Si la pandèmia de la COVID-19 va alterar un món en canvi permanent per la revolució digital i les noves formes de comunicació que amenacen, de vegades, els fonaments de les democràcies liberals, la guerra d'Ucraïna va trastocar els equilibris geopolítics. Aquell món sense guerres al continent europeu va enfonsar-se quan l'autòcrata Vladímir Putin va ordenar l'agressió bèl·lica. L'època dels dividends socials de la pau semblava quedar-se enrere per l'emergència de la retòrica de la defensa, la seguretat i, fins i tot, del bel·licisme.
La humanitat s'endinsava en una nova etapa geopolítica, en un terreny per explorar que se sumava als canvis profunds en la manera de relacionar-se de la gent, en la modificació dels seus hàbits quotidians, i també a un malestar social provocat pels successius xocs econòmics que s'han arrossegat de manera intensa durant les últimes dues dècades. Les carpetes dels reptes del món actual s'acumulaven damunt la taula sense deixar de banda el gran arxivador del canvi climàtic, el gran elefant a l'habitació del conjunt dels humans.
Interpretar sobre un present convuls i reflexionar envers un futur carregat de desafiaments quasi civilitzatoris no és habitual en els temps de la immediatesa i del consum de titulars, on prevalen els vídeos curts i quan l'acció d'informar-se, si es pot qualificar d'aquesta manera, sovint és practicada a través de les xarxes socials i no tant pels mitjans de comunicació. En aquest context d'incerteses i canvis, Dénia ha redoblat la seua aposta per erigir-se en capital del pensament humanista, en una vila que reuneix a intel·lectuals per entendre millor els signes dels temps contemporanis.
Amb el propòsit de mirar enrere per extreure instruments que ens ajuden a encarar l'horitzó del despús-demà, l'Ajuntament de Dénia, l'empresa Baleària, la marca gastronòmica de la capital de la Marina Alta, la UNESCO i la Generalitat Valenciana han reforçat el seu compromís per organitzar el Festival de les Humanitats, un projecte de reflexió humanista, de diàleg obert entre la ciència i les disciplines socials que transcendeix les jornades estrella de les taules redones. No debades, a la cita s'exposaran les conclusions de diversos grups d'investigació i anàlisi universitària. La direcció acadèmica ha estat responsabilitat de La Maleta de Portbou.
«Mirar enrere per saber on anem»
Sota la mirada del bust de l'humanista i erudit Lluís Vives, el qual està present al claustre de la Nau de la Universitat de València, han presentat aquest dimecres el festival l'alcalde de Dénia, el socialista Vicent Grimalt; el filòsof Josep Ramoneda; i Josep Vicent Mascarell, president del Comitè d'Ètica i Democràcia de la naviliera Baleària. «Aquesta segona edició del festival, el qual tindrà lloc entre el 26 i el 28 d'octubre a Dénia, mostra la voluntat de continuïtat i de permanència en el temps, d'exhibir una imatge de Dénia més enllà del turisme de sol i platja, i de la seua gastronomia. Es tracta de recuperar l'esplendor cultural que va tenir la ciutat», ha explicat el batlle de la capital de la Marina Alta.
A cavall entre València i Alacant, tot i que més connectada a la primera per raons d'història ferroviària, la vila s'impregnarà durant tres dies de les idees i de les reflexions d'intel·lectuals i personalitats de diferents àmbits de la societat, la ciència i l'acadèmia. A les conferències dels dies forts del festival, s'hi sumen exposicions d'estructures volants de José María Yturralde; una conferència sobre els reptes socials del segle XXI a càrrec del catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, Antonio Ariño; jornades d'educació emocional; una xerrada del professor de Literatura de la Universitat d'Alacant, Enric Balaguer, sobre el paper de les lletres en el segle vigent; exhibicions de ball i recitals de música; o una reflexió de Ramoneda per abordar les humanitats en l'educació secundària.
Tanmateix, la part central tindrà lloc en el darrer cap de setmana d'octubre. «L'any passat va ser una bogeria i enguany una responsabilitat. Si la primera edició va ser una reflexió sobre les mutacions accelerades en la humanitat, en la segona es tracta de buscar elements del passat per saber cap on caminem», ha explicat Ramoneda, qui ha destacat: «Les humanitats i la ciència sovint han estat uns aïllats dels altres. En aquest festival, es fa una aposta per un diàleg permanent entre l'àmbit de la ciència i les humanitats. Ambdós es necessiten per contribuir a un món millor».
«El festival també compta amb reflexions sobre la relació entre l'empresa i les humanitats, i sobre el paper de l'empresa en el món actual i el seu compromís per ajudar a redignificar a les persones», ha incorporat Mascarell, encarregat de ressaltar la contribució i la preocupació que ha expressat contínuament Baleària i el seu president, Adolf Utor, pels vincles entre l'empresa i la humanitat, així com per la funció social que desenvolupa el món de l'economia. «Una de les figures que representa aquesta combinació per haver estat fill de mercaders i home de pensament és Lluís Vives, un valencià europeista i que mai es va oblidar de la seua llengua», ha remarcat, al mateix temps que referenciava un altre savi catalanoparlant com ara Francesc Eiximenis.
Els reptes d'un món convuls
El festival comptarà amb un 30% dels participants en les xerrades vinculats a universitats del País Valencià, atès que tant la Universitat d'Alacant, la Universitat Miguel Hernández d'Elx (Baix Vinalopó), la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, la UNED, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de València col·laboraran activament i acadèmicament en el festival, creant una mena d'espais d'investigació sobre determinades matèries. «Es vol potenciar també els acadèmics lligats al territori», s'ha expressat des de l'organització.
El gruix del certamen de reflexió humanista arrancarà el dijous 26 d'octubre a la Sala l'Androna de Dénia amb un discurs de Zülfü Livaneli, compositor i escriptor turc molt crític amb l'autòcrata Recep Tayyip Erdogan. A continuació, Ramoneda exercirà de moderador d'un debat sobre «el passat i present de les ideologies». El diàleg serà protagonitzat per Chiara Bottici, filòsofa i escriptora experta en feminisme, i Cristina Manzano, periodista i directora de Relacions Externes a la Secretaria General Iberoamericana.
El divendres 27 d'octubre arrancarà la jornada amb dues conferències. Al Centre Social de Dénia, hi haurà un intercanvi de parers sobre la salut i la tecnologia en un món global. Els encarregats d'apuntar reflexions des del coneixement en aquest camp seran el periodista Rafael Villasanjuan i la codirectora del màster interuniversitari en Salut Planetària de la Universitat Oberta de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i l'Institut de Salut Global de Barcelona, Cristina O'Callaghan. Ambdós estaran acompanyats per Gonzalo Fanjul, director de l'àrea d'Anàlisi de Polítiques de l'Institut de Salut Global de Barcelona.
A la mateixa hora, a les deu del matí, hi haurà la possibilitat d'acudir a un debat envers la decadència d'Europa i els canvis en l'hegemonia mundial la sala l'Androna. Els ponents seran l'assagista Pankaj Mishra, autor de l'obra Fanáticos insulsos Liberales, raza e imperio (Galaxia Gutenberg, 2020); l'assessora científica en cap de l'Institut Vodafone i vicepresidenta d'ELLIS, Núria Oliver; i Carme Colomina, investigadora principal del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB) especialitzada en la Unió Europea, la desinformació i afers globals.
En aquest espai ubicat a la zona portuària de la capital de la Marina Alta, a les instal·lacions de la naviliera Baleària, es reflexionarà sobre el drama incessant de la guerra, present a Ucraïna com a la zona de Palestina i Israel. L'autora de Sed de Sangre (Editorial Crítica, 2010) i catedràtica d'Història al Birkbeck College de Londres, Joanna Bourke, i el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Xosé M. Núñez Seixas, seran els protagonistes de la reflexió. Estaran acompanyats en la discussió d'idees per Aurora Bosch, catedràtica del departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València.
Els assistents també podran escollir l'opció de ser testimonis de l'intercanvi de parers entre l'exdirectora del diari El País, Soledad Gallego-Díaz; la professora del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, Zira Boix, o el periodista Manuel Alías sobre l'autoritarisme postdemocràtic al Centre Social de Dénia. «Europa n'està sent testimoni directe. És una amenaça creixent que s'observa elecció rere elecció a diferents indrets del món», ha assenyalat Ramoneda.
La utopia, les distopies i els seus vincles amb el poder seran matèria d'anàlisi per part de la productora cultural María Ruido, la filòsofa Clara Serra i Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona al mateix espai. Aquesta xerrada coincidirà amb una altra a la Sala l'Androna sobre el futur ecològic possible. La politòloga Cristina Monge, l'economista ambiental Antxon Olabe i Andreu Escrivà, membre del Grup d'Experts i Expertes per a l'Emergència Climàtica de Barcelona, seran els intervinents.
La visió humanista no podia deixar de banda la literatura i, en conseqüència, el festival acollirà una ponència que intentarà respondre a una pregunta: què ens pot ensenyar en el futur la literatura? Les escriptores Edurne Portela i Marta Sanz, així com el filòleg Jordi Amat, seran els responsables de contestar-la. També dirà la seua Enric Balaguer, professora de literatura de la Universitat d'Alacant. L'acte serà al Centre Social.
El món de les lletres deixarà pas perquè l'economista i director de continguts del festival Jordi Alberich, el catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona Antón Costas i la catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Borgonya Sophie Baby dialoguen sobre les arrels socioeconòmiques d'un malestar creixent. O dit d'una altra manera: disseccionaran a la Sala Androna i dintre de l'anomenat com a Espai Lluís Vives les causes que expliquen les escletxes socials existents i les seues traduccions polítiques.
La jornada del divendres tancarà amb una reflexió múltiple sobre el paper de l'empresa en les societats modernes. Jordi Mercader, president de Miquel i Costas & Miquel, i Maite Antón, presidenta de l'Associació de l'Empresa Familiar d'Alacant, seran els protagonistes d'aquesta xerrada junt amb Patrici Calvo, professor del departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
L'últim dia del festival, el dissabte 28 d'octubre, serà el torn de pensar sobre els futurs possibles i els humans més enllà de l'antropocè. L'assagista i escriptor Martí Domínguez exercirà de conferenciant de la mà de Núria Montserrat, líder del grup de Pluripotència per a la Regeneració d'Òrgans de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, i Ricard Solé, director del laboratori de sistemes complexos del Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona de la Universitat Pompeu Fabra.
Quan acabe aquesta discussió de pensaments, s'engegarà una altra amb l'objectiu de respondre un interrogant: ens podem constituir com a humanitat? El catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, Víctor Gómez; el biòleg evolutiu Tomàs Marquès i Bonet; i Marcela Jabbaz, doctora en sociologia i professora de la Universitat de València, són els escollits per buscar una contestació.
El Festival de les Humanitats de Dénia dirà adeu al seu cap de setmana central amb una conferència sobre intel·ligència artificial i ciència. Arcadi Navarro, catedràtic de Genètica i professor d'investigació en la Institució Catalana d'Investigació i Estudis Avançats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Francesc Colomer, exsecretari autonòmic de Turisme de la Generalitat Valenciana i expert en intel·ligència artificial i ètica, han estat els seleccionats per al debat. Tot un elenc d'acadèmics i personalitats que faran bullir intel·lectualment Dénia a la recerca de respostes sobre els temps convulsos del present i del demà.