Europa

Les possibilitats de la dreta ultraconservadora a Polònia

El partit de dreta Llei i Justícia, que governa Polònia, va en camí d’aconseguir una altra victòria electoral. Atreu nous votants amb promeses econòmiques i és superior estratègicament a l’oposició. El diumenge 13 d'octubre se celebraran eleccions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La dona que ha de fer atractius els nacionalistes conservadors de Polònia per als votants liberals va de quatre grapes per una aula. A l’escola primària 58 de Poznan, Jadwiga Emilewicz, ministra de Tecnologia del govern polonès, controla un robot des d’una tauleta. Però pràcticament no parla amb els nens i fa servir termes com “reptes del futur” o “digitalització i cobertura d’internet”. Les paraules probablement van dirigides als periodistes que hi ha a la sala, i el missatge és el següent: el partit del govern, Llei i Justícia (LiJ), portarà el país cap al futur.

Emilewicz, de 45 anys, no quadra gairebé gens amb l’ideal catòlic de la “mare polonesa”; avui ha deixat els seus tres fills amb el pare. Emilewicz va estudiar Ciències Polítiques a Cracòvia i Oxford. Els temes habituals dels nacionalistes conservadors ella no els toca: no parla dels alemanys –que segons LiJ volen dominar Polònia– ni ataca “l’obsessió amb el gènere” o les elits de Brussel·les. En canvi, explica que vol atreure més inversors estrangers i fomentar l’emprenedoria: “Que, per cert, és una paraula femenina”, conclou.

Poznan està situat a l’extrem oest del país. La ciutat és un bastió dels liberals i els partidaris de la UE. Emilewicz és la figura que ha de trencar aquesta hegemonia. Aquest és l’encàrrec que li ha fet el líder del partit, Jarosław Kaczyńksi, i forma part de la nova estratègia de la formació. Ara es dirigeix als votants de centre.

A les eleccions parlamentàries del 13 d’octubre, la victòria –novament– de LiJ sembla pràcticament segura. Segons les enquestes, LiJ obtindria com a mínim deu punts percentuals més que el principal partit de l’oposició, i és possible que obtingui fins i tot majoria absoluta. El partit, del qual els seus adversaris se solen burlar qualificant-lo de tropa de provincians, en realitat és una màquina flexible i altament eficient per aconseguir majories.

El seu líder és Jarosław Kaczyńksi, que va fundar LiJ fa divuit anys amb el seu germà bessó Lech, i avui dia continua sent el seu dirigent incontestable, reclòs i venerat, temut i demonitzat. Pren gairebé totes les decisions importants personalment; a LiJ les eleccions internes són una cosa insòlita.

Jadwiga Emilewicz només té paraules d’elogi envers el líder del partit: “Digui’m un altre líder com ell a Europa. Té una força política i ha desenvolupat un programa polític que convenç Polònia. Té un projecte i el posa en pràctica decididament. Jo crec en el seu instint polític”.

Jadwiga Emilewicz / Der Spiegel

Kaczyńksi no té cap càrrec estatal, però és igualment l’home més poderós de Polònia. Com si fos el prototip d’un líder carismàtic, plana per damunt de tot, controla el partit i, per tant, el govern des del “seient del darrere”, com descriuen els diaris.

El triomf imminent de LiJ contrasta amb els titulars posteriors a la victòria electoral del 2015: en un procediment d’urgència Kaczyńksi havia limitat el poder del Tribunal Constitucional i havia sotmès l’aparell de justícia a la seva majoria parlamentària, fet que va provocar les manifestacions més grans des dels temps de Solidarność. A escala europea el país va sortir de mare: el govern va ser criticat durament després que Polònia fos l’únic país que va votar en contra del seu compatriota liberal Donald Tusk com a president del Consell Europeu. Més tard Brussel·les va iniciar un procés de supervisió de l’Estat de dret contra Varsòvia.

A la tardor del 2019 sembla que per a la majoria dels votants això no té gens d’importància. En la vida quotidiana el debat sobre l’Estat de dret té menys rellevància que els 500 zlotys (114 euros) del subsidi per fill que acaba d’introduir LiJ. Ja fa temps que les manifestacions s’han anat dissolent.

Els cartells de LiJ per a la campanya electoral llisten promeses socials: a més del subsidi per fill, una tretzena paga mensual, pagaments suplementaris per a agricultors, exempció d’impostos per al jovent i l’augment del salari mínim. L’èxit de LiJ, però, no es deu només a la suma de nacionalisme i polítiques socials. Kaczyńksi va planejar el seu èxit electoral amb anticipació: la primera fase de la seva regència a l’ombra la va dedicar a lligar l’electorat nacionalista i tradicionalista. Va acompanyar la submissió de la justícia amb una lluita cultural ideològica que pretenia polaritzar: els polonesos catòlics, amb “famílies normals”, contra els “polonesos d’una categoria més baixa”, com Kaczyńksi anomenava aleshores els seus adversaris; així es referia a les elits urbanes, que per exemple defensaven el matrimoni homosexual.

Després, fa uns dos anys, va entrar en vigor la segona fase: el partit va posar el mode delicat. Kaczyńksi va destituir la primera ministra Beata Szydło, d’actitud burgesa; la va succeir l’expert en economia, Mateusz Morawiecki, de tarannà cosmopolita. El to s’ha moderat tant a l’interior com a l’exterior del país. Varsòvia ha votat fins i tot a favor de la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen. Un LiJ agressiu s’ha convertit en un LiJ moderat i atractiu per als votants liberals.

El responsable d’aquest nou rumb és Radosław Fogiel. Aquest home de 37 anys ja fa deu anys que és un dels col·laboradors més propers de Jarosław Kaczyńksi i en aquesta campanya electoral ha fet de portaveu del partit. Fogiel, que ens rep a la seu central del partit a Varsòvia, per l’aspecte que té podria ser també el portaveu del Partit Democràtic Lliure alemany, d’ideologia liberal. No es deixa provocar amb cap pregunta i en tot moment és amable, sobri i pacient.

El despatx de Fogiel està empaperat amb les imatges de les víctimes de la caiguda de l’avió a Smolensk, ocorregut el 2010; la foto més gran és el retrat de Lech Kaczyńksi, germà bessó de Jarosław. Però en la conversa Fogiel no s’atura ni tan sols en la qüestió de si, segons ell, l’avió va caure per accident o a causa d’un atac. La versió de LiJ és que aquella tragèdia no pot haver estat un accident. “Smolensk” forma part del mite nacionalista victimista segons el qual els polonesos sempre han estat herois tràgics al llarg de la seva història. Tot i que dues comissions d’investigació han conclòs que un error humà i la boira densa van ser les causes de l’accident, Kaczyńksi ha defensat durant molt de temps la tesi que el seu germà va ser víctima d’un atac bomba rus: una teoria de la conspiració que el desacredita davant molts votants moderats. En aquesta campanya electoral, de Smolensk ja no se’n parla.

Kaczyńksi sap inventar constantment nous eslògans de bon recordar: una vegada va anunciar que combatria una suposada conspiració de les elits postcomunistes. Després va voler crear una nova “quarta república” per superar les injustícies de la fi del segle. Ha batejat el seu programa de govern actual “dobra zmiana”, que vol dir ‘bon canvi’. Un canvi que ha d’afavorir el poble humil.

El nou programa social també l’embolcalla amb habilitat retòrica. El missatge no és tan sols: més diners. LiJ fa referència al sentiment estès que s’han d’acabar els temps de les privacions. Els polonesos valen tant com la resta d’europeus i tenen dret a gaudir dels mateixos estàndards de vida. I LiJ els els proporciona: ficant-los diners al compte, immediatament.

L’oposició ho qualifica de compra de vots i assenyala que, si bé LiJ paga, en realitat no afronta les reformes estructurals necessàries. Els experts en economia alerten que les promeses dinamiten el pressupost estatal. Radosław Fogiel diu somrient: “El nostre pressupost ho permet, tenim creixement. Aquest any un 4,5%, i això ha d’arribar a tothom”. Sobre Kaczyńksi diu: “El seu principal punt fort és que sap identificar els ànims de la població i abocar el sentiment en projectes polítics”. Però amb el líder, malauradament, no s’hi pot parlar: “Ell no arriba fins a les onze, però després les seves jornades laborals duren fins a les dues o les tres de la nit”.

Dins la ciutat de Varsòvia no es pot anar més lluny de LiJ que parlant amb Adam Łaszyn. El seu despatx està situat en un edifici nou al barri d’Ursynow i la seva empresa es diu Alert Media Communications i està especialitzada en comunicació política. Łaszyn va ajudar Donald Tusk, actual president del Consell Europeu, a guanyar les eleccions parlamentàries del 2007 per davant de LiJ.

Diu Łaszyn: “Amb LiJ el nostre país fa un pas enrere culturalment”. I tanmateix Łaszyn observa la campanya electoral amb una fascinació aclaparadora: “LiJ té la comunicació política més moderna i ben pensada de tots els partits d’Europa”. El seu missatge és unívoc; i al mateix temps variat. El partit, diu Łaszyn, ha fet bandera dels temes de la dreta: està en contra dels musulmans, els homosexuals, les elits, la població urbana i els funcionaris de la UE.

D’aquesta manera LiJ ha captat els seus votants tradicionals, diu Łaszyn: “L’atracció es manté un temps. N’hi ha prou amb llançar de tant en tant una proclama nacionalista perquè els votants sàpiguen que encara es defensa aquella posició”. Majoritàriament, segons les enquestes, els polonesos no són intolerants ni xenòfobs; però al sector –entre un 20% i un 40%– que pensa així el té seduït LiJ. Ara es pot presentar com una formació moderada i ser atractiva per a votants més joves i més liberals.

Sobre l’oposició Adam Łaszyn diu el següent: “Està dividida i no té un missatge clar. Ells ben bé què defensen? No tenen cap opció contra la maquinària de LiJ”.

Com molta altra gent, Łaszyn també tem que després del 13 d’octubre LiJ es traurà la màscara.

Kaczyński podria, per exemple, limitar l’autonomia de les ciutats. Pràcticament totes les grans ciutats encara estan en mans d’alcaldes liberals. També hi ha el temor que el govern prengui mesures contra la premsa lliure. Polítics de LiJ ja s’han expressat sovint a favor d’una “renacionalització” dels mitjans. Les empreses estrangeres serien obligades a vendre les seves participacions en diaris i emissores a licitadors polonesos, fet que podria incrementar la influència de LiJ sobre els mitjans de comunicació.

La confiança que el partit guanyarà les eleccions és tan gran que gairebé és un problema: els bons pronòstics podrien fer que molts dels seus votants senzillament es quedessin a casa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.