José Manuel Villarejo, com agent doble i al servei de les clavegueres policials espanyoles, va reunir-se un 6 de novembre de l'any 2012 amb l'aleshores presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho. Aquella trobada, celebrada pocs dies abans dels comicis catalans, va servir perquè la dirigent de la formació de la gavina entregara una mena de llistat negre de persones que havien de ser investigades per la seua vinculació amb el moviment sobiranista català. Encara que no hi haguera cap sospita d'haver comès cap delicte. Només per la seua militància política.
Una de les persones que surten en la conversa entre el policial identificat com a símbol de la guerra bruta contra l'independentisme català i l'alt càrrec del PP, segons els àudios que va publicar El Món, era Jaume Giró, aleshores directiu de l'entitat financera CaixaBank i amb el pas del temps conseller d'Economia de Junts per Catalunya en el breu executiu integrat per ERC i la força postconvergent. Encara més, en les agendes de diverses responsables de les altes esferes de l'Estat espanyol apareixia el cognom mal escrit de l'exconseller.
Arran d'aquestes proves, Giró va presentar dies enrere una querella als jutjats madrilenys pels delictes de revelació de secrets, malversació de cabals públics i organització o grup criminal. Els assenyalats a l'escrit eren el tèrbol comissari Villarejo; l'exministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz; l'exministra de Defensa i exsecretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal; i l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez. Sánchez-Camacho no està incorporada per la seua condició d'aforada, tot i que no descarten sumar-la a la causa d'acord amb la seua evolució.
«Impropi d'un estat democràtic»
A la querella, després de fer un ampli recorregut per les diferents maniobres de la formació de la gavina i dels integrants de la policia política existent durant els executius de Mariano Rajoy, es denuncia que «comandaments policials acceptaren instruccions ("A Jaume Giró (...) a aquests tres, cal investigar-los, però ja") de càrrecs polítics sense cap competència funcional sobre ells, amb la finalitat d'obrir recerques prospectives de persones respecte de les quals ni tan sols se sospitava que hagueren comès cap delicte, sinó per raons purament ideològiques i de pensament».
Aquesta actuació de la policia política de Rajoy, a parer de l'escrit de l'advocat de l'exconseller de Junts per Catalunya, «és absolutament impròpia d'un estat democràtic de dret, respectuós amb la llibertat ideològica i el pluralisme polític». I critiquen, per a després fer una consideració jurídica més àmplia d'aquests fets, que «la policia investigue determinades persones només per la seua ideologia i ho faça seguint les directrius de dirigents d'altres forces polítiques i al servei dels interessos d'aquests últims».
«El fet que Sánchez-Camacho facilitara al comissari Villarejo el telèfon mòbil de Giró -com pot escoltar-se en els fragments reproduïts i consta documentat en les diligències esmentades- fa pensar, amb fonament, que, arran de la conversa, podia haver-se iniciat contra Giró algun tipus de seguiment o control policial de les seues comunicacions telefòniques, ja que, d'una altra manera, no s'entén quin sentit podia tenir que la secretària general d'un partit polític facilités determinats números de telèfon i dades personals a un comandament policial», indica la querella.
El dirigent de la formació independentista considera a l'escrit que «si aquest seguiment s'hagués fet amb autorització judicial, hauria acabat assabentant-se, cosa que no ha succeït». «Per aquest motiu, és clara l'existència d'indicis d'un possible control telefònic realitzat absolutament al marge de la legalitat, sense concórrer causa per delicte i per raons purament ideològiques. De fet, Giró i la seua dona van tenir indicis clars de seguiment en el seu domicili durant aquesta època, i d'intervencions telefòniques amb continus problemes de comunicació tant al telèfon mòbil com al fix de la seua casa», desgranen al document entregat als jutjats.
A la querella, no debades, es retrau com «els recursos humans i materials del Cos Nacional de Policia van posar-se al servei dels interessos d'un partit polític que governava Espanya, organitzant viatges i trobades (cal suposar que sufragats amb diners públics) amb funcionaris de policia per a preparar i executar l'estratègia descrita». I s'incideixen en «la clara connivència d'alts càrrecs del PP amb aquests fets, com s'ha pogut comprovar arran dels àudios publicats entre Villarejo, Fernández Díaz, Francisco Martínez i Cospedal, arribant fins i tot a confeccionar i filtrar informes falsos per a aconseguir els seus propòsits o realitzar seguiments i vigilàncies il·legals sense autorització judicial».
Com a fet «particularment greu», qualifiquen que «des del Ministeri de l'Interior es posara en marxa un pla per a desacreditar als líders catalans, així com a totes les persones a les quals es considerava pròximes als mateixos -com ara Giró- a través de muntatges policials, elaborant informes anònims que denunciaven greus delictes de corrupció en plena campanya electoral. «A l'anterior, no podem deixar d'esmentar unes notes informatives internes de Villarejo en les quals obertament s'esmenta a, entre altres, el nostre representat i les seues 'activitats poc clares'. Així, en la nota informativa de data 12.10.12 l'assumpte del qual és 'pla independentista de la CDC', que sembla ser una nota que resumeixen dels objectius a investigar, es refereix diverses vegades a Giró», detallen.
En aquesta nota, segons denuncia l'exconseller a l'escrit judicial presentat als jutjats madrilenys, s'apunta que «...van ser informats molt esquemàticament dels plans previstos, un cercle de complicitat, Carlos Sumarroca, en la línia d'empresaris afins i entre altres a Jaume Giró i Pepe Antich en la seua condició de líders d'opinió». Villarejo, en l'epigraf de les seues anotacions titulat com a «Objectius d'interès», «dedica un capítol extens a Giró, al qual consideren 'vinculat a tota l'oligarquia burgesa i per tant home del cercle més íntim dels Pujol'», segons relata la querella.
«Villarejo es refereix a Giró com a un subjecte que 'en el seu entorn més reservat, es mostra totalment independentista i és qui està finançant les enquestes sobre tendència de vot per al 25-O'», ressalta la querella per denunciar aquesta investigació prospectiva de les clavegueres del PP, així com incorpora més anotacions de l'obscur comissari per reforçar encara més els seus arguments: «Recentment, en una reunió estratègica amb els dirigents de CDC, Giró ha estat assenyalat com un dels artífexs del disseny del pla a aplicar a partir del 26, amb mesures coactives incloses, per a forçar al president del govern a establir acords amb Mas».
«Proves falses»
L'exposició d'aquestes proves serveix perquè l'exconseller identifique a l'escrit del seu advocat, el prestigiós Jordi Pina, els delictes d'organització criminal perquè «tot apunta al fet que ens trobem davant una estructura organitzada integrada per comandaments policials, càrrecs públics i dirigents polítics, creada amb caràcter permanent i amb un evident repartiment de funcions, a fi d'obtenir informació o confeccionar proves falses que servisquen per a intimidar, perjudicar o desprestigiar a persones que, d'una manera o l'altra, es consideraven pròximes al moviment independentista català».
«El cas de Giró seria un dels diversos fets delictius perpetrats per aquest entramat criminal, que s'aprofitava de les estructures policials i dels recursos materials i humans de l'Estat per a dur a terme una autèntica persecució dels qui considerava els seus adversaris polítics, absolutament impròpia d'un règim democràtic on -se suposa- imperen la llibertat ideològica i el pluralisme polític», completen la seua qualificació jurídica per apreciar un altre delicte de revelació de secrets per part dels funcionaris públics de les forces de seguretat estatals: «És derivat de la persecució policial i institucional generalitzada i sense cap mena de garanties a la qual aparentment va ser sotmès Giró en el marc de l'Operació Catalunya».
Atès «tots els recursos que de manera indiciària s'haurien invertit en la persecució de finalitats estrictament privades, ja no sols pel fet que els funcionaris públics dedicaren la seua jornada a prestar serveis a partits polítics, sinó també pels fons gastats en viatges, dietes, etc. per a organitzar trobades conspiradores com les relatades», el lletrat del dirigent de Junts per Catalunya aprecia un delicte de malversació de fons públics, així com recorda a l'escrit que «els fets no es troben ni de bon tros prescrits».
La denúncia de les proves falses presumptament elaborades per les clavegueres policials també està present en la querella de l'expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell. En aquest escrit, acceptat pels jutjats madrilenys i dirigit contra determinats policies com ara l'agent Villarejo, es retrau, a manera d'introducció, que comandaments policials, membre de l'executiu de Rajoy i dirigents del PP es concertaren per engegar una Operació Catalunya que «consistia, fonamentalment, a obtenir informació i confeccionar proves falses que serviren per a intimidar, investigar, imputar, perjudicar i desprestigiar a persones que, d'una manera o l'altra, fos cert o no, es consideraven pròximes» al moviment independentista.
«Si bé Rosell no exercia en 2012 cap càrrec públic, ni militava tampoc en cap partit polític, alguns dels responsables de la citada trama política-policial el consideraven, pel que sembla, vinculat amb l'independentisme. Aquesta circumstància, unida a la indubtable rellevància social del FCB, va posar al querellant en el punt de mira d'aquest entramat delictiu», denuncien, per assenyalar que en aquella trobada entre Villarejo i Sánchez-Camacho va eixir el nom de l'exdirigent barcelonista dintre d'aquella llista negra de persones per a perseguir-les arran de la seua suposada relació amb l'independentisme.
A la conversa amb l'agent icònic de les clavegueres policials, la dirigent dels populars catalans, segons recorda la querella, «va mostrar un gran interès per investigar al mateix president del FCB, fent notar al comissari que la família de Rosell era una de les fundadores del partit Convergència Democràtica de Catalunya, juntament amb les famílies Pujol i Sumarroca, els qui, segons la versió de Sánchez-Camacho, haurien 'col·locat' a Rosell al capdavant de l'entitat esportiva blaugrana». La trobada va servir perquè Sánchez-Camacho facilitara a Villarejo el contacte de Victòria Álvarez, antiga parella de Jordi Pujol Ferrusola i «reclutada com a confident un temps abans per Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy», segons s'indica a la querella.
Rosell estaria investigat durant un llarg procés judicial que provocaria una estança de vint-i-un mesos en presó preventiva. L'Audiència Nacional l'absoldria en abril del 2019. «Tres anys després de l'absolució de Rosell, concretament el dia 18 de maig de 2022, El Periódico d'España [...] va publicar una notícia [...] en la qual es donava a entendre que la recerca i posada a la presó de Rosell van ser el resultat d'un muntatge policial orquestrat en el marc de la citada Operació Catalunya», esgrimeix la querella presentada per l'exdirectiu de l'esquadra catalana.
La publicació d'altres notícies, on s'assenyalava que «les clavegueres de la policial del govern de Mariano Rajoy van maniobrar en 2014 per iniciar una investigació, sense control judicial, contra l'aleshores president del FCB, Rosell», «explica», d'acord amb l'escrit judicial, «les estranyes circumstàncies que van donar-se en el cas de Rosell i justifiquen que, tres anys després d'haver estat absolt, es posen aquests coneixements de l'administració de justícia per al seu degut aclariment, ja que encara són moltes les incògnites a esbrinar malgrat les evidents proves que es poden aportar». L'ofensiva de Rosell i Giró contra les clavegueres policials del PP de Rajoy.