les forces esquerranes, independentistes i amb sentiments nacionals allunyats de l'espanyolisme. L'as a la mànega, com era conegut d'ençà del 23-J, està en mans de Puigdemont.