-Per què EH Bildu està adquirint centralitat política?
-El sistema polític de partits al País Basc sempre ha estat molt polaritzat. Si fem un símil amb el que es va viure a la república italiana fa uns anys, podem recordar que hi havia una polarització molt forta entre el Partit Comunista i els altres partits que tenien més tradició. Enmig es col·locava el Partit Demòcrata Cristià. Aquí, a Euskadi, el centre del sistema sempre l’ha ocupat el PNB. Quan l’esquerra abertzale va reconèixer que la lluita armada no era un camí estratègicament interessant el sistema polític basc es va despolaritzar, i ara mateix tenim un sistema multipartidista en què n’hi ha una nova dinàmica que representa millor la societat basca, amb dos partits que parteixen del reconeixement de la realitat nacional, que creuen en una plenitud democràtica basca i amb dues sensibilitats diferents: una més progressista i una altra que no és fàcil de classificar, però que en podríem dir centre-dreta o conservadora. El PNB ha governat durant quaranta anys i això el fa conservador, perquè vol conservar poder. Aquest canvi tan típic de les societats també el té Euskal Herria. Hi ha una sensibilitat progressista a la societat basca que representa EH Bildu, i segons l’últim sociòmetre el partit que millor representa les idees polítiques dels bascos és aquest, tres punts per davant del PNB.
-Parla d’Itàlia i d’Euskal Herria per a explicar els corrents de fons que determinen els canvis, però els contextos d’ambdós països són ben diferents.
-El sistema italià és un exemple de laboratori que es pot analitzar per molts factors com ara la caiguda de la URSS i no serviria, per tant, per a pronosticar el futur de la política basca. Però aquí, a Euskadi, hi ha un corrent de fons: la gent jove és més d’esquerres, i per davall de 45 anys i per damunt dels 45 el comportament electoral és diferent. Els joves volen canvis i a aquesta gent no se’ls pots parlar del passat, perquè no els afecta electoralment. Què en podem esperar? Com que aquesta tendència, que ja s’ha instal·lat, no sabem on s’aturarà, tampoc sabem quin serà el sostre de la pujada d’EH Bildu en uns anys. Però tenim aquestes dades que ens diuen que la joventut s’identifica molt més amb EH Bildu que amb el PNB, que és un partit que té necessitat de canviar moltes més coses per ser competitiu de cara al futur.
-EH Bildu ha guanyat pes a les ciutats. Als pobles ja en tenia.
-Les victòries electorals sempre són conseqüències de victòries prèvies i canvis previs. El País Basc és molt urbà, però la composició social de les ciutats mitjanes i grans ha anat canviant. Les persones que pertanyen a generacions que han tingut pares i mares –o avis i àvies–nascuts a Cáceres o a Salamanca són basques i miren amb simpatia els partits locals. I hi ha hagut un canvi importantíssim en aquest sentit: la despolarització de què parlava ha permès que aquesta joventut no tinga EH Bildu com una força hostil o incompatible. I com que EH Bildu no té competència, aquestes persones s’han anat incorporant a EH Bildu. Bilbao s’ha resistit una mica, però també comença a obrir-se.
-El candidat, Pello Otxandiano, personificaria aquesta nova etapa.
-El candidat representa els canvis de dinàmica que he explicat. És una aposta de fons. Arnaldo Otegi i EH Bildu han incorporat una noció del temps polític sense ansietats. EH Bildu no té pressa, perquè té el temps a favor, i Pello Otxandiano és menys comunicatiu, no és un candidat de moda o televisiu, però sí que és un estratega, un ideòleg capaç de gestionar. Això és molt important, perquè és coherent amb tot el que ha fet EH Bildu els últims anys. Crec que Otxandiano anirà creixent amb el temps i que adquirirà condicions per a ser lehendakari.
-En canvi, la independència sembla arraconada com a objectiu per part d’EH Bildu.
-No conec un sol basc que no sàpiga que EH Bildu és independentista. EH Bildu vol la transició energètica i vol la independència, i farà tot el que es puga fer amb totes les eines possibles, encara que alguns objectius no es puguen plantejar per a demà. A Madrid no ho entenen, això. Entenen que s’ha renunciat a la independència, però això és una fantasia que potser interessa al PSOE perquè necessiten els vots d’EH Bildu, i no és així. La realitat és que EH Bildu gestionarà el dia a dia i EH Bildu és una ena per a això, però no renunciarà a la independència, no pot fer-ho, perquè no pot ser un partit no independentista.
-Encara que guanye les eleccions, és molt difícil que EH Bildu governe a Euskadi.
-Feijóo ha dit que donarà suport al PNB, i això ens convida a pensar que no hi ha altra possibilitat que un govern de PNB i PSE. El PNB no governarà amb EH Bildu, i el PSE vol governar amb el PNB. El que veurem en aquestes eleccions no és qui governa, sinó si continuaran les tendències de fons. Es comprovarà que el PNB no és infal·lible i que EH Bildu pot aspirar a governar. Però el lehendakari, amb tota seguretat, serà Imanol Pradales.