País Basc

Els darrers 'generals' d'ETA

L'anunci de la dissolució d'ETA ha posat fi a una època de plom, assassinats i calç viva. L'aposta per la pau de l'esquerra abertzale i el setge policial i del CNI van debilitar l'estructura de l'organització armada. Amb la majoria dels seus integrants a les presons espanyoles, alguns dels seus exlíders es troben buscats per la justícia. Són els darrers 'generals' d'ETA.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les pistoles havien callat. Els assassinats, l'extorsió o els crims d'Estat restaven en la memòria. El setge policial i de l'espionatge espanyol junt amb l'aposta per la pau de l'esquerra abertzale havien provocat que ETA deixara les armes un 20 d'octubre de 2011. D'ençà que l'independentisme basc havia abraçat la via democràtica, amb el discurs del dirigent abertzale Arnaldo Otegi l'any 2004 a l'estadi d'Anoeta com a punt de partida, que la fi de la violència era qüestió de temps.

Amb un cessament de l'activitat armada irreversible, només calia esperar perquè ETA entregara el seu arsenal. En abril de 2017, l'organització va lliurar als verificadors internacionals 120 armes de foc, tres tones d'explosius, munició i milers de detonadors. Fa unes setmanes va demanar perdó a les seues víctimes. I el passat dijous, ETA va anunciar la seua dissolució. Es tractava del final del darrer grup armat que existia a Europa.

Tot i que l'organització va afirmar que difondria el missatge de comiat després de 60 anys d'existència en vídeo, finalment va optar-se per gravar en format d'àudio un comunicat llegit per Marixol Iparaguirre i Josu Urrutikoetxea, més conegut com a Josu Ternera. Iparaguirre, encarregada de gestionar els ingressos provinents de l'extorsió d'ETA i que va iniciar-se amb el desaparegut comando Araba, resta empresonada a França. Com altres dels líders històrics de l'organització com ara Mikel Anza o Xabier García Gatelu Txapote. No debades, hi ha 225 membres del grup armat encarcerats a l'Estat espanyol, França i Portugal, segons les dades del col·lectiu de presos d'ETA.

Ara bé, no tots els exlíders del grup armat estan empresonats. Encara hi ha sis destacats membres d'ETA que estan buscats i que les forces de seguretat espanyoles no han aconseguit detenir. Ternera, un dels dos integrants de l'organització que van llegir el comunicat de dissolució, és un d'ells. Artífex del canvi de mentalitat d'ETA, les darreres fotos que existeixen sobre la seua persona van ser publicades per eldiario.es. Les imatges, datades del 2013, situaven a l'exgeneral d'ETA en una població del sud de França. Parlamentari d'una de les nombroses marques en les quals ha concorregut electoralment l'esquerra abertzale -Euskal Herritarrok- i negociador de la treva fallida durant les converses de 2006, ha estat condemnat per crims de lesa humanitat. La sentència la firmava la jutgessa Carmen Lamela, de l'Audiència Nacional.

Junt amb Ternera, també esquivà les autoritats espanyoles Anartz Arambarri, acusat de pertànyer als comandos Kresala i Tontor. Com a integrants d'altres comandos, segons les forces de seguretat espanyoles, estan Oier Eguidazu i Eneko Aguirresarobe. Aquests components d'ETA, però, no van gaudir del pes que, per exemple, sí que tenia José Luis Eciolaza. Màxim dirigent de l'aparell militar i amb causes pendents per diversos assassinats, resideix a Veneçuela des de 2010. Al país sud-americà també es troba José Ignacio de Juana Chaos, acusat de diferents crims per part de la justícia espanyola.

Al capdavant d'ETA fins l'any 2016, quan va ser apressat, es trobava Mikel Irastorza. Detingut en Ascain, al País Basc francés, havia rellevat David Pla i Iratxe Sorzabal -encarregats de llegir el comunicat de cessament de la violència el 2011 i d'esperar sense èxit un emissari del Govern espanyol a Noruega junt amb Ternera- a la cúpula de l'organització armada. Sense cap acusació d'assassinats, les forces de seguretat espanyoles el consideraven un dels líders d'ETA junt amb Egoitz Urrutikoetxea, fill de Ternera. Urrutikoetxea va ser detingut a París l'any 2015, tot i que després va quedar en llibertat. Aquell mateix any també van ser enxampats a França els suposats dirigents de les estructures logístiques del grup armat Iñaki Reta de Frutos i Javier Goienetxea.

Dissidència

Més enllà dels exgenerals d'ETA fugits dels tribunals espanyols o empresonats, hi ha altres noms destacats que han emergit a l'organització armada darrerament. Per exemple Jon Iurrebaso, líder del col·lectiu ATA, Moviment per l'Amnistia i contra la Repressió. Aquest expres d'ETA s'ha convertit en el referent del sector crític amb la línea marca per l'actual direcció de desmantellar el grup armat.

Aquesta facció, però, ha provocat els recels de la cúpula de l'organització violenta. Segons la Cadena Ser, els dissidents haurien robat 60 pistoles que el grup armat va intentar recuperar sense èxit. De fet, la mateixa ETA, segons eldiario.es, va enviar una carta per aquests fets a Iurrebaso. L'organització armada l'acusava a la missiva del robatori de l'arsenal. 

Mà dreta de Ternera durant les negociacions per la pau del 2007, ha acusat Otegi de «bocut». ATA, que difon les reflexions d'Iurrebaso per les xarxes socials, no ha aconseguit aixoplugar ni 60 membres de la vella ETA i la majoria dels seus integrants són veterans d'avançada edat. Encara més, la seua incidència dintre de l'actual galàxia de l'esquerra abertzale és força minoritària, tot i que s'ha convertit en l'oposició, sense cap intenció de retornar a l'activitat armada, al pla de dissolució i aposta tàctica per la via democràtica que encapçala Ternera. Un dels exgenerals del grup armat junt amb el fugat Eciolaza i l'encarcerat Irastorza.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.