La trobada havia merescut una fotografia i un xicotet paràgraf a la pàgina web del PP de Castelló. Llanos Massó, aleshores una desconeguda per a l'opinió pública valenciana, s'havia reunit amb la dirigent popular Marisol Llinares. Massó actuava llavors com a delegada del lobby integrista Hazte Oír a les comarques valencianes del nord i volia promocionar políticament la campanya del col·lectiu fonamentalista contra la interrupció de l'embaràs, batejada amb el lema «Dret a viure». Era 2011, abans del trencament entre els sectors ultracatòlics i el PP per la frustrada reforma de l'avortament.
Tretze anys després d'aquella cita, l'activista ultraconservadora ha estat nomenada com a presidenta de les Corts Valencianes. Ho ha aconseguit gràcies al pacte de govern rubricat entre els populars i l'extrema dreta Vox, un partit de la qual Massó és la jerarca a la demarcació de Castelló. No ha importat el perfil radical d'aquesta antiga veu de la plataforma antiavortista Derecho a Vivir, ni la seua participació de les concentracions de Castelló per la Vida contra la clínica Mediterránia. Tampoc que l'any 2019 negara l'arrel masclista de la violència contra les dones. «La violència de gènere no existeix», va sostenir. Massó ha sigut proclamada com a segona màxima autoritat valenciana amb els vots del PP i de Vox.
«No la deixes passar»
Eren les 9 del matí d'un dia dilluns profundament calorós. La bandera de l'arc de Sant Martí, en reivindicació del col·lectiu LGTBI, esgotava les seues hores penjada al costat de la porta principal de les Corts Valencianes. La Coordinadora Feminista de València havia convocat una concentració a les portes del parlament valencià per protestar contra l'adveniment d'una distopia ben real de caràcter teocon, contra l'ascens a la presidència de la cambra valenciana d'una negacionista de la violència masclista. Com la resta de rostres dirigents de l'extrema dreta Vox.
La manifestació estava convocada a una distància prudencial de l'hemicicle, però la policia espanyola opinava diferent. L'autorització de la concentració més prop de les Corts Valencianes s'havia convertit en paper mullat d'unes forces d'autoritat que havien decidit acordonar la protesta feminista, impedint, fins i tot, l'entrada d'assistents. «No la deixes passar!», escridassava el coordinador del dispositiu policial a un dels agents subordinats. Els periodistes no podien agafar declaracions, i els fotògrafs havien de fer mans i mànegues per immortalitzar el clam morat.
«És la primera vegada en quaranta anys que al moviment feminista no li deixen posar-se davant de la pancarta per atendre als mitjans de comunicació», censurava Cándida Barroso, veu de la plataforma en defensa dels drets de les dones, mentre se sentien els crits de «fora feixistes de les institucions», «llibertat d'expressió» o «no ens callareu». «Ja estan eliminant serveis per a les dones. Què passa? Que les mil i poques víctimes que duem des del 2003 els importen una merda? És indignant, és indignant», criticava.
L'aparició de Santiago Abascal, líder estatal de Vox, encenia la protesta. «Ens sembla indignant que el senyor Abascal es fatxendege pels carrers de València, quan ell no és ningú ací. I que a nosaltres, amb segles d'història, ens prohibisquen estar i que se'ns puga veure davant de la constitució de les Corts Valencianes», es queixava d'una situació solament resolta amb l'aparició de la delegada del Govern espanyol al País Valencià, la socialista Pilar Bernabé. Abans, però, havien comptat amb el suport de la ministra de Ciència, Diana Morant, del PSPV; del president valencià, el socialista Ximo Puig; la vicepresidenta valenciana, Aitana Mas; el cap de cartell de Compromís al 28M, Joan Baldoví; o la consellera de Transparència, Rosa Pérez, d'Esquerra Unida del País Valencià.
El 'governador' Abascal
Acompanyat dels pesos pesants de Vox al País Valencià, com ara Carlos Flores, condemnat per violència masclista i excandidat de la formació nostàlgica del franquisme Fuerza Nueva, Abascal irrompia per reivindicar el pacte assolit per la ultradreta amb el PPCV. «És un bon exemple per a Espanya», destacava com a element de pressió per intentar accedir a les institucions d'altres autonomies, com ara Aragó, Extremadura i les Illes Balears.
La posada en escena del capitost dels reaccionaris espanyols era de moderació, d'intentar vendre un discurs més assossegat per espantar els mals auguris electorals del 23J, per evitar alimentar una mobilització de l'esquerra que frustre les seues aspiracions d'aconseguir un seient a l'executiu espanyol com a vicepresident. «Es tracta d'un acord sensat i molt raonable, el qual donarà satisfacció als electors del PP, Vox i, fins i tot, de l'esquerra», assenyalava per allunyar el focus del seu veritable radicalisme, d'uns posicionaments que duen des de fa dies acaparant el focus mediàtic.
«Tenim l'obligació d'alliberar Espanya d'un president que s'ha convertit en un perill per a les dones», s'atrevia a expressar sobre Pedro Sánchez mentre estava flanquejat de negacionistes de la violència masclista i pel mateix Flores, amb una sentència al seu tenebrós palmarès per violència psíquica contra la seua exdona que relatava fins a 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions injustes. Abascal, pres dels seus mateixos plantejaments negacionistes sobre la violència de gènere, buscava desviar l'atenció cap a Sánchez.
Amb l'aura de governador suprem de Vox, de líder inqüestionable i vertical, era l'encarregat d'anunciar la persona que ocuparia la presidència de les Corts Valencianes en un exercici desfermat de centralisme polític. De fet, cap dirigent de l'extrema dreta es dirigiria a la premsa. No ho faria ni el futur vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura, el torero Vicente Barrera, amb un profús historial digital ultra i amb negocis amb la família de l'expresident Francisco Camps.
El rellotge correria fins a l'inici de la sessió. Les presses havien provocat que els treballadors de les Corts Valencianes mantingueren l'embolcall de plàstic de la catifa roja mentre la trepitjava la plana major de Vox. La resta de convidats, tanmateix, sí que havien pogut estrenar un mant roig impol·lut, per on havien entrat a l'hemicicle dues personalitats amb indumentària equina al ritme de la dolçaina i el tabal. Era el símptoma de la transició entre l'adeu a l'època botànica i l'arribada d'una època conservadora agitada amb traces extremadament ultres.
L'operació Mazón
L'encarregat de pilotar aquesta transició, l'inici d'una nova era que tenia com a símbol l'ascensió d'una ultracatòlica i antiavortista a la presidència de les Corts Valencianes, fou el socialista Carlos Laguna, el parlamentari més vell de l'hemicicle. «El masclisme existeix i quintuplica a la violència familiar», expressava per marcar el terreny al discurs ultra de l'extrema dreta Vox. «Espere, senyories, que durant la XI legislatura i des d'aquesta càmera es tinga la voluntat de lluitar i legislar per erradicar la violència de gènere», subratllava.
«No puc entendre que per una part estiguem intentant contenir el racisme i la xenofòbia mentre es donen situacions de prohibicions de banderes LGTBI i de manifestacions contra la violència de gènere», afirmava, per denunciar que «s'estava pervertint el concepte de llibertat, ja que en el seu nom, s'estan retallant drets». «No podem romandre indiferents!», exclamava en una al·locució que era un míssil contra el discurs de Vox, tot i que també hi havia un record a la tasca del ja expresident de les Corts Valencianes, el valencianista Enric Morera, a qui el futur cap del Consell, el popular Carlos Mazón, li dedicava un gest d'agraïment amb la mà al cor.
Amb la bandera a favor dels drets LGTBI plantada a la taula de l'escó per part del nounat diputat de Compromís, Francesc Roig, es produïa una presa de possessió sense grans escarafalls, amb l'excepció del «per Espanya» del parlamentari de l'extrema dreta Vox, negacionista de la violència masclista i ultracatòlic, José Maria Llanos. «Promet pel País Valencià», proclamava la diputada valencianista Mònica Álvaro; «Per la mare terra, la democràcia i la igualtat», expressava la consellera en funcions d'Agricultura i Medi Ambient, Isaura Navarro. «Amb fidelitat a la Generalitat Valenciana», va proclamar María José Calabuig, una altra de les noves cares del grup parlamentari de Compromís i amb una samarreta que deia: «No estareu fotent-nos tota la vida fins que morim», en referència a un dels insults de Flores a la seua exdona.
L'elecció dels components de la mesa de les Corts Valencianes s'esperava com a un tràmit. Alfredo Castelló, veterà diputat del PP, havia estat escollit com a vicepresident primer, i la consellera en funcions de Justícia, Gabriela Bravo, ocuparia la vicepresidència segona per part del PSPV. Tanmateix, una jugada dels populars encapçalats per Mazón trencaria el tauler: els conservadors cedien una part dels seus vots per donar suport com a secretària de la mesa a Maria Josep Amigó, exvicepresidenta de la Diputació de València i nova cara de Compromís a l'hemicicle. L'altre integrant de la mesa serà Víctor Soler, del PP i antigament esquitxat per l'Operació Púnica.
Aquella maniobra deixaria descol·locat tothom. El PSPV s'havia quedat sense un dels seus càrrecs arran d'una maniobra dels populars. «El PP s'havia pogut quedar amb tres llocs i el PSPV amb dos, però ens semblava sensat que poguérem cedir almenys un per cada un dels quatre grups, independentment de la representació que tingueren», explicava Mazón. El moviment era redó per al dirigent dretà: transmetia una voluntat de pluralitat i transversalitat, arrabassava un seient a la formació del puny i la rosa, i creava discòrdia a l'esquerra, que comença la legislatura amb una baralla digital que ha allunyat del focus la tria d'una ultradretana al capdavant de la cambra.
«Estem perplexes», confessava el conseller d'Hisenda en funcions i parlamentari del PSPV, Arcadi España. Els socialistes, no debades, s'havien quedat amb un pas de nas després de les peticions de la coalició valencianista de cessió a la formació del puny i la rosa d'un seient a la mesa de les Corts Valencianes. «És un mal començament de legislatura i demostra que l'únic partit que és alternativa de veritat a la dreta, a la unió PP-Vox, és el PSPV», ha reivindicat, per insistir: «Si el PP volia cedir un lloc a Compromís, ho haguera pogut fer, però l'han llevat al PSPV».
Enfront de les suposicions de pacte entre Compromís i la dreta, els valencianistes responien taxativament: «No s'ha produït cap pacte, ni s'ha negociat res amb el PP». «Compromís serà contra el pitjor govern, la millor oposició», ressaltava l'exconseller Vicent Marzà, qui reiterava: «Com ha d'haver-hi un pacte si allà on està Compromís, hi haurà la màxima oposició i fiscalització a la dreta i a la ultradreta?». «No hi ha cap acord. Si hi haguera, hi hauria una qüestió a canvi», incidia.
«El PP ens ha demanat de manera contínua que ens abstinguérem en la investidura de Mazón i sempre hem contestat que no», exposava el parlamentari de Compromís, qui assegurava «haver rebut per sorpresa» els vots cedits pels populars. «Ens hauria encantat que els vots foren del PSOE. Igual que hem estat governant conjuntament, ara hauríem pogut tenir representació amb el PSOE», reconeixia davant de la insistència de les preguntes sobre si s'havia arribat a un acord amb el PP.
L'ombra d'Hazte Oir
L'enrenou a l'esquerra per l'operació Mazón quasi havia deixat de banda l'assumpció de Llanos Massó a la comandància de les Corts Valencianes. Amb comentaris a favor del monolingüisme en castellà a les xarxes socials, va carregar contra la Generalitat Valenciana per unes imatges d'un llibre «amb diferent tipus de penes», una estampa que pretenia buscar la polèmica i pregonar una crítica descontextualitzada i sensacionalista a l'educació afectiva-sexual. Els dibuixos, de fet, no corresponien a cap material curricular, sinó que es tractava d'un exemplar que ostentaven algunes biblioteques escolars.
«Quan parlem del pin parental, ho fem per evitar que els nostres joves siguen el camp de cultiu idoni per al projecte d'enginyeria social de l'esquerra», va afirmar en una sessió de les Corts Valencianes com a diputada de l'oposició, on mostrava la seua voluntat de censura sobre l'educació en valors allunyats del seu integrisme. A l'òrbita de l'Opus Dei i diplomada en Ciències Religioses, va criticar al Consell per tancar l'aixeta pública als col·legis elitistes que segreguen per sexe, els quals són, precisament, pròxims a la congregació ultraconservadora que va impulsar José María Escrivà de Balaguer.
Oposada a les reivindicacions LGTBI, va deixar clar el seu menyspreu als drets de les persones trans: «Segons l'ADN, una dona trans, no és una dona». «Estic veient el programa amb els meus fills. Perfa, no més imatges de l'orgull gai», va piular una altra vegada. També ha tractat de vincular l'existència del VIH a l'Àfrica per la manca de penetració del catolicisme, s'ha mostrat escèptica amb la lluita contra l'emergència climàtica, ha carregat contra l'existència d'À Punt, ha defensat un estat centralista i el buidatge de recursos de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
«No hem de tenir por a la confrontació; al contrari, convide a ella. Em trobe a gust en el debat», assenyalava en la seua intervenció com a nova presidenta de les Corts Valencianes, on ha buscat vendre una imatge conciliadora, malgrat haver llençat diversos dards implícits contra l'exvicepresidenta i referent de Compromís, Mónica Oltra: «Des d'aquest moment, aquesta cambra haurà de treballar per defensar les llibertats i la seguretat de les dones, en especial, de les menors tutelades. Mai més una dona tutelada per la Generalitat Valenciana pot ser posada en perill per persones sense ànima».
Amb crítiques a la denominada com a llei del «Sí és només sí», a pesar del seu negacionisme masclista, ha assegurat que «no tolerarà en les nostres institucions discursos, siguen civils o religiosos, que promouen o emparen la violència contra les dones». «Promet un debat viu, lliure i constructiu», assegurava amb un passat d'antiga dirigent a Castelló de la Plana del lobby d'extrema dreta catòlica Hazte Oir, una plataforma ultra assenyalada per l'historiador Santiago Mata com a una suposada pantalla de la secta paramilitar mexicana El Yunque a l'obra El Yunque en España: la sociedad secreta que divide a los católicos (Amanecer, 2015).
Sense crucifix com va imposar l'exdirigent popular i membre de l'Opus Dei, Juan Cotino, com a president de les Corts Valencianes, però a l'ombra del seu ultracatolicisme, inicia el seu mandat Llanos Massó. Tot un martell i, al seu torn, una enclusa resistent de caràcter teocon amb rang de segona màxima autoritat del País Valencià.