Ens els seus 30 anys a EiTB, Maddalen Iriarte va presentar gairebé tots els espais informatius de la cadena. El de migdia, el de la nit, el del cap de setmana i diversos programes d’actualitat i debat. Era la cara de les notícies de la televisió basca. Fins que Arnaldo Otegi, de sobte, va proposar-li d’incorporar-se al projecte d’EH Bildu amb vista als comicis bascos de 2016.
“Alguna vegada ja m’havien proposat entrar en política i havia donat carabassa, però Arnaldo va dipositar una gran confiança en la meua persona i, després de pensar-ho molt, vaig acceptar l’oferiment”, recapitula. “Com a persona d’esquerres, la idea de front ampli que encarnava EH Bildu em resultava estimulant.”
En aquelles eleccions, Iriarte inicialment figurava com a número 2 de la candidatura per Guipúscoa, encapçalada pel mateix Otegi, el qual tothom intuïa —tal com va passar— que resultaria inhabilitat per la justícia espanyola. Al remat, Miren Larrion —la número 1 per Àlaba—, Jasone Agirre —la número 1 per Biscaia— i ella van compartir el lideratge de la marca.
En qualsevol cas, Iriarte havia mamat la política a casa. Era filla d’un torturat per Melitón Manzanas, el sinistre governador civil de Guipúscoa. De fet, son pare va veure-la per primera vegada a través de una fotografia que la mare va dur-li a la presó. Una mare professora, profundament feminista, que va negar-se a foradar-li les orelles perquè duguera arracades.
Maddalen Iriarte reconeix que en el passat va votar Juan José Ibarretxe, però troba que l’actual PNB no hi té res a veure. “Urkullu va aprovar unes bases i principis de reforma estatutària que de seguida va amagar en el calaix”, explica, “és ben conscient que disposa d’un vot prestat que rebutja la confrontació amb l’Estat”.
Els principals càrrecs públics d’EH Bildu s’apleguen periòdicament als barnetegi —el nom prové de les colònies d’immersió en èuscar— per conèixer-se més bé fora de l’àmbit de treball. És ací on dissenyen les línies d’oposició, que al Parlament de Vitòria se sintetitzen en tres punts: “Convertir les bases i principis en un text legal articulat, enfortir les polítiques socials —sobretot les relacionades amb les cures, la lluita contra el canvi climàtic i l’ocupació digna—, i la pau i la convivència, amb un reconeixement per a totes les víctimes i tots els presos”.
En passar les eleccions de juliol de 2020, el lehendakariUrkullu ni tan sols va obrir una ronda amb els partits. Va limitar-se a reeditar l’acord amb el PSE. Iriarte opina que, davant una conjuntura anàloga, “Ibarretxe, si més no, ens hauria trucat per conèixer les mesures que pretenem implementar… Nosaltres no fem política contra ningú, només contra el feixisme, raó per la qual, a Navarra, hem posat fre a la ultradeta de la UPN”.
“Al PSE li sobren excuses, tan sols ha de mirar cap a Navarra i Madrid per comprovar que és possible pactar amb nosaltres”, diu Maddalen Iriarte
Amb vista al futur, Iriarte contempla amb bons ulls l’ascens d’Eneko Andueza a la secretaria general del PSE, que es consumarà al 9è congrés del partit, el qual se celebrarà el cap de setmana del 20 i 21 de novembre. El polític eibarrès, actual portaveu del grup parlamentari, “és una persona amb qui podríem fer un camí conjunt”. El coneix de la seua època de tertulià a la televisió basca i en té una opinió positiva. “Al PSE li sobren excuses, tan sols ha de mirar cap a Navarra i Madrid per comprovar que és possible pactar amb nosaltres”, subratlla.
L’esperança d’aliances futures amb els socialistes contrasta amb la fredor que travessa la relació PNB-Bildu. “Hem plantejat al PNB de fer pinya com a país a Madrid per a la captació de fons europeus, però ni ens han contestat; no volen saber-ne res”, es plany Iriarte, “preval el seu interès a fer el paper de conseguidor”.
“A la darrera campanya vam advertir que la reedició de l’acord PNB-PSE que ja s’albirava no propiciaria un govern sobiranista, ni nacionalista, ni socialista, ni d’esquerres, perquè els uns i els altres es neutralitzen mútuament”, expressa Iriarte. “Si algun dia governem amb el PNB, serà per dur aquest país a un altre estatus polític, i si ho fem amb el PSE, serà per implementar polítiques nítidament esquerranes.”
Un salt en suspens
L’any 2011, Bakartxo Ruiz va abandonar la ikastola de Pamplona on treballava com a professora per dedicar-se a la política. Tenia 33 anys i va passar a ocupar el segon lloc d’una candidatura liderada per Maiorga Ramírez.
“Es parlava de ‘llistes contaminades’ i centenars de persones que estàvem netes, perquè no havíem pres part de cap candidatura il· legalitzada, vam decidir concórrer a les eleccions”, recorda. Alguns mitjans, no obstant, van remarcar la seua condició de germana de Zigor Ruiz, membre d’ETA detingut al Regne Unit en 2007 i posteriorment empresonat.
Siga com siga, Ruiz va fer el pas “convençudíssima”. Militant de Sortu, valora en especial el “salt impensable” de 2015, quan Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Izquierda-Ezquerra van sumar majoria absoluta i van desallotjar la Unió del Poble Navarrès (UPN) del Govern foral. “Mai no havia estat possible una majoria absoluta sense comptar amb ells ni amb el PSN”, afirma en girar la vista enrere. “Érem quatre forces amb programes molt diferents però disposades a capgirar les polítiques instaurades per la UPN i el PSN durant anys i panys”, afegeix.
Podem va preferir quedar-se fora de l’executiu i EH Bildu hi va situar dos independents a les dues àrees que controlava: l’advocada María José Beaumont a Presidència, Interior i Justícia, i la tècnica en turisme Isabel Elizalde a Desenvolupament Rural, Administració Local i Medi Ambient.
La sintonia en aspectes socials i econòmics d’EH Bildu, Podem i Izquierda-Ezkerra va contrastar amb el “toc conservador” que, segons Ruiz, exhibeix Geroa Bai en aquestes matèries. “Els costa prioritzar la majoria social, sempre miren de reüll les elits empresarials i els poders fàctics”, diu.
“Subscric el 90% del programa de govern a Navarra, però el pòsit del PSN es nota en qüestions com la llengua”, afirma Bakartxo Ruiz
“El balanç d’aquella etapa és positiu, vam superar moltes resistències, encara que quatre anys no en van ser prou”, lamenta. I posa com a exemples la política lingüística, la llei de contractes o iniciatives sobre transparència i bones pràctiques de l’Administració, “que ara s’estan revertint, alentint o s’apliquen de manera més tímida”. Des de 2019, el Govern és en mans de socialistes, Geroa Bai i Podem, que compten amb el suport actiu d’Izquierda-Ezkerra i passiu d’EH Bildu. Passiu perquè l’abstenció de l’esquerra abertzale va ser clau en la investidura i ho continua sent cada tardor, quan s’han d’aprovar els pressupostos.
“A banda del meu, el grup més solvent és el de Bildu, disposen d’uns grandíssims parlamentaris i són molt feiners”, admetia a aquest setmanari en 2018 la socialista María Chivite, que llavors formava part de l’oposició i ara n’és la presidenta.
“Jo subscric el 90% del programa de govern”, explica Ruiz, “però el pòsit del PSN es nota en qüestions com la llengua”. A la zona no bascòfona, l’èuscar ja no es considera un mèrit a l’hora d’accedir a la funció pública, i la reforma fiscal aprovada la legislatura passada, que afecta les rendes més elevades, amenaça de ser retocada.
Tanmateix, després dels comicis, Chivite no va preveure un acord estable amb EH Bildu ni com a mera opció. “Viuen tenallats per la direcció de Madrid”, es plany Ruiz. “En canvi, nosaltres vam sotmetre el nostre vot de la investidura a l’opinió de la militància”. El 75% dels 1.909 participants van inclinar-se per aportar les cinc abstencions escaients.
El cerimonial anual d’aprovació dels comptes públics inclou una instantània de Chivite amb la delegació d’EH Bildu, que hi introdueix partides concretes. “S’està normalitzant públicament allò que ja era normal en privat”, comenta Ruiz sobre la relació amb els socialistes.
“El context polític i el tarannà del Govern de la comunitat autònoma del País Basc no té res a veure amb el navarrès… Urkullu té una manera de governar absolutament autoritària, mentre que Chivite es mostra més dialogant per la necessitat que té d’arribar a acords”, sosté Ruiz, que deixa anar un auguri final: “D’ací 10 anys, EH Bildu presidirà Navarra”. •