Nàquera, amb prop de 8.000 habitants, s'ha situat com a centre neuràlgic de la batalla cultural reaccionària de la ultradreta. L'extrema dreta Vox, força guanyadora de les eleccions a la població del Camp de Túria, va acordar en el pacte de govern amb el PP la prohibició de qualsevol símbol en defensa del col·lectiu LGTBI+, és a dir, dels drets humans elementals. La reacció a una mesura carregada d'odi ha estat l'aparició de banderes de l'Arc de Sant Martí als balcons del municipi.
Mentre el Consell interí del Botànic ha aprovat una declaració institucional en la qual demana al futur executiu de PP i la ultradreta Vox respecte pels drets del col·lectiu LGTBI+, la decisió del nounat consistori ultra de Nàquera ha traspassat les fronteres de l'Estat espanyol. El PSPV ha registrat una pregunta perquè la Comissió Europea s'expresse sobre aquesta censura radical. Tot a les portes de la festa reivindicativa de l'Orgull LGTBI+, el qual estarà marcat inexorablement pel nou context polític d'entrada dels ultraconservadors i carpetovetònics a les institucions, com ara a la Generalitat Valenciana amb una vicepresidència i tres conselleries.
«Amb el lema 'Orgull de totes, drets per a totes', hem volgut situar al centre de la reivindicació totes les identitats i les orientacions que històricament s'han quedat al raconet, com ara l'asexualitat, les persones no binàries, les persones intersexuals o les persones migrants que s'han quedat, en part, fora de la llei. O dit d'una altra manera: es busca situar al centre a gent que potser no s'ha pogut sentir representada en els orgulls passats», explica en conversa amb EL TEMPS Fran Fernández, coordinador general de Lambda, una entitat valenciana amb dècades de lluita a l'esquena pels drets LGTBI+.
L'Orgull d'enguany, però, estarà condicionat per l'ombra de l'accés al Consell de la ultradreta, així com per la seua entrada a diferents ajuntaments amb responsabilitats de govern. «Per la situació actual, cal recordar que l'orgull és de totes les persones del col·lectiu i d'aquelles que pensen que són drets humans, i que aquests drets han de ser garantits. Només des de la reivindicació i des de l'orgull, s'assoleixen drets. Arran d'aquesta premissa, el nostre lema 'Orgull de totes, drets per a totes'», exposa la veu de l'organització històrica en defensa de la diversitat.
«He de reconèixer que m'alegra que en el pacte de govern per la Generalitat Valenciana entre el PP i Vox no aparega cap referència al col·lectiu LGTBI. S'entén, per tant, que no s'ha arribat a cap acord envers aquest tema i, en conseqüència, hi ha una xicoteta esperança perquè els populars tinguen un comportament més paregut al dels seus companys d'Extremadura o a la dreta alemanya, per a qui els drets LGTBI no són una moneda de canvi, ni tampoc un peatge per a formar governs», expressa amb una visió conciliadora, per agregar: «Si hagueren arribat a un acord sobre temes LTGBI amb l'extrema dreta, sí que seria preocupat. Que no hi haja cap menció al col·lectiu LGTBI és esperançador, ja que es pressuposa que no s'han deixat arrossegar per l'extrema dreta».
Des de Lambda, de fet, admeten contactes amb el futur president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i amb Stephane Soriano, responsable de diversitat del PPCV. «S'han posat diverses vegades en contacte amb Lambda i han visitat les nostres instal·lacions. Fins i tot, Soriano ha reconegut la nostra tasca pels drets LGTBI i l'efectuada pel servei Orienta. Tanmateix, cal veure després com es materialitza quan estiguen governant. Volem demostrar que no estem polititzats, i volem donar el marge de dubte que no ens han donat mai a nosaltres. Quan conformen govern i analitzem els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2024, veurem quina és la voluntat real del PP amb els drets LGTBI», raona.
«És cert que hem tingut un oasi de vuit anys, però abans d'aquest executiu i durant l'actual Consell del Botànic també va haver-hi activisme. No permetrem que per primera vegada retrocedim en drets en democràcia. Sempre s'ha avançat més o menys, s'ha lluitat per assolir i consolidar drets, així com per encarar nous reptes. I, per tant, no consentirem que es fan passos enrere», afirma, per remarcar: «Si s'entenem amb el PP, serà un símptoma democràtic d'avanços i d'una dreta que no juga amb els drets humans, tot i que cal veure com es desenvolupen els pactes amb Vox».
En cas que els populars donen ales als discursos contra el col·lectiu LGTBI per permetre l'entrada de l'extrema dreta a la Generalitat Valenciana i, en conseqüència, facilitar-los un altaveu institucional per difondre el seu missatge habitualment carregat d'odi visceral, Lambda avisa que «els trobaran als carrers». «El col·lectiu LGTBI és molt resilient, molt resistent i no tenim por a donar la cara. O expressat en un símil emprat per Vox: faltaran papereres si volen ficar-nos a tots a la paperera. Si no els agraden els colors, s'unflaran de veure colors. La diversitat és imparable. No consentirem que ens tornen al blanc i negre», adverteix.
Nàquera, camp de batalla pels drets LGTBI
L'anunci del nounat equip municipal de Nàquera encapçalat per l'extrema dreta Vox amb el suport del PP ha empipat Lambda. «Vox és expert en fer prestidigitació i en crear un fantasma d'on no hi ha res. El tema de les banderes està claríssim, i no són banderes, sinó que són pancartes, són llums de colors, etc. Prohibir un fet que no s'estava produint és enganyar al teu electorat, als quals els van prometre que anirien contra nosaltres; però com no poden, perquè són drets humans, ara intenten enganyar amb aquests anuncis. Tan demòcrates que es pensen, tan amants d'Espanya i de la Constitució per comunicar que volen aplicar una censura que no poden», assenyala Fernández.
«Nàquera és un símptoma d'allò que ocorre quan el feixisme arriba a un govern. No consentirem que cap agressió quede impune i sense resposta. Els drets LGTBI no són un element polític per a l'administració, si no són una qüestió neutral perquè es tracta de defensar els drets humans. Penjar un arc de Sant Martí com a mostra de suport als drets LGTBI és evidenciar que s'està a favor dels drets humans», argumenta. I sol·licita: «Anime a tots els ajuntaments, fins i tot a aquells governants pel PP, que pengen les banderes. S'ha de demostrar que Espanya està en el segle XXI i no en el segle XIX».
L'ocupació d'espais de poder per part de l'extrema dreta, però, els atorga més capacitat per difondre un missatge d'odi que posteriorment té conseqüències als carrers i en la seguretat de les persones LGTBI. «Fa temps que denunciem com els discursos d'odi de l'extrema dreta estan provocant que hi haja un repunt en les agressions, que augmenten els delictes d'odi», subratlla. I completa: «L'assassinat de Samuel fou un fet criminal que per sort és molt minoritari a Espanya. En aquests moments, ja no s'assassinen a dones trans, però sí que hi ha pallisses contra aquestes persones. Queda camí per recórrer i evitar els repunts d'agressions contra el col·lectiu LGTBI, però, afortunadament, estem lluny de la situació que es pateix en altres països».
«Tota la gent que pensa que l'Orgull no fa falta per què hem assolit drets s'equivoca. En la vida quotidiana del col·lectiu LGTBI, es pateixen moltes violències», rememora, per ressaltar que «l'Orgull també es celebra per què hi ha països on hi ha aquesta possibilitat, on s'aplica la pena de mort, treballs forçats, penes de presó o teràpies d'aversió a persones LGTBI». «No ens podem oblidar que hem de donar la cara per aquells que no poden», insisteix.
Cartell participatiu i herència botànica
En aquest Orgull tan influenciat pel context polític, s'ha volgut apostar per la participació en l'elaboració dels lemes i els missatges dels cartells i les pancartes reivindicatives. «Tota la ciutat de València està plagada de cartells de diferents colors. Estan buits, perquè la gent puga fer una intervenció i fer seu el cartell de l'Orgull. El mateix hem fet en la pancarta de capçalera, on les entitats convidades, és a dir, sindicats, partits i organitzacions convidades podran incloure els seus missatges. Només posa el totes, totis i tots, que reflecteix a la comunitat. D'aquesta manera, els lemes es redactaran just abans de començar la manifestació a la ciutat de València», narra.
La defensa de l'herència botànica, del treball impulsat per la conselleria que va encapçalar Mónica Oltra i dirigeix de manera interina Aitana Mas, ambdues de Compromís, flotarà a l'ambient de la mobilització. «Si parlem del territori valencià, tenim de les normatives més pioneres de tot l'Estat espanyol. La llei estatal, en alguns aspectes, es mira un poc en la llei valenciana. Estàvem vivint un moment molt dolç per què s'estaven assolint reivindicacions històriques del col·lectiu, com l'establiment del servei específic Orienta, el qual ha fet més de 29.000 intervencions en quatre anys d'existència», destaca Fernández.
«Les dades d'intervencions d'Orienta evidencien la necessitat que hi havia de sol·licituds en matèria de salut mental, resolució de qüestions bàsiques, acompanyament i ajuda a persones que han de ficar una denúncia, etc. Tenir un servei especialitzat i no en mans de qualsevol, en mans de professionals que coneixen de primera mà la realitat que estàvem atenent, és un somni que s'ha fet realitat», explica, així com destaca altres polítiques com la creació de l'Armari de la Memòria: «És fonamental per fer memòria de tot el que hem viscut i per no cometre les errades del passat». «Tot això s'ha fet gràcies a les polítiques valentes del Botànic», puntualitza. Un Orgull carregat de missatge combatiu enfront dels nous temps de poder reaccionari.