Tribunals

L'ombra de l'Operació Catalunya a les causes judicials contra la família Pujol

El magistrat de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va rebutjar la setmana passada la petició de personació com acusació particular de Jordi Pujol Ferrusola en la macrocausa Tàndem, en la qual s'investiguen els negocis tèrbols del comissari José Manuel Villarejo. El fill de l'expresident català, Jordi Pujol, desgranava en el seu escrit diverses connexions entre la policia política impulsada a l'etapa de l'exministre popular Jorge Fernández Díaz i l'inici de la causa judicial que l'afecta. Amb la negativa del togat, qui sembla avalar amb la seua interlocutòria els treballs parapolicials de Villarejo al Principat, deixa sense investigar l'Operació Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'emergència del procés independentista a Catalunya va activar durant l'etapa del popular Mariano Rajoy al capdavant del Govern espanyol els ressorts de l'anomenat estat profund. Amb l'objectiu de desprestigiar els líders de les formacions sobiranistes catalanes i, en conseqüència, d'afonar electoralment les opcions d'aquells partits que plantejaven una ruptura amb l'Estat espanyol, va impulsar-se presumptament una brigada policial amb finalitats polítiques que va dedicar-se a elaborar dossiers falsos sobre figures com ara l'expresident català Artur Mas o l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, ambdós integrants de les antigues files convergents.

En aquella trama parapolicial que pretenia aturar el creixement de les forces independentistes, la qual també està esquitxada per sostreure presumptament informació compromesa per a dirigents del PP que guardava l'extresorer popular Luis Bárcenas o per suposadament engegar la màquina del fang contra Podem, va participar-hi, segons ha reconegut ell mateix en compareixences parlamentàries, el tèrbol comissari José Manuel Villarejo. Icona de les clavegueres de l'Estat espanyol, és el capitost de la macrocausa Tàndem, en la qual s'investiguen el reguitzell de negocis sospitosos efectuats durant la seua llarga carrera com a policia de les mil i una cares per a governs de diferent signe polític i per a companyies que cotitzen a l'ÍBEX-35.

Dels pocs episodis espinosos que va protagonitzar Villarejo en la seua trajectòria com a agent al servei de l'estat profund, la denominada Operació Catalunya, la teranyina parapolicial impulsada presumptament des del ministeri d'Interior de Díaz per acabar amb el procés independentista mitjançant la desinformació i l'obertura de causes judicials amb proves envoltades d'ombres, resta sense investigar. L'últim intent perquè l'Audiència Nacional pose llum judicial a la foscor va realitzar-lo Jordi Pujol Ferrusola, qui a través del seu advocat, Alberto Carrillo, va demanar personar-se en la causa Villarejo, atès que el seu representat hauria estat víctima de les maniobres del controvertit comissari.

Investigat per l'Audiència Nacional per presumptes delictes de blanqueig de capitals i contra la hisenda pública, el primogènit dels Pujol va sol·licitar exercir d'acusació a la causa Tàndem perquè, segons el seu escrit, «va ser un dels objectius del Grup Cenyt», un entramat suposadament criminal, a parer del magistrat del cas Tàndem, «dirigit a la mediació i intercanvi d'informació de caràcter personal, l'accés de la qual estava restringida a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, i que aprofitant-se [en referència a Villarejo] de la facilitat que li atorgava la doble condició de policia i investigador privat va permetre-li el tràfic amb tercers d'aquesta informació». Aquesta organització definida com a criminal, d'acord amb la instrucció de Tàndem, «hauria creat una estructura paraestatal que ha instrumentalitzat de manera sistemàtica els recursos públics en benefici propi i dels seus clients, havent-se compromès greument el servei públic i posant en dubte l'autoritat de l'Estat».

Jordi Pujol Ferrusola ha demanar personar-se sense èxit a la causa Villarejo, atès la seua condició d'afectat del comissari icona de les clavegueres policials espanyoles| Europa Press

Segons denuncia l'hereu de la família de l'expresident, va ser objecte per part d'aquest entramat «de multitud de seguiments personals, va confeccionar-se documentació falsa que va aportar-se després per particulars a la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada i va donar-se cobertura amb càrrec als recursos públics a diferents denunciants espontanis, tot això per vies alienes al coneixement de l'autoritat judicial i escapant de la fiscalització, en interès i lucre propis». «Existeixen indicis fonamentats que alguns dels investigats, i particularment Villarejo, actuant al marge de qualsevol legalitat i servint-se de la seua condició de funcionari públic, van falsejar documents de caràcter mercantil, van obtenir informació de caràcter íntim respecte de Pujol Ferrusola i van oferir avantatges i cobertura econòmica i policial a diferents testimonis per a presentar declaracions modelades de signe pretesament incriminador», s'assegura.

Com a evidència d'aquesta afirmació, l'escrit recull una gravació d'una conversa entre Villarejo i un altre comissari esquitxat per l'Operació Catalunya, Marcelino Martín-Blas, de la qual es desprèn que el policia de les mil i una cares va fer seguiments a Pujol Ferrusola sense coneixement del jutge encarregat de la investigació judicial. En la seua petició judicial, és denuncia «l'existència de tres intrusions en el domicili de l'exmuller de Pujol Ferrusola». «Després de preguntar als agents dels Mossos d'Esquadra que s'havien personat en el domicili per a realitzar la presa d'empremtes dactilars, Pujol Ferrusola va ser informat que les empremtes dactilars havien estat enviades als cossos de Guàrdia Civil i de la Policia Nacional perquè foren contrastades amb les seues bases de dades, i que la resposta que van rebre va ser que es tractava d'unes petjades especials», presenta com a sospita.

El segon indici que aporta és el reconeixement del polèmic empresari Javier de la Rosa i de l'exparella del primogènit, Maria Victòria Álvarez, de presentar les seues denúncies contra Pujol Ferrusola a instàncies del comissari Villarejo i del seu soci a la teranyina empresarial, l'advocat Rafael Redondo. El tercer pilar d'aquest intent de personació versa enfront d'unes notes informatives que va elaborar Villarejo, qui va reunir-se amb Higini Cierco, propietari de la Banca Privada d'Andorra, per recaptar informació bancària sobre la família Pujol-Ferrusola. Cierco va entregar uns documents a la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat que hipotèticament incriminaven l'hereu de la família Pujol.

«Les notes informatives que acrediten aquesta activitat per part de Villarejo, redactades en dates 1 de juliol de 2014, 4 de juliol de 2014, 21 de desembre de 2014 i 20 de gener de 2015, van ser reconegudes per aquest com a pròpies davant el notari de Madrid José Manuel Senante en data 2 de setembre de 2016 i aportades per Cierco a la secció d'instrucció número 2 de la Batllia d'Andorra, oferint-se el citat Villarejo a Cierco als fins de prestar la seua col·laboració amb les autoritats andorranes i espanyoles en relació amb les anomenades notes informatives l'autoria de les quals reconeix», assenyala l'escrit per apuntar possibles delictes «d'obtenció il·lícita i falsificació, respectivament, de documents mercantils i la seua aportació a la Fiscalia».

La justícia andorrana té oberta, no debades, una investigació en la qual s'investiga a diversos membres de la policia política del PP pels delictes de coaccions, revelació de secrets, xantatge i extorsió en la recerca de proves per incriminar a la família Pujol. Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu de la policia espanyola i un dels capitostos de la policia política espanyola, està assenyalat en la investigació, així com l'excap d'Afers Interns, Marcelino Martin Blas i els inspectors Bonifacio Díaz i Celestino Barroso. Beneficiari d'immunitat diplomàtica entre 2014 i 2017, Barroso va estar identificat per Cierco com a un dels agents que van traslladar-li instruccions sobre la família Pujol, Mas i el líder d'ERC, Oriol Junqueras.

Negativa judicial

En una interlocutòria en la qual comprava fil per randa els arguments de la Fiscalia Anticorrupció, el magistrat de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va denegar la personació a Pujol Ferrusola. En una resolució avançada per eldiario.es i a la qual ha tingut accés aquest setmanari, el togat exposa que de «l'examen dels documents aportats, l'interessat Jordi Pujol Ferrusola no apareix com a investigat [...] a canvi d'un preu en l'execució de cap dels projectes d'investigació o intel·ligència, en els quals [Villarejo] empra informació obtinguda a l'àmbit policial, present en registres d'accés restringit, o s'empren tècniques d'investigació restrictives de drets de terceres persones». O dit d'una altra manera: els investigadors no troben que entre els encàrrecs d'investigació de Villarejo estiguera l'hereu dels Pujol.

A l'etapa de Jorge Fernández Díaz com a ministre d'Interior, va gestar-se l'Operació Catalunya, en la qual van emprar-se recursos públics per desprestigiar l'independentisme| Europa Press

«En canvi», agrega el magistrat, «aquella activitat policial de captació d'informació també apareix reflectida en diversos arxius d'àudio, alguns dels quals ja constaven units amb anterioritat a la causa, contenint gravacions de diferents trobades amb diferents fonts humanes que tenia aleshores el comissari Villarejo, en les quals s'aprecia com aquestes persones relaten a la policia, així com a terceres persones, nombrosos episodis amb indicis delictius, relacionats principalment amb el cobrament de comissions i operacions de blanqueig de capitals». Amb aquesta argumentació, el togat considera que aquests treballs parapolicials de Villarejo, els quals incloïen identitats policials false, estarien justificats i que, per tant, les proves que van iniciar el procediment judicial desproveït de qualsevol sospita d'haver-se obtingut de manera irregular. En cas que la investigació contra el primogènit de la família Pujol s'haguera engegat amb proves contaminades, tal com raona l'escrit del seu advocat, la investigació cauria en virtut de l'aplicació de la doctrina de l'arbre enverinat. L'ensorrament d'aquesta causa seria un cop a la credibilitat a les operacions policials anticorrupció a Catalunya.

El magistrat de la causa Tàndem sí que observa en quatre de les notes informatives confeccionades per Villarejo sobre els suposats negocis de l'hereu en Andorra «una evidència de fets delictius en perjudici directe de la família Pujol i, en concret, de l'interessat Jordi Pujol Ferrusola». A pesar d'aquesta apreciació, l'instructor es renta les mans esgrimint que aquests presumptes delictes, vinculats a l'Operació Catalunya, estan investigant-se a l'estat andorrà. «Si bé aquesta activitat delictiva s'hauria desenvolupat en Andorra i ha estat objecte d'investigació en un procediment incoat en aquella jurisdicció», expressa per deixar sense investigar l'Operació Catalunya.

Informació classificada

La família Pujol, paral·lelament a la petició denegada a Jordi Pujol Ferrusola de personar-se com afectat al cas Tàndem de les maniobres de Villarejo, han demanat a l'Audiència Nacional la desclassificació de tots els documents relacionats amb les activitats parapolicials de la brigada política nascuda des de les entranyes del Ministeri d'Interior durant la presidència espanyola de Rajoy. Una sol·licitud realitzada el passat octubre per part de l'advocat d'Oriol Pujol i del representant legal de la resta dels seus germans, incloent-hi Jordi Pujol Ferrusola, atès que dels pocs documents secrets dintre de la documentació confiscada a Villarejo, hi ha els encàrrecs del departament d'Interior comandat per l'ultracatòlic Fernández Díaz al tèrbol comissari entre els anys 2013 i 2014, és a dir, quan va tenir lloc la denominada Operació Catalunya. «Es tracta d'informació susceptible d'estar legalment classificada», ha justificat el togat per mantenir-los secrets.

Assistits pel lletrat Cristóbal Martell, quasi tots els germans Pujol Ferrusola exposaven que la causa judicial en la qual s'investiga com va gestar-se el patrimoni familiar tenia com a origen una jugada «al marge de tota legalitat processal i control judicial». Amb referències a la implicació de les clavegueres policials del PP en el naixement del procediment judicial, es remarca la intervenció en aquests moviments suposadament obscurs de Villarejo i la coordinació de l'operació per part de Pino. «La desclassificació no va abastar els pagaments efectuats a testimonis [del cas Pujol] amb càrrecs a fons reservats del Ministeri d'Interior», al·lega el representant legal d'Oriol Pujol.

L'exdirigent policial Eugenio Pino, adscrit al corrent policial devot de les maneres militars al cos de seguretat espanyol i dels sectors ultraconservadors que habiten a la policia espanyola, junt amb l'inspector Bonifacio Díaz, esquitxat per les maniobres fosques d'Andorra i per ser premiat pel PP amb un destí a l'ambaixada de Mèxic amb sou de 10.000 euros, van estar processats per incorporar de manera il·legal un llapis de memòria a la causa Pujol. L'Audiència Provincial de Madrid, en una interlocutòria força polèmica, va absoldre ambdós comandaments policials per desconèixer com van obtenir aquesta informació. «L'actuació de Pino va faltar greument als deures de lleialtat de la policia judicial envers la recerca processal, però com que no consta una prevalença de la seua posició funcionarial en l'obtenció del material informatiu il·lícit, ni un ús que, més enllà de greus omissions o incorreccions formals, puga catalogar-se d'allunyat de la pauta professional indicada, no sembla que calga efectuar-li retret penal», va raonar la sala madrilenya.

Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu de la policia espanyola, va estar absolt per la seua implicació en la introducció d'un pendrive contaminat en la causa contra els Pujol| Europa Press

«Aquesta resolució habilita espais per a la impunitat», va replicar l'advocat Martell en representació del primogènit de la família Pujol en un recurs interposat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. «La sentència condueix a una sort d'efecte crida a les unitats policials que manegen informacions protegides pel dret a la intimitat, atès que sembla beneir l'explotació o ús per part d'elles de proves que se sap han estat obtingudes vulnerant drets fonamentals», criticava el lletrat, assenyalant que l'absolució de Pino instaurava una mena de «barra lliure a la infracció en atorgar operativitat i eficàcia a proves il·lícites amb origen en delicte». «L'Estat de Dret només investiga amb l'eina de la legalitat i no amb objectes intoxicats per provenir de delicte», reforçava, per recordar que «la veritat no pot obtenir-se a qualsevol preu». «L'actuació dels poders de l'Estat no és il·limitada», subratllava per radiografiar un dels diversos episodis en els quals l'Operació Catalunya sobrevola la causa judicial contra la família Pujol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.