Cròniques valencianes

El «sorayo» valencià: polèmiques sanitàries i família (política) mecenes del blaverisme

La sortida del català Jorge Moragas del gabinet de Mariano Rajoy ha comportat que la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría fitxe al diputat valencià del PP, Rubén Moreno, com a secretari d'Estat de Relacions amb les Corts espanyoles. Relacionat amb l'Opus Dei, gendre d'una nissaga que va finançar el blaverisme i amb un historial replet de problemes judicials i polèmiques, Moreno s'ha convertit en l'únic dirigent del PPCV que ocupa un càrrec de responsabilitat al Govern espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La líder del PPCV, Isabel Bonig, necessitava un baló d'oxigen. L'exsecretari general dels populars valencians, Ricardo Costa, havia reconegut el finançament il·legal de la formació conservadora en les campanyes de 2007 i 2008 i la pressió per reprovar l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, que havia sigut assenyalat com la X de la Gürtel, li feien perdre els nervis. Gènova, que tradicionalment havia menyspreat els seus correligionaris populars d'ençà que Bonig ocupa el comandament, va decidir ajudar-la.

«Rubén Moreno serà el pròxim secretari d'Estat de Relacions amb les Corts», va pronunciar la vicepresidenta espanyola, Soraya Saéz de Santamaría, en el Fòrum Nova Economia celebrat a València aquest dimecres. El nomenament de Moreno com a enllaç entre l'executiu espanyol i el Congrés, un càrrec considerat estratègic, trencava amb la manca de valencians al primer i segon escalafó del Govern de Mariano Rajoy. Un gest del PP cap a Bonig. Però també un ascens de Moreno a les altes esferes del partit conservador, ja que aprofitava el joc de cadires provocat per la marxa de l'excap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, per entrar al cercle dels partidaris de Saéz de Santamaría. Els seus mèrits al Ministeri de Sanitat d'Alfonso Alonso, un dels principals deixebles de la vicepresidenta, havien tingut el seu premi.

Natural de Castelló i relacionat amb l'Opus Dei, Moreno compta amb una carrera política marcada pels clarobscurs, amistats perilloses, problemes amb la justícia que han acabat arxivats i gestions polèmiques al capdavant d'institucions com ara el Centre d'Investigació Príncep Felip de València. Tanmateix, fou la relació amb la primogènita de José Lladró, un dels tres germans de la nissaga taulellera, la primera controvèrsia que aquest cirurgià i investigador mèdic va haver-hi d'extirpar dels diaris.

Pintada de blau

El matrimoni amb Rosa Maria Lladró, filla major d'un dels germans del clan empresarial, va possibilitar-li l'accés a la classe dirigent valenciana. A causa de la seua formació en medicina, Moreno va convertir-se durant els anys 90 en apoderat de la mercantil Valmerco SA, que comptava amb un part accionarial del grup Nisa. Ara bé, aquesta aventura empresarial fou curta. Si Juan Lladró, un dels germans del seu sogre, va decantar-se per finançar el blaverisme de moqueta de la RACV i el més virulent de Coalició Valenciana una dècada més tard, Moreno va fer-ho per una altra tonalitat d'aquest color. Va erigir-se en alt càrrec del PP, ocupant la subsecretaria de la Conselleria de Sanitat. Les bones relacions entre els Lladró i l'aleshores president valencià Eduardo Zaplana van ajudar-hi.

Com a membre de l'equip de l'exconseller Joaquim Farnós, va participar de la prova pilot de la privatització de la sanitat valenciana. És a dir, va formar part del departament que va dissenyar el sistema de concessions sanitàries privades que l'actual Govern del Botànic vol revertir. Amb tot, el seu pas per la conselleria va estar marcat pel suposat tracte de favor que va rebre la seua antiga empresa Valmerco SA. Durant la seua estança com alt càrrec de l'administració valenciana, la seua dona i la seua cunyada -Mari Carmen Lladró- van ser directives d'aquesta firma. El desviament de 13.000 pacients dels centres públics als hospitals relacionats amb la família Lladró va generar sospites. Entre 1995 i 1998, aquest grup va facturar 8.574.245,62 euros del departament en el qual treballava Moreno.

Rubén Moreno, diputat del PP al Congrés i nou secretari d'Estat de Relacions amb les Corts espanyoles, sempre ha ocupat càrrecs vinculats a l'àmbit sanitari| ET

A banda d'aquesta mercantil, també va ser administrador solidari -junt amb la seua esposa i una tercera persona- d'Amtech Applied Molecular Technologies, que va ser liquidada l'any 1996. De fet, i producte de l'enfrontament de Rosa Maria Lladró amb el clan familiar, la participació del matrimoni en el conglomerat empresarial de la nissaga tacada de blau per les connexions amb el blaverisme i els populars va reduir-se considerablement. Amb la mort de la dona l'any 2010, el seu fill Alfonso va heretar els negocis immobiliaris que tenia la parella.

El padrí Fabra

Com qualsevol polític del PP que destacara a les comarques de Castelló, Moreno va tenir com a padrí a l'expresident de la Diputació de Castelló condemnat per frau fiscal i amb altres causes pendents, Carlos Fabra. Precisament, l'amistat amb el cacic del nord del País Valencià -que també era íntim de Farnós- va crear-li problemes judicials durant la seua primera etapa com a número dos del Ministeri de Sanitat.

Conegut com el «missatger» de Fabra, Moreno va estar imputat per agilitar presumptament de manera fraudulenta els tràmits burocràtics en favor de l'autorització dels pesticides de Vicente Vilar, en aquell moment un empresari íntim del virrei popular de Castelló. Aquella imputació, però, va arxivar-se.

Ara bé, no fou l'única polèmica que va assetjar-lo durant la seua estada al Ministeri de Sanitat. El veto al científic i més tard ministre socialista del ram, Bernat Soria, per investigar amb cèl·lules mare embrionàries va generar controvèrsia i va comportar que la mateixa Comissió Europea finançara la tasca de l'exdirigent del PSOE vinculat al negoci de l'ADN dels excrements dels gossos. «Impedir un tractament per qüestions religioses és una forma d'integrisme», va censurar Sòria en una entrevista en El País. Moreno, com a director del Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF), autoritzaria després treballar amb aquests tipus d'avanços sense el permís corresponent de l'executiu socialista de José Luís Rodríguez Zapatero.

Manual per enfonsar un organisme

Moreno va arribar a l'organisme que havia de ser la referència científica del sud d'Europa, en paraules de Camps, de la mà d'altre expresident de la Generalitat Valenciana, l'encausat per la seua gestió al capdavant de Bancaixa, José Luis Olivas. Fou l'exbanquer qui va suggerir al conseller de Sanitat del moment, l'imputat a GürtelVicente Rambla, de contractar-lo. I tot, amb el posicionament contrari de l'ideòleg del centre, el científic Santiago Grisolía.

Moreno va estar imputat al 'cas Naranjax' per agilitzar suposadament llicències en favor d'un empresari proper a Carlos Fabra. A la imatge, l'expresident de la Diputació de Castelló realitza un acte a l'Aeroport de Castelló junt amb Francisco Camps| EL TEMPS

Només accedir a la direcció del CIPF, Moreno va rodejar-se d'una camarilla d'afins i advocats de confiança que van blindar-lo al seu lloc de responsabilitat fins a l'any 2011. Si aquesta mesura va generar malestar amb els investigadors, les despeses innecessàries van agreujar la relació amb els treballadors. El fixatge del científic Miodrag Stojkovick amb un sou de 80.000 euros -superior al del president de la Generalitat Valenciana-, de la seua esposa i d'una vintena de col·laboradors quan no va xafar pràcticament l'organisme fou un dels majors dispendis que va autoritzar. Però no l'únic.

L'adjudicació d'un contracte a una agència de viatges per 180.000 euros i les licitacions milionàries sense cap criteri ni motivació científica van ser possibles gràcies a una Junta de Contractació copada per la seua gent de confiança. José María Marco, el responsable de l'àrea jurídica de l'ens, per exemple, tenia relació amb Fabra.

Tot i que els 57.000 euros gastats en serradura per als rosegadors foren considerats excessius, els més de dos milions d'euros invertits en unes sales blanques i uns quiròfans robotitzats que mai van veure la llum foren la despesa que més crítiques va aixecar. «El centre funciona de manera arbitrària, la ciència és incompatible amb la fustigació», van queixar-se els treballadors del CIPF abans que s'aplicara un ERO massiu.

Al capdavant del CIPF, Moreno va enfrontar-se, fins i tot, a dues denúncies per assetjament laboral que va aconseguir guanyar. El director de l'organisme d'investigació científica va ser denunciat per Juan Saus, que havia descobert una molècula implicada en malalties renals i degeneratives. Segons el contracte que el científic havia firmat amb el CIPF, els beneficis correspondrien en un 40% al grup de recerca, en un 20% al mateix organisme i en un 40% a la mercantil de l'investigador. Ara bé, l'exnúmero dos del Ministeri de Sanitat i el gerent de l'ens van pressionar suposadament perquè Saus renunciara als drets intel·lectuals de la proteïna.

La justícia, en primera instància, va fallar a favor de Saus. L'auto condemnava als dos directius i al CIPF a pagar 90.000 euros pel «patiment personal» del científic que li havia ocasionat «un trastorn depressiu molt intens». Moreno, assistit per Broseta Abogados, va recórrer la decisió. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià va atorgar-li la raó a l'exalt càrrec del PP, que no havia desemborsat ni un euro de la seua butxaca per pagar el procediment judicial. El CIPF va fer-se càrrec d'abonar els més de 90.000 euros que va demanar-li els tribunals per indemnitzar a Saus. A més, l'ens, gràcies a un segur contractat -tot i comptar amb lletrats propis-, va sol·licitar els serveis d'aquest bufet d'advocats.

La segona demanda contra Moreno fou per part de la investigadora Almudena Ramón. La científica va veure com la seua recerca pionera en lesions medul·lars a través de trasplantaments autòlegs era aturada de la nit al dia. De sobte, va considerar-se «irrellevant». Aquelles actuacions van dur a Ramón a interposar una querella per suposats delictes contra la propietat intel·lectual, tracte degradant, coaccions, apropiació indeguda d'una investigació i falsedat. La investigadora fou destituïda.

La gestió de Moreno al Centre d'Investigació Príncep Felip de València va estar marcada pels excessos i la polèmica| EL TEMPS

En una roda de premsa, Ramón va lligar el seu acomiadament a «pressions» de les farmacèutiques per evitar que les seus patents quedaren obsoletes davant dels seus treballs i va censurar els «interessos econòmics» de Moreno que van motivar el seu adéu involuntari. La denúncia judicial, amb tot, va quedar arxivada.

Malgrat esquivar els seus problemes de la justícia, la seua gestió al capdavant de la institució va fer que Moreno deixara l'ens per situar-se en les llistes del PP al Congrés l'any 2011. L'actual president de les Corts Valencianes i, en aquell moment, portaveu de Compromís, Enric Morera, va criticar la seua presència a la candidatura popular.

El seu controvertit historial, però, no va afectar-lo quan Alonso va reclutar-lo per al Ministeri de Sanitat. Un passat que tampoc sembla importar a Saéz de Santamaría, que l'ha incorporat a vicepresidència i l'ha convertit en una de les figures més rellevants del PP valencià. Sent l'únic alt càrrec del PPCV al Govern espanyol, membre dels denominats sorayos, president de la gestora del PP provincial de València i enllaç de Gènova amb la sucursal dels conservadors al País Valencià, el gendre de Lladró s'ha erigit de facto quasi en un baró. A partir d'aquest moment, Bonig necessitarà la seua complicitat per comptar amb el favor de Rajoy. Un ascens somiat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.