L'entrada de l'extrema dreta Vox a les institucions governamentals del País Valencià ha provocat una erosió en els discursos contra la violència masclista. Només engegar-se la legislatura, l'actual síndic dels ultradretans, José María Llanos, va negar l'arrel masclista de la violència de gènere, i el seu candidat a la Generalitat Valenciana, el jurista Carlos Flores, va ser apartat de qualsevol càrrec de comandament per arrossegar al seu currículum una sentència per violència psíquica contra la seua exdona, amb vexacions que s'hi van produir davant dels seus fills.
Els reaccionaris han situat contra les cordes als seus socis del PP quan han exhibit el seu negacionisme de gènere i, fins i tot, van trencar el consens polític que hi havia envers la condemna i els minuts de silenci per assassinats de violència masclista. Al caliu de l'emergència d'aquesta mena de missatges des de les institucions valencianes per part de la ultradreta, va aterrar al territori valencià la polèmica Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Defensa dels Homes Maltractats.
Segons la documentació presentada per a la seua inscripció dintre del registre valencià de fundacions, l'entitat està encapçalada per Bruno Jesús García González. Es tracta d'un antic professor de Formació i Orientació Laboral, el qual va treballar des de 2003 a 2015 a l'administració educativa valenciana, que va impulsar l'any 2012 un editorial de llibres especialitzats en Formació i Orientació Laboral. D'acord amb la seua pàgina de Linkedin, té presència a més de 500 centres de formació professional, compta amb més de 40.000 llibres venuts i disposa d'una plantilla integrada per sis treballadors.
La firma editorial és Tulibrodefp SL, la qual consta dintre dels estatuts de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Defensa dels Homes Maltractats. No debades, García González apareix en l'acta fundacional de l'entitat com a administrador únic de la societat i als estatuts s'expressa que «l'òrgan rector d'aquesta companyia ha decidit, en data del 20 de novembre de 2023, que la mercantil TuLibrodePF SLU forme part de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Defensa dels Homes Maltractats, acceptant el nomenament com a membre del patronat i per ocupar el càrrec de vocal d'aquest».
La fundació, inscrita en Alboraia, en un municipi a tocar de València de la comarca de l'Horta, ha estat al punt de mira de l'oposició progressista d'ençà de la seua pretensió d'oficialitzar la seua estada al País Valencià. Compromís, de fet, ha destapat aquest dimarts que «la fundació preveu que el 75% dels seus ingressos provinguen de subvencions del sector públic». Al seu pla d'actuació, vaticina unes entrades dineràries de 2.400 euros per vendes i prestacions de serveis de les activitats pròpies; 865 euros d'aportacions privades; 10.000 d'altres tipus d'ingressos, i 37.600 euros procedents de subvencions del sector públic. Així mateix, la fundació pronostica que comptarà amb dues persones contractades i els serveis d'una advocada i una psicòloga.
«Un dels serveis que ofereix aquesta entitat al seu web és la defensa dels homes per presumptes denúncies falses i entenem que això és molt greu perquè posa al mateix sac a maltractadors i a víctimes», ha denunciat Joan Baldoví, síndic de la coalició valencianista, ja que, precisament, les dades judicials —com ara la memòria de la Fiscalia del 2022— apunten que les denúncies falses representen el 0,01% del total. «Caldrà que Susana Caramero [vicepresidenta segona i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, del PP] ens explique per què aquesta gent té previst rebre de les arques públiques valencianes la major part del seu pressupost», ha ressaltat.
Els valencianistes han detectat que «els estatuts i els objectius inscrits favorablement per part del Govern del president Carlos Mazón per a considerar aquesta entitat com a fundació d'interès general no es corresponen amb els objectius i serveis que ofereix en la seua pàgina web». «Un dels més destacats i el més greu és el de serveis jurídics per suposades denúncies falses que expliquen literalment d'aquesta manera: "Si has estat acusat falsament d'un delicte de violència de gènere, però no vas poder defensar-te amb les teues proves per no comptar amb un advocat de confiança"», han advertit des de la UTE electoral de tall progressista.
«El Consell de Mazón haurà de retre comptes i explicar si té previst finançar una entitat que pretén emparar als maltractadors», ha asseverat el síndic de Compromís. La força d'estricta obediència valenciana ha anunciat que instarà al bipartit del PP i la ultradreta Vox a explicar si aquesta fundació serà destinatària d'ajudes de la Generalitat Valenciana i si revisarà la seua legalitat en el procés d'inscripció al registre de fundacions de l'administració valenciana.
«Feminisme marxista»
El portal a la xarxa de la matriu estatal de la fundació exhibeix uns valors ideològics de criminalització del feminisme. No debades, s'afirma que «actualment el discurs feminista hegemònic, el radical marxista, ha aconseguit fer-nos creure que ens movem en un únic constructe: d'un costat elles amb la seua visió del feminisme, de l'altre els homes i també dones pertanyents a la cultura del patriarcat. De tal manera que pots unir-te a elles (i series un home "just"), enfrontar-te a elles (i ser un masclista), o estar en un punt intermedi intentant acostar-te al seu feminisme però conservant per socialització unes certes actituds culturals i ser un micromasclista».
«Sota aquest model de lògica marxista, bipolar, on els bons que estan sent dominats estan situats en un extrem i els mals dominadors en l'altre, com si es tractara de la classe obrera i burgesa, només cap a la "lluita" i la revolució feminista en forma d'ones i d'agenda, perquè argumenten que existeix un problema històric "estructural" invisible que està a tot arreu», exposen per carregar contra la teoria d'alliberament de les dones i demanar un dia dels homes sense oblidar el significat per la igualtat que atresora l'existència d'un dia de la dona. La fundació referència a dues ideòlogues d'un suposat «feminisme liberal» a l'òrbita del reaccionarisme que ha agafat volada amb l'autopista de les xarxes socials i les possibilitats mediàtiques que atorga internet.