Els tractors han deixat de xafar la terra dels horts per convertir-se en els monarques de les carreteres i de les grans avingudes de ciutats com ara Barcelona. L'asfíxia econòmica que experimenta el camp s'ha transformat en una protesta que ha impregnat el conjunt del continent europeu. Si milers d'agricultors van col·lapsar les artèries principals de Berlín, vehicles agraris han bloquejat les vies d'entrada a París, amb protestes fortament intenses en altres ciutats franceses, com ara Montpeller.
Els llauradors europeus han esclatat i han expressat que ja n'hi ha prou. Bèlgica, Portugal, Grècia, Itàlia, Polònia o Romania han estat altres dels escenaris d'unes mobilitzacions transversals, empentades per la pujada de les tarifes de l'energia, l'excessiva burocràcia, la barra lliure a l'entrada de productes d'altres indrets del món sense els mateixos controls sanitaris i ecològics, així com dels ritmes d'aplicació de les necessàries limitacions mediambientals. A l'Estat espanyol, la diferència d'ingressos que reben els productors en comparació als preus que fixen els supermercats dels productes també ha agitat el sector.
Aquestes manifestacions, amb els tractors com a símbols continentals de l'enuig dels llauradors, han estat observades com a una oportunitat política per a les formacions ultradretanes. L'extrema dreta ha intentat infiltrar-se en les convocatòries com ha ocorregut a l'Estat espanyol i ha intentat instrumentalitzar les protestes per treure'n rèdit electoral. Amb les eleccions al Parlament europeu a tocar i els reaccionaris experimentant una pujada a les enquestes, capitalitzar políticament el malestar del camp ha estat el seu objectiu.
A l'Estat francès, per exemple, la ultradretana Reagrupació Nacional, el partit que encapçala Marine Le Pen, ha tractat d'erigir-se en la veu de les mobilitzacions dels agricultors. Ho ha fet a través d'una de les figures emergents de la força xenòfoba, el seu president Jordan Bardella. La sintonia entre els missatges ideològics de Reagrupació Nacional i la proliferació de discursos antieuropeus i contraris a les restriccions mediambientals entre el sector agrari francès fan que l'estratègia dels postfeixistes tinga possibilitats d'èxit. Altres moviments neofeixistes també s'hi han apropat a la recerca de suports per a la seua causa política.
Malgrat els seus posicionaments contraris a les subvencions per les seues creences radicals promercat i a les enormes concentracions de persones que s'han repetit en el país teutó contra Alternativa per Alemanya en les darreres setmanes, els ultradretans germànics han jugat la seua partida per encimbellar-se com a referents polítics dels manifestants. Han participat de les manifestacions, han cridat als disturbis i les han intentat aprofitar per als seus interessos, especialment per la via del seu negacionisme climàtic.
A la caça del vot rural
La jugada de l'extrema dreta a França o Alemanya s'ha repetit a l'Estat espanyol. Tanmateix, la ultradreta Vox no ha estat sola en la batalla per rendibilitzar les protestes agràries. El PP, una formació tradicionalment amb força electoral al món rural, no ha deixat escapar l'avinentesa per carregar contra el Govern espanyol del PSOE i Sumar. Ambdós partits, de fet, competeixen per un important graner de paperetes en un moment d'incendi i rebel·lia del sector agrari.
«Observem que el Govern central dedica poc de temps als agricultors i als ramaders, que els tracta amb menyspreu», va afirmar la setmana passada Alberto Núñez Feijóo, president del PP, en la seua ruta per ajudar a l'actual cap de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, a revalidar el càrrec. «La política agrària no es pot dissenyar des d'un despatx amb vista al passeig de la Castellana [de Madrid], sinó venint al món rural i fent aliats en els agricultors», va insistir el dirigent dels conservadors, qui va prometre una bateria de mesures per al camp.
L'objectiu del PP, com en altres temes amb els quals pot haver-hi fuites de sufragis cap a l'extrema dreta Vox, era taponar qualsevol risc de capitalització dels reaccionaris de les protestes. De fet, la formació liderada amb mà de ferro per l'expopular Santiago Abascal s'ha fixat des de fa temps el propòsit de convertir el món rural en un dels seus bastions de vots. Si l'expresident nord-americà Donald Trump va assolir l'entrada a la Casa Blanca, entre altres coses, seduint víctimes de la desindustrialització, Vox busca fiar la seua assegurança de vots a les zones d'interior.
D'ençà que els reaccionaris van aconseguir entrar a diferents executius territorials de la mà de la formació de la gavina, el full de ruta de caçar els vots del món rural ha estat nítid. No debades, Vox ha assumit les carteres d'agricultura i ramaderia dels governs autonòmics d'Aragó, Castella i Lleó, Extremadura i País Valencià. Els populars han considerat que es tractava de competències menors, les quals eren més fàcils de cedir a canvi dels suports que altres departaments. Ara bé, l'assumpció d'aquestes responsabilitats permet camp de joc als ultradretans per guanyar múscul al sector agrari.
Al caliu de les tractorades del camp, els reaccionaris han convocat per aquesta setmana una reunió a Brussel·les en la qual participarà José Luis Aguirre, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana; Gerardo Dueñas, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament de Castella i Lleó; Ignacio Higuero, conseller de Gestió Forestal i Medi Rural d'Extremadura; i Ángel Samper, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Alimentació d'Aragó. Tots quatre es trobaran amb el comissari europeu d'Agricultura i Desenvolupament Rural, el polonès Janusz Wojciechowski, de l'ultraconservador Llei i Justícia, és a dir, del grup parlamentari europeu on està integrat Vox.
El partit capitanejat per Abascal sempre ha reivindicat un món rural marcat pels estereotips, amb una imatge de preeminència absoluta d'elements com ara els bous i la caça. De fet, ha intentat apropar-se als diferents lobbies d'aquestes dues activitats amb els fixatges, per exemples, de toreros a les seues llistes, com ara l'actual vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura, Vicente Barrera, qui va concórrer en la llista municipal de València. En el cas dels caçadors, els ultradretans van aprofitar les mobilitzacions a Madrid contra la llei de benestar animal de l'anterior executiu espanyol del PSOE i Unides Podem per guanyar adeptes entre aquest cercle.
Amb un missatge de negacionisme de l'emergència climàtica i contrari a qualsevol mesura que implique reduir les emissions per salvar la vida al planeta, Vox ha intentat coincidir discursivament amb els agricultors empipats per les restriccions mediambientals. O dit d'una altra manera: ha tractat d'identificar els mals del sector agrari únicament amb les limitacions ecològiques que marca el Pacte Verd Europeu fixat per Unió Europea. És la seua via per penetrar al món agrari.
El principal exponent d'aquesta estratègia ha estat l'oposició contra la denominada Agenda 2030, la qual, d'altra banda, incorpora objectius com ara «assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d'aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients que augmenten la productivitat i la producció» o «duplicar la productivitat agrícola i els ingressos dels productors d'aliments en xicoteta escala, en particular les dones, els pobles indígenes, els agricultors familiars, els pastors i els pescadors». També han buscat vots en aquests àmbits contraposant el món rural amb les grans ciutats, associant l'ecologisme a persones que solament viuen a les urbs.
A pesar d'aquestes armes per penetrar a la bossa de votants del món rural i captar complicitats a les urnes, Vox ha observat com els agricultors i ramaders han rebut amb xiulits alguna de les seues incursions en les manifestacions del camp. Ha estat el cas, per exemple, del dirigent ultradretà i vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo.
Infiltració ultradretana
En aquestes jornades de protestes al camp, han sorgit actors allunyats de les organitzacions tradicionals agrícoles que han protagonitzat les mobilitzacions. Ni la conservadora ASAJA, ni tampoc COAG i UPA, ni molt menys la catalana Unió de Pagesos (tot i ser la majoritària al camp català) o la valenciana Unió de Llauradors i Ramaders ha acaparat l'atenció mediàtica. Els focus a escala estatal s'ha situat sobre l'anomenada Plataforma 6F, de nova creació, promocionada a través de grups de whatsapp i amb una orientació clarament ultradretana pels seus rostres més visibles.
El seu portaveu jurídic, sense cap vincle conegut amb el sector del camp, és l'advocat i empresari de la nit Xaime da Pena Guitiérrez. Amb un activisme ultradretà a les xarxes socials, va presumir d'haver finançat la pancarta que va col·locar l'empresa de desallotjaments Desokupa contra el president espanyol, el socialista Pedro Sánchez. El lletrat va admetre que havia desemborsat fins a 40.000 euros per sufragar l'acció propagandística d'una firma al punt de mira dels moviments socials per les seues pràctiques de desnonaments i per les seues connexions amb l'univers neonazi.
L'altra cara d'aquesta peculiar plataforma desvinculada de l'associacionisme tradicional del món agrari és Manuel Hernández, qui va ser el rostre mediàtic de l'aturada del transport que va produir-se a l'Estat espanyol en març de 2022. La tercera persona que s'ha expressat en nom d'aquesta entitat de nova fornada és la valenciana Lola Guzmán, antiga militant de l'extrema dreta Vox i soldat fidel al jerarca dels reaccionaris Javier Ortega Smith, actualment relegat de la primera plana de la formació ultradretana.
Les xarxes socials de Guzmán estan farcides de lloances al règim franquista i al dictador Francisco Franco. «Per molts anys, aquell Compatriota espanyol, baixet, amb faixí roig, veu de xiquet i que amb un sol ou que va guanyar una guerra, va alçar Espanya i vam ser la vuitena potència del món. Per molts anys el meu General. Els sagitaris som arquers i vam vindre a aquest món a lluitar. Arriba Espanya sempre», va escriure en desembre de 2023 en una publicació il·lustrada amb una fotografia de Franco.
Guzmán, amb publicacions conspiradores contra les vacunes i de suport a altres teories absolutament delirants, va estar present en les manifestacions de la dreta i, especialment, la ultradreta a la seu madrilenya del PSOE, a Ferraz, per protestar contra l'amnistia. «Estàs escoltant els meus companys? Perquè ale, saps què? Agafa un cactus sense vaselina i fica-te'l pel cul, i un altre per a Marlaska», va expressar també sobre el ministre d'Interior aquesta convocant de les protestes mitjançant aquesta plataforma.
La irrupció de la Plataforma 6F, promotora d'una tractorada contra Ferraz al marge de les convocatòries legals i reglades de les associacions històriques del camp, ha coincidit amb la distribució del Manifiesto Agrupación Nacional de Agricultores y Ganaderos del Sector Primario 602/2024 per grups de whatsapp. El text, a banda de proclames contra l'Agenda 2030, inclou reivindicacions polítiques com ara caminar cap a un sistema de finançament de partits per grans empreses i una reforma electoral que restaria pluralitat a les cambres parlamentàries estatals.
Les mobilitzacions del camp han deixat altres personatges mediàtics que mostren l'intent d'infiltració de l'extrema dreta, com ara el murcià Diego Conesa, antic membre de Vox a Cartagena, amb passat a l'Associació de Naturalistes del Sud-est i fundador de la «secta» Orden Prístina para la perfección paradisíaca. Conesa ha compartit protagonisme a les televisions amb Joaquín Cortés, qui va presentar-se com a un agricultor independent, va ser lloat per Santiago Abascal i va demostrar-se que havia sigut part de les llistes de Vox al Senat l'any 2019. Els símptomes de l'intent d'instrumentalitzar les protestes al camp per part de la ultradreta.