La intolerància de l'extrema dreta contra qualsevol expressió valencianista ha estat històrica. Els reaccionaris han criminalitzat i, fins i tot, han boicotejat a través de la violència trobades d'escoles per la promoció del valencià, actes a favor de la cultura pròpia i van marcar a la diana llibreries que tractaven de normalitzar l'oferta editorial en la llengua del país. O encara més: han perseguit les forces i els moviments que han defensat l'idioma d'Isabel Clara-Simó i Vicent Andrés Estellés.
La secció adscrita al blaverisme més intransigent ha tornat a demostrar la seua al·lèrgia a la llibertat d'expressió i a les entitats de caràcter valencianista. Segons ha avançat l'edició valenciana del periòdic digital eldiario.es, la Mesa de les Corts Valencianes ha admès a tràmit una iniciativa legislativa popular per aprovar una llei de senyes d'identitat que instauraria una caça de bruixes contra aquells actors civils, polítics, empresarials, culturals o sindicals que empren el terme «País Valencià» o defensen la unitat de la llengua catalana.
Amb una exposició prèvia fonamentada en l'argumentari prototípic del blaverisme i l'anticatalanisme, els promotors plantegen una normativa de senyes d'identitat que establisca com a «il·legal» que qualsevol administració, partit polític, mitjà de comunicació, empresa o associació del món civil empre «un altre nom per a referir-se a l'entitat territorial conformada per l'antic Regne de València, en especial la relativa a País Valencià». O dit d'una altra manera: censuraria les actuals sigles del PSPV, d'UGT-PV o CCOO-PV, entre altres organitzacions com ara Acció Cultural del País Valencià.
A la inclusió d'una protecció jurídica a la «reial senyera valenciana» similar a la fixada per a la bandera espanyola, la seua iniciativa legislativa recull que cap actor de cap àmbit de la societat valenciana «podrà qüestionar l'entitat idiomàtica i el caràcter diferenciat de la llengua valenciana». És a dir, pretenen marcar per la llei que l'única visió vàlida sobre la llengua pròpia del País Valencià serà l'encarnada pels defensors del terraplanisme i no aquella indicada per la ciència filològica.
«Cap entitat acadèmica, universitat o centre docent, ja tinga el mateix caràcter públic o privat, així com els membres que la constituïsquen, treballen o depenguen d'aquestes en qualsevol dels seus estaments administratius o docents, podran qüestionar-ho», afirma un dels articles de la seua proposta que invalidaria per llei l'opinió científica. La normativa estableix, a més, la creació d'un Institut de Defensa de les Senyes d'Identitat Valencianes, el qual establiria una col·laboració amb l'anticientífica Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
El redactat d'aquesta proposta de llei admesa per la Mesa de les Corts Valencianes arriba a incloure sancions administratives contra qualsevol persona o entitat jurídica que empre, per exemple, el terme de «País Valencià», així com la retirada de qualsevol ajuda pública als actors mediàtics, socials, polítics, empresarials, culturals o sindicals que utilitzen una denominació incorporada al preàmbul de l'Estatut d'Autonomia Valencià. Si la infracció fora comesa per un funcionari, aquest seria suspès immediatament.
«La Generalitat Valenciana podrà instar la suspensió de les activitats d'aquelles associacions o entitats privades la finalitat de les quals siga contrària a aquesta llei, i després del corresponent expedient administratiu contradictori, decretar el tancament definitiu de la mateixa», s'assenyala en un dels articles d'una proposta legislativa que compta amb un rerefons de limitació de les llibertats democràtiques. No debades, agrega: «Qualsevol delicte contra [...] les senyes d'identitat recollides a la llei, fomentat, promogut o incitat, siga directament o indirectament pel catalanisme, tindrà la consideració de delicte d'odi o de discurs d'odi».
Els redactors, de fet, expressen en el mateix article la seua idea de perseguir legalment tots aquells que no tenen la seua visió política: «El menyspreu del catalanisme al valencià ha d'entendre's com a una intolerància incompatible amb la convivència, sent una infracció de les normes més elementals que afecten els valors i als principis comuns de la ciutadania, la qual cosa ha de ser considerada com a un atac als elements estructurals i vertebradors de l'ordre constitucional i autonòmic valencià, en definitiva, a tot el sistema de drets i llibertats propi d'una societat democràtica».
La iniciativa legislativa popular, admesa per la presidenta de les Corts Valencianes i jerarca de l'extrema dreta Vox, Llanos Massó, ha estat presentada per diferents personatges de la ultradreta valenciana i l'ala més reaccionària del blaverisme, com ara per Manuel Latorre, qui va ser condemnat l'any 1997, segons va denunciar el Bloc en 2002, com a autor d'un delicte de coaccions i d'un altre de danys en una sentència emesa pel jutjat penal número 8 de València. Latorre ha estat dirigent de Coalició Valenciana, una força de dreta radical antivalencianista, i del Grup d'Acció Valencianista, força de xoc del blaverisme irredempt durant la transició.
Un altre dels firmants de la proposta legislativa que ha admès a tràmit la Mesa de les Corts Valencianes és l'advocat Juan Garcia Sentandreu, exdirigent de Falange Espanyola a València, vell secretari estatal del falangista Sindicat Espanyol Universitari i fundador del sindicat estudiantil d'ideologia ultradretana, Alternativa Universitària. Expresident del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i empresari dels centres d'ocupació de persones amb discapacitat, va expressar que «de neo nada» quan va ser qualificat de «neonazi» a un debat universitari.
Junt amb Sentandreu i Latorre, protagonistes d'atacs contra presentacions de llibres o conferències, signen la iniciativa José Manuel Vidagany, exmilitant del GAV, antic secretari general de Coalició Valenciana i cap de la patronal dels centres d'ocupació de persones amb discapacitat. L'acompanyen les imitadores 2.0. de Paquita Rebentaplenaris, Maria Isabel Sánchez i Maria Isabel Rubio, vinculades al grupuscle Defenem València, qui ha mostrat complicitat amb organitzacions neonazis a les xarxes socials, o Presentación Roca, antiga jerarca de Coalició Valenciana.
En aquesta llei, també va estampar el seu nom José Manuel Bou, activista del casal neonazi Valentia Forum, amb publicacions a Facebook de lloança falangista i, en el seu moment, amb pes a Coalició Valenciana. A pesar que de la seua admissió per la Mesa de les Corts Valencianes, el lletrat major de la cambra valenciana va avisar en un informe que la iniciativa des del punt de vista formal no comptava amb tots els requisits exigits, com ara de l'aportació de la documentació d'un total de tres signants, ja que només hi constava la relativa a Sentandreu.