Arcadi España, cap de gabinet del president valencià Ximo Puig en la passada legislatura i fins a mitjan maig conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, tenia la complicada missió d'arrancar un canvi en el sistema de finançament autonòmic que esborrara el maltractament sistemàtic de l'Estat espanyol als valencians. Com a home fort del cap del Consell, figura ascendent en el PSPV i al capdavant de la conselleria d'Hisenda, s'estrenava fa dues setmanes al Consell de Política Fiscal i Financera, l'òrgan de coordinació en matèria fiscal i financera de les autonomies amb el ministeri d'Hisenda, actualment encapçalat per la socialista andalusa María Jesús Montero.
La primera participació d'España, d'entrada, havia estat satisfactòria. El Govern valencià sortia de la reunió amb 2.835 milions d'euros més del sistema de finançament per a l'any 2023. En total, el País Valencià percebrà 13.540 milions d'euros. Si es mesura en termes relatius, es tractava d'una pujada en obtenció de recursos financers del 26,5% respecte d'enguany. O dit d'una altra manera: la quantitat que rebrà el País Valencià se situava dos punts i mig més per sobre de l'increment acordat pel Govern espanyol del PSOE i Unides Podem en matèria de finançament a les comunitats autònomes, un fet que permetia, ni que siga mínimament, disminuir el badall entre els ingressos pel finançament que obté el territori valencià amb la resta d'autonomies sense règim foral.
Els 13.540 milions d'euros consignats pel Govern espanyol constituïen la injecció més gran de l'Estat espanyol al territori valencià a través del sistema de finançament. La benevolència de l'executiu presidit pel socialista Pedro Sánchez amb les autonomies, les quals disposarien en el seu conjunt de 134.336 milions d'euros, estava motivada per unes previsions de recaptació fiscal d'IVA més grans a causa de la situació d'inflació desbocada. Aquesta pujada dels recursos per a les comunitats autònomes es complementava amb una altra decisió que ampliava la capacitat de maniobra financera dels diferents governs territorials: Montero flexibilitzava el límit de dèficit, que passava del 0,1% que havia promès a les autoritats de la Unió Europea al 0,3%. Per no incomplir el programa d'estabilitat enviat a Brussel·les en abril, l'executiu estatal assumiria la diferència.
La Generalitat Valenciana, al seu torn, va vendre un altre triomf de la trobada estival del Consell de Política Fiscal i Financera: l'acceptació del ministeri d'Hisenda d'elaborar mitjançant l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) un document analític sobre els orígens de l'elevat deute que acumulen les comunitats autonòmiques, el qual, en gran part, és conseqüència de les deficiències que arrossega un sistema de finançament autonòmic caducat des de l'any 2014. Aquesta reivindicació havia estat incorporada en una proposta de Compromís per canviar el model de finançament que fou admesa a tràmit per la Mesa del Congrés. «L'AIREF calcularà els dèficits de finançament que han suportat les comunitats autònomes i el seu impacte en el deute autonòmic des de l'entrada en vigor del model de finançament autonòmic de l'any 2001, perquè es procedisca a implantar els corresponents mecanismes de compensació», recollia la iniciativa parlamentària.
La reunió entre les diferents autonomies i el ministeri d'Hisenda va atresorar, per contra, dos cops a les reclamacions i peticions del Govern del Botànic. Montero va rebutjar implantar un dèficit asimètric d'acord amb la situació financera de cada territori i va oposar-se a la posada en marxa d'un fons transitori d'anivellament que aporte ingressos a comunitats autònomes infrafinançades com ara el País Valencià, Múrcia i Andalusia. La sol·licitud d'aquest fons, convertida en una de les principals reivindicacions valencianes mentre no s'engegue una reforma del sistema de finançament autonòmic, va ser defensada per l'executiu andalús del PP, un dels grans aliats mediterranis del Consell conformat pel PSPV, Compromís i Unides Podem.
L'èxit en la injecció del Govern espanyol per al País Valencià, a més, amagava una cara B en cas d'analitzar-la en termes comparatius amb la resta de comunitats. A pesar que el territori valencià havia estat l'autonomia en la qual s'havien incrementat amb més força els ingressos del sistema de finançament i d'una pujada de 560 euros per valencià de l'aportació estatal, cada habitant del País Valencià percebrà de l'Estat espanyol 157 euros menys que la mitjana per a l'any 2023, segons va publicar Levante-EMV. Si la mitjana estatal se situava en 2.834 euros per cada integrant de l'Estat espanyol, la quantitat percebuda per cada valencià era de 2.676 euros. La diferència en cas de comparar-ho amb cada oriünd de Cantàbria, la comunitat autònoma més beneficiada per l'actual model de finançament i assenyalada, precisament, per estar «sobrefinançada», era de 1.129 euros entre una persona que residiria en el territori valencià i un altre amb llar a la veïna del País Basc.
«L'important augment d'ingressos per finançament no canvia que aquest territori seguisca a la cua en recursos per habitant es refereix, i amaga un intent de conformar-se en l'increment per retardar una altra vegada el canvi de model de finançament», va advertir Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana. «Volem el compromís ferm del Govern [espanyol] i de l'oposició, sense la qual el canvi no és possible, de no retardar més el canvi de model de finançament. Amb eleccions a la vista, tant el PSOE com el PP tenen l'oportunitat de demostrar que tenen visió d'Estat i actuar amb responsabilitat. Necessitem una solució urgent a una injustícia que arrosseguem des de fa anys i que perjudica els ciutadans i a les nostres empreses», va insistir.
Aquesta mena de tractament amb clarobscurs de l'Estat espanyol al País Valencià, de donar-ne una de calç i una altra d'arena, de jugar al pal i la pastanaga, estava acompanyat d'un doble greuge per als valencians. Aquella reunió va coincidir amb les liquidacions de l'any 2020 entre les autonomies i l'executiu estatal, és a dir, on es comproven si els recursos atorgats per l'administració espanyola s'ajusta a la recaptació fiscal d'aquell exercici. Confeccionades dos anys després, normalment deixen un resultat positiu per a les autonomies llevat de moments de complicacions econòmiques, com va ser aleshores per la crisi derivada de la COVID-19. Dotze autonomies, de fet, van trobar-se en aquesta situació, d'haver de retornar diners per rebre'n més envers la recaptació fiscal.
Amb la intenció d'atorgar més recursos econòmics a les comunitats autònomes, així com dotar-les d'una capacitat de maniobra financera més gran, el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem va acordar perdonar a les autonomies que diners que devien a l'administració estatal per registrar unes liquidacions negatives per als seus interessos. La decisió comportava un doble greuge envers territoris com ara les Illes Balears, les Illes Canàries i el País Valencià: d'una banda, perquè havien obtingut aleshores menys diners del sistema de finançament; i, d'altra banda, perquè es perpetuava aquesta diferència en eliminar el deute d'aquests dotze territoris amb l'Estat espanyol. «Mentre que a dotze comunitats autònomes els perdonen 3.300 milions d'euros, a la Comunitat Valenciana, Canàries i Balears no els compensen res. Això té nom: tracte diferencial i iniquitat territorial. En definitiva, cada vegada més infrafinançats si ens comparem amb la mitjana de les comunitats autònomes», va clamar a la xarxa de l'ocell blau Juan Pérez, investigador de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE).
«Ací no hi ha discussió sobre "cost efectiu" ni "ambient polític" que valga. S'adopta per part del ministeri d'Hisenda una mesura de "gràcia" per a totes les comunitats autònomes, excepte per a tres. I es dona la circumstància que una d'elles és la pitjor finançada, malgrat tenir un PIB menor que la mitjana», va agregar a Twitter arran de la conversa iniciada per l'economista de l'IVIE Francesc Gamero, secretari autonòmic d'Hisenda per part de Compromís, qui va mostrar-se indignat en una altra piulada pel rebuig que el departament ministerial que encapçala Montero a l'impuls d'un fons transitori d'anivellament per compensar el maltractament financer que experimenten Andalusia, Castella la-Manxa, Múrcia i el País Valencià.
La ministra socialista, precisament, va tornar a oposar-se al mecanisme de compensació en una entrevista concedida setmana passada a l'Agència EFE, el servei de teletips de caràcter estatal i públic. En aquella conversa, va prometre que entregaria en setembre un altre esquelet de finançament fonamentat en els criteris de població ajustada després de mesos sense atendre les al·legacions que va presentar el País Valencià envers l'anterior esquema aprovat a tocar de les vacacions nadalenques de l'any passat. Encara més, va apuntar que la reforma del model de finançament no estaria abans que acabe la legislatura a l'Estat espanyol. Un nou ajornament que mostra la perpetuació del maltractament financer als valencians, així com coincideix en una doble cara sobre els elements associats als recursos que entrega l'executiu estatal al País Valencià.