Nervis, ungles mossegades fins al límit i batecs de cor a un ritme lluny de les recomanacions mèdiques. La jornada electoral valenciana s'albira com a una nit de tensió absoluta per la igualtat de forces assenyalada a les diferents enquestes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i l'aliança del PP amb la ultradreta reaccionària de Vox. El grau de mobilització d'ambdós blocs, la capacitat de resistència de Ciutadans i, fins i tot, l'oratge poden influir en unes eleccions on cada vot serà decisiu per l'estret marge entre la dreta i l'esquerra.
Els populars, amb uns sondeigs interns que els fan somriure tímidament, anhelen convertir la cita a les urnes d'aquest diumenge en la seua tornada a la Generalitat Valenciana després de vuit anys de governs amb segell progressista, d'una travessia a l'oposició causada per la fragmentació de les paperetes dretanes, la multiplicació de les causes de corrupció i per una gestió castigada als indicadors econòmics i socials d'aleshores. Amb el neozaplanista Carlos Mazón com a presidenciable, busquen retornar a la condició de força més votada i distanciar-se del PSPV per comptar amb opcions d'accedir al Consell.
La gran bassa dels conservadors per reconquerir el País Valencià està en la seua habilitat per seduir una part rellevant dels 466.391 vots que va pescar Ciutadans als comicis valencians de l'any 2019. En cas d'obtenir una transferència de sufragis elevada de la formació taronja i disparar-se cap als 36 escons a les Corts Valencianes, l'antiga casa comuna de la dreta espanyola estaria en condicions d'ocupar el palau de la Generalitat Valenciana.
Ara bé, necessitarien el concurs de l'extrema dreta Vox, la qual presenta com a cap de cartell a Carlos Flores, candidat de Fuerza Nueva a l'etapa de plom de la transició valenciana i condemnat a un any de presó per violència psíquica contra la seua exdona. L'entesa amb els ultraconservadors i negacionistes del canvi climàtic seria imprescindible perquè Mazón poguera erigir-se en president del País Valencià. Si els reaccionaris de Vox superen Compromís i es col·loquen tercers a la classificació electoral d'aquest diumenge, les opcions de tocar moqueta per als ultradretans serien elevadíssimes. Disposarien de la clau mestra per atorgar la Generalitat Valenciana al PP.
Amb l'objectiu de revalidar un tercer pacte del Botànic i evitar el retorn del conservadorisme al comandament de l'administració valenciana, el PSPV haurà d'apropar-se als resultats dels populars, impedir que la distància a les urnes entre el presidenciable socialista Ximo Puigi Mazón no fos massa considerable. Encara que els sondeigs interns de la formació del puny i al rosa auguren batalla per la primera posició entre les dues forces bipartidistes, els socialistes necessitaran rebel·lar-se contra l'aparent estancament a les enquestes de l'últim tram de campanya i situar-se amb una xifra d'escons semblant o, fins i tot, lleugerament més elevada que en els anteriors comicis per retenir la presidència valenciana.
Compromís arriba a les urnes amb la perillosa sensació d'haver fet els deures a la campanya electoral. Desposseïts de la figura de l'exvicepresidenta Mónica Oltra i amb el mediàtic Joan Baldoví com a presidenciable, els valencianistes hauran de situar-se aquesta nit amb uns guarismes semblants als assolits l'any 2019 per possibilitar un Botànic III. O dit d'una altra manera: hauran de preservar la tercera plaça. Les enquestes han infravalorat la seua potència electoral, però en aquestes eleccions han recollit bones previsions demoscòpiques de les empreses més fiables.
L'examen de les comarques del sud, on habitualment han comptat amb problemes de penetració que aconseguia esmorteir una figura política de la dimensió d'Oltra, i la seua musculatura a la demarcació de València determinaran els seus resultats. El recompte municipal de Compromís al cap i casal del País Valencià, el qual es produirà abans que l'autonòmic, ja serà un símptoma per preveure com serà la nit electoral a la caserna general de la coalició valencianista.
La missió d'Unides Podem-EUPV no serà una altra que superar la tanca electoral del 5%. Per assolir-ho, els morats i els esquerrans han dissenyat una campanya en la qual s'ha produït un desembarcament de les principals figures estatals d'aquest espai, com ara les ministres Irene Montero o Ione Belarra, l'exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, el ministre Alberto Garzón i, fins i tot, l'actual vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz.
En cas que la confluència esquerrana entre a les Corts Valencianes, el Botànic tindrà paperetes elevades de repetir una tercera experiència de govern, però si xoca contra el mur del 5%, la revàlida progressista només seria possible per intercepció miraculosa. La majoria de les enquestes publicades assenyalen que tindran presència al parlament valencià. Això sí, per un marge no massa folgat. O en termes escolars: amb un aprovat raspat.
València i Elx, en l'aire
Si la guerra a les urnes per la Generalitat Valenciana està profundament ajustada entre ambdós blocs, l'escenari es repeteix a la batalla per conquerir l'Ajuntament de València. Els sondeigs més fiables apunten, no debades, a un panorama d'igualtat entre l'esquerra i la dreta que es decidiria per només un regidor, és a dir, com va ocórrer l'any 2019. En les passades eleccions municipals del cap i casal del País Valencià, la suma de Compromís, qui va ser primera força a la ciutat, i PSPV fou de 17 regidors pels 16 que van registrar PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox. Aquell resultat va permetre un segon mandat de Joan Ribó (Compromís).
El resultat de Ciutadans i el percentatge d'aborció d'aquestes paperetes cap als conservadors (i també cap a la ultradreta) seran factors importants per tenyir d'un color polític o d'un altre el consistori de la capital. També ho serà la mobilització dels diferents barris -l'any 2019 va haver-hi una baixada de l'assistència electoral de la dreta envers altres convocatòries-, així com la capil·laritat a les urnes de Compromís al seu territori predilecte en els comicis de 2015 i 2019. O dit d'una altra manera: la possibilitat que els valencianistes hagen tocat sostre en el seu creixement electoral quan compten amb l'oportunitat de xuclar vot procedent d'Unides Podem-EUPV.
A Castelló de la Plana, els socialistes, amb l'alcaldessa Amparo Marco al capdavant, parteixen amb avantatge. El PSPV no hauria de tenir problemes, com indiquen les enquestes, per conservar els seus actuals 10 regidors i, fins i tot, per augmentar la seua representació. A pesar que la presència al consistori d'Unides Podem és incerta, la suma amb Compromís, qui aspira a pescar electors morats, seria suficient per a una reedició del pacte progressista. El PP podria capitalitzar la desfeta de Ciutadans, però les seues possibilitats de governar la capital de la Plana no són elevades ni amb una entesa amb l'extrema dreta Vox.
Mentre a Castelló de la Plana l'esquerra ho té de cara, la dreta és la gran favorita per a guanyar una altra vegada la batalla electoral d'Alacant. Les esperances d'una victòria del bloc progressista conformat pel PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV són minses enfront de la conformació d'una entesa, siga fàctica o governamental, entre el PP i la ultradreta Vox. Les forces botàniques s'aferren a la possibilitat que els populars amb Luis Barcala al capdavant siguen incapaços d'atreure una gran part dels electors de Ciutadans, al desconeixement de la candidata de Vox, la visibilitat de l'alcaldable socialista, l'exconsellera Ana Barceló, i al perfil jove de Rafa Mas, cap de cartell de Compromís.
La nit electoral d'Elx serà previsiblement més agitada que a Castelló de la Plana i a Alacant. Si en els passats comicis municipals del 2019 la suma del PSPV i Compromís va obtenir un regidor més envers el tripartit dretà de Ciutadans, Vox i el PP, aquest diumenge es preveu un escenari similar. Els socialistes hauran de capitalitzar l'alcaldia de Carlos González i Compromís demostrar que les baralles internes no comporten erosió a les urnes per continuar gestionant Elx. El PP, amb un cap de cartell ultraconservador, confia a beneficiar-se de la tendència estatal i de la descomposició dels taronja. Unes pregàries que compartirà amb l'extrema dreta Vox en una jornada de votacions d'autèntic infart a gran part del País Valencià.