La partida judicial entre una part de la judicatura espanyola i el Govern espanyol per l'amnistia als represaliats de l'independentisme català ha canviat d'escenari. Si mesos enrere aquest joc d'escacs es lliura entre l'Audiència Nacional i el Congrés dels Diputats, amb la imputació per terrorisme de Carles Puigdemont, líder de l'espai de Junts per Catalunya, i el republicà Ruben Wagensberg, s'ha traslladat al Tribunal Suprem.
Aquest procediment judicial, tanmateix, ha comptat amb diferents protagonistes al món de les togues de l'Estat espanyol. Quins són els principals noms que estan marcant la investigació de les protestes del Tsunami Democràtic contra la sentència del procés l'any 2019? EL TEMPS n'ofereix un perfil dels quatre noms clau.
Juan Ramón Berdugo
Ha estat el jutge de la Mesa del Suprem -conformada, també, per Manuel Marchena, Julián Sánchez Melgar, Eduardo de Porres i Carmen Lamela- que ha tingut la responsabilitat de decidir la imputació de Puigdemont i Wagensberg per terrorisme arran de la causa del Tsunami Democràtic i de dilucidar, a petició de l'Audiència Nacional espanyola, si el Tribunal Suprem era competent per dur el cas. També ha estat l'encarregat de designar Susana Polo com a instructora de la causa.
Berdugo va nàixer a Valladolid l'any 1954 i treballa a la sala segona del Tribunal Suprem des del 2004. Es tracta d'un vell conegut de les causes contra l'independentisme. És considerat un dels membres més durs del sector conservador i pertany a la dretana l'Associació Professional de la Magistratura. Entre les seues accions més sonades, està el judici de la consulta del 9 de novembre de 2014, promoguda per l'expresident Artur Mas. Així mateix, va ser-hi a la mesa del judici contra el referèndum de l'1 d'octubre i a la causa contra l'expresident Quim Torra pel cas de les pancartes.
Aquest togat conservador fou l'encarregat, el passat mes de juny, de reobrir la investigació contra nou membres de la direcció de l'Associació Catalana de Municipis investigats per actuacions relacionades amb el procés independentista. Es tracta d'un cas pel qual l'Audiència de Barcelona n'havia acordat el sobreseïment.
El magistrat compta amb el seu historial amb l'absolució dels guàrdies civils que van torturar membres d'ETA pel cas de l'atemptat a la Terminal 4 de l'aeroport de Barajas, a Madrid, i va estar present a la mesa que va deixar sense responsabilitat penal Francisco Camps per la causa dels vestits de la trama Gürtel. Berdugo va ser, alhora, un dels jutges que va avalar la doctrina Parot que augmentava les penes contra els membres d'ETA encarcerats. Una doctrina que va ser anul·lada pel Tribunal Europeu de Drets Humans i, en conseqüència, va permetre que diversos condemnats per delictes d'assassinat eixiren de presó abans de complir el termini. Berdugo va emetre un vot particular a la sentència que fixava com a violència masclista qualsevol agressió d'un home a la seua parella o exparella.
Susana Polo
Susana Polo serà la jutgessa encarregada de dur la instrucció de la causa contra Puigdemont i Wagensberg. Es tracta d'una magistrada de perfil progressista, atès que forma part de l'Associació de Jutges i Jutgesses per la Democràcia. Especialista en violència de gènere, fou la ponent de la sentència que va revisar la condemna dels integrants de la Manada l'any 2016. Se la considera una magistrada afí al PSOE. Així li ho van retreure des de la dreta, per exemple, quan va emetre un vot particular contra la condemna de l'expresident de la Junta d'Andalusia, el socialista José Antonio Griñán, dintre de la macrocausa dels ERO.
Aquesta togada ha passat pels jutjats d'Alacant i per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. És magistrada del Tribunal Suprem des del setembre de 2018, i l'any següent es va convertir en la tercera dona en formar part de la Sala de govern de l'alt tribunal espanyol.
Després de ser escollida, en una entrevista al diari jurídic Confilegal, va afirmar que la sentència contra els líders del procés independentista «des del punt de vista tècnic» era «impecable i, fins i tot, brillant, per aquest motiu en recomane la lectura a qualsevol jurista, ciutadà o polític abans d'emetre judicis de valor». En relació amb el procés, Polo ha estat la ponent de la sentència que va condemnar Eulàlia Reguant, de la CUP, a pagar una multa per haver-se negat a respondre les preguntes de l'acusació de l'extrema dreta Vox durant el judici del procés.
María Ángeles Sánchez-Conde
El seu nom ha saltat als mitjans per haver-se oposat a la imputació de Puigdemont per terrorisme com a tinent fiscal del Tribunal Suprem. Pertanyent a la Unió Progressista de Fiscals, va accedir al càrrec després de la mort de Juan Ignacio Campos, un representant del Ministeri Públic que va destacar per investigar delictes de caràcter econòmic vinculats amb la corrupció. La fiscal progressista va guanyar la partida a la conservadora Consuelo Madrigal, proposada per l'Associació de Fiscals, majoritària a la carrera i de connotacions clarament dretanes.
Sánchez-Conde és, al seu torn, una de les persones de la màxima confiança d'Álvaro García Ortiz, el fiscal general de l'alt tribunal espanyol, i de la Fiscal General de l'Estat i exministra de Justícia del socialista Pedro Sánchez, Dolores Delgado. Membre del sector progressista, va assolir en 2006 el càrrec de tinent fiscal del Tribunal Constitucional i tres anys més tard va ascendir a la categoria de fiscal de sala per ser nomenada com a representant del Ministeri Públic en cap d'aquesta fiscalia. En 2021, fou adscrita a la sala penal de la fiscalia del Tribunal Suprem.
Aquesta representant del Ministeri Públic va estar a la diana mediàtica per redactar un informe negatiu a la investigació del referent de Junts per Catalunya. En el seu escrit, de fet, argumentava que «l'examen detallat dels indicis afirmats pel magistrat instructor revela que, en realitat, ens trobem enfront de simples conjectures o sospites que no permeten l'atribució de cap delicte a Carles Puigdemont, ni tampoc amb la provisionalitat del present moment processal».
La fiscal, a més, assenyalava la instrucció perquè, segons sostenia, «no venia precedida d'una investigació suficient per a tenir acreditat que el Tsunami Democràtic va ser una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diferents persones que tenien per finalitat essencial subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat, i alterar greument l'ordre públic».
Manuel García Castellón
Aquest jutge ha estat el gran protagonista de la causa judicial per terrorisme contra Puigdemont, la dirigent republicana Marta Rovira, periodistes i activistes independentistes. No debades, n'ha exercit com a instructor, plantejant al Govern espanyol del PSOE i Sumar una batalla per aturar l'amnistia. García Castellón, precisament, va manifestar-se contra la mesura d'absolució als represaliats durant el procés independentista en una conferència organitzada pel periòdic gallec La Región. «L'amnistia no està prohibida en la Constitució, però en la Constitució tampoc posa que estiga prohibida l'esclavitud», va assenyalar en aquell fòrum.
El magistrat va estar presentat pel seu amic, factòtum mediàtic de l'extrema dreta Vox i condemnat recentment en dues sentències per la seua gestió al capdavant del canal ultradretà Interconomía, Julio Ariza. «És un dels jutges que et fan tindre esperança en la justícia a Espanya», va expressar Ariza, com a mostra d'amistat i de complicitat ideològica amb el togat. García Castellón és, de fet, un dels representants més mediàtics de la dreta judicial espanyola.
Membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, García Castellón va adquirir notorietat i prestigi entre la judicatura espanyola amb la instrucció des de l'Audiència Nacional de causes sobre l'activitat terrorista d'ETA, com ara la investigació sobre l'atemptat preparat per a matar l'expresident popular José María Aznar. La designació d'aquest procediment va forjar una relació d'amistat amb el patriarca de la dreta espanyola.
El togat aconseguiria dues de les places més cobejades a la judicatura, és a dir, ser el magistrat d'enllaç a París i a Roma, durant els anys de govern del PP. Tanmateix, retornaria a l'Audiència Nacional l'any 2017 quan els populars estaven assetjats per les investigacions judicials del cas Lezo i l'Operació Púnica. Amb García Castellón al capdavant d'aquestes causes, s'arxivarien les imputacions de les expresidentes madrilenyes Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes a la trama presumptament capitanejada per l'aconseguidor Alejandro de Pedro.
El seu activisme per atribuir a Puigdemont, Rovira i la resta d'acusats un presumpte delicte de terrorisme ha contrastat amb el desmuntatge lent i silenciós que ha realitzat de la macrooperació Tàndem, on s'investiguen els negocis i les accions tèrboles de l'excomissari José Manuel Villarejo, un dels protagonistes de les clavegueres policials contra l'independentisme català i Podem. De fet, va rebre els retrets de la Fiscalia per negar-se a estendre a l'expresident Mariano Rajoy o l'exministra de Defensa Maria Dolores de Cospedal les responsabilitats penals del cas Kitchen, on es jutja una operació parapolicial del PP per robar informació delicada sobre la seua comptabilitat a l'extresorer Luis Bárcenas.
La branca a la qual més hores i hores d'investigació va dedicar va ser la relativa al robatori del telèfon mòbil que havia patit Dina Bousselham, exassessora de Pablo Iglesias, i de com els arxius van acabar en mans de Villarejo. Ara bé, no ho va fer per assenyalar la responsabilitat penal de l'exagent de les clavegueres de l'Estat. En un gir de 180 graus, va capficar-se en situar a Iglesias com al presumpte infractor del delicte.
El Tribunal Suprem va tancar-li la porta a qualsevol investigació contra el dirigent de Podem per manca de proves i la sala penal de l'Audiència Nacional va retraure-li les investigacions «prospectives» que posteriorment va intentar sense èxit judicial contra la formació morada. Amb aquests antecedents, no estranya que s'hi negara a investigar la guerra bruta contra l'independentisme català.