El soroll electoral que ressona des del País Basc no té massa incidència interna. Com a mínim, no sembla que ho puga tindre en els resultats electorals. Més enllà dels debats i de les acusacions, la realitat és que poques coses canvien al País Basc cada vegada que se celebren eleccions. Especialment des de la desaparició d’ETA, que ha confirmat quatre tendències.
En primer lloc la consolidació del PNB com a partit hegemònic, condició que sempre ha ostentat. En segon lloc l’estabilitat d’un PSE capaç d’absorbir la gran major part del vot espanyolista i d’establir pactes amb el PNB, com el que mantenen al govern basc i a les tres capitals. En tercer lloc el creixement exponencial d’EH Bildu, tant a nivell municipal –on els partits predecessors de la coalició ja tenien força– com al conjunt del País Basc, on el 2020 va sumar més diputats que totes les forces d’àmbit estatal juntes. I per últim la caiguda del PP, que mira de sobreviure aferrat a un passat de violència que no existeix des de fa 12 anys i que cada vegada és menys creïble per a l’electorat, que castiga de manera reiterada el partit liderat per Carlos Iturgaiz.
Guipúscoa i Sant Sebastià
En aquestes eleccions municipals i a les juntes generals –les cambres provincials– no es preveu que les tendències esmentades canvien massa. On les mirades estan més posades és a les Juntes Generals de Guipúscoa, la institució més disputada, en aquest cas entre el PNB –que hi governa amb el PSE– i EH Bildu. Tot i la possibilitat de la coalició independentista de traure més vots que els nacionalistes, la capacitat del PNB de pactar amb els socialistes podria impedir que la diputada general de Guipúscoa siga Maddalen Iriarte, qui ja va aspirar a ser lehendakari amb EH Bildu el 2016 –en substitució de l’inhabilitat Arnaldo Otegi– i el 2020. Eider Mendoza, que ja va presidir les Juntes Generals de Guipúscoa –funció institucional que consisteix a dirigir la cambra de representants–, és la candidata del PNB a diputada general, cap del poder executiu del territori. Cal tindre en compte que aquestes institucions tenen la capacitat de gestionar la fiscalitat, un poder ben suculent que contrasta amb l’escassa atenció mediàtica que reben.
A l’Ajuntament de Sant Sebastià, capital de Guipúscoa, les coses semblen prou més clares a favor del PNB. Eneko Goia n’és l’alcalde des del 2015, any en què els nacionalistes van rellevar EH Bildu després que la coalició independentista exercira la primera gran responsabilitat de govern des de la seua fundació. Qui en va ser l’alcalde entre 2011 i 2015 amb EH Bildu, Juan Karlos Izagirre, repeteix enguany com a candidat. Hi ha enquestes que pronostiquen una retallada de distàncies entre PNB i EH Bildu, que tornaran a ser les forces més votades –van traure 10 i 6 regidors respectivament el 2019–, però el suport previsible dels socialistes –que ara hi tenen cinc regidors– al PNB fa preveure una reedició del pacte. Hi ha la previsió que el PP i la coalició de Podem, Esquerra Unida i partits ecologistes es mantinguen al consistori, si bé amb menys representació. A hores d’ara cada grup hi compta amb tres regidors.
Àlaba i Vitòria
Aquests territoris són, sens dubte, els que més singularitats electorals han presentat en la història del País Basc. L’antic feu de la dreta espanyola a Euskadi ha canviat de color polític. El PP va arribar a exercir l’alcaldia de Vitòria entre 1999 i 2007 amb Alfonso Alonso i entre 2011 i 2015 amb Javier Maroto. Des d’aleshores, l’alcalde és el jeltzale Gorka Urtaran, que ha fet un pas al costat perquè Beatriz Artolozabal mantinga l’alcaldia en mans del PNB, qui també governa en virtut d’un pacte amb els socialistes. El PSE, precisament, sí que manté la seua referent, que és Maider Etxebarria i que ha governat en minoria amb els nacionalistes. Dels 27 regidors que té l’Ajuntament de Vitòria, set eren del PNB i sis del PSE durant l’última legislatura.
La tercera força més votada fa quatre anys va ser EH Bildu, que té sis regidors i que ha multiplicat exponencialment la presència al territori. Cal recordar que als noranta l’esquerra abertzale a penes superava el 10% dels vots en aquest Ajuntament en què partits reaccionaris com Unidad Alavesa, que renegaven de la condició basca de la ciutat, tenien presència. Al 2019 EH Bildu va fregar el 21% dels suports i enguany es presenta amb Rocío Vitero com a candidata, una dona desvinculada del passat que arrossega l’espai independentista i que aquesta legislatura ha liderat l’oposició municipal. Vitero s’ha distingit, també, per defensar els pactes puntuals que la seua coalició ha fet amb el Govern espanyol al Congrés dels Diputats.
Les enquestes pronostiquen un empat tècnic a Vitòria entre PNB, PSE i EH Bildu, i el PP, que ara té cinc regidors –dos menys que el PNB, el partit més votat fa quatre anys– aspira a entrar en aquesta pugna amb la candidatura liderada per Ainhoa Domaica. Però ho tindrà, difícil perquè no es preveu que puga sumar majoria absoluta amb l’únic soci amb qui podria pactar, el PSE, que al seu torn té tendència a aliar-se amb el PNB. Com a curiositat, les candidatures amb possibilitats de traure representació en aquest consistori estaran liderades per dones en la seua totalitat.
Pel que fa a les Juntes Generals d’Àlaba tot juga a favor del PNB, que històricament ha presidit la institució tot i els parèntesis en què l’ha liderada el PSE (1991-1995 i 1999-2003) i el PP, que ho va fer entre 2007 i 2011. Un dels presidents jeltzales de les Juntes Generals d’Àlaba va ser Juan José Ibarretxe, lehendakari entre 1999 i 2009 i que va accedir al lideratge de la institució el 1986, quan només tenia 29 anys. Enguany Ramiro González, del PNB, aspira a la reelecció. La novetat que podria oferir aquesta institució és l’entrada de Vox amb un representant.
Biscaia i Bilbao
Ni la Diputació Foral de Biscaia ni l’Ajuntament de Bilbao no han canviat mai de color polític, com a mínim en les presidències. El PNB mantindrà el seu feu històric. El dubte és si Juan Mari Aburto guanyarà a Bilbao amb majoria simple o amb l’absoluta i si a les Juntes Generals ho farà Elixabete Etxanobe, candidata jeltzale que substituiria Unai Rementeria. La dreta espanyola podria no accedir a la cambra biscaïna per primera vegada: algunes enquestes pronostiquen que el PP no hi entrarà, i es dona per fet que Vox tampoc no ho farà. A l’Ajuntament de Bilbao es preveu un PNB fregant la majoria absoluta i un empat a cinc regidors entre PSE i EH Bildu, que serien les següents forces més votades. També s’espera que PP i Unides Podem obtinguen representació.
Temes de campanya
Mikel Gómez, politòleg i consultor, explica a EL TEMPS que la publicació de les llistes d’EH Bildu amb candidats que van militar a ETA també han afectat la campanya al País Basc després que els debats s’hagen centrat, fonamentalment, “en propostes de territori, de cada ciutat i província”. “El tema dels exmilitants d’ETA ha desdibuixat una mica aquesta tendència”, explica, “i qui aprofita més això és el PNB per a deslegitimar la posició d’EH Bildu”. En canvi, segons Gómez, el PP no traurà un gran rèdit d’aquest fet, que en tot cas servirà per a consolidar encara més la continuïtat dels pactes entre PNB i PSE.
La dreta espanyola només es podria veure beneficiada a l’hora d’entrar en les diputacions, on la barrera electoral és del 3% –a les municipals és del 5%, tal com ocorre al conjunt de l’Estat–, si bé la seua representació serà minsa, igual que als grans ajuntaments. El que també es preveu és una participació baixa, fins i tot més que al 2020, quan la pandèmia va fer que amb prou feines només la meitat dels bascos anaren a votar. Als comicis anteriors la participació mai no havia abaixat del 60%.