-En primer lloc, vostè esperava un panorama tan complex després del 23-J?
-No semblava que acabaria així. El sistema mediàtic és el que és, està bastant dominat per agents vinculats a interessos molt concrets de l’espai del món empresarial, i per tant sobretot pròxims al PP. Aquest fet havia dibuixat, a ulls de la gent, una dinàmica que semblava imparable, i el resultat és que la gent ha reaccionat, perquè s’ha vist avenir l’amenaça que en aquest moment està tan present a Europa, el gir cap a un autoritarisme poc democràtic, i s’ha produït una reacció democràtica. Aquesta és la bona notícia. Europa se n’ha sorprès, perquè ha constatat i ha valorat positivament que Espanya sigui el primer a trencar la dinàmica a què tants països s’han anat sumant, que és la d’atorgar els governs a unes dretes cada cop més radicalitzades.
-I mirant cap al futur, pensa que n’hi haurà investidura?
-És molt difícil de saber. Sobretot perquè la política té una sèrie de factors psicològics que fan difícil l’anàlisi racional. Allò racional seria que n’hi hagués investidura, però allò racional no sempre s’esdevé.
-Què pensa que pot dificultar més aquesta investidura?
-Per mi, l’única cosa que pot dificultar la investidura és que no hi hagi acord amb Puigdemont, tot i que em sembla una mica ridícul concentrar tota la responsabilitat en ell. Aquest truc l’han triat des de Junts per Catalunya per eludir les seves responsabilitats, tal com han fet altres vegades. Només es parla de Puigdemont, i la negociació depèn de tot un partit. En tot cas, tot dependrà si Puigdemont fa el càlcul polític elemental, basat en la correlació de forces actuals, i conclou que és molt millor que governi el PSOE que no pas el PP; o si es deixa endur per factors que poden ser comprensibles per la seva situació personal i tingui ganes de demostrar el seu neguit, i en aquest cas que opti per tirar pel dret i forçar una repetició electoral. Una repetició, per cert, que m’estranyaria molt que afavorís l’independentisme.
-Aquests últims anys les demandes de Junts han sigut l’amnistia i el referèndum. Pensa que el PSOE pot assumir d’alguna manera, encara que siga parcialment, aquestes demandes?
-Pedro Sánchez no pot acceptar aquestes demandes en una negociació. Pot acceptar una fórmula retòrica que digui que es buscaran vies per trobar una sortida, però el compromís ferm sobre això és evident que no el pot assumir.
-I com pensa que es poden satisfer, des d’un govern espanyol liderat pel PSOE, demandes com aquestes?
-Al final el desenllaç es resoldrà en funció si el context es llegeix posant el valor allò que en diríem “el mal menor”. Si la realitat fos una altra i l’objectiu de l’independentisme estigués a tocar, els partits independentistes podrien negar-se a investir Pedro Sánchez i esperar una nova oportunitat. Però tothom sap que no hi ha cap expectativa que l’independentisme, per si sol, amb la seva força, pugui plantejar un programa de màxims en un horitzó pròxim. La política requereix respostes que tinguin relació amb allò que és possible i que puguin ajudar a avançar, no dificultar encara més el camí. Em sembla que hi ha poca gent que actualment es cregui que el xoc frontal és el millor escenari possible. La correlació de forces és la que és.
-Abans deia que li estranyaria que una repetició electoral afavorís l’independentisme.
-Bé, és una sensació personal, però és molt difícil saber-ho. No vull fer cap hipòtesi perquè m’ho creuria tot: que el PSOE en sortís reforçat, que el PP ampliés la majoria... tot dependria de detalls i de circumstàncies que encara no s’han donat. Però no estic segur que l’electorat independentista premiés una actitud intransigent dels seus partits. Ara, tampoc no estic segur del contrari. Un dels problemes de la situació actual és que cap actor no pot estar segur que una repetició d’eleccions el pugui afavorir. Tots intenten construir la idea que sí, i el PP pensa que absorbiria vot de Vox, el PSOE pensa que ampliaria la seva majoria concentrant vot progressista... Potser sí, però potser no.
-Una investidura de Pedro Sánchez gràcies a ERC i Junts creu que enutjaria l’electorat independentista o que aquests votants comprendrien aquesta solució?
-N’hi ha molts sectors i, evidentment, entitats com l’ANC ho rebutjarien. Però qui recordi l’experiència del 2017 sap perfectament que la correlació de forces no permet un xoc frontal. Per tant, què en pensaria l’electorat independentista, que ha cedit vora 200.000 vots als socialistes? Aquests vots tornarien a l’independentisme? No ho sé. No és fàcil de dir. Però bona part de la premsa, sobretot la més pròxima al poder econòmic, situaria el PP com a clar guanyador. El 23-J no ho van encertar, però si es dona el cas mirarien de no desaprofitar una segona oportunitat.