Onze de setembre

Matí de Diada en tres actes

S'aixeca el teló. Són les nou del matí. Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Malgrat que molts dels actors protagonistes ahir van tenir funcions i torxes enceses arreu del territori català fins a altres hores de la nit, tot es disposa per confluir a Barcelona. La funció principal és a les 17.14 a la Diagonal. Abans, però, múltiples escenaris acullen la representació de la transversalitat independentista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Acte primer: les institucions i l'actor que ningú vol

Monument a Rafael Casanovas. Centre de Barcelona. Intersecció d'Ali Bei amb Ronda Sant Pere. Preparats per entrar en escena, representants de diferents institucions, entitats, partits i clubs esportius. Els primers a actuar són els representants del Govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalats pel president Quim Torra. Deixen un centre floral al peu de l'estàtua. Sona Els Segadors i, en acabat, marxen per deixar pas a la següent ofrena. Tot seguit, Torra marxa cap al Parlament on rep els mitjans internacionals. Pere Aragonès i Roger Torrent també s'afanyen per anar a visitar Carme Forcadell a la presó.

El ritual d'ofrena es repetirà desenes de vegades al llarg del matí. És tradició, és quotidià. Del Barça a ERC, de la Federació de Municipis de Catalunya a CCOO. Falconers, castellers, geganters, Miquelets, gremis... tots acudeixen, sens falta, a la cita. També hi era Òmnium Cultural, que ha fet l'ofrena conjuntament amb Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear. En aquesta ocasió, els grallers que els acompanyaven no han fet sonar només els Segadors, sinó també els himnes de les Illes i el País Valencià: la Balanguera i la Muixeranga. L'ofrena s'ha clos al crit de "Països Catalans".



Entre els partits presents, també hi havia el PDeCAT acompanyats del PNB. Al seu darrere, Junts per Catalunya i Demòcrates o els illencs de MÉS. Abans havia estat el torn d'Units per Avançar, el PSC i Catalunya en Comú, Bildu o el BNG. No hi han volgut ser ni el PP ni Ciutadans, que ha fet acte pel seu compte..

En canvi, sí que han acudit a la cita un grapat de formacions ultradretanes que han estat rebudes per una concentració antifeixista que els barrava el pas per accedir a la zona d'ofrenes. Finalment, aquestes han hagut de ser escortades pels Mossos d'Esquadra cap a dins del perímetre reservat per a les ofrenes on han esperat el seu torn.

Així doncs, a un costat de mar del carrer Girona hi havia cinc membres de Som Catalans, una escissió independentista de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC). Malgrat que havien anunciat als quatre vents que els acompanyarien membres del Vlaams Belans -ultradreta nacionalista flamenca-, Aitheantas Eire -identitaris Irlandesos- i la Lega Nord -la formació ultradretana del ministre italià Matteo Salvini-, tot plegat ha quedat en una desena de joves i cap membre de primera fila. Ara bé, a les files de partit de l'exCEDADE Enric Ravelló no deu haver agradat massa que Jordi De la Fuente, secretari d'organització de PxC -amb qui compartien cantonada-, mostrés bona sintonia i conversés amb els membres de la Lega. La cantonada oposada estava reservada per a la ultradreta independentista més passada de voltes. Una quarantena de militants del Moviment Identitari Català esperaven el seu torn entre braços alçats i tatuatges amb wolfsangels -emblema utilitzat per les Waffen SS hitlerianes-, martells de Thor o el número 33 -equivalent al lema xenòfob Catalunya Catalana-. Objecte de xiulets i crits per part de la resta de presents a l'acte, aquest grupuscle residual ha esdevingut la prova de què dins la transversalitat independentista no hi ha espai per a l'extrema dreta.

Acte segon: el volt del corall

Centre de Barcelona. Del monument de Casanovas al barri antic. Abans de marxar de l'escenari anterior, buscant la nota de protagonisme, dues persones amb ganes de transcendir. L'una, una dona d'uns seixanta anys amb una bandera espanyola i un adhesiu que reclama la llibertat de Catalunya a l'esquena. Tan bon punt fa una salutació feixista com demana als periodistes que mostrin les seves acreditacions quan els Mossos la fan fora del recinte controlat. L'altre, un home esprimatxat de barba blanca i pocs cabells. És Pedro Pablo Peña, líder de l'organització neonazi Alianza Nacional. Acompanyat d'altres tres, salten la tanca al crit de "No nos engañan, Cataluña es España". Aconsegueixen avançar dos metres abans de ser encerclats pels Mossos, que els fan marxar. Un viatge fins a Catalunya per obtenir el seu minut de glòria i córrer a repiular-lo a les xarxes.

No és aquest, però, el centre del segon acte. Pels carrers de la ciutat discorren desenes de milers de samarretes color corall. Deuen faltar sis hores i catorze minuts per la manifestació gran, però el degoteig de persones amb la samarreta del color de les brides de les urnes de l'1 d'octubre escollida enguany per l'ANC van omplint l'Eixample barceloní. Alguns han aprofitat que es desplacen a Barcelona per visitar la ciutat o fer un tomb. La gentada que recorre el Born -vegeu el tercer acte- o els voltants de la catedral, però, dificulten qualsevol visita tranquil·la i civilitzada enlloc. L'afluència de turistes ha abaixat, però l'aiguabarreig de persones fa impracticables alguns carrers. Per no parlar del metro, que en algunes parades ja va ple a vessar.

Res a veure, però, amb el què es preveu a la tarda. Segurament aquesta ha estat la motivació d'algunes de les altres persones que han optat per extremar la puntualitat. Són aquelles que, estelada a l'esquena i entrepà en mà -o carmanyola els més preparats- seuen a les vores dels carrers adjacents a la Diagonal fent competència als bars, per exemple, de Rambla Catalunya, que també són plens de l'omnipresent corall. Una escena atípica que per alguns ja comença a esdevenir tota una tradició després de sis anys de Diades massives. Aquesta, però, serà la primera amb dirigents d'un Govern català independentista a l'exili o presos per motius polítics. I les vestimentes ho delaten. La samarreta de l'ANC comparteix espai amb llaços grocs i retrats dels qui no poden assistir a l'acte.

Acte tercer: roda el món i torna al Born

Passeig del Born. Migdia. Els darrers anys, l'independentisme ha fet la volta al planeta saltant de diari en diari. Però, retornar als voltants del Fossar de les Moreres és retrobar-se amb aquell independentisme que un dia va ser residual i que ara veu com, entre les carpes disposades per l'esquerra independentista al Passeig del Born, s'hi barregen també turistes i samarretes color corall que s'aturen a remenar material independentista les paradetes de la CUP, Poble Lliure, Endavant, Rescat o l'organització que pertoqui. Les Adidas three stripe i els looks delators de pretèrites basquitis s'entremesclen amb independentistes de nova fornada que no saben ben bé què passa.

Fa poc que ha acabat la manifestació juvenil d'Arran i el posterior homenatge a Gustau Muñoz, membre del PCE(i) assassinat durant la Diada de 1978 -ara fa 40 anys- per la policia espanyola d'un tret al front. En paral·lel, Poble Lliure i la Forja -que han convocat actes a banda de la resta de l'Esquerra Independentista- fan l'acte polític, comencen a preparar un dinar popular que els veterans asseguren que fa més de vint anys que es fa i disposen les coses per la seva manifestació juvenil, prevista per les quatre. Tot allà mateix, a l'atapeït Passeig del Born, la coordinadora d'actes del Fossar de les Moreres dona inici a un seguit de parlaments dirigits a reivindicar la llibertat dels presos polítics. Puja una de les mares dels joves d'Alsasua, que fa més d' un any que són a la presó, també un representant del moviment independentista de Nova Caledònia que el 4 de novembre celebrarà un referèndum d'independència.

 

 

Pels voltants hi ha qui fa temps per esperar que comenci la, ja també tradicional, manifestació de l'organització Rescat per demanar l'alliberament de Lola López i Marina Bernadó, acusades de col·laborar amb ETA. Fins a 800 persones enfilaran fins a Plaça Sant Jaume al crit de "us volem a casa" que enguany fan extensiu també a la nova fornada de presos polítics i exiliats catalans. La darrera acció del matí abans de l'aturada per dinar i agafar forces per a la manifestació de la tarda. La de l'ANC, la de l'esquerra independentista o totes dues. Tot sense oblidar la Festa per la Llibertat organitzada per Òmnium Cultural -que aquest any no ha estat entre les organitzadores de la manifestació- al passeig Lluís Companys.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.