Catalunya

Una Diada contra la repressió

La Diada del 2018 esdevé tot un clam contra la por i una exigència per implementar la República. Amb l’anterior executiu repartit entre l’exili i la presó, activistes encarcerats i milers de càrrecs públics investigats per l’1 d’octubre, l’independentisme es prendrà el pols en una manifestació que es promet multitudinària i que mesurarà, una vegada més, l’Estat de salut del projecte republicà a través dels seus principals impulsors: els ciutadans del Principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Sagrada Família llueix, des de la nit de dilluns, la senyera quadribarrada. Tal com fan la resta d’edificis i monuments emblemàtics del Principat. També les botigues i molts supermercats. Catalunya es vesteix de Diada, com cada 11 de Setembre. Les darreres, però, no han estat diades normals. Des que els partits que conserven majoria al Parlament i les principals entitats civils s’implicaren en construir el camí cap a la independència, els onzes de setembre han esdevingut, senzillament, una prova de foc per mesurar la força de l’independentisme. És en aquest sentit que, durant els últims anys, cada nova Diada és titllava de decisiva.

I l’actual no podia ser menys. Després de la del 2017, en què el clam més reiterat al carrer va ser el de “votarem” a les portes de l’1 d’octubre, ara, tot just un any després, l’exigència fonamental és la de la llibertat dels presos polítics. Malgrat que el lema de la manifestació convocada per dimarts a Diagonal faça referència a la República Catalana. Malgrat que els convocants no hagen volgut oblidar el projecte polític per donar protagonisme a la situació repressiva. És difícil desmarcar-se d’aquesta realitat amb set membres de l’executiu de Carles Puigdemont empresonats, amb dos líders civils en situació idèntica, amb vuit exiliats -cinc dels quals també formen part de l’anterior Govern, dos més d’exdiputades i un membre dels CDR acusat de terrorisme- i milers d’investigats per permetre el referèndum que va banyar d’optimisme la diada de l’any passat, quan la votació unilateral era a les portes.

Així, el missatge institucional de Quim Torra feia una comparació entre la resistència catalana a Felip V, “obra del poble”, recordava el president, amb la situació actual. “Ara, com fa 300 anys, som davant una cruïlla decisiva”, alertava. I preguntava els catalans si ara es conformarien o resistirien per avançar. El mateix Torra batejava aquesta Diada com “la de la llibertat”. Abanderant el diàleg i la paraula, recordava també que el seu Govern s’ha proposat fer efectiva la República. L’11 de Setembre sempre és un bon dia per exposar un projecte polític.

Però el terme llibertat anava relacionat amb l’exigència de deixar anar els presos. Aquesta paraula es projectava al Palau de la Generalitat, en l’acte de cloenda del preludi de la Diada que tenia lloc a la plaça Sant Jaume i on es recordaven els presos i exiliats amb música i versos antirepressius, d’antics presos i exiliats catalans. La plaça, on no hi cabia cap ànima més, s’omplia després que l’actual Govern català i els diputats independentistes caminaren del Parlament al Born, on s’interpretava de manera emocionant el Cant de la Senyera. Tot just fa un any, Josep Lluís Trapero i Carme Forcadell presidien l’acte. La de dilluns a la nit s’anomenava, per raons evidents, Marxa per la Llibertat. Del Born, i sempre amb la flama duta de manera expressa des del Canigó, els representants polítics anaven cap a la plaça Sant Jaume en una marxa en què es mesclaven amb la gent del carrer, que s’ha vist separada de les autoritats polítiques un cop s’endinsaven al carrer Princesa, a tocar del destí final.

Tot seguit, després dels actes, el Fossar de les Moreres s’omplia de parlaments i de visitants que, com en altres punts del Principat, gaudien del preludi d’una altra diada històrica. Com que aquesta ha estat marcada per l’existència de presos i exiliats, per recordar-los, les presons catalanes on hi ha presos polítics han rebut el caliu dels manifestants. Dimarts, la Diagonal clamarà per la República i també per la fi de la repressió. Els inscrits a la manifestació freguen el mig milió, segons els organitzadors. Una xifra ben satisfactòria per als convocants, atès que sempre és molt més baixa que el nombre final de participants. Caldrà veure si dimarts es confirmen aquestes sensacions.

Dilluns a la nit, l’ambient no les podia desmentir. A l’assistència habitual de manifestants calia sumar l’arribada de persones d’arreu de l’Estat que mostraven la seua solidaritat amb els independentistes empresonats. Era curiós, per exemple, veure banderes andaluses voltant el Fossar de les Moreres. La força o debilitat de l’independentisme, però, només es podrà mesurar amb les xifres definitives de la manifestació de la Diada. Si el nombre de mobilitzats no davalla després dels darrers esdeveniments repressius i de la ineficàcia de la declaració del 27 d’octubre, aquest sector haurà superat un gran obstacle pronosticat pels principals contrincants d’aquesta idea. Si per contra es fa palès el desànim, el moviment es veurà obligat, irremeiablement, a repensar l’estratègia per tornar a sumar partidaris.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.