L'alineament amb els Estats Units d'Amèrica, la liberalització de les anquilosades estructures econòmiques espanyoles i l'entrada de ministres adscrits a l'organització ultracatòlica de l'Opus Dei va canviar el rumb de la dictadura franquista a tocar dels anys seixanta del segle passat. Les dues darreres dècades del règim autoritari del general Francisco Franco van estar marcades per una expansió econòmica profundament desigual i l'emergència d'un urbanisme depredador a l'Estat espanyol. Un desenvolupament de la construcció que va tenir efectes a les àrees metropolitanes de les ciutats, com ara l'aparició de col·legis per a les noves zones residencials.
A l'extens terme municipal d'Elx (Baix Vinalopó), a pocs kilòmetres de l'actual recinte ferial i de l'aeroport, va néixer llavors el col·legi Aitana. Impulsat en el curs 1965-1966, s'ha convertit en una de les escoles privades referencials de la conurbació conformada per la ciutat il·licitana i la seua veïna d'Alacant. El centre educatiu està controlat per una empresa a l'òrbita de l'Opus Dei, Fomento de Centros de Enseñanza, i s'ha beneficiat d'injeccions públiques regulars de la Generalitat Valenciana d'ençà que a finals de la dècada dels noranta del segle passat l'aleshores conseller d'Educació, el conservador Manuel Tarancón, acordara la concertació de les seues aules. Tarancón va prendre aquella decisió a pesar de les crítiques dels agents socials i d'altres actors educatius civils que advertien del tarannà elitista del centre i de la promoció d'una filosofia de tall ultraconservador.
L'Aitana, amb tot, no ha estat l'únic col·legi d'aquesta companyia que ha rebut diners públics en els darrers lustres. També n'han estat beneficiàries Vilavella de València, Altozano d'Alacant, El Vedat de Torrent (Horta) i Miralvent i Torrenova de Betxí, una xicoteta localitat de la comarca de la Plana Baixa. El subsidi públic va aprovar-se quan hi havia informes tècnics de la conselleria que ho desaconsellaven per falta de necessitat i s'advertia de la seua contribució a la segregació socioeconòmica per les elevades quotes que reclamen a les famílies.
El conjunt dels centres docents propietat de Fomento de Centros de Enseñanza han estat caracteritzats per perpetuar una filosofia educativa instaurada durant la dictadura franquista, és a dir, la segregació a les seues aules per sexe. Una aposta per la separació entre xiquetes i xiquets que se suma a la defensa d'uns valors de caràcter integrista, com ara la negació del dret de les dones a la interrupció de l'embaràs o posicionar-se en contra del matrimoni igualitari, segons es desprèn d'activitats efectuades per les associacions d'alumnes o de les famílies dels estudiants dels col·legis.
Aquesta companyia no és la depositària del monopoli de la separació per sexe al País Valencià, encara que la resta d'institucions acadèmiques que l'han implementada estiguen també connectades amb l'Opus Dei. Un exemple és el centre de formació Altaviana o l'elitista Guadalaviar, així com ho eren les escoles familiars agrícoles de Torreldua de Llombai (Ribera Alta) i El Campico de Xacarella (Baix Segura). En el cas d'aquesta última, segons les fonts consultades, s'han admès la matriculació de xiquetes en diverses etapes escolars després d'haver-se situat al focus de la polèmica l'any 2020 per cessar l'antic director. Aquest directiu fou acomiadat per permetre, justament, la inscripció de xiques a l'ESO. La cartografia valenciana d'institucions escolars que han apostat per aquesta filosofia es tanca amb el centre de formació Xabec. El seu gabinet de comunicació va assegurar a EL TEMPS que havien deixat enrere aquesta pràctica educativa segregadora.
El cost de finançar aquesta xarxa escolar lligada majoritàriament a la congregació integrista de l'Opus Dei, tal com va publicar aquest setmanari, abastava els 15,6 milions d'anuals en 2019, en cas de sumar nòmines pagades per la Generalitat Valenciana, mòduls de concert i despeses de funcionament. El Govern del Botànic i, particularment, la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, encapçalada per Vicent Marzà, de Compromís, han estat històricament contraris a sufragar amb diners públics aquesta mena de col·legis. Ara bé, l'antiga llei educativa del PP, segons argumentaven, els lligava de mans i peus: «La LOMQUE estatal blinda els centres educatius que segreguen i no només això, afavoreix que s'hagen de concertar aquest tipus de centres, pagats de les butxaques de tots els contribuents».
L'aprovació de la LOMLOE, coneguda popularment com a llei Celaá, per part de l'executiu espanyol del PSOE i Unides Podem ha canviat l'escenari. Gràcies a la cobertura legal que atorga aquesta normativa, el departament d'Ensenyament del País Valencià ha enviat una carta als set centres que encara segreguen per sexe per indicar-los que la nova legislació «en regular l'admissió d'alumnat en centres sostinguts amb fons públics» estableix que «en cap cas hi haurà discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, opinió, discapacitat, edat, malaltia, orientació sexual o identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social» i que «la matriculació d'un alumne en un centre públic o privat concertat suposarà respectar el seu projecte educatiu, sense perjudici dels drets reconeguts als alumnes i a les seues famílies en les lleis».
La missiva recorda que la normativa vigent recull que «a fi d'afavorir la igualtat de drets i oportunitats i fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones, els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives, de conformitat amb el que disposa en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i no separaran l'alumnat pel seu gènere», així com que «els centres educatius hauran d'incloure i justificar necessàriament en el seu projecte educatiu les mesures que desenvolupen per afavorir i formar en igualtat en totes les etapes educatives, incloent-hi l'educació per a l'eliminació de la violència de gènere, el respecte per les identitats, cultures, sexualitats i la seua diversitat, i la participació activa per a fer realitat la igualtat».
A conseqüència de l'aplicació d'aquests preceptes, s'indica a la carta que «en el proper procediment d'admissió d'alumnat, previst per al curs 2022-2023, es desactivarà en l'aplicació informàtica ITACA la casella que marca per al vostre centre "masculí/femení" de l'apartat "educació diferenciada"». «Qualsevol sol·licitud d'admissió que complisca els criteris establits en la normativa vigent podrà resultar acceptada», completen, per avisar: «S'ha de tindre en compte [...] com a incompliment greu del concert "infringir les normes sobre admissió d'alumnes"; la reiteració en aquest incompliment podria comportar la qualificació com a incompliment molt greu i la consegüent rescissió del concert». «Estem enviant les comunicacions perquè els centres concertats que segreguen per sexe ho reconsideren de cara al període d'admissió per al pròxim curs, ja que pensem que és de justícia social que tots els centres sostinguts amb fons públics garantisquen un dret bàsic com és no discriminar per raons de gènere», apunten des de la conselleria d'Educació. En aquest cas, segons les fonts consultades, els centres no es podrien acollir a la sentència del Tribunal Suprem que va blindar el negoci de la concertada, per conservar la seua concessió educativa.
«En el marc de la nova llei educativa, durant el pròxim curs s'hauria d'esmenar aquest element discriminatori i garantir la igualtat d'oportunitats efectiva per a l'alumnat, sense discriminar un sexe o un altre en la matriculació en els seus centres. Amb això es pretén fomentar la coeducació efectiva en tots els centres sostinguts amb fons públics», ressalten. I reivindiquen: «La igualtat de gènere és un dret fonamental i més en un àmbit tan sensible com l'educació, on cal fomentar aquests valors, i, per tant, la segregació per sexe no té cabuda. No té cabuda, a més, a l'escola inclusiva i coeducadora que s'està fomentant en el territori valencià. Una escola que ha de servir de motor de la igualtat social i afavorir el canvi cap a una societat que fomente la igualtat de gènere en tots els sentits».
Mentre el Govern del Botànic arrencava aquesta ofensiva per tallar l'aixeta pública a qualsevol centre educatiu que aposte per segregar per sexe com a filosofia acadèmica, la Generalitat de Catalunya i, singularment, la conselleria d'Educació, dirigida pel republicà Josep Gonzàlez-Cambray, havia iniciat temps enrere diverses accions per deixar de finançar les escoles privades que efectuen aquestes pràctiques. Amb el Centre d'Estudis d'Opinió assenyalant l'any 2018 que el 85% de la població catalana era contrària a la concertació d'escoles que separen per sexe, Catalunya fou pionera al conjunt de l'Estat espanyol per aprovar l'any 2019 un pacte institucional contra la segregació a l'àmbit escolar.
Al caliu d'aquest acord per la inclusió educativa i amb una amplíssima majoria dels catalans favorables a la supressió d'aquestes subvencions, el llavors conseller d'Educació, Josep Bargalló, d'ERC, va acordar en maig de l'any 2020 la renovació del conjunt dels concerts a excepció d'onze escoles majoritàriament lligades a l'Opus Dei per la seua filosofia de segregar per raons de sexe. Es tractava dels centres educatius Les Alzines de Girona, La Farga de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Canigó de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Xaloc de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Bell-lloc de Girona, Pineda de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Institució Lleida, Camp Joliu de l'Arboç (Baix Penedès), Institució Tarragona de Reus (Baix Camp), La Vall de Bellaterra (Vallès Occidental) i Viaró de Sant Cugat del Vallès. La Institució Familiar d'Educació, que aixopluga col·legis com ara Les Alzines o La Farga, és un dels actors més importants d'aquesta teranyina escolar que propugna la denominada educació diferenciada.
Aquests centres educatius van presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la decisió del Govern català i la judicatura va atorgar la raó a les escoles privades. L'òrgan judicial acceptava les mesures cautelars reclamades pels col·legis de valors ultraconservadors i forçava al departament d'Ensenyament de Catalunya a desemborsar el subsidi públic que havien rebut fins al moment «de la mateixa manera que s'ha fet per als altres col·legis als quals sí que s'ha renovat el concert, és a dir, per a un període de sis cursos escolars, a comptar a partir de l'inici del curs 2020-2021». «Els tribunals han sigut molt clar i una vegada més ratifica el dret de les nostres escoles a rebre finançament públic com qualsevol altre centre educatiu de Catalunya», van celebrar des de la Institució Familiar d'Educació.
A pesar de l'entrebanc judicial i emparat per la normativa aprovada per l'executiu espanyol que encapçala el socialista Pedro Sánchez, el conseller Gonzàlez-Cambray va anunciar l'octubre passat que no renovaria els concerts educatius dels col·legis que separen per sexe a les etapes d'ESO i batxillerat. La mesura afectava 251 alumnes de batxillerat i 3.850 estudiants de secundària obligatòria. Amb un estalvi xifrat en 15 milions d'euros, el responsable del departament d'Ensenyament va expressar que «no permetria cap mena de discriminació a les nostres escoles». «Els infants d'un sexe i l'altre han de tenir una educació idèntica. Hi ha molts estudis que mostren que separar els nens fomenta prejudicis i consolida els rols», va raonar.
Arran de la comunicació de la Generalitat de Catalunya governada per ERC i Junts per Catalunya, les escoles sota el paraigua de la Institució Familiar d'Educació, a l'òrbita de l'Opus Dei, van afirmar a mitjan febrer que posarien fi al model de segregació per sexe a les aules. La decisió fou adoptada per conservar el finançament públic. L'executiu català, amb tot, va acollir-ho amb certa desconfiança i va enviar un requeriment als centres educatius que havien apostat fins ara per la separació per gènere perquè demostraren en un termini de 10 dies el canvi de filosofia. «Han de demostrar que no existeix cap escola amb finançament públic que segregue per sexe», va recalcar el republicà Gonzàlez-Cambray.
Quan va quedar exhaurit el termini que havia marcat la Generalitat de Catalunya, només dues escoles no havien comunicat cap modificació en les seues pràctiques docents i, en conseqüència, perdien el finançament per mantenir la seua filosofia ultraconservadora a les aules. Eren els centres Viaró, el qual s'havia beneficiat en el curs 2020-2021 d'una injecció pública de 2,7 milions d'euros, i Camp Joliu, que va percebre en l'anterior exercici escolar 3,6 milions d'euros de les arques públiques de Catalunya. La resta de col·legis, d'aquesta manera, acceptaven el model mixt per garantir el seu finançament públic, una acció que, en el seu moment, escoles com ara la Institució Lleida, la Institució Igualada (Anoia) o la Institució Airina de Terrassa (Vallès Occidental) havien emprès, ja que el retrocés demogràfic amenaçava un possible incompliment de les ràtios i, per tant, el manteniment de la concertació.
L'eliminació de la pràctica educativa de segregar a les aules per sexes amb l'objectiu de continuar obtenint subvencions de l'erari públic català comptava, segons va publicar El País, amb una cara B. D'acord amb el rotatiu madrileny, hi ha escoles vinculades a l'Opus Dei que pretenien matricular indistintament a xics i a xiques per després separar per gènere a les aules. De fet, s'assenyalava que era una pràctica habitual de col·legis com ara el Reial Monestir Santa Isabel de Barcelona, controlat per l'organització integrista i esquitxada per escàndols d'abusos sexuals i de caràcter fiscal dels Legionaris de Crist. Amb tot, la Generalitat de Catalunya ha fet un pas definitiu per acabar amb el finançament públic dels col·legis que separen a les seues aules pel gènere dels estudiants. Un camí que també comparteixen al País Valencià.