Joves independentistes

"Hem d'anar més enllà per arribar a sectors on no arriba l'Esquerra Independentista"

Aquest dijous 14 de març apareix un nou actor en el marc organitzatiu de l'independentisme, La Forja. Afí a la CUP, però amb diferenciada d'Arran -referent juvenil de l'Esquerra Independentista-, vol esdevenir una alternativa nacional per al jovent independentista d'esquerres. Parlem amb la seva portaveu, la mataronina Júlia Reniu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Què és La Forja?
- És la nova organització de joves independentistes i revolucionaria que pren l'herència i el relleu de les Assemblees de Joves que era una coordinadora d'assemblees locals nascuda el 2016. Pretén beure de tota la feina que havien fet aquestes assemblees i unificar-se per tenir més força en la seva acció política. Per tant, és una organització juvenil, d'esquerres, feminista, ecologista i socialista.

- Quina implementació teniu ara mateix a escala territorial?
- Tot i que entenem que la nació completa són els Països Catalans, de moment només tenim implementació al Principat. Tenim assemblees a l'Alt Empordà, Cervera, Ribera d'Ebre, Maresme, Vallès, Barcelona. Ara mateix som nou nuclis locals i un centenar de persones.

- Com teniu previst arribar als altres territoris dels Països Catalans?
- Nosaltres tenim contacte i estem propers a les Joventuts pel Dret a Decidir del País Valencià. Creiem que és un projecte similar al que fa uns anys s'havia intentat fer aquí amb els Joves de l'Assemblea Nacional Catalana (ANJI) però, entenem que allà la realitat és diferent i ara hem d'apostar pels contactes amb la gent d'aquest col·lectiu. No tenim assemblees allà tampoc perquè una de les dificultats de ser una coordinadora de nuclis locals era que es feia complicat arribar a adquirir aquest nivell d'estructura política. Eren només assemblees de Catalunya que veien que els faltava alguna cosa i van decidir ajuntar-se. Suposo que també hi afecta el fet que el procés d'emancipació nacional està molt més avançat al principat. Seguíem un altre ritme i per això potser ens hem allunyat des d'altres territoris. Però mantenim contactes tant al País Valencià com a les Illes Balears i tenim voluntat de ser-hi.

- Les Assemblees de Joves de les que parla, però, no apareixen ex novo sinó que vénen d'altres organitzacions, oi?
- La Forja és una organització que veu de les Assemblees de Joves, però també hi ha altres nuclis que s'hi han afegit. Tanmateix, la nostra trajectòria militant i de lluita al carrer beu d'algunes assemblees que provenien de Maulets i d'altres que potser venien d'Arran o del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.

- Què us diferencia d'Arran?
- Suposo que la nostra praxi política i que l'anàlisi d'alguns moments històrics és diferent. També la nostra organitzativa és un tret diferencial. Per l'experiència personal, entenem Arran com una estructura molt més centralitzada i amb unes directrius nacionals molt més marcades. El nostre projecte el que intenta és donar molta més força al treball local i donar autonomia per poder implementar projectes des de la realitat local. Això no vol dir que no compartim també la idea que és molt important preparar o coordinar accions i campanyes per donar-los més força. De fet, per això mateix fem La Forja.

- Algunes de les Assemblees que formen part de La Forja van aparèixer en llocs i formades per persones que abans havien estat a Arran. Quines discrepàncies es donen al si d'Arran, perquè aquestes persones pensin que no és el seu lloc de militància?
- Hi ha discrepàncies entre algunes assemblees a l'hora d'enfocar el procés d'alliberament de la nostra nació. Això es dóna sobretot quan comencen a haver-hi les manifestacions massives pel dret a decidir, el referèndum... Això és el que et deia de diferents apostes polítiques. Les AJUP són assemblees que algunes provenen de l'herència de Maulets, altres que provenen d'Arran, com Arran també té militants que provenen d'altres formacions. El jovent sol canviar de militància.

- Parles que veniu de Maulets, però Maulets en principi s'integra dins d'Arran. Quin és l'enfocament respecte al tema de l'alliberament nacional que defensen les persones que després decideixen que Arran no és el seu lloc de lluita política i, en part, passen a formar les AJUP?
- Des de les Assemblees sempre hem cregut que cal insistir en la Unitat Popular i totes les mobilitzacions de masses que es donen al carrer perquè el nostre discurs cali i esdevingui hegemònic. Creiem que la nostra participació en aquestes mobilitzacions era essencial i des del primer moment apostem per ser-ne protagonistes i ser-ne partícips.

- Igualment, considereu que la CUP és el vostre referent polític?
- Sí.

- Quina relació manteniu amb les organitzacions estratègiques, Endavant i Poble Lliure, que actuen a l'òrbita de la CUP?
- Pel que fa a relacions estratègiques, cal tenir en compte que la nostra coordinadora és un projecte jove. En les Assemblees de Joves aquest contacte es dona més amb aquelles amb les que tenim més afinitat i hem mantingut més contactes pel treball de les nostres assemblees locals. Això podria ser amb Poble Lliure i la CUP, sobretot. Però en alguns pobles també ens hem relacionat amb el jovent d'Arran i Endavant.

- He vist que abans evitaves dir el terme Esquerra Independentista. No us hi sentiu còmodes sota aquest paraigua?
- No és que no ens hi sentim còmodes, sinó que intentem anar més enllà. El moment polític actual ens està demostrant que les demandes que nosaltres teníem fa uns anys cada vegada estan més acceptades per la societat i el conjunt de l'opinió pública. Creiem que cal seguir fent feina en aquest sentit. A vegades, estancar-nos o voler enquadrar-nos només dins el que és l'EI pot fer que això no esdevingui així. Creiem que hem d'anar molt més enllà per arribar a sectors de la societat on ara no està arribant l'EI o el conjunt del moviment independentista.

- Quina relació us agradaria tenir amb l'ANC, Òmnium i els CDR's?
- Hi hem donat suport sempre. Creiem que són espais de masses que ens permeten arribar a molta gent i molts joves que potser no se senten identificats amb certs discursos però que sí que tenen interès a mobilitzar-se i a partir d'aquestes entitats ens hi podem aproximar.

- En el moment polític actual, com creieu que hauria d'actuar la CUP davant el bloqueig polític que viu el Parlament?
- La CUP a vegades té apostes polèmiques que no s'entenen des de la política tradicional. Creiem que els darrers anys les seves apostes han estat correctes. El moment polític actual ha de tenir una clara aposta per un full de ruta republicà. No creiem que calgui declarar la independència demà, però cal que el govern que surti ara ha de tenir un full de ruta clar per teixir la República. Les apostes que estan fent ara ERC i JxCAT són autonomistes i continuistes. Estem d'acord en reivindicar les lleis que ha tombat el Tribunal Constitucional, però no ens podem quedar aquí. Ja hem vist que això, dins el marc de l'Estat espanyol. Cal canviar l'aposta. Tinc dubtes del paper que estan jugant ERC i JxCAT.

- Perquè poseu el focus en fer una aposta pel món local?
- Creiem que les experiències locals són les que ens donen més forces i ens permeten empoderar-nos més. Malgrat que pensem que com a joves és enriquidor i emancipador participar d'un projecte nacional perquè ens permet compartir lluites, a l'hora, aquesta potencialitat a l'àmbit local és encara més emancipadora perquè et permet incidir més directament al teu entorn més pròxim i veure canvis palpables a la nostra ciutat i el nostre entorn proper.

- Quines són les apostes de model local que són estratègiques per a vosaltres?
- Creiem que és molt important el foment de la participació dels joves i formar-nos políticament. També, de cara a les eleccions que s'acosten, és necessari treballar amb les CUP per aportar-hi una visió jove. Fins i tot, motivar els joves dels instituts a prendre la iniciativa i s'involucrin més en la seva comunitat.

-Us definiu com una organització marxista, com penseu aplicar aquesta base ideològica a la vostra praxi activista?
- Entenem el marxisme a través del materialisme històric com un mètode d'anàlisi social que ens permeti decidir quina acció és més adequada emprendre. Com a organització juvenil que cohesiona una realitat nacional i alhora diverses vivències locals la pràctica política té doble vessant. Des de l'àmbit de les assemblees locals tenim la tasca de conscienciar i esdevenir els referents dels joves de les nostres ciutats i pobles que caminen sense veure-hi per exigir solucions, canvis i problemàtiques compartides, com per exemple: la precarietat laboral, les dificultats per marxar de casa o el reconeixement de les sexualitats dissidents. En aquesta línia és important teixir relacions amb entitats del teixit associatiu i social local per afrontar conjuntament lluites locals, i també participar en la política de forma activa per fer paleses aquestes reivindicacions a través de manifestacions, actes, debats, accions, obrir casals de joves o parlar de temes tabú o que ens preocupen. Des de l'àmbit nacional, que ara encetem amb més força, doncs, des de pressionar per la lluita d'alliberament nacional i social dels Països Catalans, i això passa per, teixir aliances amb entitats, partits, moviments i altres organitzacions amb les quals tinguem punts en comú per enfortir la conscienciació i la construcció de la Unitat Popular arreu del territori. Denunciant les forces d'ocupació (que no van tenir cap mirament l'1 d'octubre) i les estructures del règim del 78 aliant-nos amb joves d'altres nacions oprimides per l'estat espanyol. O defensant les proclames per l'educació pública i cohesionadora, la igualtat d'oportunitats, i la lluita feminista per erradicar l'explotació sistemàtica que pateixen les dones i les joves de classe treballadora.

Els aplicarem sense por, sabem que les nostres accions poden tenir represalies, com les que van patir fa 10 anys els joves gironins que van cremar les fotos del rei en una acció simbòlica secundària però molt contundent que ha acabat esdevenint molt poderosa. Ara el Tribunal Europeu de Drets Humans ha sentenciat que no podia ser condemnatòria. Perquè no podem deixar que les nostres apostes estiguin condicionades per la por i la repressió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.