L'acord pressupostari ha il·luminat la legislatura del socialdemòcrata Salvador Illa. El Govern català del PSC ha rebut una injecció d'oxigen i energia política, així com ha tornat a exhibir un perfil de centralitat arran de l'entesa per uns nous comptes amb ERC i els Comuns. Aquesta estampa d'estabilitat coincideix amb la permanència de fronts oberts, que albiren una tardor marcada per les protestes, especialment a l'escola pública.
Aquest diumenge, de fet, milers i milers de docents, famílies i estudiants s'han manifestat pels carrers de Barcelona per exigir una mena de gran acord educatiu. La mobilització s'ha produït deu dies després del rebuig dels docents al preacord ofert pel Departament d'Educació i Formació Professional, encapçalat per la socialista Esther Niubó. Arran d'aquella votació, la responsable d'ensenyament va afirmar que les millores del preacord serien una realitat durant el pròxim curs i va mostrar-se oberta al diàleg amb els representants dels educadors. Tanmateix, els docents persisteixen en el combat.
Pupitres en peu de lluita
Amb la participació de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya, USTEC, CGT, Intersindical, CNT i la Coordinadora Obrera Sindical (COS) han remarcat que el conflicte a les aules forma part «d'una crisi més àmplia», la qual afecta altres serveis com ara la sanitat o drets com l'accés a un habitatge digne. «Cal una transformació educativa. La nostra crida és per una escola pública, inclusiva i en català», ha manifestat Iolanda Segura, portaveu nacional de la USTEC-STEs.
«Si no és per obrir una negociació, no ens hi reunirem perquè seria estèril; cal obrir nous objectius amb la voluntat de repensar el model que necessita el país com s'ha de construir conjuntament», ha expressat envers una possible represa de les converses amb el Departament d'Educació. «O ens trobem a l'estiu o ens trobarem als carrers durant la tardor; o s'asseu a negociar aquest estiu o que comenci a preparar eleccions», ha accentuat Laura Gené, portaveu educativa de la CGT.
La veu de l'organització anarcosindicalista ha qualificat «d'insuficients» els recursos públics previstos per a l'escola pública als nous pressupostos i ha recordat que la crisi educativa «s'ha estès com una taca d'oli per tots els serveis públics». «Aquesta lluita no és només per una millora de condicions laborals, sinó per un model de país que realment inverteixi en educació, la prioritzi i garanteixi el futur del país. Necessitem un sistema educatiu a l'altura del país que volem», ha arredonit Marc Martorell, veu de la Intersindical. «Això no s'ha acabat», ha ressaltat Montse Luque, de la secció d'ensenyament de la CNT.
«La lluita no és només salarial, sinó també pel dret a una educació de qualitat i en català», ha completat Cati Morros, de la COS. «Les famílies tenim drets i solucions», ha sumat Jordi de Carreras, de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya. Tant el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans com el Sindicat d'Estudiants s'han mostrat partidaris de prosseguir amb les protestes per al pròxim curs.
Un preludi reivindicatiu
La manifestació d'aquest diumenge ha estat una de les últimes de l'actual cicle de mobilitzacions per l'escola pública. En principi, les grans accions per reclamar més inversions a l'educació i augmentar les retribucions dels docents es reprendran a la nova temporada escolar. El calendari de protestes, de fet, es concretarà el pròxim dissabte 20 de juny a l'assemblea educativa de Catalunya.
En aquella trobada participaran les organitzacions que no han signat l'entesa amb el Departament d'Educació, així com la resta d'actors que s'han implicat en les mobilitzacions d'ençà que va esclatar el conflicte a les aules. Igual que al País Valencià, els docents catalans i les centrals sindicals albiren un inici de curs agitat i, en conseqüència, una tardor calenta.