La guerra d'Ucraïna ha accelerat el signe dels temps. La lluita geopolítica entre les potències mundials ha experimentat un salt endavant desconegut fins al moment, amb actors «en mort cerebral», en paraules del president francès Emmanuel Macron, com ara l'OTAN que han revifat amb força. La crisi energètica derivada de l'agressió orquestrada per l'autòcrata Vladímir Putin ha col·locat la Unió Europea enfront del repte d'alliberar-se de la dependència del gas provinent de Rússia, així com la pujada de la tarifa de la llum ha contribuït a un escenari inflacionari que esmicola les butxaques de la població. Tensió geoestratègica, malestar social i un xoc econòmic imprevisible en una època marcada pels efectes notables i creixents de l'emergència climàtica.
En aquest moment de transició, d'ascens de les conviccions autoritàries a Europa, encendre les llums llargues es converteix en un exercici de prospecció absolutament necessari. I més en un món marcat per la política líquida, per la cultura de la immediatesa, per un consum ràpid que ofega la possibilitat de l'intercanvi de pensaments pausat i calmat, amb perspectiva i meditat sota arguments sòlids. L'Ajuntament de Dénia, la Generalitat Valenciana, la marca gastronòmica de Dénia, UNESCO i l'empresa Baleària organitzen sota el comandament acadèmic de La Maleta de Portbou unes jornades, denominades com a Dénia Festival de les Humanitats, que pretenen, precisament, reflexionar de manera assossegada, empentant a un diàleg sobre el futur de la humanitat entre diverses disciplines.
Sota la direcció acadèmica del filòsof i escriptor Josep Ramoneda, «els savis del segle XXI reflexionaran sobre les inquietuds de l'ésser humà al món actual i sobre els canvis que esdevindran en un futur pròxim, en diferents sessions de debat que encoratjaran el diàleg entre la ciència, la tecnologia i les humanitats», asseguren des de l'organització. «La rellevància i qualitat dels ponents que participen en aquesta trobada multidisciplinària vol convertir aquest festival en tot un referent europeu en l'àmbit de les humanitats. Filosofia, història, geografia, pensament humanístic, ètica i cultura, entre moltes altres disciplines científiques i artístiques», afirmen.
«Qui som? Què volem? On anem? Amb aquestes inquietuds com a motor i després de l'experiència de la pandèmia que ha renovat la consciència de la nostra fragilitat i de l'estat d'incertesa que ens caracteritza, proposem una cita anual de reflexió adreçada a ciutadans, individuals i corporatius, que plantegen i reclamen una mirada crítica que ens permeta entendre les claus del món on vivim», expliquen. I amplien: «Per divulgar les idees i els debats del moment, enmig de la confusió generada per l'enrenou digital, i per contribuir a fer que els ciutadans els facen seus, Dénia pretén ser escenari d'un Festival de les Humanitats de periodicitat anual. Mitjançant la convocatòria de figures representatives del pensament, la ciència, l'economia i les arts, el festival cerca compartir idees i experiències, en espais i formats dirigits a un públic ampli, que se senta interpel·lat per les ganes de pensar, crear, imaginar i conviure».
Celebrat a la sala Androna Baleària Port i a l'Auditori Centre Social de Dénia, el festival arranca aquest dijous amb les intervencions del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig; el ministre d'Universitats, Joan Subirats, per la quota dels comuns; i l'alcalde de Dénia, el socialista Vicent Grimalt. A continuació, i com un preludi d'un espectacle de dansa contemporània, debatran envers «la immensitat de l'ànima humana» l'escriptor Theodor Kallifatides i el mateix Ramoneda. L'última sessió del dijous serà un diàleg entre el neurobiòleg Rafael Yuste, l'investigador en neurociència computacional Gustavo Deco i la gestora de projectes de la Fundació ÈTNOR, Martha Rodríguez, sobre «l'home biònic» i si «podem delegar la nostra sort a les nostres pròtesis».
Quan el rellotge marque les 10 del matí del divendres, el públic podrà escollir entre una conferència sobre «canvis en el cos humà: malaltia i evolució» a càrrec de la neurobiòloga Mara Dierssen, la bioquímica Maria Àngels Nieto i el cap de genòmica comparada de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Tomàs Marquès, o una altra sobre «món global, fronteres tancades», que impartiran l'antropòleg Michel Agier, l'exministra socialista Leire Pajín o el periodista especialitzat en assumptes bèl·lics com ara Muhammad Subat. Dues hores més tard els prestigiosos historiadors Martin Baumeister, Xosé Manoel Núñez Seixas i Heidi Cristina Senante reflexionaran sobre quines lliçons del passat poden servir per al present. També a la mateixa hora intercanviaran parers l'assagista Remedios Zafra, la psicòloga especialitzada en violència masclista Alba Alfajeme i l'escriptora Najat El Hachmi sobre com sortir del model patriarcal.
Aquest festival humanista tornarà a posar-se en marxa a les 16:30 hores de la vesprada a la sala Androna Baleària Port amb la discussió «Ficció: com ens expliquem el món? Ciència, ideologia i creences». Hi intervindran l'especialista en teologia, Carmelo Dotolo; la professora de filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, Ana Carrasco-Conde; l'investigador en biologia molecular Javier Sampedro, i el catedràtic de Filosofia del ICREA de la Universitat Pompeu Fabra, Santiago Zabala. A la mateixa hora, tanmateix, debatran el professor de Filosofia Moral de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Òscar Horta, i Marta Segarra, directora d'investigació en el francès Laboratori d'Estudis de Gènere de la Sexualitat sobre «Vida: canviarà la relació dels humans amb les altres espècies? Com ens alimentarem?».
La sala Androna Baleària Port acollirà dues hores més tard l'espai Lluís Vives d'humanitats i empresa. Sota el títol «Una mirada a les noves dinàmiques econòmiques i socials», dialogaran Juan José López-Burniol, vicepresident de la Fundació Bancària 'la Caixa'; l'economista Jordi Alberich; i el mateix Ramoneda. L'economia continuarà sent protagonista en la següent conferència, anomenada «Cap on muta el món empresarial?». Els ponents seran el president de Baleària, Aldolfo Utor; el president del Consell Econòmic i Social, Antón Costas; i Ricardo Mairal, record de la UNED. El sociòleg César Rendueles, l'historiador mediambiental Troy Vettese i la politòloga Layla Martínez hauran debatut abans a l'Auditori Centre Social de Dénia sobre «Ecologia: podem recuperar la confiança en el futur, evitar un món distòpic?».
El darrer dia del festival, el dissabte 29 d'octubre, s'inaugura amb una conversa sobre «habitar el món» entre el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, Joan Romero; l'historiador Ben Wilson; i l'urbanista Francesc Muñoz. Aquesta xerrada coincidirà amb una altra sobre «poder: quan es perd la noció dels límits» entre el filòsof Jaume Casals; l'antropòloga Àgueda Quiroga; la catedràtica de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Eva Anduiza; i Domingo García-Marzà, catedràtic d'Ètica de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
«La salut després de la COVID-19» marcarà la sessió de clausura, en la qual estaran presents Keshia Pollack, presidenta del departament de Salut, Política i Gestió de la Bloomerg School of Public Health, Johns Hopkins University, i Rafael Vilasanjuan, director d'Anàlisi i Desenvolupament Global en l'ISGlobal. Unes hores de tancament que es complementaran amb un diàleg entre l'escriptora Sophy Roberts i l'economista Jordi Alberich sobre «un món canviant, un món sencer» i amb un discurs del batlle de la capital de la Marina Alta, així com del mateix Ramoneda. Dénia, convertida en capital de la reflexió humanista del dijous al dissabte.