El fantasma de l'etapa obscura de Canal 9 havia ressuscitat. Els moviments del tàndem PP-Vox per modificar l'òrgan rector d'À Punt havien estat interpretats per l'oposició progressista com a l'espurna per al control de la radiotelevisió, així com els dubtes del Consell envers l'assumpció del cost econòmic d'una hipotètica sentència desfavorable sobre l'IVA havia encès les alarmes a la plantilla. I més quan coincidia amb l'aniversari dels 10 anys de tancament manu militari de RTVV.
La pressió política, les protestes dels treballadors i les mobilitzacions d'entitats civils valencianistes, com ara Acció Cultural del País Valencià, van aturar les maniobres dels conservadors i els reaccionaris. Ambdues forces polítiques van retirar les seues esmenes a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2024. El cap del Consell, el popular Carlos Mazón, va anunciar en les Corts Valencianes que si aquestes propostes generaven una imatge equivocada del seu objectiu, serien un assumpte del passat.
Amb la polèmica diària consumint el record d'aquest primer matchball d'À Punt, el secretari de Comunicació de la Generalitat Valenciana, José Manuel Cuenca, compareixia aquest dilluns a la comissió de RTVV de la cambra parlamentària valenciana. És cert que Alfred Costa, actual director de la radiotelevisió pública valenciana, també se sotmetia a les preguntes dels diputats i les diputades, però l'exposició de Cuenca centrava les mirades perquè havia de desgranar les línies mestres del bipartit PP-Vox per als mitjans públics valencians amb l'objectiu indissimulat d'impulsar les audiències, tant de la televisió com de la ràdio.
El discurs de la mà dreta de Mazón tenia un missatge fonamental: incrementar els espectadors i els oients de les plataformes audiovisuals d'À Punt. «No volem una televisió invisibilitzada. No s'ho mereixen ni els valencians, ni els seus grans professionals», va expressar de primeres, per espantar qualsevol dubte amb una metàfora futbolística, evocant el seu passat com a cap d'esports de la Cadena Cope d'Alacant: «No ens conformem amb empatar el partit». «No volem condemnar la radiotelevisió pública a la inanició», va insistir.
La llengua en À Punt, a la diana
Ancorada la seua intervenció al lema «no volem una televisió que no es veja», el responsable governamental de l'àrea de Comunicació de la Generalitat Valenciana va introduir el seu diagnòstic envers les dades d'audiència registrades: la configuració d'una graella 100% en la llengua pròpia del País Valencià. «Hi ha dues formes d'entendre la programació en valencià: una inclusiva i una altra exclusiva», establia, per preguntar-se: «Quin model és el millor? Una televisió que arribe a 100.000 persones amb una part de la programació en valencià o una altra que vegen 1.000 espectadors, però amb tota la graella en valencià?».
El mateix alt càrrec de Mazón responia: «Crec que serà millor una televisió que compte amb el número més gran d'espectadors possible». «À Punt és la cadena menys vista del conjunt de les televisions públiques del nostre país», incidia per ressaltar quin és, a parer seu, el principal problema de la radiotelevisió pública valenciana i oferir una solució fonamentada en la castellanització d'una part de la graella, sense comptar amb el context lingüístic del panorama mediàtic valencià. «Podem buscar excuses, disfressar les xifres, proposar nyaps, però la realitat és que té menys d'un 3% de quota de pantalla. À Punt està lluny dels seus objectius d'audiència», insistia.
«El nivell d'implantació d'À Punt a la província d'Alacant i a la província de Castelló no és el mateix que a la província de València», disseccionava amb el propòsit de vincular-ho, com si l'idioma propi del territori valencià no estiguera present a les comarques de la demarcació alacantina i de la castellonenca, «a la utilització en exclusiva d'una de les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana». «Hem de ser conscients», en referència a l'existència d'una programació pràcticament al 100% en valencià, «que aquest fet allunya de la nostra graella a una elevadíssima quantitat de ciutadans, i també d'usuaris de la radiotelevisió pública valenciana», ressaltava.
La seua intervenció virava sobre aquesta idea: «No poden haver-hi bretxes. La llengua no es pot convertir en una bretxa rígida i intransitable, i en aquests moments ho és». «Les persones que no parlen o no entenen la llengua estan sent expulsades d'aquest servei públic, la qual cosa escapa de tota lògica», reincidia per exemplificar la situació de les comarques del sud del País Valencià: «Alacant és la província on À Punt compta amb menys televidents habituals».
«Per què no s'ha avaluat el grau de penetració del valencià vinculat a la implantació d'À Punt?», es preguntava per sembrar dubtes sobre si l'adopció d'una graella 100% en la llengua pròpia del territori valencià era una bona estratègia de normalització i promoció lingüística. «Algú ha comprovat si és efectiu?», interrogava als membres de la comissió de RTVV. «No volem una radiotelevisió pública valenciana que excloga a ningú, i molt menys als ciutadans castellanoparlants», rematava sobre la seua visió lingüística d'À Punt.
«El valencià a mi no em molesta»
Les invectives contra la radiotelevisió com a eina de promoció, divulgació i foment del català va generar inquietud a la bancada de l'oposició. «Em preocupen les seues paraules sobre el paper dels mitjans de comunicació en el foment, el coneixement i l'ús del valencià, així com la seua opinió sobre la llengua vehicular d'À Punt, que és el valencià», afirmava Nathalie Torres, diputada de Compromís, qui llençava a l'alt càrrec de Mazón: «Quants canals hi ha en castellà?».
«El valencià a mi no em molesta. Ja saps que jo el parle!», replicava Cuenca després que la intervenció de l'extrema dreta Vox, en boca del parlamentari Joaquín Alés, coincidira a grans trets amb el diagnòstic idiomàtic del dirigent de confiança del cap del Consell. «He volgut dir que la nostra llengua pot ser un element d'exclusió d'una part important de ciutadans de la Comunitat Valenciana perquè augmente en audiència la radiotelevisió pública valenciana. Hem de treballar per atreure espectadors. Això no vol dir que eliminem el valencià d'À Punt. És una de les nostres senyes d'identitat, però no volem una televisió invisible que exclou molts valencians», ampliava.
La veu de Compromís a la comissió de RTVV responia: «Diu que no li molesta el valencià, però cap sociolingüista del món li compraria el seu discurs sobre com fomentar el valencià a través de la radiotelevisió pública valenciana». «La impressió i la sensació que dona és que no hi ha més audiència en À Punt per complir amb la seua funció d'ús i foment del valencià. La televisió va tornar-se a posar en marxa per fomentar la nostra cultura i la nostra llengua, que és el valencià», criticava Alícia Andújar, diputada del PSPV, qui acusava a l'alt càrrec del bipartit PP-Vox de privar als castellanoparlants «d'aprendre valencià» a través de la televisió. «No guanyarem audiència llevant valencià», sostenia.
«No he dit res sobre suprimir el valencià de la radiotelevisió pública valenciana», assegurava Cuenca. «Hi ha un munt de clients fora, que són els cinc milions llargs d'habitants de la Comunitat Valenciana. Un 30% dels valencians, un elevadíssim nombre de ciutadans, no parlen el valencià. I, en conseqüència, els continguts que estiguen 100% en valencià els pot representar una barrera per veure la seua televisió, aquella que paguen en els seus impostos. En Alacant, de fet, hi ha gent que no es planteja ni veure-la. També en determinats llocs de la província de Castelló o en la mateixa ciutat de València. I per una mostra, la diferència d'audiència entre els debats electorals en À Punt i en TVE», esgrimia.
Agitant l'ombra de la castellanització de la graella d'À Punt com a solució màgica per incrementar l'audiència de la radiotelevisió pública valenciana, sense entrar en les dinàmiques del sector i en el canvi dels patrons de consum que s'han donat arran del boom de les plataformes de continguts en línia, Cuenca concloïa la seua exposició envers quina ha de ser la idiosincràsia idiomàtica de l'ens públic durant el mandat de la Generalitat Valenciana del PP i Vox. Els tambors de canvi en la fisonomia, en aquest cas lingüística, d'À Punt continuen ressonant ben forts.