Els entrenadors de bàsquet que pretenen anul·lar el millor jugador contrari acostumen a practicar una defensa mixta. Quatre dels cinc jugadors de l’equip defensen ordenadament, en zona, mentre l’encarregat de marcar l’estrella del conjunt rival el sotmet a una vigilància extrema, d’ací cap allà.
La ministra Diana Morant, que serà proclamada secretària general del PSPV-PSOE en el congrés extraordinari que se celebrarà a Benicàssim del 22 al 24 de març, ha optat pel marcatge a l’home fins i tot abans d’eixir a la pista. Ferraz encara no havia taponat les primàries socialistes i Carlos Mazón ja s’havia habituat a tenir-la al costat seu. Caldria remuntar-se als temps de Bill Russell, el mític jugador dels Boston Celtics dels anys cinquanta i seixanta, per trobar una actitud defensiva tan esforçada com la de Morant.
Els dies posteriors al fatídic incendi de Campanar van ser-ne la demostració. Morant va fer-se present a València com un ministre de l’Interior que pilota les operacions des del lloc de la tragèdia. La cartera de Ciència, Innovació i Universitats no hi guardava relació, però el seu alter ego de cap de l’oposició in pectore, sí. Així doncs, en virtut de la primera responsabilitat, va efectuar diverses declaracions com a representant del Govern espanyol.
En una de les compareixences a peu de carrer, el cap del Consell va concloure la seua intervenció i va donar pas a “la delegada del Govern”. No obstant això, no fou Pilar Bernabé, que estava a la vora, qui va adreçar-se als periodistes, sinó la ministra científica, que va emergir entre la comitiva a la mateixa velocitat que l’oli sura sobre l’aigua. La cara de sorpresa de Mazón en veure-la de nou a la seua dreta va resultar ben eloqüent.
Quan Mazón no s’ho espera, ella irromp de sobte i comparteix protagonisme en qualsevol acte o esdeveniment
El president valencià va acostumant-se a viure amb l’ombra de Morant al darrere. “Cuando crees que me ves cruzo la pared, hago chas y aparezco a tu lado”, cantaven Álex&Christina a finals dels vuitanta. I, en efecte, quan Mazón no s’ho espera, ella irromp de sobte i comparteix protagonisme amb ell en qualsevol acte o esdeveniment. El ben cert, però, és que l’agenda —a Madrid i la resta de l’Estat— condicionarà Morant, i de quina manera.
“Quieres ir tras de mí, pobrecito de ti, no me puedes atrapar”, cantava aquell duet en una cançó tan absurda com encomanadissa. Qui sap si no l’entona, en la intimitat de sa casa, el president de la Generalitat més cantaire que han tingut els valencians. Perquè Mazón és conscient que el marcatge a l’home de Morant, tard o d’hora, oferirà llacunes —els avenços en recerca i innovació no han possibilitat, de moment, la ubiqüitat de l’ésser humà— i sucoses contradiccions. Les pròpies de qui ha de justificar sempre les decisions de Pedro Sánchez, per nocives que puguen ser o semblar per als valencians. I allà estarà Mazón, amb la pilota entre les mans, disposat a fer un triple.
Aquest divendres, en un esmorzar informatiu organitzat per la cadena SER, la ministra i previsible presidenciable es felicitava per l’enquesta de la Generalitat segons la qual el 49,4% dels ciutadans aproven —en major o menor mesura— la tasca del govern Mazón. “Soc una persona de números i el 49,4% està per baix del 50%”, argumentava davant l’escepticisme de Bernardo Guzmán, el director de l’emissora, que li recordava que, en realitat, només el 36,2% dels valencians suspenen l’acció del nou Consell. “L’enquesta també assenyala que el 57% de la gent no veu el senyor Mazón prou preparat per a governar la Comunitat Valenciana”, afegia, de memòria, aquesta enginyera de telecomunicacions amb ganes de plantar-li cara.
Morant encara ha de perfeccionar el seu missatge. És generalista i previsible. A l’encontre de la SER va considerar “buit” el projecte de Mazón, a qui acusa de “fer retallades”, sense precisar-ne quines. Lamenta que el president valencià, “condicionat pel seu soci”, Vox, “en lloc de governar, es dedica a fer oposició al Govern d’Espanya”, i adverteix que, com a alcaldessa de Gandia, ja va aconseguir el suport de “persones que prèviament havien votat PP i Compromís”.
Amb tot, a diferència dels debats robòtics que va protagonitzar en la campanya del 23J, Morant exhibeix cada vegada més naturalitat. I n’anirà guanyant així que conega més a fons els reptes del País Valencià, tal com Mazón va fer a partir de 2021, després de ser designat president del PPCV. Ell havia de compatibilitzar la tournée comarcal amb la presidència de la Diputació d’Alacant, cosa que li facilitava les coses en comparació amb els hàndicaps que comporta dirigir un ministeri.
A diferència dels seus debats ‘robòtics’ en la campanya del 23J, Morant exhibeix cada vegada més naturalitat, i n’anirà guanyant així que conega més a fons els reptes del País Valencià
Hàndicaps físics i de discurs. Si Mazón ja recriminava la tebiesa de Puig davant Sánchez, què no dirà ara? Morant és Sánchez, directament. La postergació sine die de la reforma del finançament autonòmic i la inversió de l’Estat —la prevista i la real— seran dos dels aspectes en què posarà a prova la que serà, tret d’un daltabaix, la seua rival a les urnes. De fet, caldrà estar molt atents als alts i baixos. La legislatura espanyola es presumeix convulsa com cap altra. A la SER, la mateixa Morant criticava els bastons a les rodes que el PP, gràcies a la majoria del Senat, està posant als primers tràmits per a elaborar els comptes públics.
No sols això. Tant les possibles derivades del cas Koldo —“només he parlat cinc o sis vegades amb Ábalos”, assegurava la ministra en l’entrevista— com el resultat dels comicis catalans de l’any vinent —i si la geometria parlamentària, tan precària, salta pels aires?— són factors exògens, incontrolables, que podrien fer-li perdre la condició de ministra.
L’aura ministerial és, precisament, la que li ha proporcionat una ascendència notable al PSPV, fins al punt d’aconseguir la retirada dels altres aspirants a les primàries, i la que li permet marcar de prop Mazón. Ell és el màxim representant de l’Estat al País Valencià, però el protocol dicta que la ministra estiga al seu costat.
La legislatura és llarga i poden passar moltes coses, però la sensació és que la relació perdurarà en el temps i que haurien de trobar algun moment de distensió. Per exemple, el concert de comiat de Zoo, que serà a Gandia, la ciutat de Morant, el pròxim mes de juliol.
A les Falles de 2023, Mazón ja ballà al recital doble que el grup de Panxo i La Fúmiga oferiren a l’Albereda de València. Li agrada la seua música. I si Diana Morant i ell saltaren junts al so de “Tobogan”? Ni el grafiti de Bréjnev i Honecker al mur de Berlín seria tan icònic.