Ençà i enllà

«La intenció és iniciar el Consell de la República abans de l’1 d’octubre»

A la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat de Catalunya ens rep Quim Torra i Pla (Blanes, Selva, 1952). President català des del mes de maig, insisteix a destacar el moment excepcional que estem vivint, del qual ell és un protagonista inesperat després de l’exili forçat de Carles Puigdemont. Parlem sobre l’etapa política actual, dels objectius del seu Govern i de com afronta els pròxims esdeveniments. A l’horitzó es contemplen els judicis contra els dirigents polítics de l’anterior executiu i les estratègies per materialitzar la República, adreçades clarament a la implicació ciutadana, segons explica. Torra no posa cap termini per assolir objectius, però es mostra ben optimista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Els seus primers mesos com a president han anat com esperava?
—És difícil, en aquest país, dir ara mateix que les coses van tal com s’esperen, perquè vivim una situació tan excepcional, tan greu, i cada dia passen tantes coses, que és difícil planificar coses no per al curt termini, sinó per a l’endemà mateix. Però, dit això, perquè a mi m’agrada posar de manifest el moment excepcional en què vivim, penso que les coses van raonablement d’acord amb el que m’esperava. Ara, jo no podia esperar que hi hagués una moció de censura a Espanya ni moltes altres coses. Per això insisteixo que vivim bastant al moment.

—En algun moment ha trobat a faltar la seua feina anterior com a escriptor i editor?
—Et sents una mica com el personatge de les teves futures memòries. Saps que algun dia escriuràs sobre el que ara estàs vivint. I de vegades tens una mica aquesta sensació que a mi m’ajuda a sobreviure aquests dies, veient-me a mi mateix fora de mi i observant-me. Aquesta visió del que faig, com des de fora, sí que la tinc.

—Sent que el seu paper al capdavant de la Generalitat és més simbòlic que efectiu, tal com han publicat alguns mitjans els darrers mesos?
—No. Jo m’he sentit el president de la Generalitat des del primer moment en què vaig arribar al càrrec. I, per tant, amb totes les conseqüències i totes les responsabilitats.

—Quin és el nivell de coordinació que té amb Carles Puigdemont, presos polítics i exiliats a l’hora de tirar endavant iniciatives i prendre decisions?
—Intento que sigui el màxim possible. Amb el president Puigdemont treballo perquè torni al Palau de la Generalitat com a president. Aquest és el nostre programa de Govern i aquí estem. Puigdemont també és el líder polític de la coalició amb què ens vam presentar i, per tant, jo tinc amb ell una relació diària, molt fluida i franca. I evidentment, amb tots els companys que són a la presó o a l’exili, perquè formen part del mateix grup o senzillament perquè són represaliats polítics, jo vull sempre estar molt pendent de les seves situacions, de les seves expectatives i de les seves opinions. Per tant, intento en la mesura del possible, mantenir contactes molt freqüents.

—L’objectiu d’aquesta legislatura és fer efectiva la República catalana?
—Sí. Nosaltres ho hem definit passant de la restitució a la constitució. És a dir, a la constitució de la República de Catalunya. Per tant, entenem que el nostre mandat és el de l’1 d’octubre. La papereta que van triar 2.100.000 catalans posava “sí” a la constitució d’un Estat en forma de república. Aquesta és la nostra obsessió.

—Quines accions ha dut a terme, durant aquests cent primers dies i escaig com a president, el seu Govern per tal de caminar en aquesta direcció?
—Insisteixo: treballem de la restitució a la constitució. Hem estat en la fase de la restitució, que la donem per acabada en el sentit que hem tornat a prendre possessió de les nostres institucions d’autogovern: conselleries, organismes, etc. Hem avaluat els danys de l’article 155, hem posat en marxa totes les conselleries i institucions del Govern de Catalunya i ara entenem que s’obre una nova fase. Ens interessa molt recuperar la iniciativa que sempre ha tingut l’independentisme. I una mica per això vam celebrar la conferència que va tenir lloc dimarts passat.

—I en aquesta nova fase, quins són els passos que faran?
—És evident que nosaltres partim d’aquesta situació excepcional marcada per l’existència de presos polítics i d’exiliats. En qualsevol pas que vulguem fer hem de tenir això molt present. Nosaltres vam dir dimarts en la conferència que anàvem a iniciar una marxa pels drets civils, socials i nacionals d’aquest país. Perquè penso que, a més a més, això és un punt d’unió de l’independentisme. De fet és el projecte de sempre de l’independentisme: un projecte que es basa en la democràcia, en la convivència, en la pau i en el respecte. I ara més que mai hem de posar tots els esforços aquí davant un calendari que tenim per davant que és, com a mínim, excitant pels propers mesos. Nosaltres pensem que som capaços de viure en una república compartida entre molts ciutadans de Catalunya que no necessàriament són independentistes, però que sí que comparteixen amb nosaltres els valors republicans, de la justícia, de la sobirania i tots els que volem posar de manifest en aquesta marxa.

—Sovint, vostè parla de la necessitat de crear un “moment” que permeta fer efectiva la República. A què es refereix quan parla de moment?
—De vegades poso com a exemple el moment que vam crear amb l’1 d’octubre. Això vol dir que cal fer un referèndum? No. És una pantalla passada per a nosaltres. Ja el vam fer i va tenir la seva plasmació política en la declaració d’independència del 27 d’octubre. Per tant, estem en una altra fase. Però si ens adonem del que ens va costar, dels esforços de la ciutadania per crear aquell moment en què la majoria d’aquesta ciutadania va sentir-se interpel·lada, m’estic referint a això: a trobar una nova oportunitat perquè la majoria de la població se senti interpel·lada per fer un pas endavant per fer efectiva la República.

—I què faran vostès per trobar aquest moment?
—Esperar, de moment, a trobar-lo. El moment poden ser unes eleccions, pot ser la causa justa de la independència, que és una reflexió que nosaltres volem fer d’una manera consistent, i és que el dret internacional reconeix també el de la independència. Per tant, els moments poden ser variats. Nosaltres, el que ara volem, de tota manera, és posar l’accent en aquesta marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya, que té també la seva plasmació en una nova eina: el fòrum cívic, social i constituent, que tindrà, descentralitzadament, en les vuit vegueries catalanes, aquest espai de debat que volem que sigui massiu pel que fa a la participació ciutadana. Que ens ajudi a pensar el nou país. I que, curiosament, agafa com a model el Congrés de Cultura Catalana de fa quaranta anys. Aquesta va ser una gran eina que va ajudar a perfilar la cultura que desitgem per a aquest país, a nivell de Països Catalans. Va significar un gran pas endavant. Ara no volem fer el mateix, però la imatge seria aquesta.

—Llavors, vostè no parla d’un nou 1 d’octubre ni de moments que impliquen, necessàriament, desobediència a l’Estat.
—No necessàriament, però no renunciem a res ni a cap via per fer efectiva la República. Per això també estem en un procés de negociació política amb l’Estat espanyol. Si l’Estat ens reconeix que aquest és un programa polític i que la resposta ha de ser política, nosaltres anirem a la taula de negociació. Entenem que l’única possibilitat respecte al referèndum d’autodeterminació que vam fer, l’única opció bescanviable és un referèndum d’autodeterminació legal i vinculant que l’Estat acceptés. Nosaltres estem posant totes aquestes peces sobre la taula. Encara no sabem, exactament, o almenys a mi no m’ho ha dit, quina és la proposta que el president del Govern espanyol té, si és que en té una de distinta de la del senyor Rajoy.

/JORDI PLAY

—El Fórum Cívic i Social Constituent del qual parlava, en quines dates, més o menys, l’hauríem de situar?
—El més aviat possible. I això serà, evidentment, al llarg del mes d’octubre.

—Quins temes són els que s’haurien de parlar en aquest fòrum?
—Volem tractar-ho amb molta gent, perquè voldríem que fos una eina amb què es poguessin debatre tots els aspectes del futur del nostre país amb la ciutadania de manera lliure, crítica i massivament participada. Això vol dir el que totes les constitucions d’un país reconeixen. No parlem pròpiament d’un procés constituent, però sí d’un debat que està imaginant la República que ve i el país que somiem.

—El fòrum tindrà un caràcter vinculant o vostès l’interpretaran com a tal?
—Per a nosaltres és evident que tindrà un caràcter vinculant de cara als propers passos que haurem de fer. Si aconseguim que sigui un èxit de participació i que el seu resultat sigui àmpliament compartit per la ciutadania, per a nosaltres seria un gran èxit.

—Han comentat amb els Comuns aquesta idea i saben si tenen predisposició a participar-hi?
—No l’hem comentada amb els Comuns. Sí que ho hem fet amb els companys d’Esquerra Republicana. Nosaltres ens adrecem a tota la ciutadania, als milions de catalans que surten l’11 de setembre i que ningú no sap què vota aquell qui té al costat. Apel·lem, directament, a un ciutadà que entenem que també és responsable de constituir-se en un subjecte polític constituent. Per tant, en aquests moments per a mi és tan important el president de la Generalitat com el ciutadà que està participant en la vegueria de Girona, per entendre’ns. Penso que és important que tothom sigui conscient de la importància del seu paper.

—I per iniciar el procés constituent quins terminis plantegen?
—En aquests moments estem per aquesta marxa per la llibertat. Comencem aquesta fase prèvia del procés constituent amb aquest fòrum cívic i després entraríem en la fase del procés constituent. Insisteixo: si estiguérem en unes condicions d’una legislatura normal de quatre anys, i no ho és, perquè vivim una situació excepcional, ens podríem estar fixant dates. Però, com que no és possible, em permetrà que no posi una data.

—Canviant de tema, creu que cal fer efectiva la república en els propers nou mesos, tal com exigia la CUP recentment?
—No som partidaris de posar-nos terminis perquè pensem que no ens ajuden. La nostra voluntat, perquè és el mandat que tenim i no podem renunciar-hi ni volem fer-ho, és la de treballar cada dia perquè això sigui possible. Si seran nou mesos o si en seran més, en aquest moment no li ho puc contestar. Però sí que estem treballant cada dia perquè això sigui possible, amb la dificultat immensa del moment polític que vivim.

—Està d’acord amb les declaracions recents del vicepresident Pere Aragonès en què afirmà que cal acabar amb “un referèndum acordat”?
—Aquesta és una de les possibilitats que nosaltres posem sobre la taula a l’hora de negociar amb l’Estat espanyol la sortida del conflicte. I certament, si això acabés amb un referèndum vinculant i acceptat per l’Estat, a mi em sembla una bona sortida. Però insisteixo que nosaltres venim d’on venim: d’un 1 d’octubre i d’un 27 d’octubre. Si l’Estat s’obre a negociar, si vol recapacitar i alliberar els presos polítics, parlem-ne.

—Vostè deia en una entrevista a TV3 que ja hi ha una majoria social suficient per a la independència. Això contradiu l’estratègia dels seus socis de Govern, d’Esquerra Republicana, que reiteren que cal eixamplar-ne la base?
—No. Sempre cal ser més. Sempre hem de sumar més gent al projecte. Però per a mi és evident que hi ha, en aquest moment a Catalunya, un projecte polític central al país, que és l’independentista, que s’ha plantejat uns reptes que no s’ha plantejat cap altre projecte polític. És evident que el projecte independentista està al carril central del país. Hi ha una majoria claríssima centrada en el país que està en la via de fer efectiva la República.

—Iniciar el Consell de la República era un dels punts principals del projecte de Govern. Per quan es preveu?
—Per les últimes informacions, i tal com estem treballant amb el president Puigdemont, la intenció és que sigui abans de l’1 d’octubre. Per tant, durant aquest mes de setembre, esperem tenir-lo constituït.

—Quines funcions preveuen?
—El Consell de la República l’ha de presidir el president Puigdemont. I vista la importància els darrers mesos de la internacionalització del procés, justament per totes les accions que el president Puigdemont ha endegat o s’hi ha vist implicat, per a nosaltres és essencial. Un dels aspectes més essencials per a nosaltres d’aquests propers mesos és la internacionalització del procés. En aquests moments, els catalans som vistos des de fora, més que mai, amb molta atenció per la nostra lluita i defensa dels drets civils i perquè els nostres exiliats són reconeguts arreu com uns líders demòcrates que justament poden viatjar per tot el món excepte per Espanya.

/JORDI PLAY

—Un dels altres objectius del seu Govern és la restitució de les lleis tombades pel Tribunal Constitucional. En quin punt es troba?
—Jo vaig tenir l’oportunitat de parlar amb el president Pedro Sánchez. Semblava que hi havia la voluntat d’aixecar la suspensió d’alguna d’aquestes lleis i malauradament, ara com ara, encara no ho hem vist. I per això insistim que necessitem, més enllà de boniques paraules i fotos passejant, fets concrets que ens apuntin a un canvi de direcció del Govern d’Espanya. I aquest seria un dels fets concrets. Per tant, tornem a exigir al Govern espanyol que aixequi la suspensió d’aquestes lleis socials. Si no, en qualsevol cas, nosaltres vam aprovar a iniciativa de la CUP una proposta de resolució al Parlament de Catalunya que fixava uns calendaris. I la data fixada era el 5 d’octubre. Per tant, el 5 d’octubre, nosaltres hem de presentar al Parlament un pla d’execució de la recuperació de totes aquestes lleis socials.

—El debat de política general és a tocar. Ens pot avançar algunes de les novetats que presentarà el Govern?
—Sobretot, encara que ja es va apuntar en el segon discurs d’investidura, tindrem l’oportunitat d’explicar tot allò que de vegades queda amagat pel procés que vivim. Per a nosaltres són essencials, motor de canvi republicà, les polítiques socials i de progrés que pensem aplicar. I sobre això volem centrar el debat.

—També hauran d’aprovar els pressupostos. Com van les negociacions amb la CUP?
—Encara no les hem començades, però haurem de fer-ho aviat. El vicepresident Pere Aragonès està treballant en els primers esborranys i suposo que en breu contactarem amb la CUP i amb els Comuns. La CUP és el nostre soci preferent, però també volem obrir la negociació amb els Comuns per veure com podem tirar endavant els pressupostos.

—Quin és el darrer cop que s’ha reunit amb Carles Riera?
—Vaig parlant amb ell. Tenim una relació cordial.

—Ha comentat amb ell tot el tema del fòrum del qual parlava?
—Amb ell hem comentat les línies mestres del que havia de ser la conferència. Tot i que ens van deixar molt clar que una cosa era el procés i una altra la negociació dels pressupostos.

—El seu Govern, doncs, es podria plantejar aprovar els pressupostos amb els Comuns si hi ha dificultats amb la CUP. Ho veu factible?
—Sí. Durant la legislatura passada, moltes de les lleis socials suspeses es van aprovar amb els Comuns. I nosaltres volem posar l’accent en un paquet de mesures socials. Seiem, parlem... D’això tracta la política, de veure quines posicions es poden apropar. En vista dels reptes gegantins que té aquest país, hem de tirar endavant.

—Vostè va avançar que s’havia arribat a un acord sobre els diputats suspesos amb Esquerra Republicana. En què es basa?
—Em permetrà que encara no l’hi pugui precisar, perquè efectivament hi ha un acord de marc general i estem acabant d’ultimar-ne els detalls. Fins que això no estigui perfilat del tot i sobretot no el puguem exposar amb Esquerra Republicana, no ho podrem explicar.

—Creu que esgotarà els quatre anys de legislatura? Sota quins preceptes creu que caldria convocar eleccions?
—Són coses diferents. Jo insisteixo que nosaltres treballem per la restitució del president Puigdemont. No ens oblidem d’aquest punt. Per tant, jo no hauria d’acabar aquesta legislatura. El nostre programa es basava en la presidència del president Puigdemont, que va ser votada en dues ocasions, en dues propostes de resolució del Parlament de Catalunya conforme tenia la majoria suficient a la cambra per ser investit president. I no va poder ser investit per les intolerables maniobres de la judicatura espanyola. Pel que fa a la segona pregunta, a ningú se li escapa que en una situació tan complicada i complexa com la que vivim, per més voluntat que tu tinguis de tirar endavant una legislatura completa, caldrà anar veient què passa amb els judicis polítics, amb els pressupostos, a l’hora de seguir avançant per fer efectiva la República, amb quins obstacles ens podem trobar... La voluntat hi és, però es veurà.

—Creu que paga la pena reunir-se amb Pedro Sánchez? Espera traure profit, realment, d’aquestes reunions?
—La primera reunió va valdre la pena. Jo la vaig posar en valor, li ho vaig dir a ell i també públicament. Sembla mentida que s’hagi de posar en valor reunir-te amb una persona. Això diu molt de fins on hem arribat. Més aviat en política t’has de reunir amb tothom per discutir tots els temes. Però feia anys que no hi havia una reunió entre el president d’Espanya i el de Catalunya. I aquest fet nosaltres el valorem positivament, perquè demanem una relació bilateral amb l’Estat espanyol. Dit això, tenen sentit les futures reunions amb el president del Govern d’Espanya si les paraules es van transformant en accions concretes.

—I fins ara no té aquesta sensació.
—Fins ara no. I per això els nostres llums d’alarma i les nostres crides perquè el PSOE i el senyor Pedro Sánchez demostrin que van més enllà del que era Mariano Rajoy i el PP.

—Espera que així siga?
—Ells han dit que sí.

—Sánchez diu que està disposat a oferir un referèndum català sobre un nou estatut. No sembla que això vaja molt en la línia del que vostès esperen.
—Si algú confia que, després de tot el que ha passat a Catalunya, nosaltres estem per la negociació d’un nou estatut d’autonomia, estem enfocant el tema de Catalunya d’una manera completament diferent.

—Amb declaracions com les que va fer Miquel Iceta sobre el judici o les de Sánchez dient que “ja sap el camí si torna a la via del desacatament”, es pot mantenir un diàleg?
—Sí, perquè per més amenaces i per més por que intentin causar-nos, la bandera del diàleg és nostra i no l’abandonarem mai. Ens plantarem allà on sigui amb la bandera. I, per tant, més amenaces, més diàleg.

/JORDI PLAY


—Tem una nova aplicació de l’article 155? L’han amenaçat, en l’àmbit privat, amb aquesta possibilitat?
—Privadament no m’han amenaçat. Públicament sí, per part d’alguns partits de l’Estat espanyol. Però malament aniríem si això ens aturés o ens produís cap mena de por. No som aquí per aturar-nos per amenaces.

—D’altra banda, li han donat cap senyal que vagi en la línia que podrien demanar a la fiscal general de l’Estat que retirés els càrrecs de rebel·lió i sedició contra els membres del Govern Puigdemont?
—Els mateixos presos ens van demanar que no negociéssim les seves condicions. Per tant, jo no negociaré mai amb el Govern de l’Estat la seva condició de presos polítics.

—A finals de tardor és previst que arribi el judici. Què cal fer si hi ha una sentència condemnatòria?
—Tal com vaig dir a la conferència, nosaltres entenem que l’única sentència possible és una sentència absolutòria. En cas contrari, convocaré el Parlament de Catalunya, que és on rau la sobirania del país, perquè prengui la decisió que hagi de prendre. La decisió serà comunicada als membres catalans del Congrés, del Senat i del Parlament europeu.

—Què vol dir decisió de país?
—Vol dir això, la decisió que calgui prendre aleshores.

—Què entra dins d’això?
—Ja veurem quan arribem allà. Nosaltres volem centrar-nos en el camí que fem d’aquí a les sentències. En aquesta marxa pels drets civils, socials i nacionals. Nosaltres no hem d’anar a defensar-nos de res —faig meves les paraules del Jordi Cuixart. Hem d’acusar l’Estat espanyol d’haver instruït una causa general contra l’independentisme amb la finalitat de destruir una idea i d’escapçar un moviment polític.

—Creu que una sentència condemnatòria podria obrir una nova finestra d’oportunitat? L’anomenat moment, de què parla vostè?
—El poble de Catalunya, a través dels seus representants legítims, ho haurà de decidir aleshores.

—A la conferència parlava que s’hauria d’estar disposat a un sacrifici potser més gran del que es va fer el 27 d’octubre. A què es refereix? Accions econòmiques, vagues generals…?
—Al fet que hem de tenir molt clar que la independència té un preu important. I no passa res: tots els països que han volgut ser independents l’han assumit. I nosaltres també hem d’assumir-ho. I més encara després d’haver vist fins on està disposat a arribar l’Estat espanyol. Per tant, hem de ser conscients que, si volem ser independents, ens ho haurem de guanyar. Perquè com ja va dir fa vuitanta anys el mestre Fabra, “tindrem allò que ens sapiguem guanyar”. I els catalans ara mateix tenim dues cartes a jugar: una, la força democràtica de nosaltres mateixos; i dos, que la majoria al Congrés espanyol depèn dels vots dels partits independentistes republicans.

—Quan parla d’un preu entenem que no es refereix a un preu físic o de vides.
—Per descomptat que no. Aquest és un moviment no violent i pacífic. I no ho podem fer d’una altra manera: ens equivocaríem molt. A la catalana vol dir això: pacíficament, democràticament i no violència. Perquè aquí és on hem estat sempre els catalans. Mai no hem provocat cap mena de conflicte que pugui alterar la convivència. Per tant, aquest escenari no el contemplo. Però sí que cal contemplar uns altres escenaris, clar que sí.

—Algun exemple?
—Vostè n’ha posat alguns.

—Canviant de tema, dins el seu grup parlamentari, hi conviuen dues ànimes, generalitzant: la del PDeCAT i la dels independents. Darrerament hi ha hagut alguns estira-i-arronses. El preocupen les relacions entre aquests dos sectors?
—Nosaltres hem tingut estira-i arronses en el nostre grup?

—Algun independent ha expressat per xarxes que l’anterior direcció del PDeCAT no estava en la línia que havia d’estar.
—La veritat és que penso que el nostre és un grup parlamentari que es va presentar amb un programa electoral, que el defensa, que en aquest programa electoral hi ha la presidència del president Puigdemont i penso que fins ara hem estat molt fidels al nostre programa.

—Quina relació manté amb David Bonvehí, nou líder del PDeCAT?
—Molt cordial. Ens anem reunint i anem parlant.

/JORDI PLAY

—I tornant a canviar de tema, darrerament hi ha hagut un augment de les agressions per part de militants d’extrema dreta. S’han donat algunes instruccions concretes als Mossos per actuar contra això? Ho diem perquè la CUP, per exemple, es va plantejar demanar la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch. Com ho valora, tot plegat?
—El conseller Buch també ha estat objecte de querella per part de VOX justament perquè els Mossos estan actuant tal com actuaria qualsevol policia normal de qualsevol país normal, que és que, davant de grups organitzats, encaputxats i amb armes blanques que actuen de nits, lògicament vas a saber qui són i què estan fent. A mi em sembla que des d’aquest punt de vista i en aquest punt l’actuació dels Mossos és impecable. Els Mossos ens han de garantir la seguretat en aquest país. I quan hi ha qualsevol mena de possibilitat que aquesta seguretat no sigui plena per a la ciutadania, els Mossos han d’actuar i és el que estan fent.

—Malgrat això, alguns van protestar per les expressions del conseller d’Interior quan va dir que les agressions feixistes anaven “a la baixa”.
—Jo demanaria a tothom que traguem els Mossos de la polèmica política. Els Mossos han de garantir la seguretat dels ciutadans. Gràcies als Mossos podem fer la nostra vida tranquil·la i aquest país acaba funcionant. Tinc un gran respecte pels Mossos com a cos professional. Tots ens podem equivocar en algun moment, també és veritat. Però aixequem una mica la mirada. Venim de recordar una gestió excepcional que van fer els Mossos en els atemptats del 17 d’agost de l’any passat. Jo demanaria a tothom que, tot i que pot haver-hi errors i equivocacions concretes i puntuals, alcem la mirada, mirem trajectòries, vegem tots els costats... Jo he tingut l’oportunitat de visitar moltes comissaries, sobretot al voltant del 17 d’agost i, sincerament, m’he trobat amb mossos i mosses d’un extraordinari valor humà. Vull expressar públicament que tenim uns grans professionals.

—Acabem. Vostè ve del món de l’edició i la literatura. Té la sensació que en aquest món els vincles arreu dels Països Catalans són més forts que en el món polític?
—Sí. I tant.

—Troba a faltar aquests vincles en la política?
—Molt. A mi em sap molt greu que potser per temes d’agenda meus, del president de la Generalitat Valenciana o de la presidenta de les Illes, no ens hàgim pogut trobar. Em sap molt de greu i voldria resoldre-ho i que ens trobéssim el més aviat possible.

—Manté cap tipus de relació amb Ximo Puig o Francina Armengol?
—Sí. Ens hem trucat alguna vegada, però són relacions molt esporàdiques.

—Hi ha cap línia en el seu Govern per enfortir-les?
—Totes. Nosaltres entenem que amb el País Valencià i les Illes hem d’estar oberts a totes les col·laboracions i estrènyer tots els lligams possibles.

—Fa poc vostè va estar a Perpinyà i tothom va celebrar la visible complicitat que tenia amb l’alcalde, que el va rebre amb un llaç groc. Ho esperava?
—Jo en vaig quedar molt sorprès i vaig agrair molt que alcaldes de la Catalunya Nord hagin signat un manifest en contra de l’empresonament dels nostres companys, i per tant a favor de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. No només això, sinó que la presidenta del Consell dels Pirineus, socialista, ens va acompanyar lluint també un llaç groc i solidaritzant-se en el seu parlament amb els presos polítics. Per això és tan important la marxa pels drets civils, socials i nacionals: perquè penso que uneix molta gent molt més enllà d’ideologies polítiques diferents. La veritat és que m’he sentit molt fraternalment lligat, amb lligams molt estrets, amb els germans de la Catalunya Nord en aquest sentit.

—Què farà aquest 1 d’octubre?
—Aniré al meu col·legi electoral, una Escola Oficial d’Idiomes que hi ha a l’avinguda Príncep d’Astúries que ara canviarà de nom i es dirà Riera de Cassoles. Jo vaig estar allà el cap de setmana de l’1 d’octubre de l’any passat per ajudar que el col·legi pogués obrir aquell diumenge. Penso que tots els que vam viure aquelles jornades, que van durar més d’un dia, vam crear una sèrie de lligams que van més enllà d’una votació normal. Amb molts veïns ara et saludes pel carrer. Sempre tindrem l’1 d’octubre i a mi em fa especial il·lusió passar aquest dia amb els meus veïns.

—Última pregunta: com imagina vostè el país quan acabe la legislatura?
—Independent. Treballem per això.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.