A la seu general del BNG, l'eufòria era agredolça. Els nacionalistes gallecs havien deixat enrere l'anterior travessia electoral per situar-se com a primera força de l'esquerra amb 19 escons. Una recuperació, però, que havia estat insuficient per desbancar el popular Alberto Núñez Feijóo de la Xunta de Galícia. «Volíem més, tot i aconseguir un resultat històric», va subratllar Ana Pontón, presidenciable dels galleguistes, durant la nit electoral del 12-J. La sensació al sobiranisme gallec era doble: d'alegria per recuperar posicions i de resignació per quedar-se, de nou, a la bancada de l'oposició.
Aquest sentiment contradictori també sobrevolava la seu d'EH Bildu. L'esquerra abertzale havia retornat als seus millors registres en obtenir tres diputats més a la cambra autonòmica i col·locar-se amb 21 escons com a primera formació del camp progressista, però sabia que la conformació d'un govern d'esquerres amb Elkarrekin Podem i el PSE o d'un executiu nacionalista amb el PNB era una autèntica quimera. «El canvi ha començat, però lentament, sense pressa. L'esperança i el futur són d'EH Bildu», va clamar Arnaldo Otegi, referent de la formació independentista basca.
L'augment de suport a les urnes del BNG i d'EH Bildu junt amb la davallada d'Unides Podem i la incapacitat dels socialistes per seduir els votants progressistes més joves han evidenciat l'oportunitat que tenen les diverses esquerres nacionals per ampliar la seua bossa electoral. De la mà de figures amb responsabilitats estratègiques, EL TEMPS analitza les possibilitats de creixement i les futures tàctiques electorals d'ERC, CUP, Més per Menorca, Més per Mallorca, Compromís, Geroa Bai i, fins i tot, dels mateixos BNG i EH Bildu.
Galícia
La recuperació del BNG va començar a gestar-se l'any 2012, quan els galleguistes van sofrir la marxa de l'històric dirigent Xosé Manuel Beiras, qui posteriorment va impulsar l'aliança entre el seu nou projecte polític i Esquera Unida, anomenat Alternativa Galega d'Esquerda. La transformació d'aquesta coalició en En Marea, en la qual va integrar-se Podem, va empentar el BNG fins a la quarta posició parlamentària en les eleccions del 2016. Amb uns resultats minsos, sense presència al Congrés dels Diputats i víctima de l'onada electoral de les Marees, va qüestionar-se la capacitat de supervivència dels nacionalistes gallecs.
«Aquell procés, però, ens va servir per reflexionar-hi internament. Vam observar que la societat gallega ens percebia com a un partit vell i amb un missatge reactiu. A partir d'aquell moment, vam aprofitar per renovar la direcció, vam apostar per nous lideratges femenins, com el representat per Ana Pontón, i vam adoptar un discurs propositiu, en el qual la qüestió nacional estava lligada als assumptes materials, és a dir, a les preocupacions i els problemes dels gallecs», explica Xabier Campos, responsable de Comunicació del BNG. «Vam engegar un treball que ha donat els seus primers fruits a les eleccions gallegues, on s'ha visualitzat la nostra candidata, Ana Pontón, com a alternativa real a Feijóo», agrega.
L'habilitat per traduir discursivament el projecte nacional del BNG en qüestions concretes ha plantat, segons Campos, les primeres llavors per desnonar el PP de la Xunta de Galícia. «Aquest resultat no és el sostre del BNG. Són els primers resultats d'una estratègia que ha de situar Pontón com a presidenta de la Xunta de Galícia. Nosaltres podem créixer atrapant votants de Galícia en Comú i del PSdG, així com ens hem marcat com a objectiu seduir els votants progressistes que s'abstenen. Ara bé, la principal meta és penetrar en la base electoral del PPdG. Sense perdre la nostra orientació ideològica progressista, l'adopció d'un galleguisme útil ha provocat un xicotet transvasament de vots del PPdG al BNG. A parer nostre, s'ha donat perquè hem demostrat que amb un únic diputat a Madrid podem aconseguir més coses per a Galícia que la resta», exposa el dirigent nacionalista.
País Basc
La renovació generacional, l'adequació discursiva i la caiguda de Podem també han estat claus per al creixement d'EH Bildu al País Basc. «Després de la crisi de l'any 2008, hi havia dues vies d'impugnació del règim del 78 a Euskal Herria. D'una banda, hi havia la lluita que tradicionalment havia mantingut l'esquerra abertzale, i que aleshores estava en una nova etapa després del cessament de l'activitat armada d'ETA. De l'altra, estava Podem, que s'havia configurat com l'expressió política del 15-M. Gràcies a la seua presència mediàtica i a un discurs d'impugnació, va aconseguir uns bons resultats entre 2015 i 2016», assenyala Floren Aoiz, director de la Fundació Iratzar, patrocinada per Sortu, formació liderada per Arnaldo Otegi i que integra EH Bildu.
«Podem, però, ha perdut aquest discurs d'impugnació i, a més, s'ha vist involucrat en diverses lluites internes. Mentre transmetien aquesta imatge de divisió i desil·lusionaven als votants que l'havien considerat com a una força rupturista, EH Bildu va emprendre una renovació de lideratges, els quals trenquen, en part, amb les anteriors dinàmiques. Estem parlant de noves figures polítiques com ara Jon Iñarritu, Maddalen Iriarte o Oskar Matute. Al seu torn, i gràcies a la contínua pedagogia política, s'aconsegueix que determinats sectors de la societat deixen d'observar amb prejudicis l'esquerra sobiranista basca, especialment per la capacitat de trencar la línia artificial entre la qüestió material i la identitària. No debades, aconseguim créixer gràcies al nostre plantejament funcional, amb accions com condicionar el nostre vot en la pròrroga de l'Estat d'Alarma a la derogació de la reforma laboral», indica. I detalla: «La clau resideix en combinar una política d'aconseguir qüestions concretes i tangibles que milloren la vida de la gent o d'evitar mals majors com l'entrada al govern de l'extrema dreta, malgrat les contradiccions que pot comportar, amb la proposta i l'avanç cap a un horitzó de transformació anticapitalista».
Navarra
L'adopció d'aquesta estratègia per part de l'esquerra abertzale ha donat els seus fruits a Navarra. No debades, la força sobiranista ha aconseguit una representació destacada al parlament navarrès des de l'any 2012, així com va ostentar l'alcaldia de Pamplona en el període 2015-2019. «Si al País Basc hem aconseguit erigir-nos com l'alternativa progressista al PNB i demostrar que només l'esquerra sobiranista serà capaç d'encapçalar el canvi, a Navarra hem consolidat les nostres posicions a poc a poc. A Pamplona, per exemple, l'oposició al govern de la dreta és EH Bildu», apunta Aoiz. El sobiranisme basc, fins i tot, ha aconseguit representació per Navarra a les eleccions estatals.
EH Bildu, però, encara no ha pogut superar els registres de Geroa Bai als comicis navarresos. Aquesta força progressista, que també integra l'organització navarresa del PNB, va encapçalar en la passada legislatura el govern del canvi. Ho va fer gràcies a l'enfonsament del PSE, qui actualment ocupa la vara de comandament de l'executiu navarrès, i al manteniment d'un electorat fidel a la seua proposta política. «Nosaltres apostem per un projecte social-verd, en defensa dels drets humans, l'autogovern navarrès i que concep Navarra com a subjecte polític propi. De fet, practiquem un discurs inclusiu i integrador als diversos sectors que conformen Navarra», afirma Koldo Martínez, senador de Geroa Bai, que s'integra al grup de l'Esquerra Confederal. «Som un projecte jove, el qual encara té recorregut per créixer. No debades, estem iniciant contacte amb agrupacions locals que estan aconseguint bons resultats en diverses poblacions de Navarra, i que comparteixen aquesta visió integradora i progressista», puntualitza. I ressalta: «Ens inspirem en forces com ara Compromís i el BNG, amb el qual aspirem a establir una col·laboració més estreta en el futur».
Catalunya
El creixement del sobiranisme gallec i basc s'ha celebrat a la seu d'Esquerra Republicana, que té com a objectiu estratègic eixamplar la seua base de votants i seduir persones que no només tinguen la independència de Catalunya a l’horitzó. Un full de ruta tàctic que ha permès als republicans guanyar les dues convocatòries electorals espanyoles a Catalunya del 2019, desbancar En Comú Podem de la primera posició i, per tant, trencar amb l'arrelat vot dual principatí, a més de quedar per davant del PSC al Parlament des de l’any 2012. «ERC ha enarborat un missatge que connecta amb els grans consensos de Catalunya, com ara el dret a l'autodeterminació», assenyala Sara Bailac, vicesecretària general d'Acció Política d'ERC, qui amplia: «Aquest discurs, a més, s'ha combinat amb una defensa dels drets socials, un currículum intacte en causes de corrupció, l'aposta per una mirada verda i per una perspectiva feminista, com hem mostrat amb els darrers pressupostos catalans».
«Amb una actitud propositiva, hem practicat un discurs nacional que té com a horitzó la construcció d'una República Catalana. En aquest cas, però, la defensa de la República Catalana ha estat vinculada sempre a un millor benestar de les persones i a l'adopció de més sobirania per al poble català. No es tracta d'apostar per un projecte buit, sinó per un nou estat que estigui al servei de les necessitats de les persones», incorpora. I ressalta: «L'aportació del diàleg al conflicte polític amb l'Estat suma per ser identificats com a una força que representa els consensos transversals de la societat catalana».
Els resultats de les eleccions al País Basc i Galícia també van ser celebrats per l’esquerra independentista catalana, representada per la CUP. «L'augment de les forces independentistes i d'esquerres a ambdós territoris mostra l'actual crisi de l'Estat espanyol», apunta Maria Rovira, de la CUP, qui considera que el retrocés electoral de l'esquerra independentista a Catalunya l'any 2017 «va ser fruit del context particular d'aquelles eleccions». «Nosaltres considerem una victòria que s'assumesquen part dels nostres plantejaments», argumenta. I expressa sobre les perspectives electorals de la CUP: «Els comicis bascos i gallecs mostren com l'absorció de Podem pel sistema ha provocat una caiguda del seu vot, el qual han recollit les opcions independentistes i d'esquerres». «Nosaltres oferim un horitzó de transformació coherent, el qual va més enllà que gestionar l'actual capitalisme. Som una opció rupturista», subratlla.
País Valencià
Si l'emergència de Podem va provocar un autèntic terrabastall en el tauler polític del País Basc, Galícia o Catalunya, la seua irrupció al País Valencià va estar limitada per Compromís, qui va recollir en les eleccions valencianes del 2015 els fruits del treball d'oposició al PP. De fet, va consolidar la seua fortalesa electoral, malgrat perdre dos diputats, l'any 2019. «En la campanya de 2015, teníem cert temor a perdre tota la feina per la força que semblava tenir Podem. Finalment, però, vam aconseguir uns resultats que van permetre el canvi al País Valencià. Quatre anys més tard hem revalidat el govern de progrés i Compromís ha consolidat el seu creixement. Ho hem fet perquè la gent ens identifica com a un partit útil per aconseguir polítiques concretes, defensar els interessos dels valencians o garantir que la dreta no governarà al País Valencià», raona Carles Villodres, un dels cervells estratègics de la coalició valencianista.
Tot i consolidar els seus vots a l'àmbit autonòmic, el Bloc, la branca majoritària i més nacionalista de Compromís, ha encetat un procés de reflexió política, el qual es plasmarà al pròxim congrés de la formació. «El nostre objectiu és reformular ideològicament el valencianisme, tal com s'ha fet de manera oportuna i intel·ligent durant diverses etapes de la nostra història. Es tracta d'oferir un discurs útil de polítiques concretes que arribe a totes les parts del País Valencià, com ara al sud del sud o a zones interiors en les quals no tenim tanta penetració. Si defensem la pluralitat de l'Estat espanyol, també hem de defensar i practicar un discurs que aixoplugue l'heterogeneïtat del País Valencià. Al seu torn, necessitem una organització més flexible i oberta», detalla. I agrega: «Incrementar la nostra representació a Madrid és una altra de les assignatures pendents, però amb el treball de defensa dels interessos dels valencians ho podrem aconseguir».
Illes Balears
La formació agermanada amb Compromís a les Illes Balears, Més per Mallorca, està immersa també en un procés de reformulació de la seua estratègia. Malgrat superar Podem a l'illa de Mallorca durant les eleccions balears del 2015, els mallorquinistes van experimentar una davallada en els passats comicis del 2019. «Aquest retrocés va donar-se a conseqüència de l'adopció de velles pràctiques i d'una manca de gestió de les contradiccions. Ara mateix, però, Més per Mallorca ha emprès una renovació en la direcció i està fent un replantejament estratègic en el qual busca adoptar una tàctica similar a la d'ERC. Més per Mallorca ha de sortir de l'espai de comoditat i enfrontar-se a noves contradiccions per guanyar votants. Això sí, sense perdre l'estreta vinculació amb la seua base tradicional. Hem de ser hàbils per combinar ambdues coses, mesclant utopia i realitat», assenyala Antoni Trobat, un dels caps pensants de la nova estructura del sobiranisme mallorquinista, qui apunta com a objectiu «captar més vots del PSIB a la part forana -part de Mallorca que no correspon a Palma- i de Podem a les zones urbanes de Palma».
«Aquesta estratègia també ens ha de servir per erosionar el vot dual i caminar cap a un projecte propi i diferenciat amb presència al Congrés». «S'ha de construir una coalició permanent entre les quatre forces insulars. En cas contrari, mai no podrem retenir als comicis estatals els votants que tenim a les eleccions balears. Ha de ser un treball a mitjà termini», apunta Josep Castells, veu de Més per Menorca al parlament balear. «Nosaltres hem suportat l'embat de Podem a Menorca gràcies a la nostra coherència i a la construcció d'un projecte arrelat al territori i que treballa per donar resposta als problemes de Menorca», reivindica. Amb l'esquerra alternativa espanyola en davallada, el progressisme nacional ostenta una oportunitat d'or.