La seu del PPCV s'havia quedat xicoteta. Amb la part central reservada per als periodistes i per a un faristol que esperava amb devoció l'arribada del guanyador de la nit electoral, del popular d'adscripció neozaplanistaCarlos Mazón, no hi havia lloc per als afiliats, els històrics militants o els dirigents del partit de la gavina que s'hi apropaven.
La sala habilitada per als membres de la formació conservadora estava plena de gom a gom. No hi havia espai per a ningú més. O com es diu en termes populars: no cabia ni una agulla. Els crits de victòria i els somriures per tornar a les institucions valencianes dominaven l'escena. Els populars havien organitzat una festa fora, a escassos metres de la seua caserna central, amb l'increïble palau del Marqués de Dos Aigües de fons, però el conservador de base volia estar junt amb els seus referents, a tocar de Mazón i també de la futura alcaldessa de València, María José Català. Hi havia set de triomf després de vuit anys de travessia per l'oposició.
L'ambient de festa no era exagerat. El PPCV havia duplicat la seua representació amb escons a les Corts Valencianes, passant dels 19 de l'any 2019 als 40 del 28M; eren primera força amb notable distància del PSPV, i acariciaven el palau de la Generalitat Valenciana gràcies a un pacte amb la ultradreta Vox, encapçalada al País Valencià per un condemnat per violència psíquica contra la seua exdona i candidat de la franquista Fuerza Nueva quan la violència als carrers de València tenia un caràcter quasi quotidià.
El triomf del PP era redó. A la conquesta del Govern valencià, s'hi sumava l'obtenció d'un ampli poder municipal. València, Castelló de la Plana, Elx (Baix Vinalopó), Alacant, Torrent (Horta), Oriola (Baix Segura), Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), Borriana (Plana Baixa), Torrevella (Baix Segura) o Benidorm (Marina Baixa) estarien controlades pels conservadors. El vendaval dels dretans havia estat total, amb una extrema dreta que també havia millorat les xifres obtingudes als comicis valencians de l'any 2019.
Malgrat l'onada de vots blaus i verds d'arreu del País Valencià, hi ha comarques en les quals l'esquerra continua sent majoritària. O dit d'una altra manera: zones del territori on la suma de les paperetes del PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV supera el 50% dels vots, o si fa no fa s'imposa als sufragis conjunts del PP i els ultraconservadors de Vox.
El club del 50%
A pesar que Morella podia deixar de ser socialista per primera vegada des de 1991, la comarca amb un percentatge més elevat de vot cap a les forces botàniques ha estat els Ports. En aquesta zona, bressol del president interí Ximo Puig, la formació del puny i la rosa ha aconseguit un 50,49% de les paperetes, una xifra absoluta impressionat. Compromís, amb un 13,32% dels vots, i Unides Podem-EUPV, amb raquític 1,70%, fan que la suma de les esquerres es dispare a un 65,51% dels sufragis. La coalició del PP, amb un 23,48%, i de l'extrema dreta Vox, amb un 6,15%, es queda amb un 29,63%.
La Ribera Baixa, territori de majories solitàries d'Esquerra Unida del País Valencià i de Compromís, també compta amb uns registres força positius per als defensors de la fórmula botànica. Si els socialistes gaudeixen d'un 30,18% dels vots, els valencianistes no es queden a molta distància amb un 26,26% dels sufragis. Amb Unides Podem-EUPV assolint un escàs 3,15%, el conjunt de les candidatures progressistes se situa en un 59,59%. Les opcions dretanes es queden amb un 35,65%, amb el PP concentrant un 26,60% i la ultradreta Vox un 9,05%.
El pòdium es completa amb el Camp de Morvedre, on tradicionalment l'esquerra ha tingut una gran protagonista. El PSPV ha assolit el 34,69% dels vots, Compromís un redó 15% i la confluència Unides Podem-EUPV un 6,24%, els millors registres del País Valencià. La unió de les forces botàniques representa el 55,93% dels vots. L'entesa del PP i Vox, en canvi, es quedaria amb un 37,47% de les paperetes, amb els populars atresorant un 26,78% i els reaccionaris un 10,69%.
El Comtat, una zona en la qual contrasta la potència industrial de les seues principals poblacions amb el camp decreixent dels pobles més xicotets, és una zona de marcat accent esquerrà. L'aliança de les forces que integraven el Govern del Botànic suposa el 53,92% dels vots. Si en la resta de comarques de força esquerrana hi havia una distància important entre el PSPV i Compromís, en aquesta zona és de poc més de dos punts percentuals. Els socialistes obtenen un 26,74% dels sufragis i els valencianistes acumulen el 24,09% de les paperetes. Unides Podem-EUPV es queda amb un magre 3,09%.
La diferència de les forces progressistes amb la suma del conservadorisme del PP i l'extrema dreta Vox és àmplia al Comtat. No debades, populars i reaccionaris trauen un 40,15%, al qual la formació encapçalada per Mazón aporta un 31,9% i la ultradreta solament un 8,25%. Tota una mostra de la capacitat de mobilització de les esquerres en aquesta comarca.
Xafant els talons, amb una distància de només vint dècimes percentuals, apareix la Safor. En aquesta comarca, la unió de PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV aconsegueix un 53,72% dels sufragis. Amb els socialistes situats en un 29,10%, els valencianistes no es queden massa enrere amb un 22,08% dels vots. Unides Podem-EUPV, com en la resta de comarques, ostenta un percentatge força reduït: el 2,54%. La dreta de la Safor compta amb uns paràmetres de vot similars als obtinguts al Comtat. Entre el PP i Vox, sumen un 40,95%, on els conservadors trauen un 31,73% de les paperetes i els ultracatòlics es queden amb el 9,22%.
Sense sortir de les comarques centrals, un dels territoris amb més vots progressistes del País Valencià, la Marina Alta és una altra comarca que ha actuat a la contra de la lògica global valenciana de triomf de les forces dretanes i ultradretanes. A una zona en la qual s'ha conservat la seua capital, Dénia, per a l'esquerra, les opcions botàniques atresoren en conjunt un 52,58% dels sufragis.
El PSPV gaudeix del lideratge progressista amb el 27,68% de les paperetes i Compromís assoleix un 22,27% dels vots. La confluència d'Unides Podem-EUPV torna a fer aigües amb un 2,63%. La coalició fàctica entre PP i Vox aconsegueix, en canvi, el 41,03% dels vots, amb els dretans disposant d'un 32,78% a les urnes i els extremistes d'un 9,01%.
Al marge de la dinàmica local de la capital, d'Ontinyent, la Vall d'Albaida també està dintre del club de comarques on les forces botàniques superen el 50% dels vots. En aquest cas, se situa en un 52,51%. El PSPV atresora la primera posició per la mínima, amb el 25,51% dels sufragis, ja que Compromís assoleix un 24,95% de les paperetes. El fanalet roig és per a Unides Podem-EUPV, amb el 2,05%.
Els registres de les opcions dretanes no difereixen gaire de les altres comarques de segell progressista. L'aliança PP-Vox trau el 41,09 dels vots, amb els populars contribuint amb el 31,86% i els reaccionaris amb el 10,04%. A la Costera, de fet, són lleugerament més elevats. Els conservadors i els ultres sumen un 43,39%, amb la formació de la gavina col·locada amb el 35,88% i els radicals amb el 9,51%.
L'esquerra, és a dir, socialistes, valencianistes i morats, superen el llindar del 50% amb un apurat 50,73% de les paperetes. El PSPV es desmarca amb el 28,94% dels vots mentre Compromís es queda amb un 18,74%. A pesar de tenir una penetració important a Xàtiva, a la capital comarcal, la unió de Podem i EUPV reuneix un pobre 3,04%.
L'última comarca amb entrada al club és l'Alcalatén, on les forces botàniques sumen el 50,18% dels vots. Amb els socialistes disparats amb un 34,69%, els valencianistes obtenen un 12,39% i Unides Podem-EUPV un marginal 1,69%. La dreta suma un 43,53%, amb PP gaudint del 33,14% i Vox amb un 10,39%.
Múscul progressista
El País Valencià compta amb altres comarques de múscul progressista, on les forces botàniques freguen el 50% dels vots i superen la suma dels vots del PP i Vox. L'Horta Sud és un exemple, amb l'esquerra situada al 49,64% dels vots i la dreta amb un 44,43%. O l'Alcoià: si la unió entre populars i ultraconservadors assoleix el 43,09% de les paperetes, els progressistes gaudeixen del 49,35%.
A l'Horta Nord, els paràmetres són similars. Si l'esquerra aglutina el 49,16%, l'aliança entre el PP i Vox està instal·lada en un 44,71%. La victòria botànica s'ajusta lleugerament a la Ribera Alta: guanyen els progressistes amb un 49,13% pel 45,18% dels conservadors. La partida està encara més igualada a la Canal de Navarrés, amb l'esquerra obtenint un 48,58% dels vots i l'entesa PP-Vox apropant-se amb un 45,66%.
La Foia de Bunyol, una de les poques comarques amb percentatge de vot superior al 5% per a la confluència Unides Podem-EUPV, és l'última parada pels bastions comarcals del desaparegut Govern del Botànic. Amb un 48,21% dels sufragis, s'imposa al 45,18% que sumen el PP i Vox. Els graners de vots del progressisme al País Valencià.