L'estampa hauria estat inconcebible feia una dècada. El president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, i el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, es fotografiaven amb la veu d’EH Bildu al Congrés dels Diputats, Mertxe Aizpurua. La trobada escenificava el suport de la coalició de l’esquerra abertzale a l’aleshores candidat de la formació del puny i la rosa a la Moncloa. El partit independentista no havia exigit cap contraprestació per investir-lo, però ningú dubtava que prosseguiria amb la seua estratègia de pactar reformes socials.
L’esquerra abertzale feia temps que havia abandonat la radicalitat parlamentària i s’havia consolidat com un soci progressista per a Sánchez. EH Bildu, una coalició integrada per diferents sensibilitats, des dels hereus de l’antiga Herri Batasuna fins a escissions del PNB i sobiranistes de diferents procedències, havia assolit acords com ara la derogació d’aspectes lesius de la reforma laboral del PP, augments en la pensió mínima de viudetat o l’aturada dels desnonaments programats per a les persones més empobrides.
Els sobiranistes havien aprofitat la conjuntura política, amb uns governs espanyols de coalició d’esquerres necessitats de suports per aprovar els seus paquets legislatius, per competir amb el PNB com a representant dels interessos bascos a Madrid. Els jeltzales havien desenvolupat aquest rol en solitari des de les beceroles de la represa democràtica, però la irrupció d’EH Bildu havia canviat l’escenari. Els nacionalistes bascs s’havien trobat amb un rival inesperat al Congrés dels Diputats.
La coalició abertzale no sols lluitava pel simbolisme d’erigir-se en intermediari de les necessitats i exigències del País Basc a la capital espanyola, sinó que havia estat pacient i hàbil per guanyar musculatura electoral fins a atrevir-se a disputar la primera plaça en les eleccions basques al PNB, l’autèntic dominador dels comicis bascos d’ençà de la restauració democràtica i de l’autogovern. Els nacionalistes bascos comptaven amb els dits de la mà, de fet, els anys que havien viscut allunyats d’Ajuria Enea, la residència oficial del lehendakari.
Encara que, d’entrada, a les pròximes eleccions basques del 21 d’abril hi ha pocs dubtes d’una reedició de l’actual govern encapçalat pel PNB en coalició amb el PSE, sí que s’albira una batalla de fons entre abertzales i jeltzales per la primera posició en escons i, fins i tot, en vots. Les enquestes, de fet, han dibuixat l’escenari d’una victòria d’EH Bildu.
“En aquestes eleccions, la batalla no estarà en qui governarà, sinó en la possible visualització d’EH Bildu com a aspirant a governar i d’un PNB que ja no és infal·lible”, assenyala Ion Ansa, analista polític i vell coordinador de les campanyes dels independentistes. La victòria dels abertzales als passats comicis municipals a Euskadi en nombre de regidors alimenta aquesta pugna.
La reconversió 'abertzale'
La mutació d’EH Bildu en una força amb vigor a les urnes per competir amb el PNB a les eleccions basques ha estat lenta, com si es tractara d’un pacient aizkolari que ha aprofitat el canvi d’etapa a la política basca per erosionar el tronc electoral dels jeltzales. “La irrupció d’EH Bildu no es pot entendre sense els canvis que s’han donat a Euskadi els darrers anys. La crisi del 2008 va provocar una emergència social i el qüestionament de les elits polítiques, que va expressar-se a través del 15M”, indica la politòloga Eva Silván.
Aquest malestar va canalitzar-se a través d’una opció política com ara Podem. Els morats van aconseguir uns resultats espectaculars en les eleccions espanyoles del 2015, en situar-se com a la força més votada al País Basc. Encara que el seu rendiment va ser inferior als comicis bascos, els esquerrans van obrir un espai electoral al marge del progressisme del PSE i l’esquerra abertzale d’EH Bildu. “La transformació del sistema de partits a Euskadi amb la irrupció de Podem va produir-se paral·lelament a la fi del terrorisme. La desaparició de la violència d’ETA va permetre que la conversa pública girara cap a altres qüestions”, apunta.
“El centre del sistema sempre l’ha ocupat el PNB. Quan l’esquerra abertzale reconeix que la lluita armada no és un camí estratègicament interessant, el sistema polític basc es despolaritza”, expressa Ansa. I dibuixa: “Ara mateix tenim un sistema multipartidista en què hi ha una nova dinàmica que representa millor la societat basca, amb dos partits que parteixen del reconeixement de la realitat nacional: un més progressista i un altre que no és fàcil de classificar, però que en podríem dir de centredreta o conservador”.
La coalició abertzale va aconseguir pegar el salt electoral per somiar a competir contra el PNB quan va efectuar un gir social que va recollir els votants d’un Podem en descomposició. “EH Bildu ha sabut aprofitar la crisi de Podem gràcies a una estratègia de posicionar-se com un partit d’esquerres que ofereix solucions a la gent. Han sabut llegir les inquietuds d’aquest espai ideològic i l’han capitalitzat electoralment. És el nínxol de votants que l’ha fet créixer”, explica Silván. “La falta de projecció de Podem Euskadi, certes polèmiques internes i, sobretot, tot el soroll provinent de Madrid han afavorit EH Bildu fins a provocar un transvasament de vots”, referma l’analista polític Mikel Gómez.
EH Bildu, de fet, ha guanyat transversalitat gradualment. “Amb el suport al Govern espanyol a canvi de mesures socials i amb actituds com ara afavorir a Vitòria la investidura d’un alcalde del PNB perquè no governe el PP, s’ha mostrat com un partit de diàleg i disposat a pactar qüestions amb partits diferents”, radiografia Silván. “Està exhibint una imatge suau, allunyada, fins i tot, de l’estètica clàssica que havia caracteritzat l’esquerra abertzale. Està cuidant la seua imatge, les seues paraules i s’està començant a percebre’l com una opció a tindre-la en compte, que fuig de l’oposició permanent i de la batussa. S’està proposant com un partit de govern”, completa Gómez.
“El PNB havia estat el representant dels interessos bascos a Madrid. EH Bildu, que fins al moment havia rebutjat aquest paper, n’ha vist la utilitat d’exercir aquest rol i ha copiat al seu germà conservador. S’està erigint en un partit útil a l’esquerra del PSE, que aprofita les successives crisis de Podem gràcies a baixar també la intensitat del seu discurs independentista”, arredoneix Silván. “No conec un sol basc que no sàpiga que EH Bildu és independentista. No hi renunciarà, encara que sap que aquest objectiu no es pot plantejar per a demà”, subratlla Ansa.
L’impuls d’EH Bildu també atresora una motivació demogràfica. La coalició abertzale s’ha consolidat com el partit preferit entre els joves bascos. “Ha guanyat pes entre la generació mil·lennista, la qual votava de jove l’esquerra abertzale i n’ha mantingut el vot. No s’ha desviat el sufragi cap al PNB com podia passar abans”, sosté Gómez. “Segons la darrera enquesta d’ETB, si només votaren els joves, el 37% de les paperetes serien per a EH Bildu. És el partit de referència d’aquells que s’incorporen al vot”, destaca Silván. “La crisi de l’habitatge i la gestió que ha fet d’aquesta problemàtica el PNB són factors que hi han influït”, anota Gómez.
Al caliu de l’erosió jeltzale
L’esquerra abertzale s’està beneficiant, precisament, de l’erosió que acumula el PNB al capdavant de l’executiu basc. “El PNB està acusant els problemes de la seua gestió. Hi ha una part dels votants perduts per aquest desgast que està marxant a l’abstenció, però hi ha un altre segment que podria considerar un canvi de vot cap a EH Bildu. Segons l’enquesta que es trie, la transferència de vot del PNB a EH Bildu seria d’entre el 6% i el 9%”, quantifica Silván. “Les enquestes, tanmateix, no detecten un sentiment de rebuig, sinó un desgast per la seua gestió”, afegeix.
“El PNB s’ha allunyat de la realitat sociològica d’Euskadi i no ha fet una bona lectura en termes ideològics. La gestió de la pandèmia i de la crisi l’ha dut a prendre decisions que han tingut un cost en àmbits com ara la sanitat pública, que ha passat de model a imitar a ser un maldecap per al PNB”, desgrana Gómez. Tot i l’erosió acumulada, els jeltzales encara ofereixen una capacitat de resistència electoral formidable. “El PNB compta amb una gran hegemonia cultural a Euskadi i ha sabut potenciar un relat diferenciador d’Espanya pel que fa als valors, així com ha teixit una xarxa afí que no s’ha de menysprear. Els jeltzales tenen una base que, fins i tot en moments de crisi, els permet sostenir-se i continuar al capdavant del govern d’Euskadi”, detalla.
La musculatura del PNB, tot i acumular fatiga, continua sent vigorosa. “És un patit centenari, molt arrelat a la societat basca, ja que l’ha vertebrada durant molts anys. És cert que s’albira una baixada de vot, que podria ser de fins a tres punts percentuals, però és molt probable que continue sent el partit més votat. El PNB, no debades, és la formació majoritària a Biscaia, on es concentra una part molt important de la població d’Euskadi”, raona Silván. “Un escenari probable seria que EH Bildu guanyara en escons i el PNB ho fera en vots”, pronostica.
Protagonisme sobiranista
El desgast dels nacionalistes bascos ha provocat que decidiren emprendre un cop de timó en la seua candidatura amb el relleu de l’actual lehendakari, Íñigo Urkullu, i l’aposta pel jove Imanol Pradales, que s’ocupava fins fa uns mesos de les infraestructures i del desenvolupament territorial de la Diputació de Biscaia. “S’ha intentat llençar un missatge de renovació i de canvi de cicle amb la seua elecció”, analitza la politòloga al capdavant de la consultoria Silván & Miracle. “És cert que ha estat una aposta molt arriscada, però han fet una bona campanya de posicionament”, fa balanç Gómez del substitut d’Urkullu, que “tenia unes xifres espectaculars de valoració”.
Amb la marca del partit amb una valoració extraordinària, EH Bildu ha elegit Pello Otxandiano com a aspirant a lehendakari, un perfil sense estridències i no massa conegut. “La dicotomia d’EH Bildu era escollir Arnaldo Otegi com a candidat o triar una altra persona. S’ha optat per l’opció més lògica, ja que Otegi podia mobilitzar vot en contra de la coalició abertzale. Hi havia la possibilitat d’enfadar l’electorat del PSE i del PP, els quals haurien pogut decantar-se per un vot estratègic cap al PNB pel seu rebuig a Otegi. Otxandiano no provoca aquesta reacció i és la seua gran virtut per a EH Bildu”, reflexiona.
“És una aposta de fons. Otegi i EH Bildu han incorporat una noció del temps polític sense ansietats. EH Bildu no té pressa, perquè té el temps a favor seu, i Pello Otxandiano pot ser menys comunicatiu i no ser un candidat de moda ni televisiu, però és un estrateg, un ideòleg capaç de gestionar”, contextualitza Ansa. El desconeixement tant de l’aspirant del PNB com d’EH Bildu ha provocat, segons ressalta Silván, “una presència destacada en campanya per mobilitzar a les seues bases d’Otegi i Andoni Ortuzar”, president dels jeltzales. “Ambdós partits nacionalistes estan sent els protagonistes, ja que poden aixoplugar prop del 70% del vot. La competició no està sent de dos models antagònics, tot i que el PNB està buscant aquest contrast”, remarca.
Al caliu dels resultats a les eleccions espanyoles del 23-J, on va situar-se com a primera força a Euskadi, el PSE aspira a millorar els registres dels comicis bascos del 2020 per disposar de més influència en un més que probable govern de coalició amb el PNB. “Encara que han perdut pistonada a Euskadi d’ençà del seu allunyament de l’agenda basca, és molt possible que el PP millore els resultats històricament dolents del 2020. Els populars volen aconseguir-ho captant possibles votants conservadors del PNB que estiguen descontents amb els acords dels jeltzales amb el PSOE a Madrid”, dissecciona Silván.
Els auguris electorals per a l’extrema dreta Vox són demolidors. “En les eleccions del 2020, van assolir representació perquè foren unes eleccions amb poca participació per la pandèmia i per celebrar-se en època vacacional. Si la participació en la província d’Àlaba està pels volts del 60%, que segurament hi arribarà, Vox no té res a fer”, estima Gómez, que adjudica a Sumar més problemes electorals que no a Podem. “A Guipúscoa, l’escenari electoral està molt polaritzat; i a Biscaia has d’obtenir molts vots per a treure representació. Les possibilitats de Podem i Sumar, que es presenten per separat, estan a Àlaba. A priori, la candidata de Podem té més força que no l’escollida per Sumar”, afirma. Seran dos convidats de pedra en l’autèntica batalla de fons entre jeltzales i abertzales.